Cúrling

[[Fitxer:Brier{{Infotaula 045.jpg|thumb|Campionatesport}} [[Fitxer:Curling, overall view of the Tim Hortons Brier venue - Edmonton, Canada.jpg|miniatura|Campionat de cúrling amb quatre partides simultànies]] [[Fitxer:12-01-20-yog-674.jpg|thumb|UnEl moment'''cúrling'''<ref>[http://www.termcat.cat/ Centre de Terminologia en català]</ref> és un [[esport de precisió]] similar a les [[bitlles angleses]] o a la competició[[petanca]], que es practica en una [[pista de gel]], lluitant entre ells dos equips de quatre participants cadascun. L'objectiu és llançar 8 [[pedra de cúrling|pedres de granit]] amb un pes de 20 kg sobre la superfície lliscant a través d'un passadís de 44,5 metres de longitud i 4,75 metres d'amplada. Una vegada realitzats tots els llançaments, es puntua en funció de la proximitat d'aquestes pedres a la diana marcada al final del passadís. Es practica sobretot al [[Canadà]] i el nord d'Europa, on fins i tot existeix una destacada lliga professional. El cúrling alsés [[Jocsun Olímpicsesport de cavallerositat exquisida, com mostra el fet que els [[àrbitre]]s amb prou feines han d'intervenir durant el desenvolupament d'un partit, o la Joventut]]norma per la qual l'equip guanyador ha de 2012.]]convidar al perdedor a una consumició, en un acte de companyonia entre companys de joc que fa palès el sentit d'unió que hi ha entre tots els jugadors de cúrling. El '''cúrling'''<ref>[http://www.termcat.cat/ Centre de Terminologia en català]</ref> és un [[esport de precisió]] similar a les [[bitlles angleses]] o a la [[petanca]], que es practica en una [[pista de gel]], lluitant entre si dos equips de quatre participants cada un. L'objectiu és llançar 8 [[pedra de cúrling|pedres de granit]] amb un pes de 20 Kg sobre la lliscant superfície a través d'un passadís de 45,5 metres de longitud i 4,32 metres d'amplada. Una vegada realitzats tots els llançaments, es puntua en funció de la proximitat d'aquestes pedres== aEtimologia la== El diananom marcadad'aquest alesport finalprové del passadís. Es practica sobretot al [[Canadà]] i el nord d'Europa, onverb fins[[Scots|escocès]] i tot existeix una forta lligatambé professional.anglès Així''to mateixcurl'',<ref elname="13a">{{ref-web cúrling|títol=CURL és|editor=DSL un|url=http://www.dsl.ac.uk/dsl/getent4.php?query=curl&sset=1&fset=20&printset=20&searchtype=full&dregion=form&dtext=both esport|consulta=5 deoctubre caballerositat2026 exquisida,|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120307095133/http://www.dsl.ac.uk/dsl/getent4.php?query=curl&sset=1&fset=20&printset=20&searchtype=full&dregion=form&dtext=both ja|arxiudata=7 quemarç els2012}}</ref><ref>{{ref-web [[àrbitre]]s|url=https://www.thefreedictionary.com/curl tot|consulta=5 justoctubre han2026 d'intervenir|títol=curl durant|editor=The elFree desenvolupamentDictionary d'unby partit,Farlex existint|llengua=anglès}}</ref> tambéque unasignifica norma«corbar», per«esdevenir lacorb»,<ref>{{ref-web qual|url=https://www.diccionari.cat/GDLC/corbar l'equip|consulta=5 guanyadoroctubre ha2026 de|títol=corbar convidar|editor=Diccionari.cat}}</ref> ali perdedorderiva adel unafet consumició,que, en unllançar acteles depedres, companyoniase'ls entrehi companysdona deuna joclleugera irotació que ens deixa clar el sentit d'uniófa que hi ha entre tots els jugadorssegueixin deuna cúrling.trajectòria corba. == Història == Es creu[[Fitxer:Pieter queBrueghel elde cúrlingJonge es- vaWinterlandschap inventarmet avogelval [[Escòcia]](Brukenthal elMuseum) [[segle(curling XVI]],crop).jpg|miniatura|Detall ad'una causareproducció d'algunesdel pintures''[[Paisatge qued'hivern reflecteixenamb personestrampa jugantper a aquestocells]]'' esport.de DePeter totesBruegel maneres,de el1565.]] [[Fitxer:Curling cúrlingat vaEglinton sercastle, moltAyrshire, popularScotland.jpg|miniatura|Un partit de cúrling al castell d'Eglinton, a [[Escòcia]]Ayrshire entre(Escòcia), elsel segles1860.]] [[Fitxer:Men [[Seglecurling XVI|XVI]]- i1909 [[Segle- XIX|XIX]],Ontario quanCanada.jpg|miniatura|Homes eljugant climaa eracúrling proua fredToronto com(Canadà) perquèel es1909.]] Es forméscreu unque bonel gelcúrling es va inventar a l'hivern,[[Escòcia]] iel en{{segle|XVI}} conseqüència,degut a la seutroballa d'una pedra de l'organismecúrling internacionalamb quela controladata el1511 cúrling,gravada —juntament amb una altra que duia la Federaciódata Mundial1551— dequan Cúrling,es ésva buidar un antic estany a [[Perth[[Dunblane]], (Escòcia)|Perth]],Escòcia.<ref [[Escòcia]].name="6a">{{ref-web En|títol=Wooden l'actualitatCurling l'esportStone es|editor=Wisconsin jugaHistorical sobretotSociety al|url=http://www.wisconsinhistory.org/museum/artifacts/archives/002022.asp [[Canadà]].|consulta=5 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101105084908/http://www.wisconsinhistory.org/museum/artifacts/archives/002022.asp |arxiudata=5 novembre 2010}}</ref> ElAquesta primerpedra registrede cúrling, juntament amb la pilota de futbol més antigues del món, es trobaconserven enactualment una quadrel'[[Stirling Smith Art Gallery and Museum]], a [[Stirling]].<ref name="7a">{{ref-web |url=https://www.smithmuseum.scot/objects/the-worlds-oldest-curling-stone/ |consulta=5 octubre 2026 |títol=The World’s Oldest Curling Stone |editor=Stirling Smith Art Gallery and Museum |llengua=anglès}}</ref> La primera referència escrita a una competició amb pedres sobre gel prové dels registres de l'abadia de Paisley, a Renfrewshire, del febrer de 1541.<ref name="8a">{{ref-web |títol=History of the Game |editor=Royal Caledonian Curling Club |url=http://www.scottishcurling.org/curling-history/history-of-the-game/ |consulta=5 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180215083915/http://www.scottishcurling.org/curling-history/history-of-the-game/ |arxiudata=15 febrer 2018}}</ref> Dues pintures de [[Pieter Brueghel el Vell]] de—''[[Paisatge l'anyd'hivern [[1565]],amb ontrampa esper representaa unaocells]]'' escenai hivernal''[[Els decaçadors cúrlingen la neu]]'', totes dues del 1565— representen camperols flamencs jugant a [[Comtatl'[[icestock]] d'Holanda|Holanda]].(també anomenat ''Stockschießen'' en alemany), un esport emparentat amb el cúrling. A diferència del cúrling escocès, no s'hi utilitza escombra i el mànec de la pedra és vertical en lloc d'horitzontal. El "Royal Montreal Curling Club",La elparaula primer''curling'' clubapareix esportiuper establertprimera avegada [[Amèricaper delescrit Nord]],el es1620 vaa fundar[[Perth en(Escòcia)|Perth]] [[1807]].(Escòcia), Elal primerprefaci clubi als [[Estats Units]]versos esd'un vapoema creard'Henry elAdamson.{{sfn|Kerr|1890|p= [[1832]],79}}<ref iname="11a">{{ref-web el|títol=THE jocMUSES vaTHRENODIE, entrarOR, aMirthfull [[Suïssa]]Mournings, ion [[Suècia]]the abansdeath deof l'entradaMaster delGall [[segle|editor=American XX]].|url=https://quod.lib.umich.edu/e/eebo/A03379.0001.001?rgn=main;view=fulltext Avui|consulta=5 enoctubre dia,2026 el|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190415151222/https://quod.lib.umich.edu/e/eebo/A03379.0001.001?rgn=main;view=fulltext cúrling|arxiudata=15 esabril juga2019}}</ref> aEn tot [[Europa]], i ha estat exportat a països comcas, el [[Japó]], [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]] i, finscúrling iva tot,ser lamolt [[Xina]]popular ia [[Corea]].[[Escòcia]] Elentre cúrlingels éssegles un[[Segle esportXVI|XVI]] [[Olimpíades|olímpic]]i d'hivern{{Romanes|XIX}}, desquan deel [[1998]],clima encaraera queprou algunesfred fontsperquè indiquenes queformés esun vabon jugargel ela [[1924]].l'hivern. AEl [[Catalunya]]Kilsyth laCurling històriaClub ésafirma ser el primer club del món, havent-se constituït formalment el 1716,{{sfn|Kerr|1890|p= 115}} i encara existeix avui dia.<ref name="15a">{{ref-web |títol=KILSYTH - Birthplace of World Curling 1716 |editor=Paperclip.org.uk |url=http://www.paperclip.org.uk/kilsythweb/Communityresources/Curlinghistory.htm |consulta=5 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120205002421/http://www.paperclip.org.uk/kilsythweb/Communityresources/Curlinghistory.htm |arxiudata=5 febrer 2012}}</ref> El Kilsyth també reivindica l'estany de curling més recent.antic L'anydel [[1999]]món esconstruït específicament a Colzium, en forma d'una presa baixa que crea una piscina poc profunda d'uns 100 per 250 metres de mida. El [[Comitè Olímpic Internacional]] reconeix el primerRoyal clubCaledonian Curling Club (fundat amb el nom de Grand Caledonian Curling Club el 1838) com el desenvolupament de les primeres regles oficials per a [[Catalunya]]aquest esport.<ref name="16a">{{ref-web |títol=History |editor=International Olympic Committee |url=https://www.olympic.org/curling-equipment-and-history |consulta=5 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180507153538/https://www.olympic.org/curling-equipment-and-history |arxiudata=7 maig 2018}}</ref> Tanmateix, tot i aque [[Espanya]]:no es va escriure com un "llibre de regles", va ser precedit pel reverend James Ramsay de Gladsmuir, membre del Duddingston Curling Club, que va escriure An Account of the Game of Curling el Club1811, que especula sobre el seu origen i explica el mètode de Cúrlingjoc.