Ailant

{{Taxocaixa{{Infotaula plantaésser viu | nameautoritat = Ailant |([[Philip image =Miller|Mill.]]) Young[[Walter AilanthusTennyson altissima.JPGSwingle|Swingle]] | image_caption sinonims = Jove* arbre''Ailanthus decacodendron'' vernís(Ehrh.) delSchinz Japói Thell. |* image2 = Ailanthus''Ailanthus altissimaerythrocarpa'' drawing.pngCarrière |* image2_width = |''Ailanthus image2_caption = Il·lustraciógiraldii'' queDode * representa''Ailanthus lesglandulosa'' fulles,Desf. * flors''Ailanthus iguangxiensis'' fruitsS.L.Mo * de''Ailanthus l'ailantjaponica'' K.Koch |* divisio''Ailanthus =japonica'' [[Magnoliophyta]]Dippel |* classis''Ailanthus =peregrina'' [[Magnoliopsida]](Buc'hoz) F.A.Barkley |* ordo''Ailanthus =pongelion'' [[Sapindales]]J.F.Gmel. |* familia''Ailanthus =procera'' [[Simaroubaceae]]Salisb. |* genus''Ailanthus =rhodoptera'' [[Ailanthus]]F.Muell. |* species''Ailanthus =sinensis'' '''A.Dum.Cours. altissima'''nom. illeg. |* binomial''Ailanthus =sutchuensis'' Dode * ''Ailanthus altissima'' |vilmoriniana'' binomial_authorityDode * =''Albonia ([[Philipperegrina'' Miller|Mill.]])Buc'hoz * [[Walter''Choerospondias Tennysonauriculata'' Swingle|Swingle]]D.Chandra | synonyms =* ''Ailanthus''Rhus glandulosa''cacodendron'' [[Desf.]]Ehrh. |* subdivision_ranks = |''Toxicodendron subdivision = |altissimum'' range_map = |Mill.<ref>{{ref-web|url=http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2626815|títol=The range_map_caption =Plant List}}</ref> }} L''''ailant''', '''vernís del Japó , arbre deL{{'}}'''ailant''' carretera,o arbre'''vernís del cel,Japó''' arbre(''Ailanthus pudent,altissima''),<ref canyaname=cfc>{{Noms de la pudor, cornissa, espantagitanos, falsplantes vernís,|nom=Ailanthus hivernenc'''altissima o|text=Ailanthus '''malaltissima arbre'''|consulta= <ref>{{noms20 de plantes}}</ref>(''Ailanthus altissima''), conegut com a '''''chouchun''''' en [[mandarí estàndard]]març (臭椿de chòuchūn),2022}}</ref> és un [[arbre]] [[caducifoli]] de la família[[Família (biologia)|família]] de les [[simaroubàcia|simaroubàcies]]. És[[simarubàcia|simarubàcies]]. originariA tantEuropa dese'l [[Taiwan]]considera com del nord-est i el centreuna de la [[Repúblicales Popular[[llista de la Xina|Xina]]. A diferència d'altres membres del gènere ''[[Ailanthus]]'', prefereix els climes [[clima temperat|temperats]] abans que els [[clima tropical|tropicals]]. Aquest arbreles creixespècies ambinvasores|100 rapidesaespècies iinvasores ésmés capaçnocives]],<ref>{{ref-web|url d'assolir= unahttp://www.europe-aliens.org/speciesTheWorst.do alçada|títol de= fins100 aof quinzeThe metresWorst|editor en= vint-i-cinc[[Daisie]] anys.|data Tanmateix,= és2012|llengua poc= longeuanglès}}</ref> i rarament viu més de cinquantades anys.del Fora2012 delel seu hàbitatcultiu naturali percomercialització accióestan directaprohibits dea l'activitatEspanya. humana,Ha ésestat consideradainclosa unaal [[espècieCatàleg invasora]]espanyol capaçd'espècies deexòtiques produirinvasores. estrallsEntre sobrealtres, lesaixò [[comunitatsimplica vegetals]]que onestà s'estableixen,prohibit degutcomercialitzar aaquesta laplanta grani quantitatintroduir-la deal [[llavor]]smedi quenatural. podenAixí generarmateix, els peus femenins, la seva capacitat de rebrotexemplars aque travéss'extreguin de les arrels i la seva elevada taxa de creixement que produeixennatura unano fortapoden competènciaser perretornats a la llum. Per totes aquestes causes produeix una disminució en la [[biodiversitat]] constatada al [[Parc Natural de Collserola]]. <ref>{{citarnatura.<ref>{{citar ref | tipus = llibre, web, diari, revista, norma o publicació | coautorsautor =Laia=Ministeri Crespo,d'Agricultura, LorenaAlimentació López,i SandraMedi Martín,Ambient Miguel| Martíneztítol i= BrendaReial Saavedradecret |630/2013, títolde =2 Florad'agost, bioinvasorapel alqual Parces deregula Collserola.el ElCatàleg casespanyol d’Ailanthusd'espècies altissimaexòtiques invasores. | url = http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p08d009.pdf |https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8565-C.pdf| editorpublicació =Diputació= de[[BOE]], Barcelona |Suplement obraen =Diagnosillengua ambientalcatalana al Parc denúm. 185 Collserola | data =2008= dissabte 3 d'agost del 2013 | consulta = 2519 de març de 2013 |2019| pàgines =p.= 65-69Secc. }}</ref>I. p. 18}}</ref> ==Addicionalment Referències== <referencespot />rebre els noms d'arbre de carretera, arbre del cel, arbre garavater, arbre pudent, canya de la pudor, cornissa, espantagitanos, fals vernís, hivernenc, mal arbre i sambuc. També s'han recollit les variants lingüístiques ''ailantus'', ''irlando'' i ''malarbre''.<ref name=cfc/> {{ProjectesÉs germansoriginari |títol=tant |Commons=de Ailanthus[[Taiwan]] altissimacom |Viccionari=del |Viquidites=nord-est |Viquiespècies=i Ailanthusel altissima|Viquillibres=centre |Viquinotícies=de |Viquipèdia=la |Viquitexts=[[República |Viquiversitat=Popular }} {{Esborranyde la Xina|Xina]], en [[mandarí estàndard]] s'anomena 臭椿 (chòuchūn). A diferència d'altres membres del gènere dels ailants, prefereix els [[clima temperat|climes temperats]] abans que els [[clima tropical|tropicals]]. Aquest arbre creix amb rapidesa<ref>{{GEC|0076054|ailant}}></ref> i és capaç d'assolir una alçada de sapindal}} {{Enllaçfins AD|en}}a quinze metres en vint-i-cinc anys. Tanmateix, és poc longeu i rarament viu més de cinquanta anys. [[Categoria:EspèciesA invasores]]la Xina, té una llarga història. Es menciona al diccionari Xinès més vell conservat i en diversos texts mèdics antics per la seva suposada qualitat de curar des de trastorns mentals a la calvície. Les arrels, les fulles i l'escorça s'utilitzen encara avui en dia en la [[medicina tradicional xinesa]], principalment com a [[astringent]]. L'arbre ha crescut per tot Xina i a l'estranger, on ha esdevingut part de la cultura occidental com es pot observar en la novel·la ''A tree Grows in Brooklyn'' de Betty Smith, on l'ailant és metafòricament el tema principal. L'arbre va arribar a Europa des de la Xina per primer cop als 1740 i als Estats Units d'Amèrica el 1784. Va ser un dels primers arbres que es van portar des d'allí amb el moviment de la [[Chinoiserie]]. Inicialment era un arbre de jardí, que va començar a inquietar els jardiners amb els seus hàbits invasors, però no se li va donar importància. Al {{segle|XIX}} s'utilitzà àmpliament com a arbre de carrer. Des d'allí ha anat envaint i és que fora del seu hàbitat natural és considerada una [[espècie invasora]] capaç de produir estralls sobre les [[comunitats vegetals]] on s'estableix, a causa de la gran quantitat de [[llavors]] que poden generar els peus femenins, la seva capacitat de rebrot a través de les arrels, cosa que fa realment difícil d'eliminar, i la seva elevada taxa de creixement que produeixen una forta competència per a la llum. Per totes aquestes causes produeix una disminució en la [[biodiversitat]] constatada al [[Parc Natural de Collserola]]. De les 61 espècies invasores senyalades als espais naturals de Catalunya, junts amb la ''[[Cortaderia selloana]]'' és la més problemàtica. A Austràlia, als EUA, a Nova Zelanda i diversos països del sud i de l'est d'Europa és catalogat com a nociu. I ha estat tan perjudicial per a certes poblacions que l'han arribat a anomenar col·loquialment «arbre de l'infern». == Morfologia == [[Fitxer:Ailanthus altissima drawing.png|miniatura|esquerra|Il·lustració botànica de les fulles, les flors i les [[sàmara|sàmares]] d'un ailant, extreta de "''Illustrated flora of the northern states and Canada''" de [[Nathaniel Lord Britton|Britton]] i [[Addison Brown|Brown]] (1913)]] L'ailant és un arbre de mida mitjana que arriba a mesurar entre 17 i 27 metres d'alçada i 1 metre de diàmetre a l'altura del pit.