ADN escombraries

En la [[genètica molecular]], l''''ADNl{{'}}'''ADN escombraries''' és la part de la seqüència d'un [[genoma]] per a la quequal no s'ha identificat cap funció. Un 97% del [[genoma humà]] ha97 estatper designatcent comdel a[[genoma "escombraries",humà]], incloent-hi els [[intró|introns]] i la majoria de seqüències intergèniques. Mentre que una part important d'aquestes seqüències es creu que són artefactes [[evolució|evolutius]] que no actualment no tenen cap finalitat es creu que n'hi ha que tenen una funció actualment no entesa. Tanmateix, la [[conservació genètica]] de seqüències d'ADN escombraries al llarg del temps podria indicar funcions essencials per ara desconegudes. Hi ha investigadors que consideren incorrecta l'etiqueta d'escombraries i d'altres argumenten que les escombraries poden ser emmagatzemades per a possibles nous usos, per tot plegat actualment es prefereix el terme "[[matèria fosca del genoma]]". La [[genòmica funcional]]intergèniques, ha desenvolupat tècniques amplament acceptades per caracteritzar els gens codificadors de [[proteïnes]], [[gen d'ARN|gens d'ARN]] i les [[regió reguladora|regions reguladores]]. Tanmateix, en el genoma de la majoria de [[plantes]] i [[animals]], només constitueixen conjuntament un petit percentatge d'ADN genòmic (menys d'un 2% en el cas dels humans). La funció de tota la resta, si és que la té, roman sota investigació. La majoria pot serestat identificatdesignat com a [[ADN repetitiu]] sense cap funció biològica per al seu hoste (tot i ser molt útils per als genetistes en els [[test d'ADN|tests d'ADN]] i la [[filogènia]]. Així doncs, una quantitat important de la seqüència roman sense cap altra classificació que la d'escombraries.«escombraries». La [[mida del genoma]] i per extensió la quantitat d'ADN escombraries sembla no tenir poca relació amb la complexitat de l'organisme: el genoma de la [[ameba]]l'[[ameba]] unicel·lular ''[[Amoeba dubia]]'' és coneguda per tenir més de 200  vegades la quantitat d'ADN que les cèl·lules humanes.<ref name=Gregory>{{ref-publicació | autor=Gregory, T.R.; P.D.N. Hebert | article=The modulation of DNA content: proximate causes and ultimate consequences | publicació=Genome Research | any=1999 | pàgines=317-324 | volum=9 }}</ref><ref name=GregoryWeb>Gregory, T.R. (2005). Animal Genome Size Database. http://www.genomesize.com.</ref> El genoma del [[peix globus]] ''[[Takifugu rubripes]]'' és només una desena part del dels humans, encara que sembla tenir un nombre comparable de gens. La gran diferència entre els dos genomes sembla que és deguda a l'ADN escombraries. Això és conegut com a l' ''[[enigmal{{'}}''[[enigma del valor C]]'' o, més convencionalment, la ''paradoxa del valor C''.<ref name=Wahls>{{ref-publicació | autor=Wahls, W.P. | coautors=et al | article=Hypervariable minisatellite DNA is a hotspot for homologous recombination in human cells | publicació=Cell | any=1990 | pàgines=95-103 | volum=60 | exemplar=1 | pmid=2295091 }}</ref> == Hipòtesi de l'origen i la funció == Hi ha diverses teories, cap d'ellesde conclusivamentles establertaquals queha expliquenestat elconclusivament perestablerta, quèque deexpliquen quèperquè l'ADN escombraries s'escampa i persisteix en el genoma: * Aquestes regions cromosòmiques podrien estar compostes per restes actualment no funcionals d'antics virus conegudes com a [[pseudogèn|pseudogens]], que en el passat havien estat còpies de gens però que han perdut la seva capacitat de codificar [[proteïnes]] (i, presumiblement la seva funció biològica). Després de perdre la funcionalitatfuncionalitat,S els presudogens perden la pressió evolutiva de la [[selecció natural]] i poden adquirir molt de soroll genètic en forma de mutacions aleatòries. * s'ha calculat que prop d'un 8%8 per cent de l'ADN humà està format per [[retrotransposó|retrotransposons]] de [[Retrovirus endogen|retrovirus endògens humans]] (HERVs),<ref name=Blaise>{{ref-publicació | autor=S. Blaise; N. de Parseval; T. Heidmann | any=2005 | article=Functional characterization of two newly identified Human Endogenous Retrovirus coding envelope genes | publicació=Retrovirology | volum=2 | doi=10.1186/1742-4690-2-19 | exemplar=19 }}</ref> tot i que un 25%25 per cent es pot reconèixer que està format per retrotransposons.