<ref>{{ref-llibre Igualada.|cognom=Smith |nom=David B. |títol=Curling: An Illustrated History |pàgines=250 |editorial=John Donald |data=1981 |isbn=978-0859760744 |consulta=5 octubre 2026 |llengua=anglès}}</ref> ==En Clubsels catalansinicis == *del [http://www.barcelonacurling.comcúrling, Barcelonales Curlingpedres Clubde ]joc (entrenaeren simplement còdols de fons pla procedents de rius o camps, no tenien mànec i presentaven irregularitats pel que fa a la [[pistamida, dela gel]]forma deli [[Skatingla llisor.<ref>{{ref-llibre |cognom=Ramsay |nom=John |títol=An Account of the Game of Curling, with Songs for the Canon-Mills Curling Club |lloc=Edinburgh |data=1882 |url=https://archive.org/details/anaccountgamecu00ramsgoog/page/n29/mode/2up?q=blocks |consulta=5 octubre 2026 |llengua=anglès}}</ref> Algunes d'aquestes primerenques pedres tenien forats per al dit i el polze, similars als de Barcelona]]). *les Clubboles Cúrlingde Igualada *bitlles.{{sfn|Kerr|1890|p= Club27,31, d'Esquí33,35, Bellver *37}} ClubA diferència de Cúrlingl'actualitat, Sportingqui l'Olla *llançava Clubla d'Esquipedra Valtenia d'poc Arancontrol (CEVA)sobre -la Vielha,trajectòria ambcorbada doso equipsla CEVAvelocitat, 2002i depenia més de la sort que no pas de la precisió, l'habilitat o l'estratègia. Sovint es practicava aquest esport en rius glaçats, tot i CEVAque 2010 *més Clubendavant poliesportiues Puigcerdà *van Clubconstruir Aranésbasses d'Esportsespecífiques d'Iuernper (CAEI)a -aquesta Vielhafinalitat en moltes poblacions escoceses.<ref>{{ref-web |url=https://curlinghistory.blogspot.com/2016/02/pondhunting-cairnie-ponds-and-sprinkle.html |consulta=5 octubre 2026 |títol=Pondhunting 'Cairnie ponds' and 'Sprinkle rinks' |editor=The Curling History Blog |llengua=anglès}}</ref> Per exemple, el poeta escocès David Gray descriu uns jugadors de cúrling que bevien whisky al riu Luggie, a [[Kirkintilloch]].<ref name="22a">{{ref-llibre |cognom=Watson |nom=Thomas |títol=Kirkintilloch, town and parish |pàgines=p. 312 |lloc=Glasgow |data=1894 |url=https://archive.org/details/kirkintillochtow00wats/page/312/mode/1up |consulta=5 octubre 2026 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Bell |nom=Henry Glassford |títol=The Poetical Works of David Gray |pàgines=pp. 16-17 |data=1874 |url=https://archive.org/details/poeticalworksda00bellgoog/page/n34/mode/2up |consulta=5 octubre 2026 |llengua=anglès}}</ref> == EsportA olímpic[[Darvel]] == El([[East cúrlingAyrshire]]), ésels esportteixidors olímpices desrelaxaven delsjugant Jocspartides de Naganocúrling elamb 1998,els sipesos béde alpedra febrermassissa dedels 2006plegadors eld'[[ordit]] [[Comitèdels Olímpic[[teler]]s, Internacional]]als vaquals decidirs'acoblava consideraruna lanansa competiciódesmuntable celebradaper ena elsaquesta Jocsfinalitat.<ref>{{ref-llibre olímpics|cognom=McLeod d'hivern|nom=Alex deG. 1924|títol=The comBook aof oficialOld iDarvel noand comSome aof esportits d'exhibicióFamous comSons s'havia|pàgines=pp. considerat12–13 fins|editorial=Walker a& aquestConnell moment.Ltd Per|data=1930 tant|consulta=5 eloctubre primer2026 equip|llengua=anglès}}</ref> guanyadorFins dea l'orprincipis olímpicdel vasegle serXX, l'equipels jugadors de [[Grancúrling Bretanya]].del Encentre realitat,del enCanadà elutilitzaven 1924sovint nodiscos esde distingiaferro tan(anomenats clarament''irons'') entreen esportslloc d'exhibicióde ipedres.<ref dename="26a">{{ref-llibre competició.|cognom=Maxwell El|nom=Doug cúrling|títol=Canada vaCurls: serThe esportIllustrated d'exhibicióHistory enof elCurling 1932,in elCanada 1988|pàgines=256 i|editorial=Whitecap elBooks 1992.Ltd |data=2002 |isbn=978-1552854006 |consulta=5 octubre 2026}}</ref> ==El Campionatcúrling d'Europaa == Encaral'aire enlliure desenvolupament ===va Masculíser === ====molt Equipspopular participantsa desEscòcia entre els segles XVI i XIX, ja que el clima oferia bones condicions de 1975gel ====cada hivern. Escòcia acull l'organisme rector internacional d'aquest esport, el ''[[World Curling]]'', amb seu a [[Perth (Escòcia)|Perth]] (Escòcia). Aquesta entitat va sorgir com un comitè del Royal Caledonian Curling Club, considerat el club pioner i referent del cúrling. Encara avui dia se celebren algunes competicions de cúrling a l'aire lliure. {| class="wikitable" |- bgcolor="#c7dcf6" ! Posició !! País !! Participacions !! Anys |- |<center>1º || Escòcia {{bandera|Escòcia}} || <center>35 || <center>1975 - 2009 |- |<center>1º || Suècia {{bandera|Suècia}} || <center>35 || <center>1975 - 2009 |- |<center>1º || Suïssa {{bandera|Suïssa}} || <center>35 || <center>1975 - 2009 |- |<center>1º || Noruega {{bandera|Noruega}} || <center>35 || <center>1975 - 2009 |- |<center>1º || Alemanya {{bandera|Alemanya}} || <center>35 || <center>1975 - 2009 |- |<center>1º || Dinamarca {{bandera|Dinamarca}} || <center>35 || <center>1975 - 2009 |- |<center>1º || França {{bandera|França}} || <center>35 || <center>1975 - 2009 |- |<center>1º || Itàlia {{bandera|Itàlia}} || <center>35 || <center>1975 - 2009 |- |<center>9º || Anglaterra {{bandera|Anglaterra}} || <center>34 || <center>1976 - 2009 |- |<center>10º || Holanda {{bandera|Holanda}} || <center>33 || <center>1977 - 2009 |- |<center>11º || Gal·les {{bandera|Gal·les}} || <center>30 || <center>1979 - 1998, 2000 - 2009 |- |<center>12º || Àustria {{bandera|Àustria}} || <center>29 || <center>1981 - 2009 |- |<center>12º || Finlàndia {{bandera|Finlàndia}} || <center>29 || <center>1981 - 2009 |- |<center>14º || República Txeca {{bandera|República Txeca}} || <center>20 || <center>1990 - 2009 |- |<center>14º || Luxemburg {{bandera|Luxemburg}} || <center>20 || <center>1980 - 1985, 1987, 1991 - 2003 |- |<center>16º || Bulgària {{bandera|Bulgària}} || <center>19 || <center>1991 - 2009 |- |<center>17º || Rússia {{bandera|Rússia}} || <center>18 || <center>1992 - 2009 |- |<center>18º || Bèlgica {{bandera|Bèlgica}} || <center>11 || <center>1988 - 1989, 1991, 1993 - 1995, 2005 - 2009 |- |<center>18º || Hongria {{bandera|Hongria}} || <center>11 || <center>1992, 1994 - 1996, 2003 - 2009 |- |<center>20º || Bielorússia {{bandera|Bielorússia}} || <center>10 || <center>2000 - 2009 |- |<center>21º || Letònia {{bandera|Letònia}} || <center>8 || <center>2002 - 2009 |- |<center>21ºAvui ||dia, Espanyaaquest {{bandera|Espanya}}esport ||està <center>8fortament ||arrelat <center>2002al -[[Canadà]], 2009 |- |<center>23ºon ||va Estòniaser {{bandera|Estònia}}introduït ||per <center>6emigrants ||escocesos. <center>2004El -[[Royal 2009 |- |<center>23ºMontreal ||Curling IrlandaClub]], {{bandera|Irlanda}}el ||club <center>6esportiu ||més <center>2004antic -encara 2009 |- |<center>23ºen ||actiu Grèciaa {{bandera|Grècia}}l'[[Amèrica ||del <center>6Nord]],<ref ||name="28a">{{ref-web <center>2004|url=https://royalmontrealcurling.ca/index.php/fr/notre-club/un-peu-d-histoire -|consulta=5 2009 |- |<center>23ºoctubre ||2026 Polònia|títol=Un {{bandera|Polònia}}peu ||d’histoire <center>6|editor=Royal ||Montreal <center>2004Curling -Club 2009 |- |<center>23º|llengua=francès}}</ref> ||es Eslovàquiava {{bandera|Eslovàquia}}fundar ||el <center>61807. ||El <center>2004primer -club 2009 |- |<center>28ºde ||cúrling Andorradels {{bandera|Andorra}}[[Estats ||Units <center>5d'Amèrica|Estats ||Units]] <center>2002es -va 2005,crear 2007 |- |<center>28ºel ||1830, Croàciai {{bandera|Croàcia}}l'esport ||es <center>5va ||introduir <center>2005a -[[Suïssa]] 2009 |- |<center>30ºi ||[[Suècia]] Lituàniaabans {{bandera|Lituània}}de ||finals <center>4del ||segle <center>2006XIX, -també 2009 |- |<center>31ºde ||la Kazakhstanmà {{bandera|Kazakhstan}}d'escocesos. ||Actualment, <center>3el ||cúrling <center>2004es -practica 2006 |- |<center>31ºarreu ||d'Europa Sèrbiai {{bandera|Sèrbia}}s'ha ||estès <center>3al ||Brasil, <center>2006el -Japó, 2007,Austràlia, 2009 |- |<center>33ºNova ||Zelanda, Islàndiala {{bandera|Islàndia}}Xina ||i <center>2Corea.<ref ||name="29a">{{ref-web <center>2007,|url=https://worldcurling.org/worldrankings/ 2009 |- |<center>34º|consulta=5 ||octubre Liechtenstein2026 {{bandera|Liechtenstein}}|títol=World ||Rankings <center>1|editor=World ||Curling <center>1992 |}|llengua=anglès}}</ref> ======= ClassificacióJocs ====Olímpics === Després[[Fitxer:Curling pictogram.svg|miniatura|Pictograma olímpic del Campionatcúrling.]] {{Article d'Europaprincipal|Cúrling als Jocs Olímpics}} Va fer la seva primera aparició als [[Jocs Olímpics d'Hivern de 1924|Jocs Olímpics d'Hivern]] de [[Chamonix]] el 1924, tot i que això no es va reconèixer oficialment fins al 2006. Després de tres aparicions com a Aberdeenesport (Escòcia)de demostració, el cúrling va tornar com a esport [[Olimpíades|olímpic]] d'hivern als [[Jocs Olímpics d'Hivern de 1998|Jocs de Nagano]] de 1998 i actualment inclou torneigs masculins, femenins i de dobles mixtos (la prova de dobles mixtos es va disputar per primera vegada el 2018).