<ref name="miller-silvics"/> L'escorça és llisa, de color gris clar i a causa de l'acció de la llum solar es va esquerdant i va agafant amb un to més fosc i rogenc a mesura que l'arbre envelleix. Els branquillons són forts i suaus degut a la lleugera pubescència. Tenen un color vermellós tirant a castany. Es poden observar [[lenticel·les]] i diverses marques en forma de cor que deixen els [[pecíol]]s de les fulles en caure. [[Fitxer:Ailanthus_altissima%27s_scar.JPG|miniatura|esquerra|Detall de la marca que deixa la fulla en caure]] Les [[Gemma (botànica)|gemmes]] són, igual que les branques, una mica pubescents, amb forma de cúpula, i es troben parcialment amagats darrere dels pecíols, excepte en l'època de [[dormició]], quan s'observen perfectament a les marques deixades per les fulles caigudes.<ref name="hu1979"/> Les branques són d'un to gris que varia de clar a fosc, suaus i amb lenticel·les que es transformen amb fissures a mesura que envelleixen. Tot l'arbre desprèn una forta olor que pot recordar el cacauet, l'anacard<ref name="SRS-062"/> o a l'anacard podrit.<ref>{{ref-web|url=http://www.guardian.com/uk/2006/sep/17/ruralaffairs.theobserver|títol=The toxic Tree of Heaven threatens England's green and pleasant land|cognom=Davies|nom=Rob|data=17 setembre 2006|editor=The Observer|consulta=21 agost 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160314101903/https://www.guardian.com/uk/2006/sep/17/ruralaffairs.theobserver|arxiudata=14 de març 2016}}</ref> Les fulles són llargues, [[pinnaticompostes]] (tant parelles o senars) i estan ordenades alternadament al llarg de la tija. Fan de 30cm a 90cm de llargada i contenen de 10 a 41 [[folíol]]s. Les fulles més grans es troben en els brots més joves i vigorosos. El [[raquis]] és rogenc o verd amb una base ampla. Els folíols són [[Tipus de fulles|oblanceolats]] amb marges sencers I una mica asimètrics, de vegades en cada parella no es troba cada un dels folíols un davant de l'altre. Fan entre 5 i 18 cm de llarg i entre 2,5 i 5cm d'amplada, a la base s'observen dues o quatre dents, cada una conté una glàndula a la punta. S'aprimen cada cop més fins a arribar a la punta, molt prima.<ref name="hu1979"/> L'anvers del [[folíol]] és verd fosc amb venes de color verd clar. En canvi, el revers és d'un color verd esblanqueït. Els [[pecíol]]s fan de 5 a 12 mm. La base lobular i les glàndules el distingeixen d'espècies similars com el [[sumac]]. {{Doble imatge||Ailanthus altissima1.jpg|130|AilanthusAltissimaFlower2.jpg|130|Llavors immadures, fulles i flors d{{'}}''A. altissima''}} Les flors són petites i apareixen en grans [[panícules]] (de fins a 50cm de llargada) al final dels nous brots. Les flors individuals són groc-verdoses i es van tornant vermelloses. Tenen 5 [[petal|pètal]]s i 5 [[sèpal]]s.<ref name="miller-silvics"/><ref name="SRS-062"/> Els sèpals tenen forma de tasseta, són lobulars i estan units entre ells. Al seu torn, els pètals són valvats,(és a dir, estan tocant-se per les puntes però no se superposen ni estan enganxats) i blancs i pubescents a l'interior.<ref name="hu1979"/><ref name="king"/><ref name="ronse"/> Apareixen des de mitjans d'abril, al sud, fins al juliol, al nord. És [[Dioècia|dioeci]], és a dir, les flors mascles i femelles neixen d'individus diferents. Els arbres mascles produeixen entre tres i quatre cops la quantitat de flors que produeixen les femelles, això fa que els arbres mascles en floració siguin més vistosos. A més a més, els arbres mascles desprenen una olor molt desagradable durant la floració per atraure els insectes pol·linitzadors. Les flors femenines contenen deu (o molt rarament cinc) [[estams]] estèrils (estamoides), amb [[anteres]] amb forma de cor. El [[pistil]] està fet de cinc [[carpel]]s independents (no estan fusionats), contenint, cada un, un únic òvul. Els [[estil (botànica)|estil]]s estan units fràgilment, acabant amb forma d'estrella a l'[[estigma]].<ref name="hu1979"/><ref name="king"/> Les flors masculines són similars a les femenines però no tenen pistil i els estams funcionen, cada un coronat amb una antera globular i un disc glandular verd (que produeix l'olor desagradable).<ref name="hu1979"/> Les llavors nascudes de les flors femenines, són esfèriques i fan 5mm de diàmetre i cada una està encapsulada en una [[sàmara]] de 2,5 cm de llarg i un 1 cm d'ample. Apareixen del juliol a l'agost, però poden quedar-se a l'arbre fins a la primavera següent. La sàmara és allargada i cargolada per les puntes, això fa que giri mentre cau, que es dispersi més amb el vent<ref name="miller-silvics"/><ref name="SRS-062"/> i floti per poder-se dispersar a grans distàncies per [[Hidrocòria]].<ref name="kaproth-mcgraw"/> Els arbres femella produeixen una enorme quantitat de llavors, aproximadament unes 30.000 per kilogram d'arbre.<ref name="miller-silvics"/> La seva fecunditat es pot estimar sense danyar l'arbre, fent una mesura del [[dbh]] (diàmetre a l'altura del pit, de l'anglès ''diameter at breast height'').<ref name="kaproth-mcgraw"/> == Taxonomia == Les primeres definicions científiques de l'arbre es feren poc després que fos introduït a Europa per part del [[jesuïta]] francès [[Pierre Nicholas d'Incarville]]. Aquest havia enviat llavors des de Perking via Sibèria al seu amic botànic Bernard de Jussieu a la dècada dels 1740. Bernard de Jussieu va pensar que aquestes llavors eren de l'arbre de la laca xinès (''Toxicodendron vernicifluum''), molt semblant a l'ailant i molt important econòmicament a Europa, que ell havia pogut observar a la baixa regió de [[Yangtze]]. D'Incarville adjuntava una nota indicant això, cosa que causà molta confusió les següents dècades. El 1751 de Jussieu va plantar unes quantes llavors a França i envià la resta a Phillip Miller, superintendent al [[Chelsea Physic Garden]] i a Phillip C. Webb, propietari d'una botiga de plantes exòtiques de Busbridge, Anglaterra.<ref name="hu1979"/> La gran confusió amb el seu nom començà quan tres persones diferents el van descriure amb tres noms diferents. A París, [[Carl von Linné]] li donà el nom de ''Rhus succedanea'' quan popularment es coneixia com a ''grand vernis du Japon''. A Londres fou anomenat per Miller ''Toxicodendron altissima''. Per acabar, a Busbridge s'optà per encabir-lo en el sistema de classificació antic com a ''Rhus Sinese foliis alatis''. Encara es conserven cartes dels anys 1750 entre Philip Miller i John Ellis, responsable del jardí de Webb a Busbridge, on es discuteix sobre nom. Per acabar-ho d'adobar, el 1782, Jakob Friedrich Ehrhart va classificar un exemplar de l'arbre que havia observat a Utrecht com a ''Rhus cacodendron''.<ref name="hu1979"/> El tema es començà a aclarir el 1788 quan [[René Louiche Desfontaines]] observà les sàmares dels individus de París (encara etiquetats amb el nom de ''Rhus succedanea'') i arribà a la conclusió que aquests no pertanyien als [[sumac]]s, és a dir, al gènere ''Rhus''. Seguidament, publicà un article amb una descripció il·lustrada de l'arbre i li donà el nom de ''Ailanthus glandulosa'', col·locant-lo així al mateix gènere que les espècies tropicals conegudes com ''A. integrifolia'' siris blancs o ''Ailanthus triphysa''. El nom Ailant prové de la paraula ambonesa ''ailanto'', que vol dir ''arbre celestial'' o ''arbre que puja cap al cel''. <!--Potser això s'hauria de col·locar a l'article d'Ailant quan es creï--><ref name="hu1979"/><ref name="shah97"/> El cognom ''glandulosa'', provinent de les glàndules de les fulles, es va mantenir així fins al 1957, que es considerà invàlid a causa d'homonímia a nivell d'espècie.<ref name="hu1979"/> El nom actual ve donat per Walter T. Swingle que treballava pel Departament d'Indústria Agrícola dels Estats Units. Aquest decidí posar-li com li havia posat Desfontaines (''Ailanthus altissima'') i així es va quedar.