<ref name=Deininger>{{ref-publicació | autor=P.L. Deininger, M.A. Batzer | mes=Octobermes=octubre | any=2002 | article=Mammalian retroelements | publicació=Genome Res. | volum=12 | pàgines=1455-1465 | pmid=12368238 | exemplar=10 }}</ref> Aquest és el límit inferior del genoma que pot estar fet per retrotranposons ja que els més antics poden haver acumulat massa mutacions com esdevenir recognoscibles. Hi ha investigacions que suggereixen que les diferències de dimensions entre genomes de plantes són degudes sobretot als retrotransposons.<ref>{{citar web|url=http://www.genome.org/cgi/content/short/16/10/1252|títol=Differential lineage-specific amplification of transposable elements is responsible for genome size variation in Gossypium <!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}} {{citar web|url=http://www.genome.org/cgi/content/short/16/10/1262?|títol=Doubling genome size without polyploidization: Dynamics of retrotransposition-driven genomic expansions in Oryza australiensis, a wild relative of rice <!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref> * L'ADN escombraries pot actuar com a un tampó protector contra contra el dany provocat per eles mutacions. Una proporció elevada de seqüència no funcional dificulta les probabilitats de què un tros funcional de seqüència pugui ser destruït en una [[recombinació cromosòmica]], fent les espècies més tolerants a aquesta mena de canvis. * L'ADN escombraries podria ser un reservori de seqüències del que podrien emergir nous gens potencialment avantatjosos. En aquest sentit podria ser una important base genètica per a l'evolució.<ref>"<cite>...El grup d'investigació de la professora Christina Cheng de la Universitat d'Illinois ha trobat un nou gen que codifica per a una proteïna anticongelant que prové d'ADN no codificant amb freqüència referit com a ADN escombraries.</cite>" http://www.sebiology.org.uk/Publications/pageview.asp?S=7&mid=&id=554</ref> * Hi ha especulacions de [[Nova Era]] i el [[Disseny Intel·ligent]] que indiquen que tota la seqüència té un propòsit o altre pel que ha estat especialment dissenyada. * Alguna part de l'ADN escombraries podria simplement ser material espaiador que permeti als [[complexe enzimàtic|complexes enzimàtics]] interaccionar més fàcilment amb l'ADN. En aquest sentit podria tenir una funció important malgrat la seva seqüència d'informació sigui irrellevant. * Algunes parts de l'ADN escombraries podrien tenir funcions desconegudes de regulació i control de l'expressió de certs gens, el que podria implicar el desenvolupament d'un [[embrió]],<ref>{{ref-publicació | autor=Woolfe, A. |coautors=et al | article=Highly conserved non-coding sequences are associated with vertebrate development | publicació=PLoS Biol | any=2005 | pàgines=e7 | volum=3 | exemplar=1 | pmid=15630479 |doi=10.1371/journal.pbio.0030007}}</ref> o el desenvolupament de certs orgànols.<ref name=Pellionisz>{{citar web| autor=Simons and Pellionisz| títol=Genomics, morphogenesis and biophysics: Triangulation of Purkinje cell development| url=http://www.junkdna.com/fractogene/05_simons_pellionisz.html| any=2006}}</ref> * Hi ha molts científics que creuen que l'ADN escombraries podria contenir molts sistemes reguladors com l'[[ARN no codificant]] amb tanta importància metabòlica com els gens que codifiquen per a [[proteïnes]].<ref>{{format ref}} http://www.imb.uq.edu.au/index.html?page=11681&pid=11669]</ref> Però és desconegut quin percentatge d'aquest 98% de material genètic es troba implicat en aquest tipus d'activitat. * L'ADN escombraries podria no tenir cap funció. En un experiment es va extreure un 1% del genoma d'un ratolí sense poder detectar cap efecte en el [[fenotip]].<ref name=Nobrega>{{ref-publicació }}</ref> Aquest és el límit inferior del genoma que pot estar fet per retrotranposons, ja que els més antics poden haver acumulat massa mutacions com esdevenir recognoscibles. Hi ha investigacions que suggereixen que les diferències de dimensions entre genomes de plantes són degudes sobretot als retrotransposons.