<ref name="30a">{{ref-web |títol=Mixed Doubles curling confirmed for PyeongChang 2018 Olympics |editor=World Curling Federation |url=http://www.worldcurling.org/mixed-doubles-curling-confirmed-for-pyeongchang-2018 |consulta=5 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180119001219/http://www.worldcurling.org/mixed-doubles-curling-confirmed-for-pyeongchang-2018 |arxiudata=19 gener 2018}}</ref> {| class="wikitable" |- bgcolor="#c7dcf6" ! Any !! Lloc !! Or !! Plata !! Bronze |- |1975 || Megève (França) || Noruega {{bandera|Noruega}} || Suècia {{bandera|Suècia}} || Escòcia {{bandera|Escòcia}} |- |1976 || West Berlin (Alemanya) || Suïssa {{bandera|Suïssa}} || Noruega {{bandera|Noruega}}|| Suècia {{bandera|Suècia}} & Escòcia {{bandera|Escòcia}} |- |1977 || Oslo (Noruega) || Suècia {{bandera|Suècia}} || Escòcia {{bandera|Escòcia}} || Alemanya {{bandera|Alemanya}} |- |1978 || Aviemore (Escòcia) || Suïssa {{bandera|Suïssa}} || Suècia {{bandera|Suècia}} || Dinamarca {{bandera|Dinamarca}} |- |1979 || Varese (Itàlia) || Escòcia {{bandera|Escòcia}}|| Suècia {{bandera|Suècia}} || Noruega {{bandera|Noruega}} & Itàlia {{bandera|Itàlia}} |- |1980 || Copenhaguen (Dinamarca) || Escòcia {{bandera|Escòcia}}|| Noruega {{bandera|Noruega}}|| Suècia {{bandera|Suècia}} |- |1981 || Grindelwald (Suïssa) || Suïssa {{bandera|Suïssa}} || Suècia {{bandera|Suècia}} || Dinamarca {{bandera|Dinamarca}} |- |1982 || Kirkcaldy (Escòcia)|| Escòcia {{bandera|Escòcia}}|| Alemanya {{bandera|Alemanya}}|| Suïssa {{bandera|Suïssa}} |- |1983 || Vasteras (Suïssa)|| Suïssa {{bandera|Suïssa}} || Noruega {{bandera|Noruega}}|| Escòcia {{bandera|Escòcia}} |- |1984 || Morzine-Avoriaz (França)|| Suïssa {{bandera|Suïssa}} || Escòcia {{bandera|Escòcia}} || Noruega {{bandera|Noruega}} |- |1985 || Grindelwald (Suïssa)|| Alemanya {{bandera|Alemanya}}|| Suècia {{bandera|Suècia}} || Noruega {{bandera|Noruega}} |- |1986 || Copenhaguen (Denamark)|| Suïssa {{bandera|Suïssa}} || Suècia {{bandera|Suècia}} || Noruega {{bandera|Noruega}} |- |1987 || Oberstdorf (Suècia)|| Suècia {{bandera|Suècia}} || Noruega {{bandera|Noruega}} || Suïssa {{bandera|Suïssa}} |- |1988 || Perth (Escòcia) || Escòcia {{bandera|Escòcia}} || Noruega {{bandera|Noruega}} || Suïssa {{bandera|Suïssa}} |- |1989 || Engelberg (Suïssa)|| Escòcia {{bandera|Escòcia}} || Noruega {{bandera|Noruega}} || Alemanya {{bandera|Alemanya}} |- |1990 || Lillehammer (Noruega)|| Suècia {{bandera|Suècia}} || Escòcia {{bandera|Escòcia}} || Noruega {{bandera|Noruega}} |- |1991 || Chamonix (França)|| Alemanya {{bandera|Alemanya}}|| Escòcia {{bandera|Escòcia}} || Suïssa {{bandera|Suïssa}} |- |1992 || Perth (Escòcia)|| Alemanya {{bandera|Alemanya}}|| Suècia {{bandera|Suècia}}|| Suïssa {{bandera|Suïssa}} |- |1993 || Leukerbad (Suïssa)|| Noruega {{bandera|Noruega}}|| Dinamarca {{bandera|Dinamarca}}|| Suïssa {{bandera|Suïssa}} |- |1994 || Sundsvall (Suècia)|| Escòcia {{bandera|Escòcia}} || Suïssa {{bandera|Suïssa}}|| Suècia {{bandera|Suècia}} |- |1995 || Grindelwald (Suïssa)|| Escòcia {{bandera|Escòcia}} || Suïssa {{bandera|Suïssa}}|| Noruega {{bandera|Noruega}} |- ||1996 || Copenhaguen (Denamark)|| Escòcia {{bandera|Escòcia}}|| Suècia {{bandera|Suècia}}|| Suïssa {{bandera|Suïssa}} |- |1997 || Füssen (Alemanya)|| Alemanya {{bandera|Alemanya}}|| Dinamarca {{bandera|Dinamarca}}|| Escòcia {{bandera|Escòcia}} |- |1998 || Flims (Suïssa)|| Suècia {{bandera|Suècia}} || Escòcia {{bandera|Escòcia}} || Noruega {{bandera|Noruega}} |- |1999 || Chamonix (França)|| Escòcia {{bandera|Escòcia}} || Dinamarca {{bandera|Dinamarca}}|| Finlàndia {{bandera|Finlàndia}} |- |2000 || Oberstdorf (Suècia)|| Finlàndia {{bandera|Finlàndia}} || Dinamarca {{bandera|Dinamarca}}|| Suècia {{bandera|Suècia}} |- |2001 || Vierumaki (Finlàndia)|| Suècia {{bandera|Suècia}} || Suïssa {{bandera|Suïssa}}|| Finlàndia {{bandera|Finlàndia}} |- |2002 || Grindelwald (Suïssa)|| Alemanya {{bandera|Alemanya}}|| Suècia {{bandera|Suècia}} || Noruega {{bandera|Noruega}} |- |2003 || Courmayer (Itàlia)|| Escòcia {{bandera|Escòcia}} || Suècia {{bandera|Suècia}}|| Dinamarca {{bandera|Dinamarca}} |- |2004 || Sofia (Bulgària)|| Alemanya {{bandera|Alemanya}}|| Suècia {{bandera|Suècia}} || Noruega {{bandera|Noruega}} |- |2005 || Garmisch - Partenkirchen (Alemanya)|| Noruega {{bandera|Noruega}}|| Suècia {{bandera|Suècia}} || Escòcia {{bandera|Escòcia}} |- |2006 || Basel (Suïssa)|| Suïssa {{bandera|Suïssa}}|| Escòcia {{bandera|Escòcia}} || Suècia {{bandera|Suècia}} |- |2007 || Füssen (Alemanya)|| Escòcia {{bandera|Escòcia}}|| Noruega {{bandera|Noruega}}|| Dinamarca {{bandera|Dinamarca}} |- |2008 || Ornskoldsvik (Suècia)|| Escòcia {{bandera|Escòcia}}|| Noruega {{bandera|Noruega}}|| Alemanya {{bandera|Alemanya}} |- |2009 || Aberdeen (Escòcia)|| Suècia {{bandera|Suècia}}|| Suïssa {{bandera|Suïssa}}|| Noruega {{bandera|Noruega}} |} El febrer de 2006, el Comitè Olímpic Internacional va decidir amb caràcter retroactiu que la competició de cúrling dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1924 (anomenada originalment ''Semaine des Sports d'Hiver'') passaria a considerar-se una prova olímpica oficial i deixaria de ser considerada una prova de demostració. D'aquesta manera, es van concedir retroactivament les primeres [[Cúrling als Jocs Olímpics d'Hivern de 1924#Medaller|medalles olímpiques de cúrling]] corresponents als Jocs d'Hivern de 1924: la medalla d'or va ser per a la Gran Bretanya, la de plata per a Suècia i la de bronze per a França. També es va disputar un torneig de demostració durant els Jocs Olímpics d'Hivern de 1932 entre quatre equips del Canadà i quatre dels Estats Units, en el qual el Canadà es va imposar per 12 partits a 4.<ref name="31a">{{ref-web |títol=III Olympic Winter Games |editor=Olympic Official Report Lake Placid 1932 |url=http://www.la84foundation.org/6oic/OfficialReports/1932/1932w.pdf |consulta=5 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080410085042/http://www.la84foundation.org/6oic/OfficialReports/1932/1932w.pdf |arxiudata=10 abril 2008}}</ref><ref name="32a">{{ref-notícia |títol=Canadians Win At Curling: Beat United States, 12 Games to 3, in Exhibition Series |publicació=The New York Times |url=https://www.nytimes.com/1932/02/06/archives/canadians-win-at-curling-beat-united-states-12-games-to-4-in.html |consulta=5 octubre 2026 |data=6 febrer 1932 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110615060505/http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F20910F8355B13738DDDAF0894DA405B828FF1D3 |arxiudata=15 juny 2011}}</ref> ===Des Femeníde === ====la Equipsinclusió participantsoficial desd'aquest esport als Jocs Olímpics de 19751998, ==== ====el ClassificacióCanadà ====ha dominat aquesta disciplina: els equips masculins van guanyar la medalla d'or el [[Cúrling als Jocs Olímpics d'Hivern de 2006|2006]], el [[Cúrling als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010|2010]], el [[Cúrling als Jocs Olímpics d'Hivern de 2014|2014]] i el [[Cúrling als Jocs Olímpics d'Hivern de 2026|2026]], la de plata el [[Cúrling als Jocs Olímpics d'Hivern de 1998|1998]] i el [[Cúrling als Jocs Olímpics d'Hivern de 2002|2002]], i la de bronze el [[Cúrling als Jocs Olímpics d'Hivern de 2022|2022]]. L'equip femení va guanyar l'or el 1998 i el 2014, la plata el 2010 i el bronze el 2002, el 2006 i el 2026. L'equip de dobles mixtos va guanyar l'or el 2018.<ref>{{ref-web |url=https://results.worldcurling.org/Championship/Type/4 |consulta=5 octubre 2026 |títol=Historical Results & Statistics |editor=World Curling}}</ref> Després== Regles de l'esport == Les regles del Campionatcúrling d'Europaactualment avigents Aberdeenvan (Escòcia)ser establertes pel World Curling el juny de 2011.<ref name="33a">{{ref-web |url=https://worldcurling.org/rules/ |consulta=5 octubre 2026 |títol=Rules of Curling |editor=World Curling |llengua=anglès}}</ref><ref name="Regles">{{ref-web |url=https://www.caranvasports.es/ca/blogs/noticies/curling-2 |consulta=7 octubre 2026 |títol=Curling: Què és, Regles i On Practicar-lo | Guia Completa 2026 |editor=Caranva}}</ref> {|=== class="wikitable" |-Objectiu bgcolor="#c7dcf6"del joc === !L'objectiu Anydel !!joc Llocés !!fer Orlliscar !!les Platapedres !!tan Bronze |- |1975a ||prop Megèvecom (França)sigui ||possible Escòciadel {{bandera|Escòcia}}cercle ||més Suèciapetit {{bandera|Suècia}}de ||la Suïssadiana {{bandera|Suïssa}} |}(també anomenada "casa") i aconseguir més punts que l'equip contrari. Un equip anota un punt per cada pedra que estigui més a prop del cercle petit de la diana que la millor pedra de l'equip contrari.<ref name="CurlingPuigcerda">{{ref-web |url=https://curlingpuigcerda.cat/el-curling/ |consulta=7 octubre 2026 |títol=El Curling |editor=Curling Puigcerdà Pànxing}}</ref><ref name="Regles" /> ===Les Medallercompeticions === ====internacionals Masculísolen ==== {|constar {{Medallero|style=text-align:right;}}de |deu Total |- |<center>1ºmans ||align=left|Escòciao {{bandera|Escòcia}}rondes ||(''ends''), <center>12de ||manera <center>6que ||la <center>5majoria ||dels <center>23 |- |<center>2ºcampionats ||align=left|Suïssanacionals {{bandera|Suïssa}}que ||classifiquen <center>7representants ||per <center>4als ||Campionats <center>7del ||Món <center>18 |- |<center>3ºo ||align=left|Suèciaels {{bandera|Suècia}}Jocs ||Olímpics <center>6també ||es <center>12juguen ||a <center>5deu ||mans. <center>23 |- |<center>4ºTanmateix, ||align=left|Alemanyaal {{bandera|Alemanya}}[[World ||Curling <center>6Tour]] ||hi <center>1ha ||un <center>3corrent ||a <center>10 |- |<center>5ºfavor ||align=left|Noruegade {{bandera|Noruega}}limitar ||els <center>3partits ||a <center>8vuit ||mans.