<ref name="swingle"/> El nom científic ''altissima'', en català ''el més alt'', es donà per les grans alçades que l'arbre podia arribar. Hi ha llocs on se cita incorrectament amb el nom d'''Ailanthus altissimus'' o ''glandulosus'' (en masculí), ja que en botànica s'acostuma a considerar els arbres femenins, igual que en el [[llatí clàssic]]. Hi ha tres varietats biològiques de l'arbre: * ''A. altissima'' var. ''altissima'', autòctona de la Xina continental * ''A. altissima'' var. ''tanakai'', autòctona dels altiplans del nord de [[Taiwan]]. Es diferencia de l'altra varietat per la seva escorça groguenca, les fulles són més petites (de 45 a 60 cm de llargada i pocs folíols (13-25).<ref name=chinaflora/><ref name=chinainvade/><ref name=taiwan/> Està classificada com en perill d'extinció a la Llista vermella de la UICN a causa de la destrucció del seu hàbitat per la construcció de plantacions industrials.<ref name=UICN/> * ''A. altissima'' var. ''sutchuenensis'', es diferencia perquè té les branques vermelloses.<ref name=chinaflora/><ref name=chinainvade/> == Hàbitat i distribució == L'''A. altissima'' és autòcton de la Xina nord i central, Taiwan<ref name=Hoshovsky/> i Corea del Nord.<ref name=kowarik/> A Taiwan està present la variant ''takanai''.<ref name=UICN/> A la Xina està present a totes les províncies exceptuant les de [[Gansu]], [[Heilongjiang]], [[Hainan]], [[Jilin]], [[Ningxia]], [[Qinghai]], [[Xinjiang]] i [[Tibet]].<ref name=chinaflora/> L'arbre prefereix sòls humits, però tot i així pot adaptar-se a una gran varietat de condicions i nivells de pH. Aguanta les sequeres però no les inundacions. Tampoc pot viure en medis on hi hagi molta ombra.<ref name="miller-silvics"/> A la Xina sovint es troba en sols on abunda la [[pedra calcària]].<ref name=chinainvade/> L'arbre es troba en un gran ventall de condicions climatològiques.<ref name="miller-silvics"/> En el seu hàbitat natural es troba tant a grans altituds de Taiwan<ref name=UICN/> com a les baixes de la Xina.<ref name="hu1979"/> Als Estats Units es troba en les regions àrides frontereres de les [[grans planes]], al sud dels [[Apalatxes]], una zona molt humida, al sud de les [[Muntanyes Rocoses]] i, per acabar, a la vall central de Califòrnia. Als indrets on fa molt fred i hi neva, els arbres normalment moren però tornen a rebrotar de les arrels. [[Fitxer:Ailanthus-altissima-growing-as-weed-in-Australia.jpg|miniatura|esquerra|L'ailant creixent com a mala herba a Austràlia.]] === Com a planta exòtica === Les primeres introduccions de l'ailant a països estrangers al seu hàbitat natural foren a les zones del sud de [[Corea]] i el [[Japó]]. És possible que l'arbre fos natiu d'aquestes zones, però la versió més acceptada és que l'arbre s'introduí fa molt temps.<ref name="little"/> Dins de la Xina també s'ha traslladat a regions on no era autòcton com [[Qinghai]], [[Ningxia]] o [[Xinjiang]].<ref name=chinainvade/> L'any 1784, no gaire després de l'enviament de les llavors cap a Anglaterra per part de Jussieu, algunes de les llavors van ser reenviades cap als Estats Units per part de [[William Hamilton]], un jardiner de Philadelphia. Tant a Europa com a Amèrica va esdevenir molt ràpidament una apreciada planta ornamental, sobretot com a arbre de carrer, i cap al 1840 ja estava disponible a quasi totes les botigues de jardineria.<ref name="hu1979"/><ref name="shah97"/> L'arbre va ser portat separadament cap a Califòrnia als 1890 per part d'immigrants xinesos vinguts durant la [[febre de l'or de Califòrnia]]. S'ha escapat de tot cultiu on s'ha introduït, especialment als Estats Units.<ref name=Hoshovsky/> Ha proliferat per tot Europa, incloent [[Alemanya]],<ref name=schmeil/> [[Àustria]], [[Suïssa]], la [[República Txeca]], [[Panònia]] (Europa Sud-est central, al voltant del [[Danubi]], [[Eslovàquia]] i [[Hongria]] al sud dels Balcans) i la majoria de països mediterranis.<ref name=kowarik/> A [[Montenegro]]<ref name="Montenegro">Danijela Stešević, Danka Petrović [https://web.archive.org/web/20121105033350/http://www.pmf.ni.ac.rs/pmf/studije/prezentacije/biologija/Biologica-Nyssana/1-(1-2)-December-2010/BN01-01-05-Stesevic-Petrovic.pdf Preliminary list of plant invaders in Montenegro (page 38)], June, 2010</ref> i [[Albània]]<ref>{{ref-web|url= http://www.pgrforum.org/cwris/cwris.asp?action=show&fact=543720 |títol=PGR Forum Crop Wild Relative Catalogue for Europe and the Mediterranean |obra=PGRforum.org |any=2005|editor=University of Birmingham |consulta=2012-03-06}}</ref><ref>{{sq}}{{ref-llibre|cognom=Jani |nom=Vasil |títol=Arkitektura e peisazheve |url= http://www.bksh.al/adlib/scripts/wwwopac.exe?DATABASE=books&OPAC_URL=/adlib/beginner/index_al.html&LANGUAGE=1&%250=49211&LIMIT=50 (Albanian National Library classification) |editorial=U.F.O. Press, Tirana |any=2009|isbn=978-99956-19-37-4}}</ref> l'A. altissima es troba tant a zones rurals com a les ciutats. Tot i que al principi es va introduir com a planta ornamental, tardà molt poc a envair els ecosistemes natius afectant el seu equilibri i es convertí en [[espècie invasora]] molt difícil d'eliminar.<ref name="Montenegro"/> L'ailant també ha estat introduït a l'[[Argentina]],<ref name=Hoshovsky/> [[Austràlia]] (on ràpidament es va declarar mala herba, als estats de [[South Wales]] i [[Victoria]]),<ref name="weeds-strategy"/> [[New Zealand]] (on està a la llista de l'Acord Nacional contra els vegetals invasors i està classificada com a organisme no desitjat),<ref name="new_zealand"/> Orient mitjà i a alguns països del sud d'Àsia com [[Pakistan]].<ref name="shafiq"/> ==== Catalunya ==== A [[Catalunya]] s'ha detectat en massa al [[Parc de Collserola]], on s'ha observat que causa una disminució significativa de diversitat d'espècies vegetals. A més a més causa una significativa disminució de la cobertura arbòria. També ha quedat demostrat que les espècies [[lianoides]] en surten beneficiades.<ref name="collserola"/> De les 61 plantes exòtiques considerades una amenaça ecològica o socioeconòmica en algun indret de Catalunya, l'ailant n'és el més problemàtic, seguit de l'[[herba de la Pampa]]<ref name="atzavara"/> L'ailant es troba entre les espècies invasores a controlar i erradicar als Parcs de la [[Parc de la Serralada de Marina|Serralada de Marina]] i el [[Parc del Montnegre i el Corredor|Montnegre i el Corredor]].<ref name="objectius2015"/> Al [[Riu Glorieta]] hi ha un projecte del [[Associació per la conservació d'Ecosistemes Naturals]] per eliminar-lo.<ref>{{Ref-web|títol=#Ailanthus Glorieta – Associació CEN|url=https://assoc-cen.org/ailanthus-glorieta/|consulta=2023-05-29|llengua=ca}}</ref> ==== Amèrica ==== A [[Amèrica del Nord]], l'A. altissima es troba present des de [[Massachusetts]] a l'est, fins al sud-oest a [[Ontario]], [[Iowa]], [[Texas]] i al nord de [[Florida]], al sud-oest fins a [[Iowa]], i al sud fins a [[Texas]]. A la costa oest es troba des de [[Nou Mèxic]] fins a Califòrnia per l'oest i a l'[[Washington (estat)|estat de Washington]] cap al nord.<ref name="miller-silvics"/><ref name=Hoshovsky/> Al límit est de la seva gran extensió, creix en àrees urbanes, on fa molt temps va ser plantat com a arbre de carrer.<ref name="hu1979"/><ref name=Hoshovsky/> També creix molt extensament al llarg de les vies de tren. Per exemple, un estudi del 2003 a [[Carolina del Nord]] revelava que l'ailant es trobava a un 1,7% de tots els costats d'autopista i vies del tren de tot l'estat i que havia estat augmentant el seu domini a un 4,76% dels comtats a l'any.<ref name="merriam"/> Similarment, un altre estudi, dut a terme al sud de [[Virginia]], va determinar que l'arbre estava creixent al 30% de la llargada del sistema interestatal d'autopistes.<ref name="Stipes_1995"/> A l'oest d'Amèrica del Nord és més comú a les muntanyes al voltant de pous i mines abandonades.