<ref>{{ref-web|url=http://www.genome.org/cgi/content/short/16/10/1252|títol=Differential lineage-specific amplification of transposable elements is responsible for genome size variation in Gossypium <!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}} {{ref-web|url=http://www.genome.org/cgi/content/short/16/10/1262?|títol=Doubling genome size without polyploidization: Dynamics of retrotransposition-driven genomic expansions in Oryza australiensis, a wild relative of rice <!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref> * L'ADN escombraries podria ser un reservori de seqüències del que podrien emergir nous gens potencialment avantatjosos. En aquest sentit podria ser una important base genètica per a l'evolució.<ref>"<cite>... El grup d'investigació de la professora Christina Cheng de la Universitat d'Illinois ha trobat un nou gen que codifica per a una proteïna anticongelant que prové d'ADN no codificant amb freqüència referit com a ADN escombraries.</cite>" http://www.sebiology.org.uk/Publications/pageview.asp?S=7&mid=&id=554 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061004124120/http://www.sebiology.org.uk/Publications/pageview.asp?S=7&mid=&id=554 |date=2006-10-04}}</ref> * Algunes parts de l'ADN escombraries podrien tenir funcions desconegudes de regulació i control de l'expressió de certs gens, el que podria implicar el desenvolupament d'un [[embrió]],<ref>{{ref-publicació| autor=Woolfe, A. |coautors=et al | article=Highly conserved non-coding sequences are associated with vertebrate development | publicació=PLoS Biol | any=2005 | pàgines=e7 | volum=3 | exemplar=1 | pmid=15630479 |doi=10.1371/journal.pbio.0030007}}</ref> o el desenvolupament de certs orgànuls.<ref name="Pellionisz">{{ref-web| autor=Simons and Pellionisz| títol=Genomics, morphogenesis and biophysics: Triangulation of Purkinje cell development| url=http://www.junkdna.com/fractogene/05_simons_pellionisz.html| any=2006| consulta=2007-04-12| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070815223658/http://www.junkdna.com/fractogene/05_simons_pellionisz.html| arxiudata=2007-08-15}}</ref> * Hi ha científics que afirmen que l'ADN escombraries podria contenir molts sistemes reguladors, com ara l'[[ARN no codificant]], amb tanta importància metabòlica com els gens que codifiquen [[proteïnes]].<ref>{{ref-web|url=http://www.imb.uq.edu.au/index.html?page=11681&pid=11669|consulta=3 gener 2016|títol=The central role of RNA regulation in human development and cognition - John Mattick|obra=The University of Queensland|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110302051651/http://www.imb.uq.edu.au/index.html?page=11681&pid=11669|arxiudata=2 de març 2011}}</ref> * L'ADN escombraries podria no tenir cap funció. En un experiment es va extreure un 1 per cent del genoma d'un ratolí sense poder detectar cap efecte en el [[fenotip]].<ref name="Nobrega">{{ref-publicació | autor=M.A. Nobrega, Y. Zhu, I. Plajzer-Frick, V. Afzal and E.M. Rubin | any=2004 | article=Megabase deletions of gene deserts result in viable mice | publicació=[[Nature]] | volum=431 | pàgines=988-993 | doi=10.1038/nature03022 | exemplar=7011 }}</ref> Aquest resultat suggereix que aquest ADN és de fet no funcional. Tanmateix el resultat també podria ser donat a què en un experiment no és possible detectar totes les variacions produïdes en un metabolisme. == Conservació evolutiva de l'ADN escombraries == La [[genòmica comparativa]] és una valuosa eina per estudiar la funció de l'ADN escombraries. Teòricament, les seqüències que tenen alguna funció muten a una taxa més lenta que les que no en tenen. La raó és que la [[selecció natural]] corregeix les mutacions en zones funcionals mentre que no és capaç d'exercir pressió en les no funcionals. Així per exemple, la proteïna humana [[ortologia|ortòloga]] a la d'un [[ratolí]] acostuma a ser idèntica en un 80%, mentre que els seus genomes seran en general moltíssim més