<ref <center>10name="55a">{{ref-web |||títol=Eight <center>21 |- |<center>6ºis ||align=left|FinlàndiaGreat! {{bandera|Finlàndia}}Asham ||World <center>1Curling ||Tour <center>0Events, ||Including <center>2Grand ||Slams, <center>3 |- |<center>7ºmove ||align=left|Dinamarcato {{bandera|Dinamarca}}Eight-End ||Format <center>0|editor=World ||Curling <center>4Tour |||url=http://www.worldcurl.com/player.php?playerid=3587&view=News&articleid=7204 <center>4|consulta=6 ||octubre <center>8 |- |<center>8º2026 ||align=left|Itàlia|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160919072427/http://www.worldcurl.com/player.php?playerid=3587&view=News&articleid=7204 {{bandera|Itàlia}}|arxiudata=18 ||setembre <center>02016}}</ref> ||La <center>0majoria ||dels <center>1torneigs ||d'aquest <center>1 |}circuit es juguen a vuit mans, igual que la gran majoria de partits de caràcter recreatiu. ==== Femení ==== {| {{Medallero|style=text-align:right;}} | Total |- |<center>1º ||align=left|Suècia {{bandera|Suècia}} || <center>17 || <center>8 || <center>3 || <center>28 |- |<center>2º ||align=left|Alemanya {{bandera|Alemanya}} || <center>8 || <center>1 || <center>4 || <center>13 |- |<center>3º ||align=left|Suïssa {{bandera|Suïssa}} || <center>5 || <center>9 || <center>10 || <center>24 |- |<center>4º ||align=left|Noruega {{bandera|Noruega}} || <center>2 || <center>4 || <center>7 || <center>13 |- |<center>5º ||align=left|Escòcia {{bandera|Escòcia}} || <center>1 || <center>7 || <center>4 || <center>12 |- |<center>6º ||align=left|Dinamarca {{bandera|Dinamarca}} || <center>1 || <center>3 || <center>8 || <center>12 |- |<center>7º ||align=left|Rússia {{bandera|Rússia}} || <center>1 || <center>0 || <center>0 || <center>1 |- |<center>8º ||align=left|Itàlia {{bandera|Itàlia}} || <center>0 || <center>2 || <center>0 || <center>2 |- |<center>9º ||align=left|França {{bandera|França}} || <center>0 || <center>1 || <center>0 || <center>1 |- |<center>10º ||align=left|Anglaterra {{bandera|Anglaterra}} || <center>0 || <center>0 || <center>1 || <center>1 En competició internacional, cada equip disposa de 73 minuts per completar tots els seus llançaments. A més, cada equip pot demanar dos temps morts d'un minut en un partit de 10 mans. Si calen mans addicionals, cada equip disposa de 10 minuts de temps de joc per completar els llançaments i d'un temps mort addicional de 60 segons per cada mà extra. Tanmateix, el sistema de "temps de reflexió" —en què el cronòmetre de l'equip que llança s'atura tan bon punt la pedra travessa la línia en T durant el llançament— està guanyant popularitat, especialment al Canadà. Aquest sistema permet a cada equip disposar de 38 minuts per a 10 mans (o 30 minuts per a 8) per prendre decisions estratègiques i tàctiques, amb 4 minuts i 30 segons per mà en el cas de les mans addicionals.<ref name="56a">{{ref-web |títol=Rules of Curling for General Play |editor=Curling Canada |url=http://www.curling.ca/about-the-sport-of-curling/getting-started-in-curling/rules-of-curling-for-general-play/ |consulta=6 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141129140619/http://www.curling.ca/about-the-sport-of-curling/getting-started-in-curling/rules-of-curling-for-general-play/ |arxiudata=29 novembre 2014}}</ref> El sistema de "temps de reflexió" es va implementar després de constatar que l'ús de llançaments que requerien més temps perquè les pedres s'aturessin penalitzava els equips pel que fa al temps disponible, en comparació amb els equips que optaven principalment per xocs o impactes, els quals requereixen molt menys temps per llançament. === Pista === La pista de cúrling és de gel i fa 45,72 metres (150 [[Peu (unitat de longitud)|peus]]) de llargada i un màxim de 5 metres (16 peus i 5 [[Polzada|pozades]]) d'amplada. A prop de cada extrem de la pista hi ha marcades tres línies paral·leles als extrems: la línia de ''tee'', situada exactament al centre de la diana (anomenada «casa») i a 17,375 metres (57 peus) del centre de la pista; la línia de fons, situada a 1,829 m (6 peus) de la línia de ''tee'' en direcció a l'extrem de la pista; i la línia de ''hog'', situada a 6,401 m (21 peus) de la línia de ''tee'' en direcció al centre de la pista. A més d'aquestes, hi ha una línia central que recorre la pista al llarg (perpendicular als extrems) i una línia on es col·loca un bloc de sortida que utilitzen els llançadors (similar als blocs de sortida de l'atletisme).<ref name="33a" /> [[Fitxer:Curlingsheet flip.svg|miniatura|center|950px|alt=Diagrama de la pista utilitzada en el joc del cúrling. S'hi mostren les línies delimitadores i la diana.|<center>La superfície de joc. Les dues línies verticals blaves són les ''hog lines'' (HOL). Les línies verticals que passen pel centre de les dianes o "cases" (zones de puntuació) són les ''tee lines'' (TL), paral·leles a les ''back lines'' (BL) situades als extrems de cada zona. En aquest diagrama també es veuen la línia central (CL) i la línia de sortida o ''hack line'' (HA), així com els quatre cercles concèntrics que formen la diana.]] A la intersecció de la línia de ''tee'' i la línia central hi ha un petit forat (el ''tee''), a partir del qual quatre circumferències concèntriques formen la diana o "casa", amb radis d'1,829 m (6 peus), 1,219 m (4 peus), 0,610 m (2 peus) i 15,24 cm (6 polzades).<ref name="33a" /> Els grans esdeveniments, com els campionats nacionals o internacionals, se celebren normalment en un camp que suposa un repte per al fabricant de gel, que ha de controlar i ajustar constantment la [[temperatura]] del gel i l'aire, així com els nivells d'[[humitat]] de l'aire per garantir una superfície de joc consistent. És habitual que cada capa de gel tingui múltiples sensors incrustats per controlar la temperatura de la superfície, així com sondes instal·lades a la zona de seients (per controlar la humitat) i a la sala de compressors (per controlar les temperatures de subministrament). La superfície del gel es manté a una temperatura d'uns -5 °C.<ref name="34a">{{ref-notícia |cognom=Branch |nom=John |títol=Curlers Are Finicky When It Comes to Their Olympic Ice |publicació=The New York Times |url=https://www.nytimes.com/2009/08/17/sports/17curling.html |consulta=5 octubre 2026 |data=17 agost 2009 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171012202739/http://www.nytimes.com/2009/08/17/sports/17curling.html |arxiudata=12 octubre 2017}}</ref> Una part fonamental de la preparació de la superfície de joc consisteix a ruixar gotes d'aigua sobre el gel, les quals formen petites protuberàncies —anomenades ''pebble''— en congelar-se. Aquesta superfície granulada recorda la pell d'una taronja, i és sobre ella que es desplaça la pedra. Aquest "granulat", juntament amb la base còncava de la pedra, redueix la fricció entre ambdós elements i permet que la pedra avanci més lluny.<ref name="36a">{{ref-notícia |cognom=Hendry |nom=Erica R. |títol=Why Curling Ice Is Different Than Other Ice |publicació=Smithsonian Magazine |url=http://smithsonianmag.com/innovation/why-curling-ice-is-different-than-other-ice-180949752/ |consulta=5 octubre 2026 |data=14 febrer 2014 |llengua=anglès}}</ref> Aquest fenomen es coneix com el "model de pel·lícula fina" (o ''Thin Film Model'').<ref name="37a">{{ref-notícia |cognom=Keating |nom=Shane |títol=The slippery science of Olympic curling: we still don’t know how it works |publicació=UNSW Sydney Newsroom |url=https://www.unsw.edu.au/newsroom/news/2022/02/the-slippery-science-of-olympic-curling--we-still-dont-know-how- |consulta=5 octubre 2026 |data=15 febrer 2022 |llengua=anglès}}</ref> A mesura que la pedra es desplaça sobre la superfície granulada, qualsevol rotació que se li imprimeixi provoca que descrigui una trajectòria corba (un efecte conegut com a ''curl''). La magnitud d'aquesta curvatura —sovint mesurada en peus— pot variar durant el partit a causa del desgast de la superfície granulada; per això, el responsable del gel ha de supervisar-ne l'estat i estar preparat per raspar la superfície i tornar-hi a ruixar gotetes d'aigua abans de cada partit.<ref name="38a">{{ref-notícia |cognom=Celizic |nom=Mike |títol=Smooth operators: They make Olympic ice nice |publicació=NBC News |url=https://www.nbcnews.com/id/wbna35537168 |consulta=5 octubre 2026 |data=23 febrer 2010 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121004155357/http://today.msnbc.msn.com/id/35537168/ns/today-today_in_vancouver/t/smooth-operators-they-make-olympic-ice-nice/ |arxiudata=4 octubre 2012}}</ref> === Equip === El joc el disputen equips masculins o femenins de quatre persones seguint les mateixes regles, o bé en la modalitat de dobles mixtos amb regles dissenyades per a partits més curts.