<ref name="Munz"/><ref name="jepson"/> == Ecologia == [[Fitxer:Ailanthus-altissima.jpg|miniatura|Una femella molt carregada de llavors a [[Valladolid]], [[Espanya]]]] L'ailant és una planta oportunista que brota a ple sol i àrees pertorbades ecològicament. S'escampa agressivament tant per llavors com per arrels, que rebroten ràpidament quan es tallen.<ref name="miller-silvics"/> És considerat un intolerant de l'ombra i no pot competir en hàbitats de poca lluminositat,<ref name="grime"/> tot i que de vegades es troba en boscos de poca llum, el motiu és que s'hi establí durant la formació del bosc.<ref name="miller-silvics"/> Per altra banda, un estudi a un bosc vell de [[Tsuga]] de [[Nova York]] va arribar a la conclusió que l'ailant era capaç de competir i guanyar contra arbres nadius en clarianes fosques on només hi havia entre un 2% i un 15% del total de la llum del sol disponible. El mateix estudi caracteritzava l'arbre de fer ús de petites clarianes per arribar a la part superior amb llum del bosc. L'arbre viu poc i creix molt ràpid.<ref name=bard/> En cap dels casos acostuma a sobrepassar els cinquanta anys.<ref name="miller-silvics"/> L'ailant és un dels arbres que millor toleren la pol·lució, incloent el [[diòxid de sofre]] el qual absorbeix a les fulles. Pot aguantar pols de ciment i fums despresos a la producció de carbó. Així mateix, també aguanta l'exposició a l'[[ozó]] i s'han trobat casos amb grans quantitats de [[mercuri (element)|mercuri]] dins dels teixits de la planta.<ref name=Hoshovsky/> L'ailant s'ha utilitzat en diverses ocasions per repoblar àrees contaminades pels residus àcids del drenatge de mines i s'ha demostrat que l'arbre tolera nivells de [[pH]] de fins a 4.1 (acidesa semblant a la del [[suc de tomàquet]]). L'arbre pot aguantar nivells molt baixos de [[fòsfor]] i alts nivells de salinitat. La tolerància a la sequera és bastant alta gràcies a la capacitat d'emmagatzemar aigua al sistema d'arrels.<ref name=Hoshovsky/> És freqüent trobar-lo en zones on pocs arbres poden sobreviure. Les arrels són suficientment fortes per trencar tubs i el clavegueram subterrani.<ref name="hu1979"/> Al llarg de les autopistes és normal trobar zones on creixen molt poques plantes en excepció de l'ailant que hi creix en abundància. Això és degut a les toxines que produeix per monopolitzar el terreny i eliminar la competència.<ref name=Hoshovsky/> === Ailantona === [[Fitxer:Ailanthus altissima (female).jpg|miniatura|Arbre femella creixent a la ciutat de [[Chicago]], [[Illinois]]]] {| class="wikitable sortable" |- ! Propietats de l'ailantona !! Valor |- | [[Coeficient de partició]]<ref>{{ref-publicació|títol=Prediction of Hydrophobic (Lipophilic) Properties of Small Organic Molecules Using Fragmental Methods:  An Analysis of ALOGP and CLOGP Methods|publicació=The journal of phisical chemistry A|cognom1=K. Ghose|nom1=Arup|cognom2=N. Viswanadhan|nom2=Vellarkad|cognom3=J. Wendoloski|nom3=John|doi=10.1021/jp980230o}}</ref> (''ALogP'') || -0,3 |- | [[Solubilitat]]<ref>{{ref-publicació|títol=Estimation of aqueous solubility of chemical compounds using E-state indices|publicació=J Chem Inf Comput Sci|autor=Tetko IV1, Tanchuk VY, Kasheva TN, Villa AE.|pmid=11749573}}</ref> (''logS'', log(''mol/L'')) || -1,9 |- | [[Superfície polar]]<ref>{{ref-publicació|títol=Fast calculation of molecular polar surface area as a sum of fragment-based contributions and its application to the prediction of drug transport properties|publicació=J Med Chem|autor=Ertl P1, Rohde B, Selzer P.|pmid=11020286}}</ref> (''PSA'', [[Àngstrom|''Å''²]]) || 113,3 |} L'ailant produeix una [[al·lelopatia|substància al·lelopàtica]] anomenada [[ailantona]], la qual inhibeix el creixement d'altres plantes.<ref name="heisy96"/><ref name="heisy96">{{ref-publicació| doi =10.2307/2445938| cognom = Heisy| nom =Rod M.| títol = Identification of an Allelopathic Compound from Ailanthus altissima (Simaroubaceae) and Characterization of its Herbicidal Activity | url =https://archive.org/details/american-journal-of-botany_1996-02_83_2/page/192|llengua =anglès| publicació = American Journal of Botany|volum= 83| exemplar = 2| pàgines =192–200|data= febrer de 1996}}</ref> Els inhibidors són més potents a l'escorça i a les arrels, però també es troben a les fulles, fusta i llavors de la planta. Un estudi afirma que un extracte de l'escorça de les arrels inhibia la [[germinació]] del 50% d'una mostra de llavors de [[morritort]] (''Lepidium sativum''). El mateix estudi demostra que l'extracte funciona com a herbicida contra el morritort, el [[marxant gros]] (''Amaranthus retroflexus''), la [[soja borda]] (''Abutilon theophrasti''), la setaria (''Setaria pumila''), la [[panissola]] (''Echinochloa crusgalli''), els [[pèsol]]s (''[[Pisum sativum]]'') i el [[blat de moro]] (''Zea mays''). Es va demostrar capaç de matar gairebé el 100% de les [[plàntula|plàntules]] amb excepció de la soja borda, la qual va demostrar una mica de resistència.<ref name="heisy90"/> Un altre experiment va demostrar que una dissolució en aigua d'un extracte de l'agent químic era letal o molt perjudicial per a 11 arbres de [[fusta dura]] americans i 34 [[coníferes]], deixant la ''[[Fraxinus americana]]'' com a única planta de l'experiment no afectada negativament per l'ailantona.<ref name="mergen"/> L'agent químic no afecta però al mateix ailant, això indica que l'arbre té un mecanisme de defensa per evitar l'autointoxicació.<ref name="heisy96"/> Així mateix s'ha demostrat un increment en la resistència d'altres plantes després d'una exposició prolongada al tòxic. Les poblacions sense exposició prèvia als químics són més sensibles a l'agent tòxic. Les llavors produïdes per les plantes exposades també han demostrat ser més resistents que les que no han estat exposades.<ref name="lawrence"/> L'arbre és una espècie de creixement extremadament ràpid i és possible que sigui l'arbre de creixement més ràpid de tot Nord-amèrica.<ref name="howard-feis"/> Té un creixement d'un a dos metres per any durant els primers anys de vida. L'ombra disminueix considerablement l'índex de creixement. Els arbres més vells, tot i que creixen més lentament, ho fan més ràpid que els altres arbres. Al nord d'Europa l'arbre del cel no es va considerar naturalitzat a les ciutats fins després de la [[Segona Guerra Mundial]]. Això s'ha atribuït a la seva gran habilitat per colonitzar àrees amb edificis destruïts on altres plantes no creixen.<ref name=kowarik/> A més a més, el microclima més temperat que hi ha a les ciutats li ofereix a l'arbre un hàbitat fins i tot millor que les àrees rurals de la rodalia (es pensa que l'arbre necessita com a mínim una temperatura mitjana anual d'uns 8 graus per créixer en condicions òptimes, la qual cosa limita la seva extensió cap als països nòrdics i a altituds altes). Per exemple, un estudi dut a terme a Alemanya constatava que l'arbre creixia en un 92% de les àrees densament poblades de [[Berlín]], en un 25% de la seva rodalia i només en un 3% en àrees completament fora de la ciutat.<ref name=kowarik/> Tot i així, aquest no és el cas d'altres àrees més càlides d'Europa en les que l'arbre té temperatura suficient per créixer. Per aquest motiu, ha colonitzat grans extensions naturals d'[[Hongria]], per exemple, es considera una amenaça natural per la biodiversitat del [[Parc Nacional d'Aggtelek]].<ref name=kowarik/> Diverses espècies de [[lepidòpters]] utilitzen les fulles de l{{'}}ailant com a principal font de menjar, incloent la ''[[Actias selene]]'' i la ''Eurema hecabe''. A Amèrica del Nord l'arbre és hoste del ''Atteva aurea'', tot i que aquest ''[[Yponomeutidae]]'' és autòcton d'Amèrica Central i Sud Amèrica, i originalment utilitzava altres arbres més tropicals tipus el [[Simaroubaceae]] com a hostes.<ref name="barnes"/> Al seu ecosistema autòcton ''A. altissima'' està associat a almenys 32 espècies d'[[artròpodes]] i 13 espècies de [[fongs]].