divergents. Analitzant els patrons de conservació entre els genomes de diferents espècies es pot arribar a deduir quines seqüències són funcionals o com a mínim quines seqüències funcionals estan compartides entre diferents espècies. Estudis comparatius amb diversos genomes de mamífers suggereixen que aproximadament un 5% del genoma humà podria haver estat sotmesa a una [[selecció purificadora]]<ref name=Mouse>{{ref-publicació | autor=Mouse Genome Sequencing Consortium | article=Initial sequencing and comparative analysis of the mouse genome | publicació=Nature | volum=420 | pàgines=520-562 | data=December 2002 | doi=10.1038/nature01262 | exemplar=6915 }}</ref> des de la divergència dels mamífers. Tenint en compte que la seqüència funcional del genoma humà està per sota del 2% semblaria que hi ha més ADN escombraries amb una funció que seqüència funcional amb coneixement de la seva funció. Una troballa sorprenent va ser el descobriment d'unes 500 regions "ultraconservades",<ref«ultraconservades»,<ref name=Bejerano>G.name="Bejerano">G. Bejerano ''et al.'' "[http://www.soe.ucsc.edu/%7Ejill/ultra.html Ultraconserved Elements in the Human Genome]".Genome] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070206223502/http://www.soe.ucsc.edu/%7Ejill/ultra.html |date=2007-02-06 }}". ''Science'' '''304''':1321-1325, May [[2004]]. Discussed in "[http://www.nature.com/nsu/040503/040503-9.html 'Junk' DNA reveals vital role]", ''[[Nature]]'' (2004).</ref> que es troba en una elevada fidelitat entre els genomes disponibles de vertebrats en seqüències que s'havien designat prèviament com a ADN escombraries. La funció d'aquestes seqüències es troba actualment sota un intens escrutini i ja hiHi ha resultats preliminars<ref name=Bejeranopreliminars.<ref /><refname="Bejerano"/><ref name=Woolfe>{{ref-publicacióname="Woolfe">{{ref-publicació | autor=Woolfe, A. |coautor=et al | article=Highly conserved non-coding sequences are associated with vertebrate development | publicació=PLoS Biol | any=2005 | pàgines=e7 | volum=3 | exemplar=1 | pmid=15630479 | doi=10.1371/journal.pbio.0030007 }}</ref><ref name=Sandelin>{{ref-publicacióname="Sandelin">{{ref-publicació | autor=Sandelin, A. |coautor=et al | article=Arrays of ultraconserved elements span the loci of key development genes in vertebrate genomes | publicació=BMC Genomics | volum=5 | exemplar=1 | pàgines=99 | data=Decemberdata= desembre 2004 }}</ref> de què podria tenir algun paper regulador en el desenvolupament dels embrions en individus adults. Cal fer notar que tots els resultats presents sobre l'ADN escombraries conservat estan expressats en termes d'alta probabilitat ja que tot just es disposa d'un grapat de genomes amb els que comparar l'humà. Així que se seqüenciïn més genomes, especialment de [[mamífers]] els científics seran capaços de traçar un esquema més precís sobre la funció d'aquestes seqüències. Tanmateix, sempre és possible que hi hagi quantitats significatives d'ADN humà funcional no compartida amb aquestes altres espècies i que per tant no podria ser revelat en aquests estudis.<ref name="Nobrega"/>. Cal fer una nota teòrica davant l'habitual observació errònia de què laEls presènciaresultats d'elevadespresents proporcionssobre d'ADNl'ADN escombraries noconservat funcionalestan desafiaexpressats laen lògicatermes evolutiva.d'alta Laprobabilitat, replicaciója deque tot aquest munt d'ADN innecessari cada cop quejust es divideix una cèl·lula malgastaria la preuada energia. Els organismes amb menys ADN funcional tindrien gaudiriendisposa d'un avantatge selectiu i a una escala de temps evolutiva l'ADN no funcional hauriagrapat de tendir a eliminar-se. Això és correcte, però fins i tot si s'assumeix que l'ADN escombraries ésgenomes delamb totels noquals funcional,es hipot hacomparar diversesl'humà. hipòtesisAixí que expliquen per què no han estat eliminades per l'evolució: (1) L'energia requerida per replicar les grans quantitatsse d'ADNseqüenciïn només funcionalgenomes, ésespecialment de fet realment insignificant a l'escala[[mamífers]] cel·lularels ocientífics deseran l'organismecapaços