<ref name="Curling101">{{ref-notícia |cognom=Aulbach |nom=Dan |títol=Curling 101: Rules |publicació=NBCUniversal |url=https://www.nbcolympics.com/news/curling-101-rules |consulta=7 octubre 2026 |data=8 febrer 2026 |llengua=anglès}}</ref> Els quatre membres de l'equip es designen segons l'ordre en què llancen les pedres durant cada "mà", "ronda" o ''end'', alternant-se amb l'equip contrari. El primer llançador (o número 1) llança primer, seguit del segon (número 2), el tercer (número 3) i el capità o ''skip'' (número 4), que generalment també exerceix de capità de l'equip. Aquest ordre no és obligatori i alguns equips segueixen convencions diferents. Mentre els tres primers jugadors llancen les seves pedres, el capità se situa a l'extrem oposat de la pista per dirigir els jugadors. Quan arriba el torn de llançar del capità, el tercer assumeix aquesta funció de direcció de l'equip. En la modalitat d'equips, l'ordre dels jugadors s'estableix a l'inici del partit i no es pot modificar entre mà i mà; en canvi, en la modalitat de dobles, l'ordre es pot canviar entre mà i mà. Si un jugador es lesiona i no pot disputar un partit o una mà, l'equip pot optar per incorporar un suplent a partir de la mà següent (o des de la primera mà si el jugador està absent durant tot el partit) o bé jugar amb tres jugadors, repartint les dues pedres del jugador absent entre els dos primers llançadors. No es permeten suplents en la modalitat de dobles mixtos.<ref name="Curling101" /> === Llançament === [[Fitxer:Curling Canada Torino 2006.jpg|miniatura|Mark Nichols, de l'equip del Canadà, llança una pedra mentre els seus companys d'equip l'observen preparats per començar a escombrar, Jocs Olímpics d'Hivern de 2006.]] [[Fitxer:Hack.jpg|miniatura|Bloc de sortida per llançar les pedres. El 95 % dels blocs de sortida utilitzats arreu del món són del model Marco, inventat a la dècada del 1980 per Marco Ferraro.<ref name="57a">{{ref-notícia |cognom=Desaulniers |nom=Darren |títol=Ferraro’s hack innovation remains curling standard |publicació=Pressreader |url=https://www.pressreader.com/canada/ottawa-citizen/20100326/285164354536152 |consulta=7 octubre 2026 |data=26 març 2010 |llengua=anglès}}</ref>]] El procés de fer lliscar la pedra per la pista es coneix com a llançament. Els jugadors, a excepció del capità (''skip''), s'alternen per llançar i escombrar. Quan un jugador (per exemple, el primer) llança, els jugadors que no ho fan (el segon i el tercer) escombren. Quan el capità llança, el segon capità assumeix el seu rol. El capità de l'equip, determina la ubicació desitjada de la pedra, així com el pes, la rotació i la trajectòria necessàries perquè s'hi aturi. La ubicació vindrà condicionada per l'estratègia del moment, que pot implicar eliminar, bloquejar o desplaçar lleugerament una altra pedra. * El pes de la pedra fa referència a la seva velocitat, la qual depèn més de l'impuls de les cames durant el llançament que no pas del braç. * La rotació (o ''curl'') és el gir de la pedra, que li confereix una trajectòria corba. * La trajectòria és la direcció del llançament, sense tenir en compte l'efecte de la rotació. El capità pot comunicar el pes, la rotació, la trajectòria i altres aspectes tàctics mitjançant indicacions verbals o colpejant el gel amb l'escombra. En el cas d'una eliminació, una pedra de protecció o un desplaçament tàctic, el capità indicarà quines pedres hi estan implicades. El llançador comença des de la línia de sortida (''hack line''). La sabata de tracció, amb la sola antilliscant, es col·loca contra un dels blocs (en el cas d'un jugador dretà, el peu dret es posa contra el bloc de l'esquerra, i a la inversa per a un jugador esquerrà). Un cop al bloc, el llançador alinea el cos de manera que les espatlles quedin perpendiculars a l'escombra del capità, situada a l'altre extrem de la pista, per marcar la direcció del llançament. Ara es col·loca la pedra davant del peu, a la línia de sortida. En aixecar-se lleugerament d'aquesta posició, el llançador retira la pedra cap enrere (alguns jugadors veterans fins i tot l'eleven durant aquest moviment) i, tot seguit, avança amb una gambada fluida mentre empeny la pedra cap endavant. Al mateix temps, el peu lliscant es desplaça per davant del peu de tracció, que queda endarrerit. L'impuls d'aquesta gambada determina la força —i, per tant, la distància— amb què es desplaçarà la pedra. Per mantenir l'equilibri, el jugador es pot ajudar amb l'escombra, agafada amb la mà lliure i amb la part posterior orientada cap avall perquè llisqui. Actualment existeixen dos tipus habituals de llançament: * El llançament típic amb el peu pla i, * El llançament ''Manitoba tuck'', en què el jugador llisca sobre la part davantera de la planta del peu.<ref name="61a">{{ref-notícia |cognom=Wiecek |nom=Paul |títol=Team of ‘tuckers’ |publicació=The Free Press |url=https://www.winnipegfreepress.com/featured/2016/03/07/team-of-tuckers |consulta=7 octubre 2026 |data=7 març 2016 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160308115915/http://www.winnipegfreepress.com/sports/curling/team-of-tuckers-371331851.html |arxiudata=8 març 2016}}</ref> Quan el jugador deixa anar la pedra, li imprimeix una rotació (anomenada ''turn'') mitjançant un lleuger gir del mànec en sentit horari o antihorari. La velocitat de rotació habitual fa que la pedra giri unes dues voltes i mitja abans d'aturar-se. La pedra s'ha d'alliberar abans que la seva vora davantera travessi la línia de sortida (''hog line'') més propera. En els torneigs importants, s'utilitza habitualment el sensor anomenat ''Eye on the Hog'' per fer complir aquesta norma. El sensor es troba al mànec de la pedra i indica si aquesta s'ha alliberat abans d'arribar a la línia de sortida. Els llums del mànec s'encenen en verd si el llançament és reglamentari, o en vermell si no ho és. En aquest últim cas, la pedra es retira immediatament del joc, sense esperar que s'aturi.<ref name="EyeHog2" /> La pedra ha de superar la línia de sortida més llunyana; si no ho fa, es retira del joc (es considera ''hogged''). L'única excepció és si la pedra no arriba a quedar-se quieta més enllà d'aquesta línia després d'haver rebotat contra una altra pedra que ja estava en joc just després de la línia de sortida.<ref name="33a" /><ref name="Regles" /> === Escombrada === [[Fitxer:Olympic Curling, Vancouver 2010 crop sweeping.jpg|miniatura|L'equip de Suècia escombrant la part davantera per on ha de passar la pedra cap a la diana durant els Jocs Olímpics d'Hivern de Vancouver 2010.]] Un cop llançada la pedra, la seva trajectòria es veu influïda pels dos jugadors que escombran davant la pedra i que actuen seguint les indicacions del capità. L'escombrada es realitza per diversos motius: per fer que la pedra avanci més lluny, per reduir-ne la curvatura i per netejar de restes la superfície per on passa.<ref name="62a">{{ref-notícia |cognom=Spector |nom=Dina |títol=Why curlers sweep the ice |publicació=Business Insider |url=https://www.businessinsider.com/why-curlers-sweep-the-ice-2014-2 |consulta=7 octubre 2026 |data=14 febrer 2014 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170820010904/http://www.businessinsider.com/why-curlers-sweep-the-ice-2014-2 |arxiudata=20 agost 2017}}</ref> L'acció d'escombrar permet que la pedra avanci més i segueixi una trajectòria més recta gràcies a la lleugera fusió del gel sota les escombres, fet que redueix la fricció mentre la pedra es desplaça per aquella zona. Com que les pedres tendeixen a corbar-se més a mesura que perden velocitat, escombrar a l'inici del recorregut sol augmentar la distància i rectificar la trajectòria, mentre que fer-ho un cop la pedra ja ha començat a desviar-se lateralment pot incrementar aquesta desviació lateral. Segons el reglament, l'acció s'ha de realitzar lateralment (paral·lelament a les línies de ''hog''). Una pedra immòbil només pot ser escombrada un cop s'ha posat en moviment (després de rebre un impacte, directe o indirecte, d'una pedra llançada). No hi ha límit en el nombre de jugadors que poden escombrar les pedres abans de la línia de ''tee'', tanmateix, més enllà d'aquest punt, només un jugador pot escombrar. Qualsevol membre de l'equip que ha llançat la pedra pot escombrar una pedra de l'adversari, sempre que ho faci tot sol i només després que la pedra hagi travessat la línia de ''tee''. Pel que fa a l'equip contrari (el que no ha llançat la pedra), només el capità o segon capità poden escombrar una pedra de l'adversari.