<ref name=chinainvade/> Aquesta espècie invasora està molt controlada per terratinents i altres organitzacions les quals, en alguns casos, fan ús de programes d'erradicació de plagues per mantenir l'espècie a ratlla. Per exemple, la ciutat de [[Basilea]] a Suïssa té un programa d'erradicació de l'ailant.<ref name=kowarik/> Tot i així pot ser molt difícil de desfer-se'n. S'han provat diferents mètodes per via física, química, tèrmica o biològica tot i així l'opció més bona acostuma a ser una combinació compatible. Una opció és l'aplicació d'herbicides foliars o basals per matar els arbres crescuts i arrancant les [[plàntules]] per prevenir nous naixements.<ref name="swearingen"/><ref group="nota">Per veure una discussió sobre el tema més extensa, vegeu ''Ailanthus ailtissima'' al [[b:A Wikimanual of Gardening/Ailanthus altissima|Manual de Jardineria]] a [[Wikibooks]] {{en}}</ref> Al [[parc de Collserola]] s'ha provat l'erradicació amb una barreja específica d'herbicides que no afecta altres plantes, i resulta efectiva però és costosa perquè s'ha d'injectar a cada exemplar.<ref>{{ref-publicació|títol=Collserola combat una plaga d'arbres d'origen asiàtic|publicació=El Periódico|data=17 de novembre de 2008|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20081117/collserola-combat-una-plaga-darbres-dorigen-asiatic/print-219674.shtml|consulta=5 juny 2015|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150605194633/http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20081117/collserola-combat-una-plaga-darbres-dorigen-asiatic/print-219674.shtml|arxiudata=5 de juny 2015}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150605194633/http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20081117/collserola-combat-una-plaga-darbres-dorigen-asiatic/print-219674.shtml |date=5 de juny 2015}}</ref> == Usos == [[Fitxer:Samia cynthia adult male sjh.JPG|miniatura|mascle de ''[[Samia cynthia]]'' de la col·lecció d'insectes de la [[Universitat Texas A&M]] ]] A més a més del seu ús com a planta ornamental, l'arbre també es pot usar per la seva fusta, propietats medicinals, o per a planta hoste per alimentar cucs de seda ''[[Samia cynthia]]'', els quals produeixen seda més resistent i econòmica que els cucs de seda de la morera, però de menys qualitat des del punt de vista estètic, ja que no té la mateixa textura ni brillantor. A més a més no es pot tenyir. Aquest tipus de seda es coneix amb diversos noms d'entre els quals destaquen: la "[[seda d'eri]]" i la "seda de [[Shantung]]", l'últim dels quals deriva de província de [[Shandong]] a la Xina on es produeix seda d'aquest tipus. La seva producció es concentra principalment a la regió de Yantai d'aquesta província. La papallona del cuc també ha estat introduïda als Estats Units.<ref name="hu1979"/> La fusta de l'arbre, de color groc pàl·lid, densa, flexible i satinada s'usa per a la fabricació d'armaris.<ref name=Keeler/> També és de gran utilitat per la fabricació d'olles de vapor, molt importants a la [[cuina xinesa]] per coure [[mantou]], pastes i arròs. La província de [[Zhejiang]] a l'est de la Xina és famosa per la seva producció d'aquestes olles de vapor.<ref name="hu1979"/> És també una bona font de llenya, ja que es pot cremar poc després de tallar-la.<ref name=duke/> També s'utilitza per fer carbó per cuinar.<ref>{{ref-web|cognom=Barclay|nom=Eliza|títol=The Great Charcoal Debate: Briquettes Or Lumps?|url=http://www.npr.org/blogs/thesalt/2013/05/24/186434261/the-great-charcoal-debate-briquettes-vs-lumps|editor=NPR|consulta= 25 maig 2013}}</ref> Tot i així hi ha l'inconvenient que quan s'asseca la fusta es retorça i es trenca degut a la textura desigual entre l'interior i l'exterior del tronc donada pel ràpid creixement de l'arbre. S'han desenvolupat tècniques d'assecatge per prevenir això i proporcionant una sortida comercial.<ref name="gill"/> === Cultiu === L'arbre del cel és un arbre ornamental molt popular a la Xina i apreciat per la seva tolerància a les condicions adverses al creixement.<ref name=chinainvade/> Durant un temps es va cultivar molt intensament a Europa i Nord-amèrica però la seva popularitat va caure en picat, especialment als Estats Units, majoritàriament degut a la pudor que desprenen els brots i la conducta de [[mala herba]] que té l'arbre. El problema de la pudor es va resoldre venent només arbres de gènere femení, ja que només els mascles desprenen l'olor.<ref name="shah97"/> El conegut horticultor americà i professor a la Universitat de Geòrgia [[Michael Dirr]], narra l'encontre l'any 1982 amb un productor que no trobava compradors pels arbres. Seguidament escriu: "Tot i així a Europa es continua utilitzant l'arbre als jardins i la seva conducta no és tan invasiva com ho és a Amèrica". Al [[Regne Unit]] és especialment comú a les places, carrers i parcs de [[Londres]]. També es troba a jardins del sud del Regne Unit i d'[[Ànglia de l'Est]]. Al nord és quasi inexistent amb excepció del sud d'[[Escòcia]] on se'n troba algun. Tampoc es troba a [[Irlanda]].<ref name="Mitchell"/> A [[Alemanya]], l'arbre és molt comú en els jardins.<ref name=schmeil/> A l'oest d'Europa el cultiu ha esdevingut molt impopular perquè té una longevitat curta i el tronc es buida al cap de poc temps del naixement de l'arbre, deixant tots els arbres de més de 60 cm d'altura molt inestables als cops de vent.<ref name=Keeler/> Hi ha uns quants [[cultivar]]s, però no s'acostumen a comercialitzar fora de la Xina: * ''Hongye'' – Aquest nom en xinès vol dir fulles vermelles. Aquesta varietat té unes fulles molt lluents i vermelles<ref name=Dirr/> * ''Mil caps''<ref name=Dirr/> * ''Metro'' – Un cultivar mascle que adopta un hàbit menys invasor.<ref name="kuhns"/> * ''Erythrocarpa'' – Els fruits són d'un vermell intens.<ref name="kuhns"/> * ''Pendulifolia'' – Les fulles són molt més llargues i pengen solemnement.<ref name="kuhns"/> === Medicina === Quasi totes les parts de l'ailant tenen alguna aplicació a la [[medicina tradicional xinesa]]. Una de les receptes més antigues, escrita a una obra del 732 aC, serveix per tractar malalties mentals. Els seus ingredients principals eren arrels triturades, orina de nois joves i [[douchi]]. Després de deixar-ho reposar un dia el líquid s'escorria i s'administrava al pacient durant uns quants dies.<ref name="hu1979"/> Una altra font del 684 aC, escrita durant la [[dinastia Ming]] al ''[[Compendi de Matèria Mèdica]]'' de [[Li Shizhen]], descriu que quan s'ingereixen les fulles aquestes tenen un efecte somnífer, d'altra banda si s'apliquen externament poden ser extremadament efectives en el tractament de [[furóncol]]s, [[èczema|èczemes]] i picors. Fins i tot el llibre inclou una recepta de fulles per tractar la calvície: El suc resultant d'aixafar fulles joves d'ailant, [[catalpa]] i presseguer.<ref name="hu1979"/> L'escorça seca és considerada un medicament oficial i està inclosa al [[materia medica|matèria medica]] xinès modern com a ''chun bai pi'' ({{zh2|c=椿白皮|p=chūnbáipí}}), que es tradueix com a ''escorça blanca de primavera''. Hi ha articles moderns que la tracten en molt de detall, descriuen els seus constituents químics i com identificar i usar el producte per fins terapèutics. Es recol·lecta tallant l'arbre a la tardor o a la primavera, extraient l'escorça i rascant-ne la capa exterior més dura, que es deixa assecar al sol. Posteriorment es banya en aigua i es torna a assecar. Finalment es talla a tires. Té propietats antipirètiques i astringents. S'usa principalment per tractar [[disenteria]], hemorràgies intestinals, [[menorràgia]] i [[hematospèrmia]]. Només es recepta en quantitats d'entre 4 i 10 grams per evitar intoxicacions dels pacients. El compendi de Li té 18 receptes en les quals s'usa l'escorça. Tant químics asiàtics com europeus han trobat una justificació química del seu ús com a medicament, ja que conté una llarga llista de components químics que inclou [[quasina]] i [[saponina]]. L'[[ailantona]], la substància al·leopàtica de l'arbre del cel, actua com [[agent antimalària]].