de manera que no hi ha una pressió selectiva significativa. Noméstraçar enun elsesquema bacterismés semblaprecís quesobre siguila proufunció forta;d'aquestes (2)seqüències. laTanmateix, jasempre esmentadaés possible avantatge deque tenirhi unhagi reservoriquantitats extrasignificatives d'ADN de seqüències potencialment útils; i (3) les insercions dels [[retrotransposó|retrotransposons]] dehumà seqüènciesfuncional no funcionals es donen més de pressa del que és capaç d'eliminar l'evolució.compartida Totesamb aquestes són hipòtesisaltres difícilsespècies d'investigari rigorosamentque, aper causatant, depodria lesno escalesser temporalsrevelat aen lesaquests queestudis.<ref ocorren.name="Nobrega"/> == Funcions de l'ADN escombraries == * Un estudi de la Universitat de Michigan del 2002 va mostrar segments de l'ADN escombraries anomenat elements LINE-1, que s'havien vist només com a restes d'un distant passat evolutiu i que podrien ser capaces de reparar seqüències trencades d'ADN. <ref>{{citar web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2002-05/uomh-pop051002.php|títol=Parasited'ADN.<ref>{{ref-web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2002-05/uomh-pop051002.php|títol=Parasite or partner? Study suggests new role for junk DNA<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref>2012|arxiudata=2007-03-15|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070315211053/http://www.eurekalert.org/pub_releases/2002-05/uomh-pop051002.php}}</ref> * Un estudi del 2003 de la [[Universitat de Tel Aviv]]Tel-Aviv]] va trobar funcionalitat crucials de les seqüències en l'ADN humà <ref>{{citar web|url=http://www.genomenewsnetwork.org/articles/05_03/junk.shtml|títol=&#8220;Junkhumà<ref>{{ref-web|url=http://www.genomenewsnetwork.org/articles/05_03/junk.shtml|títol=&#8220;Junk DNA&#8221; Creates Novel Proteins<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref> * Un estudi de Cell Press del 2004 suggereix que més d'un terç dels genomes humà i de ratolí que prèviament s'havia pensat que eren no funcionals poden tenir el seu paper en la regulació de l'expressió genètica i la promoció de la diversitat genètica. <ref>{{citar web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2004-10/cp-dm100604.php|títol='Junk'genètica.<ref>{{ref-web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2004-10/cp-dm100604.php|títol='Junk' DNA may be very valuable to embryos<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref>2012}}{{Enllaç no actiu|date=de juny 2026 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> * En un article de BioEd Online es detalla que sembla crucial tot i no haver-se descobert encara cap funció. <ref>{{citar web|url=http://www.bioedonline.org/news/news.cfm?art=956%20|títol=Biologyfunció.<ref>{{ref-web|url=http://www.bioedonline.org/news/news.cfm?art=956%20|títol=Biology News: 'Junk' DNA reveals vital role<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref> * Un estudi de l'[[Institut Nacional de la Salut]] del 2005 va trobar que els comportaments socials dels rosegadors (i possiblement humans <ref>{{citar web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2005-06/euhs-jds060605.php|títol=Junkhumans)<ref>{{ref-web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2005-06/euhs-jds060605.php|títol=Junk DNA shapes social behavior<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref>)2012|arxiudata=2007-04-09|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070409173348/http://www.eurekalert.org/pub_releases/2005-06/euhs-jds060605.php}}</ref> estaven afectats per codi genètic que s'havia prèviament pres com a escombraries. <ref>{{citar web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2005-06/niom-rsb060805.php|títol=Rodentescombraries.<ref>{{ref-web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2005-06/niom-rsb060805.php|títol=Rodent social behavior encoded in junk DNA<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref>2012|arxiudata=2007-04-10|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070410012025/http://www.eurekalert.org/pub_releases/2005-06/niom-rsb060805.php}}</ref> * Un estudi del 2005 de la Universitat de Califòrnia-San Diego suggereix que l'ADN escombraries és molt important per a la supervivència evolutiva dels organismes." <ref>{{citar web|url=http://ucsdnews.ucsd.edu/newsrel/science/mcjunk.asp|títol=UCSDorganismes."