<ref name="33a" /><ref name="Regles" /> === Cremar una pedra === De vegades, els jugadors poden tocar accidentalment una pedra amb l'escombra o amb alguna part del cos. Aquesta acció es coneix habitualment com a "cremar" una pedra (o ''burning a stone''). S'espera que els jugadors que toquin una pedra d'aquesta manera reconeguin la infracció per esperit esportiu. Tocar una pedra immòbil quan no hi ha cap pedra en moviment (és a dir, quan no s'està executant cap llançament) no es considera infracció, sempre que el contacte no en modifiqui la posició, de fet, és una manera habitual que té el capità d'assenyalar una pedra que s'ha d'eliminar. === Última pedra === [[Fitxer:CurlingLastStone.svg|miniatura|Dues maneres d'aconseguir la diana amb l'última pedra: un ''draw'' a l'esquerra (rebut per a llançament amb la mà dretana) i un ''hit and roll'' a la dreta.]] L'última pedra d'una mà s'anomena ''hammer'' (o "l'última pedra"), i llançar-la proporciona a l'equip un avantatge tàctic. Abans del partit, els equips solen decidir qui disposa de l'última pedra a la primera mà ja sigui per atzar (com ara llançant una moneda a l'aire), mitjançant una prova de precisió (*draw-to-the-button*), en què un representant de cada equip llança una pedra per veure qui s'acosta més al centre de la diana, o bé —especialment en competicions com els Jocs Olímpics d'Hivern— comparant el balanç de victòries i derrotes de cada equip. En totes les mànegues següents, l'equip que no ha puntuat a la mà anterior és qui llança en segon lloc i, per tant, disposa de l'última pedra. En el cas que cap dels dos equips puntuï (situació coneguda com a mà nul·la o ''blanked end''), l'equip que tenia l'última pedra la conserva. Naturalment, és més fàcil puntuar amb l'última pedra que sense. Si només és possible anotar un punt, el capità pot optar per no puntuar per tal de conservar l'última pedra a la mà següent, donant així a l'equip una nova oportunitat d'aprofitar aquest avantatge per intentar sumar dos punts. Aconseguir punts sense tenir l'última pedra es coneix habitualment com a "robar" la mà (o ''steal'') i és una acció molt més difícil. == Equipament == === Pedra === [[Fitxer:12-01-20-yog-713.jpg|miniatura|Mostra de les pedres de granit utilitzades al cúrling.]] La pedra de cúrling (també anomenada simplement "pedra") està feta de [[granit]] i compleix les especificacions de la World Curling, que en fixa el pes entre 17,24 i 19,96 kg (38 i 44 [[Lliura (unitat de massa)|lliures]]), la circumferència màxima en 914 mil·límetres (36 polzades) i l'alçada mínima en 114 mil·límetres (4,5 polzades).<ref name="33a" /> L'única part de la pedra que està en contacte amb el gel és la superfície de lliscament, un anell estret i pla d'entre 6,4 i 12,7 mil·límetres (d'1/4 a 1/2 polzada) d'amplada i uns 130 mil·límetres (5 polzades) de diàmetre. Els costats de la pedra s'abomben de manera convexa cap a l'anell, mentre que el costat interior és còncau per evitar el contacte amb el gel. Aquesta base còncava va ser proposada per primera vegada per J. S. Russell, de Toronto (Canadà), en algun moment posterior al 1870, i posteriorment va ser adoptada pel fabricant escocès de pedres Andrew Kay.<ref name="26a" /> El granit per a les pedres prové de dos llocs: * L'illa [[Ailsa Craig]],<ref name="39a">{{ref-web |url=https://www.kaysscotland.com/ |consulta=6 octubre 2026 |títol=Kays Scotland |editor=Andrew Kay & Co |llengua=anglès}}</ref> situada al [[fiord de Clyde]], davant de la costa d'[[Ayrshire]] (Escòcia), però actualment l'illa és una reserva natural i l'explotació de la pedrera està subjecta a restriccions ambientals que prohibeixen l'ús d'explosius.<ref name="42a">{{ref-notícia |cognom=Cooper |nom=Joe |títol=An uninhabited Scottish isle is home to the golden granite used in Olympic curling stones |publicació=The Associated Press |url=https://apnews.com/article/curling-stones-scotland-island-ailsa-craig-b8df5d2209dba6f3d3d36eda7d1443ee |consulta=6 octubre 2026 |data=18 desembre 2025 |llengua=anglès}}</ref> La pedrera és explotada per l'empresa [[Kays of Scotland]], fundada el 1851, que ha estat el fabricant exclusiu de pedres de cúrling des dels [[Cúrling als Jocs Olímpics d'Hivern de 2006|Jocs Olímpics d'Hivern del 2006]].<ref name="45a">{{ref-web |títol=The latest news from Kays of Scotland |editor=Kays of Scotland |url=http://www.kaysofscotland.co.uk/news.php |consulta=6 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130226221740/http://www.kaysofscotland.co.uk/news.php |arxiudata=26 febrer 2013}}</ref><ref name="46a">{{ref-web |títol=Mauchline, 9 Barskimming Road, Kay's Curling Stone Factory |editor=Canmore |url=https://canmore.org.uk/site/320218/mauchline-9-barskimming-road-kays-curling-stone-factory |consulta=6 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180219210813/https://canmore.org.uk/site/320218/mauchline-9-barskimming-road-kays-curling-stone-factory |arxiudata=19 febrer 2018}}</ref> * La pedrera de granit de [[Trefor]], al nord de la [[península de Llŷn]], a [[Gwynedd]] (Gal·les). L'explotació d'aquest granit es remunta al 1850 i es presenta en tonalitats rosades, blavoses i grises.<ref name="47a">{{ref-web |títol=Newsletter Number 2 October 2004 |editor=Welsh Stone Forum |url=http://www.museumwales.ac.uk/media/518/welsh_stone_forum_oct_04.pdf |consulta=6 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140202113949/http://www.museumwales.ac.uk/media/518/welsh_stone_forum_oct_04.pdf |arxiudata=2 febrer 2014}}</ref> La pedrera subministra granit per a pedres de cúrling exclusivament a la Canada Curling Stone Company, empresa que fabrica aquestes pedres des del 1992 i que va proveir les pedres utilitzades als [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2002]]. Aquestes dues pedreres proporcionen quatre varietats de colors conegudes com a ''Ailsa Craig Common Green'', ''Ailsa Craig Blue Hone'' (té una absorció d'aigua molt baixa, fet que evita que l'acció de la congelació repetida de l'aigua erosioni la pedra.))<ref name="41a">{{ref-web |títol=Evolution of the curling stone |editor=Anchorage Curling Club |url=http://www.anchoragecurling.com/evolution.htm |consulta=6 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120415082409/http://www.anchoragecurling.com/evolution.htm |arxiudata=15 abril 2012}}</ref> ''Blue Trefor'' i ''Red Trefor''.<ref name="40a">{{ref-notícia |cognom=Paulley |nom=Glenn |títol=Curling stones: taken for granite |publicació=Throwing Rocks |url=https://glennpaulley.ca/curling/2020/03/07/curling-stones-taken-for-granite/ |consulta=6 octubre 2026 |data=7 març 2020 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230228164420/https://glennpaulley.ca/curling/2020/03/07/curling-stones-taken-for-granite/ |arxiudata=28 febrer 2023}}</ref> A la pedra s'hi fixa una nansa mitjançant un pern que la travessa verticalment pel centre. La nansa permet agafar la pedra i fer-la girar en el moment del llançament; en gel ben preparat, la rotació fa que la trajectòria de la pedra es corbi en la direcció cap a on gira la vora davantera, especialment a mesura que la pedra perd velocitat. Les nanses són de colors per identificar cada equip; el vermell i el groc són dos colors habituals en els grans torneigs. En competició, es pot instal·lar una nansa electrònica, coneguda com a ''Eye on the Hog'',<ref name="EyeHog">{{ref-web |url=https://worldwide.espacenet.com/publicationDetails/biblio?CC=CA&NR=2363877A1&KC=&FT=E&locale=en_EP |consulta=7 octubre 2026 |títol=Curling rock and apparatus and method for detecting a hog line violation |editor=Espacenet |llengua=anglès}}</ref><ref name="EyeHog2">{{ref-notícia |cognom=Lazare |nom=Lewis |títol=Chicago company helping defuse a controversy in curling |publicació=Chicago Business Journal |url=https://www.bizjournals.com/chicago/news/2014/02/18/chicago-company-helping-defuse-a-controversy-in.html |consulta=7 octubre 2026 |data=18 febrer 2014 |llengua=anglès}}</ref> per detectar infraccions a la línia de llançament (o la ''hog line''). Aquest sistema detecta electrònicament si la mà de qui llança està en contacte amb la nansa en passar per la línia i indica la infracció mitjançant uns llums situats a la base de la nansa. El sistema ''Eye on the Hog'' elimina l'error humà i la necessitat de tenir jutges a la línia de llançament. És obligatori en competicionsd'alt nivell, però el seu cost —uns 650 [[Dòlar estatunidenc|dòlars EUA]] per unitat— fa que, actualment, quedi fora de l'abast de la majoria de clubs de cúrling. === Escombra === [[Fitxer:Curling broom.png|miniatura|Escombra de cúrling.]] L'escombra de cúrling —o raspall— s'utilitza per escombrar la superfície del gel per on passa la pedra i sovint també serveix de suport per mantenir l'equilibri durant el llançament de la pedra.<ref name="Equipament">{{ref-notícia |cognom=Aulbach |nom=Dan |títol=Curling 101: Equipment |publicació=NBCUniversal |url=https://www.nbcolympics.com/news/curling-101-equipment |consulta=7 octubre 2026 |data=22 juliol 2025 |llengua=anglès}}</ref> Escombrar el gel per on ha de passar la pedra en redueix la desacceleració i ajuda a mantenir-ne la trajectòria: la fricció escalfa i fon el gel, fent que la superfície sigui més lliscadissa. L'escombra també serveix per retirar restes de gel i perquè el capità indiqui la trajectòria prevista de la pedra; el capità sosté l'escombra per l'extrem perquè els jugadors que acompanyen la pedra puguin veure cap a on ha d'anar. Abans de la dècada del 1950, la majoria de les escombres de cúrling estaven fetes de fibres de panís i s'assemblaven a les escombres domèstiques de l'època. El 1958, Fern Marchessault, de [[Mont-real]], va invertir la posició de les fibres de panís al centre de l'escombra. Aquest tipus d'escombra es coneixia com a ''Blackjack''.