<ref name="burows"/> Es pot trobar a la majoria de botigues especialitzades en medicina tradicional xinesa.<ref name="hu1979"/> La tintura d'arrels i escorça pot ajudar en el tractament de palpitacions cardíaques, [[asma]] i [[epilèpsia]].<ref name="king"/> Les samares també s'usen a la medicina moderna xinesa sota el nom ''feng yan cao'' ({{zh2|s=凤眼草|t=鳳眼草|p=fèngyǎncǎo}}), que vol dir "herba de l'ull de fènix. S'usen com a [[agent homeostàtic]] i per tractar l'[[hematospèrmia]] i pacients amb sang als excrements o l'orina. Ha estat provat clínicament efectiu en el tractament de [[tricomoniosi]] i la infecció vaginal causada pel protozou ''[[Trichomonas vaginalis]]''.<ref name="hu1979"/> A l'oest l'extracte de l'escorça de ''A. glandulosa'' (sinònim de l'arbre) s'usa com a remei en malalties com el càncer.<ref name="hartwell"/> Hi ha certa evidència, completament anecdòtica, que l'arbre podria ser lleugerament tòxic. Les olors que desprèn s'han associat molts cops a nàusees i mals de cap i dermatitis, tant en humans com cabres, que també desenvoluparen feblesa i paràlisi. Conté un irritant de [[quinona]]: 2,6-dimetoxibenzoquinona, i quassinoides (grup al qual la mateixa ailantona pertany) que podrien provocar aquests suposats efectes, tot i que es veu difícil que es reprodueixin d'aquesta manera en humans i cabres. En un experiment, una tintura dels brots i les fulles va causar nàusees, vòmits i relaxació muscular.<ref name="burows"/> L'ailant té unes potents propietats [[anafilaxi|anti-anafilàctiques]] i antiinflamatòries.<ref>Kang TH, Choi IY, Kim SJ, Moon PD, Seo JU, Kim JJ, An NH, Kim SH, Kim MH, Um JY, Hong SH, Kim HM, Jeong HJ ''Ailanthus altissima'' Swingle has anti-anaphylactic effect and inhibits inflammatory cytokine expression via suppression of nuclear factor-kappaB activation." In Vitro Cell Dev Biol Anim. 2010 Jan;46(1):72-81</ref> == Cultura == === Xina === A més a més de tots els usos que se li donen a l'''arbre del cel'', també ha format part de la cultura xinesa des de fa segles i s'ha incorporat més recentment a la cultura occidental. S'ha trobat el nom de l'arbre al segon lloc d'una llista d'arbres dins l'[[Erya]], el diccionari xinès més vell que es conserva, escrit el segle III aC. També se'l menciona al [[materia medica]] escrit durant la dinastia Tang, l'any 656 dC. Cadascuna l'anomena d'una manera diferent i encara hi ha obert el debat sobre quina forma s'hauria d'utilitzar. El nom adoptat actualment és ''chouchun'' ({{zh2|c=臭椿|p=chòuchūn}}), que vol dir "primavera pudorosa", aquesta forma és relativament nova. Prop del [[Riu Groc]] es coneix com a ''chunshu'' ({{zh2|s=椿树|t=椿樹|p=chūnshù}}), que vol dir "arbre de primavera". El nom prové del fet que l'arbre és un dels últims en sortir de la hibernació i els seus primers brots indiquen la finalització completa de l'hivern.<ref name="hu1979"/> A la [[literatura xinesa]] l'ailant normalment s'usa en forma de metàfora, en la que l'arbre madur representa el pare i una soca un fill mimat. Això es fa servir de vegades per desitjar bona sort als pares d'un amic a una carta, on es podria escriure "desitjo que el teu ailant i la teva [[hemerocal·lis]] siguin feliços i forts", referint-se al pare com a ailant i a la mare com a hemerocal·lis. A més a més, es podria renyar un nen dient-li que és un "brot inútil d'una soca d'ailant"<!-- "good-for-nothing ailanthus stump sprout" -->, volent dir que el nen és un irresponsable. Això deriva de la literatura de [[Zhuang Zhou|Zhuangzi]], un filòsof [[Taoisme|Taoista]], que es referia a un arbre que havia brotat d'una soca com a no apte per la fusteria degut a la seva forma irregular. Més tard es va associar aquest arbre a l'ailant i es va aplicar la metàfora a un nen, que, com els brots de soca de l'arbre, no es desenvoluparà en un ésser humà adult digne si no segueix les tradicions i les normes.<ref name="harvard2">{{ref-publicació|cognom=Hu|nom=Shiu-ying|títol=''Ailanthus altissima''|publicació=Arnoldia|volum=39|exemplar=2|pàgines=29-50|data=març 1979|url=http://arnoldia.arboretum.harvard.edu/pdf/articles/1072.pdf|consulta=2007-05-30|format=PDF|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110719204428/http://arnoldia.arboretum.harvard.edu/pdf/articles/1072.pdf|arxiudata=2011-07-19}}</ref> === Estats Units === A ''[[A Tree Grows in Brooklyn (novel·la)|A Tree Grows in Brooklyn]]'' (1943), un llibre de [[Betty Smith]], s'usa l'arbre del cel com a metàfora central, concretament la seva habilitat per sobreviure en condicions hostils. En aquella època, com avui en dia, l'ailant era molt comú a àrees urbanes.<ref name="shah97"/><ref name=penn/> Descriu com a l'ailant normalment també se l'anomena pel seu [[malnom]] "arbre de l'infern" a causa de la seu creixement descontrolat, la seva gran invasivitat i les grans dificultats implicades en la seva eliminació.<ref name=penn/><ref name="fergus"/> A certes parts dels EUA, l'espècie se l'anomena "palmera de gueto" per la seva afinitat a créixer en barris amb condicions inhabitables o propietats mal mantingudes o abandonades.<ref name="collins03"/><ref name="Wasacz"/> Fins al 26 de març de 2008, un arbre de l'espècie de 18,2 m. era una de les "obres mestres" del jardí d'escultures del [[Museu de Noguchi]], al barri de [[Queens]] a [[Nova York]]. Quan l'escultor [[Isamu Noguchi]] va comprar el que seria el seu museu l'any 1975, va fer netejar la propietat i l'únic arbre que hi va deixar va ser l'ailant. Els seus treballadors solien dinar sota l'ombra de l'arbre amb el mateix escultor. "D'alguna manera el jardí d'escultures va ser dissenyat al voltant de l'arbre", afirmava un dels ajudants de Noguchi, Bonnie Rychlak, que, més tard va esdevenir el conservador del museu. El 2008 l'arbre estava morint i hi havia risc que caigués sobre l'edifici, que estava a punt de ser renovat. El museu va contractar els ''Detroit Tree of Heaven Woodshop'', un grup d'artistes, perquè usessin la fusta per fer bancs, escultures i altres obres al voltant de l'edifici. Els anells de l'arbre foren comptats i es va revelar que l'arbre tenia 75 anys.<ref name="collins2008"/> === Europa === L'artista i professor de belles arts per la [[Universitat d'Umeå]] ([[Suècia]]), Ingo Vetter, va adoptar la idea de "la palmera de gueto" i va instal·lar un ailant viu, importat de [[Detroit]], a una exposició internacional d'art anomenada ''Ciutats encongint-se'' a l'[[Institut d'art contemporani Kunst-Werke]] a [[Berlín]] el 2004.<ref name="collins03"/><ref name="Wasacz"/> == Referències == {{Referències|refs= <ref name="collserola">{{citar ref | tipus = llibre, web, diari, revista, norma o publicació | coautors =Laia Crespo, Lorena López, Sandra Martín, Miguel Martínez i Brenda Saavedra | títol = Flora bioinvasora al Parc de Collserola. El cas d'Ailanthus altissima | url = http://parcs.diba.cat/documents/176272/5eb17792-cf8e-40ed-be06-2fd954a5daf2 | editor =Diputació de Barcelona | obra =Diagnosi ambiental al Parc de Collserola | data =2008 | consulta = 5 de juny de 2015 | pàgines =p. 65-69}}</ref> <ref name="atzavara">{{ref-publicació|cognom1=Andreu|cognom2=Vilà|nom1=Jara|nom2=Montserrat|títol=Gestió de les invasions vegetals a Catalunya|publicació=L'atzavara|exemplar=18|url=http://www.scn-mm.cat/atzavara/pdfs/atz18067.pdf|consulta=6 juny 2015|any=2009|pàgines=67-75|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150924095354/http://www.scn-mm.cat/atzavara/pdfs/atz18067.pdf|arxiudata=24 de setembre 2015}}</ref> <ref name="objectius2015">{{ref-publicació |títol=Pla d'objectius i actuacions |editor=Oficina Tècnica de Parcs Naturals |any=2015 |publicació=Oficina Tècnica de Parcs Naturals |url=http://parcs.diba.cat/documents/8684295/8688805/ProgramaActivitats2015.pdf/c066bacf-b774-47db-a14c-c206bb5cae01}}</ref> <ref name="miller-silvics">{{ref-llibre|cognom=Miller|nom=James H.