<ref>{{ref-web|url=http://ucsdnews.ucsd.edu/newsrel/science/mcjunk.asp|títol=UCSD Study Shows 'Junk' DNA Has Evolutionary Importance<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref> * Troballes de la Universitat de Purdue del 2005 varen establir que diverses seqüències que prèviament s'havia cregut que no tenien cap funció poden jugartenir un paper en els comportaments especialitzats de les cèl·lules. <ref>{{citar web|url=http://news.uns.purdue.edu/html4ever/2005/050218.Golden.intron.html|títol=Molecularcèl·lules.<ref>{{ref-web|url=http://news.uns.purdue.edu/html4ever/2005/050218.Golden.intron.html|títol=Molecular machine may lead to new drugs to combat human diseases<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref>2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070205120251/http://news.uns.purdue.edu/html4ever/2005/050218.Golden.intron.html|arxiudata=2007-02-05}}</ref> * Un estudi del 2006 de l'Institut de Genètica Mèdica McKusick-Nathans (Johns Hopkins) va publicar que "L'ADN escombraries podria no ser escombraries, al cap de vall." <ref>{{citar web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2006-03/jhmi-jdm032306.php|títol=Junkvall."<ref>{{ref-web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2006-03/jhmi-jdm032306.php|títol=Junk DNA may not be so junky after all<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref>2012|arxiudata=2007-03-21|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070321232714/http://www.eurekalert.org/pub_releases/2006-03/jhmi-jdm032306.php}}</ref> * Investigadors de la Societat per a la Biologia Experimental de la Universitat d'Illinois varen trobar una proteïna anticongelant aparentment evolucionada a partir d'ADN escombraries. <ref>{{citar web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2006-04/sfeb-esc033106.php|títol=Evolutionaryescombraries.<ref>{{ref-web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2006-04/sfeb-esc033106.php|títol=Evolutionary scrap-heap challenge: Antifreeze fish make sense out of junk DNA<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref>2012|arxiudata=2007-04-10|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070410192807/http://www.eurekalert.org/pub_releases/2006-04/sfeb-esc033106.php}}</ref> * Una anàlisi matemàtica del codi genètic realitzat per [[IBM]] va suggerir que l'ARN escombraries podria tenir un paper important. <ref>{{citar web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/4940654.stm|títol=BBCimportant.<ref>{{ref-web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/4940654.stm|títol=BBC NEWS <nowiki>|</nowiki> Science/Nature <nowiki>|</nowiki> Salvage prospect for 'junk' DNA<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref> * El 2006, investigadors de la [[Universitat d'Iowa]] varen documentar segments d'[[ARN]] (anteriorment considerats escombraries) que regulaven la producció de proteïnes, i podrien regular microARN. <ref>{{citar web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2006-11/uoi-uis111306.php|títol=UniversitymicroARN.<ref>{{ref-web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2006-11/uoi-uis111306.php|títol=University of Iowa scientists explore function of 'junk DNA'<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref>2012|arxiudata=2006-11-25|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20061125023538/http://www.eurekalert.org/pub_releases/2006-11/uoi-uis111306.php}}</ref> == Referències == {{referències|2}}{{referències}} === Bibliografia relacionada === * Gibbs W.W. ([[2003]]) "The unseen genome: gems among the junk", ''[[Scientific American]]'', 289(5): 46-53. (Una revisió per a no especialistes sobre els descobriments relacionats amb la funció de l'ADN.) {{ORDENA:ADN Escombraries}} [[Categoria:Genètica molecular]] [[en:Noncoding DNA]]