<ref name="48a">{{ref-web |títol=The History of Curling |editor=Canadian Curling Association |url=http://www.curling.ca/start-curling/the-history-of-curling/ |consulta=6 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140210004409/http://www.curling.ca/start-curling/the-history-of-curling/ |arxiudata=10 febrer 2014}}</ref> Més endavant també es van popularitzar les escombres fetes de materials sintètics en lloc de fibres de panís (com ara el model Rink Rat). A finals dels anys seixanta, jugadors de competició de Calgary (Alberta) —com John Mayer, Bruce Stewart i, més tard, els equips campions del món júnior capitanejats per Paul Gowsell— van demostrar que l'escombreta de curling podia ser tan eficaç, o més, que l'escombra tradicional, sense provocar les butllofes habituals en l'ús d'aquestes últimes.<ref name="48a" /> Finalment, l'escombreta sintètica es va imposar i la majoria dels jugadors van optar per aquesta, ja que era una opció més econòmica i eficient. Avui dia, les escombretes han substituït les tradicionals escombres de palla de fibres de panís a tots els nivells del curling. Les escombres modernes poden tenir el capçal de tela, de pèl de porc o de pèl de cavall. Els mànecs solen ser tubs buits de fibra de vidre o de fibra de carboni, en lloc de barres massisses de fusta. Aquests mànecs tubulars són més lleugers i resistents que els de fusta; això permet escombrar més de pressa i aplicar més força cap avall sobre el capçal, alhora que es redueix la flexió del mànec. El 2014 es van introduir unes noves escombres amb "teixit direccional", capaces d'influir en la trajectòria de la pedra de cúrling millor que les escombres existents. Va sorgir la preocupació que aquestes escombres alteressin els fonaments d'aquest esport, ja que reduïen el nivell de destresa necessari i conferien als jugadors un avantatge injust. Almenys trenta-quatre equips d'elit van signar un comunicat comprometent-se a no utilitzar-les. Aquest episodi es va conèixer com la polèmica del "''broomgate''".<ref name="49a">{{ref-notícia |títol=Top curling teams say they won't use high-tech brooms |publicació=CBC News |url=https://www.cbc.ca/news/canada/manitoba/top-curling-teams-say-they-won-t-use-high-tech-brooms-1.3274903 |consulta=7 octubre 2026 |data=16 octubre 2015 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151022035711/http://www.cbc.ca/news/canada/manitoba/top-curling-teams-say-they-won-t-use-high-tech-brooms-1.3274903 |arxiudata=22 octubre 2024}}</ref><ref name="50a">{{ref-notícia |cognom=Ouellette |nom=Jennifer |títol=Here’s the Physics Behind the ‘Broomgate’ Controversy Rocking the Sport of Curling |publicació=Gizmodo |url=https://gizmodo.com/heres-the-physics-behind-the-broomgate-controversy-rock-1781822352 |consulta=7 octubre 2026 |data=12 juny 2016 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160612151325/http://gizmodo.com/heres-the-physics-behind-the-broomgate-controversy-rock-1781822352 |arxiudata=12 juliol 2016}}</ref> La Federació Mundial de Cúrling i Curling Canada van prohibir temporalment aquestes noves escombres per a la temporada 2015-2016.<ref name="51a">{{ref-notícia |títol=Curling Canada bans broom heads with 'directional fabric' |publicació=CTV News |url=https://www.ctvnews.ca/sports/article/curling-canada-bans-broom-heads-with-directional-fabric/ |consulta=7 octubre 2026 |data=27 novembre 2015 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160101232900/http://www.ctvnews.ca/sports/curling-canada-bans-broom-heads-with-directional-fabric-1.2677653 |arxiudata=1 gener 2026}}</ref> Des del 2016, la Curling World només aprova un tipus estandarditzat de capçal d'escombra per a la competició.<ref name="52a">{{ref-web |url=https://www.curling.ca/high-performance/brush-head-moratorium/ |consulta=7 octubre 2026 |títol=Brush Head Moratorium |editor=Curling Canada |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210711115845/https://www.curling.ca/team-canada/hp-athletes/policies-guidelines/brush-head-moratorium/ |arxiudata=11 juliol 2021}}</ref> === Sabates === [[Fitxer:Curling Shoes - 2019 Winter Universiade.png|miniatura|Mopdel de sabata lliscant.]] Les sabates de cúrling són semblants a les sabates esportives convencionals, tret de les soles especials: la sabata lliscant (anomenada habitualment ''slider'') està dissenyada per al peu que llisca, i la sabata d'adherència (anomenada habitualment ''gripper''), per al peu que s'impulsa des de la línia de sortida o ''hack line''. La sola lliscant està dissenyada per lliscar i, habitualment, és de [[tefló]]. La porta el llançador durant l'execució del llançament des de la línia de sortida o ''hack line'', així com els escombradors o el capità (''skip'') per desplaçar-se per la pista mentre escombren o es mouen ràpidament. Com a alternativa al tefló, també existeixen soles lliscants d'acer inoxidable o del tipus "maó vermell" (''red brick''), que incorporen blocs laterals de [[Clorur de polivinil|PVC]]. La majoria de sabates tenen una superfície lliscant que cobreix tota la planta, però algunes només en cobreixen el contorn o presenten altres configuracions. Hi ha models que incorporen petits discos lliscants a la punta i al taló —o només a la part davantera—, fet que ofereix més flexibilitat al peu de lliscament per als jugadors que utilitzen la tècnica de llançament ajupit (''tuck delivery'').<ref name="53a">{{ref-web |títol=Curling shoes: choosing a slider |editor=Throwing Stones |url=http://glennpaulley.ca/curling/2011/05/22/curling-shoes-choosing-a-slider/ |consulta=6 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120418161202/http://glennpaulley.ca/curling/2011/05/22/curling-shoes-choosing-a-slider/ |arxiudata=18 abril 2012}}</ref> Quan un jugador no està llançant, pot anul·lar temporalment la capacitat de lliscament de la sabata col·locant-hi una funda de goma antilliscant (''gripper''). Les sabates esportives convencionals es poden adaptar per lliscar utilitzant una sola de tefló que es col·loca a sobre (ja sigui fixant-la o posant-hi el peu a sobre) o bé aplicant [[cinta aïllant]] o [[Gaffer (cinta)|cinta americana]] directament a la sola o sobre un tros de cartró, aquesta solució sol ser adequada per a jugadors ocasionals o principiants. El llançador porta la sabata d'adherència al peu amb què s'impulsa des de la línia de sortida durant el llançament, i està dissenyada per agafar-se al gel. Pot tenir una sola de sabata esportiva convencional o bé una capa especial de material gomós aplicada a la sola, amb un gruix que iguali el de la sabata de lliscament. La puntera d'aquesta sabata també pot portar un recobriment de goma a la part superior o una solapa que penja sobre la punta per reduir el desgast de la part superior de la sabata quan aquesta s'arrossega pel gel darrere del llançador. == Sistema de puntuació == [[Fitxer:Curlingscore.jpg|miniatura|Marcador de cúrling típic dels partits entre clubs, que registra les puntuacions d'una manera diferent de la dels marcadors que es fan servir a la televisió.]] Guanya l'equip que acumula més punts al final de deu mans. Els punts s'atorguen en acabar cadascuna d'aquestes mànegues de la manera següent: un cop cada equip ha llançat les seves vuit pedres, l'equip que té la pedra més propera al centre de la diana guanya la mà, aleshores, l'equip guanyador rep un punt per cadascuna de les seves pedres que estigui més a prop del centre que la pedra més propera de l'adversari. [[Fitxer:Curling metering.jpg|miniatura|Mesurament de quina pedra és la més propera al centre de la diana.]] Només es té en compte per a la puntuació les pedres que es troben dins de la diana. Una pedra es considera dins de la diana si està situada dins de la zona de 3,7 m (12 peus) o si alguna part de la seva vora se superposa a la línia de l'anell. Com que la base de la pedra és arrodonida, una pedra que tot just entra a la diana pot no tocar físicament l'anell —ja que aquest passa per sota de la vora arrodonida de la pedra—, però tot i així computa. Aquest tipus de pedra es coneix com a ''biter''. Potser no resulta evident a simple vista quina de les dues pedres és més a prop del centre de la diana o si una pedra realment està tocant la zona de puntuació. Existeixen dispositius especialitzats per determinar-ho, però no es poden utilitzar fins que no s'ha acabat la mà. Per tant, un equip pot prendre decisions estratègiques durant la mà basant-se en suposicions sobre la posició de les pedres que poden resultar ser errònies. Hi ha dues maneres de mostrar la puntuació en un marcador. El mètode utilitzat internacionalment per la World Curling presenta els resultats de les mans en una taula senzilla, amb els números de les mans a la capçalera i la puntuació de cada equip a les files inferiors. Això ofereix una visió més directa de l'evolució del partit.