|editor=Russell M. Burns and Barbara H. Honkala (editors)|capítol=Ailanthus altissima|títol=Silvics of North America, Volume 2: hardwoods|series=Agriculture Handbooks, '''654'''|editorial=USDA Forest Service|any=1990|url=http://www.na.fs.fed.us/spfo/pubs/silvics_manual/table_of_contents.htm|chapterurl=http://na.fs.fed.us/pubs/silvics_manual/volume_2/ailanthus/altissima.htm|consulta=2010-02-07|isbn=0-16-029260-3|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20100122145931/http://www.na.fs.fed.us/Spfo/pubs/silvics_manual/table_of_contents.htm|dataarxiu=22 gener 2010 <!--DASHBot-->|deadurl=no}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110708011138/http://www.na.fs.fed.us/spfo/pubs/silvics_manual/Table_of_contents.htm |date=2011-07-08 }} AH654</ref> <ref name="hu1979">{{ref-publicació|cognom=Hu|nom=Shiu-ying|títol=''Ailanthus altissima''|publicació=Arnoldia|volum=39|exemplar=2|pàgines=29-50|data=març 1979|url=http://arnoldia.arboretum.harvard.edu/pdf/articles/1072.pdf|consulta=2010-02-07|format=PDF|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110719204428/http://arnoldia.arboretum.harvard.edu/pdf/articles/1072.pdf|arxiudata=2011-07-19}}</ref> <ref name="SRS-062">{{ref-llibre |cognom=Miller |nom=James H. |capítol=Tree-of-heaven |títol=Nonnative invasive plants of southern forests: a field guide for identification and control |editorial=USDA Forest Service |any=2003 |url=http://www.invasive.org/eastern/srs/TofH.html |consulta=2011-11-29 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070522005306/http://www.invasive.org/eastern/srs/TofH.html |date=2007-05-22 }} Gen. Tech. Rep. SRS-062</ref> <ref name="kaproth-mcgraw">{{ref-publicació|cognom= Kaproth|nom= Matthew A.|autor2=James B. McGraw|títol=Seed Viability and Dispersal of the Wind-Dispersed Invasive Ailanthus altissima in Aqueous Environments|publicació=Forest Science|volum=54| number=5|pàgines=490–496|data= octubre 2008|url=http://www.ingentaconnect.com/content/saf/fs/2008/00000054/00000005/art00003}}</ref> <ref name=king>{{ref-llibre|cognom=Felter|nom=Harvey Wickes|autor2= John Uri Lloyd|capítol=''Ailanthus''.—Ailanthus. | chapterurl= http://www.henriettes-herb.com/eclectic/kings/ailanthus.html |títol=King's American Dispensatory |edició=18a ed.|editorial=Henriette's Herbal Homepage|consulta=2010-02-07|any=1898}} A 2-volumes modern facsimileis published by Eclectic Medical Publications.</ref> <ref name="ronse">{{ref-publicació|cognom=Ronse De Craene|nom= Louis P.|autor2=Elspeth Haston|títol=The systematic relationships of glucosinolate-producing plants and related families: a cladistic investigation based on morphological and molecular characters|publicació=Botanical Journal of the Linnean Society|volum=151|exemplar=4|pàgines=453–494|data= agost 2006| doi=10.1111/j.1095-8339.2006.00580.x}}</ref> <ref name="swingle">{{ref-publicació|cognom=Swingle|nom=Walter T.|any=1916|títol=The early European history and the botanical name of the tree of heaven, Ailanthus altissima|url=https://archive.org/details/sim_washington-academy-of-sciences-journal_1916-08-19_6_14/page/490|publicació=Journal of the Washington Academy of Sciences|volum=6|pàgines=490–498|exemplar=14}}</ref> <ref name=chinaflora>{{ref-enciclopèdia|cognom=Huang |nom=Chenjiu |títol=''Ailanthus'' Desf. |any=1997 |enciclopèdia=Flora Reipublicae Popularis Sinicae | editor =Shukun Chen |volum=43 |exemplar= 3 |pàgines=1–5 |lloc=Beijing |editorial=Science Press | isbn= 7-03-005367-2}}</ref> <ref name=chinainvade>{{ref-web|cognom=Zheng|nom=Hao|autor2=wu, Yun|autor3=Ding, Jianqing|autor4=Binion, Denise|autor5=Fu, Weidong|autor6=Reardon, Richard|títol=Ailanthus altissima|obra=Invasive Plants of Asian Origin Established in the United States and Their Natural Enemies, Volume 1|editor=USDA Forest Service|data=setembre 2004|url=http://www.invasive.org/weeds/asian/ailanthus.pdf|consulta=2010-02-07|format=PDF|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060928013453/http://www.invasive.org/weeds/asian/ailanthus.pdf|arxiudata=2006-09-28}} FHTET-2004-05</ref> <ref name=taiwan>{{ref-llibre|cognom=Li|nom=Hui-lin|capítol=Simaroubaceae|editor=Editorial Committee of the Flora of Taiwan|títol=Flora of Taiwan, Volume 3: Hamamelidaceae-Umbelliferea |edició=2a edició|any=1993| chapterurl =http://tai2.ntu.edu.tw/ebook/ebookpage.php?volume=3&book=Fl.%20Taiwan%202nd%20edit.&page=545|consulta=2010-02-07 |isbn=957-9019-41-X}}</ref> <ref name=UICN>{{ref-web|cognom=Pan|nom=F.J.|títol=Ailanthus altissima var. tanakai|obra=2006 IUCN Red List of Threatened Species|any=1998| url =http://www.iucnredlist.org/details/31349/0|consulta=2010-02-07}}</ref> <ref name=Hoshovsky>{{ref-web|cognom=Hoshovsky|nom=Marc C.|títol=Element Stewardship Abstract for Ailanthus altissima|editor=The Nature Conservancy|lloc=Arlington, Virginia|any=1988|url=http://www.invasive.org/gist/esadocs/documnts/ailaalt.pdf|format=PDF|consulta=2010-02-07|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121028014235/http://www.invasive.org/gist/esadocs/documnts/ailaalt.pdf|arxiudata=2012-10-28}}</ref> <ref name=schmeil>{{de icon}} {{ref-llibre|cognom=Schmeil|nom=Otto|autor2=Fitschen, Jost|autor3= Seybold, Siegmund|títol=Flora von Deutschland, 93. Auflage|editorial=Quelle & Meyer Verlag|any=2006|lloc=Wiebelsheim| isbn =3-494-01413-2|pàgina=42}}</ref> <ref name="little">{{ref-llibre|cognom=Little Jr.|nom=Elbert L.|títol=Checklist of United States Trees (Native and Naturalized) |series= Agriculture Handbooks '''541'''|editorial=USDA Forest Service|any=1979|lloc=Washington, DC| oclc=6553978|pàgina=375}} AH541</ref> <ref name="shah97">{{ref-publicació|cognom=Shah|nom=Behula|títol=The Checkered Career of ''Ailanthus altissima''|publicació=Arnoldia|volum=57|exemplar=3|pàgines=21–27|data=Summer 1997|url=http://arnoldia.arboretum.harvard.edu/pdf/articles/472.pdf|consulta=2010-02-07|format=PDF|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110719210125/http://arnoldia.arboretum.harvard.edu/pdf/articles/472.pdf|arxiudata=2011-07-19}}</ref> <ref name=kowarik>{{de icon}} {{ref-llibre|cognom=Kowarik|nom=Ingo|títol=Biologische Invasionen - Neophyten und Neozoen in Mitteleuropa|editorial=Verlag Eugen Ulmer|lloc=Stuttgart|any=2003| isbn=3-8001-3924-3}}<!--Could use a page citation. Content likely is around p.127--></ref> <ref name="weeds-strategy">{{ref-web|autor=Australian Weeds Committee|títol=Weed Identification - Tree-of-heaven|obra=Weed Identification & Information|editor=National Weeds Strategy|url=http://www.weeds.org.au/cgi-bin/weedident.cgi?tpl=plant.tpl&state=&s=1&ibra=all&card=T07|consulta=2010-02-07|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090706104056/http://www.weeds.org.au/cgi-bin/weedident.cgi?tpl=plant.tpl&state=&s=1&ibra=all&card=T07|arxiudata=2009-07-06}}</ref> <ref name="new_zealand">{{ref-web |url=http://www.biosecurity.govt.nz/pests/tree-of-heaven |títol=Tree of heaven |obra=Pests & Diseases |editor=Biosecurity New Zealand |consulta=2010-02-07 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100521141623/http://www.biosecurity.govt.nz/pests/tree-of-heaven |arxiudata=2010-05-21}}</ref> <ref name="shafiq">{{ref-publicació|cognom=Shafiq|nom=Muhammad|autor2=Nizami, M. I.|títol=Growth Behaviour of Different Plants under Gullied Area of Pothwar Plateau|publicació=The Pakistan Journal of Forestry|volum=36|exemplar=1|pàgines=9–15|any=1986}}</ref> <ref name="merriam">{{ref-publicació| doi =10.2307/3557546|cognom=Merriam|nom=Robert W.|títol= The Abundance, Distribution and Edge Associations of Six Non-Indigenous, Harmful Plants across North Carolina | url =https://archive.org/details/sim_journal-of-the-torrey-botanical-society_october-november-2003_130_4/page/283| jstor = 3557546|publicació=Journal of the Torrey Botanical Society|volum=130|exemplar=4|pàgines=283–291|data=October–desembre 2003}}</ref> <ref name="Stipes_1995">{{ref-publicació|cognom=Stipes |nom=R.J. |any=1995 |títol=A tree grows in Virginia [abstract] |url=https://archive.org/details/sim_virginia-journal-of-science_summer-1995_46_2/page/105 |publicació=Virginia Journal of Science |editorial=[http://wayback.archive.org/web/20121120150618/http://www.vacadsci.org/vjsArchives/v46/46-2/P75.pdf Proceedings of the 73rd Annual Meeting of the Virginia Academy of Science] |volum=46 |exemplar=2 |pàgina=105}}</ref> <ref name="Munz">{{ref-llibre|cognom=Munz|nom=Philip Alexander|autor2=David D. Keck|títol=A California Flora and Supplement|editorial=University of California Press|any=1973|any original=1959-1968|pàgina=993|lloc=Berkeley| isbn=0-520-02405-2}}</ref> <ref name="jepson">{{ref-web|cognom=McClintock|nom=Elizabeth|títol=Ailanthus altissima |obra=The Jepson Manual: Higher Plants of California|editor=University of California Press| url= http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?7617,7618,7619|consulta=2010-02-07}}</ref> <ref name="grime">{{ref-publicació|cognom=Grime|nom=J. P.|títol=Shade Tolerance in Flowering Plants|url=https://archive.org/details/sim_nature-uk_1965-10-09_208_5006/page/161|publicació=Nature|data= 9 octubre 1965|volum=208|pàgines=161-163| doi=10.1038/208161a0|exemplar=5006}}</ref> <ref name=bard>{{ref-publicació| doi=10.2307/3088649|cognom=Knapp|nom=Liza B.|autor2= Canham, Charles D.|títol=Invasion of an Old-Growth Forest in New York by Ailanthus altissima: Sapling Growth and Recruitment in Canopy Gaps | url=https://archive.org/details/sim_journal-of-the-torrey-botanical-society_october-november-2000_127_4/page/307|jstor=3088649|publicació=Journal of the Torrey Botanical Society|volum=127|exemplar=4|data=October–desembre 2000|pàgines=307–315}}</ref> <ref name="heisy90">{{ref-publicació| doi =10.2307/2444812|cognom=Heisy|nom=Rod M.|títol= Allelopathic and Herbicidal Effects of Extracts from Tree of Heaven | jstor = 2444812|publicació=American Journal of Botany|volum=77|exemplar=5|pàgines=662–670|data= maig 1990}}</ref> <ref name="mergen">{{ref-publicació|cognom=Mergen|nom=Francois|títol=A Toxic Principle in the Leaves of Ailanthus|publicació=Botanical Gazette|volum=121|exemplar=1|pàgines=32–36| doi=10.1086/336038|data= setembre 1959 | jstor = 2473114}}</ref> <ref name="lawrence">{{ref-publicació| doi =10.2307/2445173|cognom=Lawrence|nom=Jeffrey G.|autor2=Alison Colwell|autor3=Owen Sexton|títol= The Ecological Impact of Allelopathy in Ailanthus altissima (Simaroubaceae) | jstor = 2445173|publicació=American Journal of Botany|volum=78|exemplar=7|pàgines=948–958|data= juliol 1991}}</ref> <ref name="howard-feis">{{ref-web|cognom=Howard|nom=Janet L.|títol=Ailanthus altissima| url=http://www.fs.fed.us/database/feis/plants/tree/ailalt/all.html|obra=Fire Effects Information System|editor=USDA Forest Service|any=2004|consulta=2010-02-07}}</ref> <ref name="barnes">{{ref-web|cognom= Barnes|nom= Jeffrey K.|títol= Ailanthus webworm moth|obra= University of Arkansas Arthropod Museum Notes|editor= University of Arkansas|data= 2 juny 2005|url= http://www.uark.edu/ua/arthmuse/ailamoth.html|consulta= 2010-02-07|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20170111002252/http://www.uark.edu/ua/arthmuse/ailamoth.html|arxiudata= 2017-01-11}}</ref> <ref name="swearingen">{{ref-web|cognom=Swearingen|nom=Jil M.|autor2=Phillip D. Pannill|títol=Fact Sheet: Tree-of-heaven|editor=Plant Conservation Alliance's Alien Plant Working Group|any=2009|url=http://www.nps.gov/plants/alien/fact/pdf/aial1.pdf|format=PDF|consulta=2010-02-07|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060928232116/http://www.nps.gov/plants/alien/fact/pdf/aial1.pdf|arxiudata=2006-09-28}}</ref> <ref name=duke>{{ref-web|cognom=Duke|nom=James A.|títol=Ailanthus altissima|obra=Handbook of Energy Crops|any=1983|editor=Purdue University Center for New Crops & Plant Products| url=http://www.hort.purdue.edu/newcrop/duke_energy/Ailanthus_altissima.html|consulta= 2010-02-07}}</ref> <ref name="gill">{{ref-web|cognom=Gill|nom=Barbara|títol=Ailanthus|editor=Woodworker's Website Association |obra=WoodSampler|any=2004| url =http://www.woodworking.org/WC/Woods/004.html|consulta=2010-02-07}}</ref> <ref name="Mitchell">{{ref-llibre|cognom=Mitchell|nom=Alan|enllaçautor=Alan Mitchell|títol=Trees of Britain & Northern Europe|editorial=Harper Collins|any=1974|lloc=Londres|pàgines=310–311| isbn= 0-00-219213-6}}</ref> <ref name=Keeler>{{ref-llibre|cognom=Keeler|nom=Harriet L.|capítol=Simaroubàceae—Ailanthus family |chapterurl=http://books.google.cat/books?id=93Zw4qMOsaUC&pg=PA36 |títol=Our Native Trees and How to Identify Them|editorial=Charles Scriber's Sons|any=1900|lloc=Nova York|pàgines=36-40|consulta=2010-02-07| isbn =0-87338-838-0}}</ref> <ref name=Dirr>{{Ref-llibre |cognom=Dirr |nom=Michael A. |cognom2=Zhang |nom2=Donglin |títol=Potential New Ornamental Plants from China |editorial=49th Annual Southern Nursery Association Research Conference |data=2004 |pàgines=607–609}}</ref> <ref name="kuhns">{{ref-web|cognom=Kuhns |nom=Mike |autor2=Larry Rupp|títol=Selecting and Planting Landscape Trees |editor=Utah State University Cooperative Extension |data= juliol 2001 |pàgina=19 | url =http://extension.usu.edu/files/publications/publication/NR-460.pdf |consulta=2010-02-07|format=PDF}}</ref> <ref name="hartwell">{{ref-publicació|cognom=Hartwell|nom=Jonathan L.|títol=Plants used against cancer. A survey|any= 1971|publicació= Lloydia|volum= 34|exemplar= 2|pàgines= 205-255| pmid=4938826}} This is installment 9 in a multiple part paper, published collectively as a book (Quarterman Publications, {{ISBN|0-88000-130-5}}, Bioactive Plants (series), '''2''') in 1982.</ref> <ref name="burows">{{ref-llibre|cognom=Burrows|nom=George Edward|autor2=Ronald J. Tyrl|títol=Toxic Plants of North America|url=https://archive.org/details/toxicplantsofnor0000burr_q4m5|any=2001|lloc=Ames|editorial=Iowa State University Press| isbn=0-8138-2266-1|pàgina= [https://archive.org/details/toxicplantsofnor0000burr_q4m5/page/1242 1242]}}</ref> <ref name=penn>{{cite press release| title = Penn State Scientists: Tree of Heaven Really Isn't | publisher = Penn State College of Agricultural Sciences | date = 1999-06-14 | url = http://news.psu.edu/story/186093/1999/06/14/penn-state-scientists-tree-heaven-really-isnt | accessdate = 2010-02-07}}</ref> <ref name="fergus">{{ref-llibre|cognom=Fergus|nom=Charles|títol=Trees of New England: a Natural History|any=2005|lloc=Guildford|editorial=Falcon| isbn=0-7627-3795-6|pàgina=289}}</ref> <ref name="collins03">{{ref-notícia|cognom=Collins|nom=Lisa M.|títol=Ghetto Palm|obra=Metro Times Detroit|data= 10 desembre 2003| url =http://www.metrotimes.com/detroit/ghetto-palm/Content?oid=2177619|consulta=2010-02-07}}</ref> <ref name="collins2008">{{ref-notícia|cognom=Collins |nom=Glen |url=http://www.nytimes.com/2008/03/27/nyregion/27tree.html |títol=A Tree That Survived a Sculptor's Chisel Is Chopped Down |obra=[[The New York Times]] |data= 27 març 2008|consulta= 2012-03-06}}</ref> <ref name="Wasacz">{{ref-notícia|cognom=Wasacz|nom=Walter|títol=Big Ideas for Shrinking Cities|obra=Model D|data= 30 gener 2007| url =http://www.modeldmedia.com/features/shrinking79.aspx|consulta=2010-02-07|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20100103224514/http://modeldmedia.com/features/shrinking79.aspx|dataarxiu= 3 gener 2010 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref> }} == Notes == <references group="nota"/> == Enllaços externs == {{Projectes germans|Viccionari = ailant}} * {{diec|ailant}} * {{gec|ailant}} * {{gdlc|ailant}} {{Autoritat}} {{Bases de dades taxonòmiques}} [[Categoria:Plantes invasores]] [[Categoria:Arbres sapindals]] [[Categoria:Sapindals]] [[Categoria:Arbres]]