<ref name="Puntuacio">{{ref-web |url=https://www.curlingbasics.com/en/scoring.html |consulta=7 octubre 2026 |títol=Scoring |editor=Curlingbasics.com |llengua=anglès}}</ref> L'altre estil de puntuació és més habitual als clubs i mostra, a cada fila, la mà concreta en què un equip ha aconseguit una determinada puntuació. A tall d'exemple, aquí teniu els resultats de la final masculina de [[cúrling als Jocs Olímpics d'Hivern de 2006]] en tots dos formats: {| class="wikitable" style="text-align:center" |+ Format internacional |- style="background:#ffc; font-weight:bold;" | Equip | style="width:12px;"| 1 | style="width:12px;"| 2 | style="width:12px;"| 3 | style="width:12px;"| 4 | style="width:12px;"| 5 | style="width:12px;"| 6 | style="width:12px;"| 7 | style="width:12px;"| 8 | style="width:12px;"| 9 | style="width:12px;"| 10 | style="width:12px;"| Final |- style="background:#fff;" | align="left" nowrap| {{CAN}} | 0 | 2 | 1 | 1 | 0 | 6 | 0 | 0 | X | X | '''10''' |- style="background:#fff;" | align="left" nowrap| {{FIN}} | 2 | 0 | 0 | 0 | 1 | 0 | 0 | 1 | X | X | '''4''' |} ===={| Conjuntclass="wikitable" ====style="text-align:center" {||+ {{Medallero|style=text-align:right;}}Format |entre Totalclubs |- |<center>1º ||align=left|Suècia {{bandera|Suècia}} || <center>23 || <center>20 ||style="background:#ff9999;" | <center>8align="left" ||nowrap| <center>51{{CAN}} |-| |<center>3º ||align=left|Alemanya {{bandera|Alemanya}} || <center>14 || <center>2 ||| <center>72 | ||3 | <center>234 |-| |<center>2º ||align=left|Escòcia {{bandera|Escòcia}} || <center>13 || <center>12 || <center>9 || <center>34| |-| |<center>4º ||align=left|Suïssa {{bandera|Suïssa}} || <center>12 || <center>13 || <center>17 || <center>42| |-| |<center>5º ||align=left|Noruega {{bandera|Noruega}} || <center>5 || <center>12 || <center>17 ||| <center>346 |-| |<center>6º ||align=left|Dinamarca {{bandera|Dinamarca}} || <center>1 || <center>7 || <center>12 || <center>20| |-| |<center>7º ||align=left|Finlàndia {{bandera|Finlàndia}} || <center>1 ||| | | |- <center>0style="background:#fff; ||font-weight:bold;" | <center>2Punts | ||style="width:12px;"| <center>3 |-1 |<center>8º| ||align=left|Rússiastyle="width:12px;"| {{bandera|Rússia}}2 | ||style="width:12px;"| <center>13 | ||style="width:12px;"| <center>04 | ||style="width:12px;"| <center>05 | ||style="width:12px;"| <center>1 |-6 |<center>9º| ||align=left|Itàliastyle="width:12px;"| {{bandera|Itàlia}}7 | ||style="width:12px;"| <center>08 | ||style="width:12px;"| <center>29 | ||style="width:12px;"| <center>110 | ||style="width:12px;"| <center>3 |-11 |<center>10º| ||align=left|Françastyle="width:12px;"| {{bandera|França}}12 | ||style="width:12px;"| <center>013 | ||style="width:12px;"| <center>114 | ||style="width:12px;"| <center>015 | ||Blank <center>1ends |- |<center>11º ||align=left|Anglaterra {{bandera|Anglaterra}} ||style="background:#add8e6;" | <center>0align="left" ||nowrap| <center>0{{FIN}} | | ||1 | <center>15 | ||8 | | | | | | | | | | | | <center>17 |} ==Aconseguir Referènciesvuit == {{Commonscat|Curling}}punts —sumant totes les pedres llançades per un equip— és la puntuació màxima possible en una mà i es coneix com a ''eight-ender'' o ''snowman''.<ref name="69a">{{ref-web |títol=Rocks align for Waffle rink to score eight-ender at Quesnel Curling Club |editor=Quesnel Cariboo Observer |url=https://www.quesnelobserver.com/sports/rocks-align-for-waffle-rink-to-score-eight-ender-at-quesnel-curling-club-5815247 |consulta=6 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240805120252/https://www.quesnelobserver.com/sports/rocks-align-for-waffle-rink-to-score-eight-ender-at-quesnel-curling-club-5815247 |arxiudata=5 agost 2024}}</ref><ref name="70a">{{ref-notícia |títol=North Shore curling team scores eight-ender |publicació=North Shore News |url=https://www.nsnews.com/local-sports/north-shore-curling-team-scores-eight-ender-3028607 |consulta=7 octubre 2026 |data=4 març 2016 |llengua=anglès}}</ref> Aconseguir un ''eight-ender'' és molt difícil al cúrling,<ref name="71a">{{ref-notícia |títol=What are the odds? Windsor rink scores 8-ender |publicació=CBC News |url=https://www.cbc.ca/news/canada/windsor/what-are-the-odds-windsor-rink-scores-8-ender-1.1015761 |consulta=7 octubre 2026 |data=22 desembre 2011 |llengua=anglès}}</ref><ref name="72a">{{ref-notícia |títol=Eight-ender scored in curling match in Langley |publicació=CBC News |url=https://www.cbc.ca/news/canada/british-columbia/eight-ender-scored-in-curling-match-in-langley-1.3241161 |consulta=7 octubre 2026 |data=23 setembre 2015 |llengua=anglès}}</ref> i equivaldria a fer un [[partit perfecte]] al beisbol.<ref name="73a">{{ref-notícia |cognom=Jala |nom=David |títol=Rare curling eight-ender recorded at Sydney club |publicació=Cape Breton Post |url=https://www.saltwire.com/cape-breton/rare-curling-eight-ender-recorded-at-sydney-club-378356 |consulta=7 octubre 2026 |data=20 novembre 2019 |llengua=anglès}}</ref> == Clubs catalans == A [[Catalunya]] la història és més recent. L'any [[1999]] es creà el primer club a [[Catalunya]] i a [[Espanya]], el Club de Cúrling Igualada. Altres clubs catalans són: * Barcelona Curling Club * Club Cúrling Igualada * Club d'Esquí Bellver * Club de Cúrling Sporting l'Olla * Club d'Esqui Val d'Aran (CEVA) - Vielha, amb dos equips CEVA 2002 i CEVA 2010 * Club Poliesportiu Puigcerdà * Club Aranés d'Esports d'Iuern (CAEI) - Vielha * Club Esquí Berguedà == Principals campionats == Els principals torneigs de cúrling que es disputen actualment són:<ref>{{ref-web |url=https://worldcurling.org/2025/10/competition-structure-changes/ |consulta=7 octubre 2026 |títol=Major changes to World Curling competition structure for 2026–2030 Olympic cycle confirmed |editor=World Curling |llengua=anglès}}</ref> * [[Campionat del món de cúrling|Campionat del Món]]: la versió masculina se celebra des del 1959 i la femenina des del 1979. Hi participen dotze equips en una competició dividida en dues fases (lligueta i eliminatòries). En els tres campionats anteriors als Jocs Olímpics d'Hivern, els països obtenen punts que determinen quins equips es classifiquen per al torneig olímpic. * [[Campionat europeu de cúrling|Campionat d'Europa]]: serveix de torneig classificatori per al Campionat del Món. S'hi classifiquen set equips (vuit si el Campionat del Món se celebra fora d'Europa). * [[Cúrling als Jocs Olímpics|Jocs Olímpics d'Hivern]]: el país amfitrió i els nou equips amb més punts dels tres Campionats del Món anteriors participen en els torneigs masculí i femení. El format de competició és el mateix que el del Campionat del Món. * Campionat del Món en cadira de rodes: el país amfitrió, els set millors equips del campionat anterior i els dos millors equips d'una fase de classificació mundial participen en aquest torneig d'equips mixtos. Els països obtenen punts que serveixen per classificar-se per als Jocs Paralímpics. * Jocs Paralímpics d'Hivern: el país amfitrió i els onze equips amb més punts dels tres campionats del Món anteriors participen en el torneig d'equips mixtos. El format de competició és el mateix que el del Campionat del Món. * La Copa Continental fou del 2001 al 2012 un torneig de cúrling que se celebrava anualment i que enfrontava equips d'Amèrica del Nord (de vegades només del Canadà) contra equips de la resta del món (de vegades només d'Europa).<ref>{{ref-web |url=https://www.curling.ca/blog/2022/07/12/continental-cup-hits-pause-button/ |consulta=8 octubre 2026 |títol=Continental Cup won’t take place in 2022-23 season |editor=Curling Canada |llengua=anglès}}</ref> == Floor curling == Una variant d'aquest esport que no requereix gel, anomenada ''floor curling'', es pot practicar en qualsevol superfície plana i implica estratègia, comunicació, precisió i treball en equip.<ref name="FloorCurling">{{ref-web |url=https://worldfloorcurling.org/ |consulta=7 octubre 2026 |títol=Play Floor Curling! |editor=World Floor Curling |llengua=anglès}}</ref> El gener de 2024, la World Curling es va associar amb Rock Solid Productions Inc. per promoure el ''floor curling'' a escala mundial, en qualitat d'organisme rector d'aquesta modalitat esportiva.<ref name="90a">{{ref-notícia |títol=World Curling to promote floor curling globally |publicació=World Curling |url=https://worldcurling.org/2024/01/world-floor-curling/ |consulta=7 octubre 2026 |data=5 gener 2024 |llengua=anglès}}</ref> == Cúrling amb cadira de rodes == {{Article principal|Cúrling amb cadira de rodes}} El cúrling s'ha adaptat per a persones que van en cadira de rodes i per a aquelles que, per altres motius, no poden llançar la pedra des de la línia de sortida. Aquests jugadors poden utilitzar un estri conegut com a "bastó de llançament" (''delivery stick''). L'estri subjecta la nansa de la pedra i el jugador l'empeny, al final del llançament, el jugador tira el bastó cap enrere, fet que l'allibera de la pedra.<ref name="87a">{{ref-web |títol=Section 4 - Using a Throwing Device |editor=The Curling Manual |url=http://www.curlingschool.com/manual2007/Section4.html |consulta=8 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170116162200/http://www.curlingschool.com/manual2007/Section4.html |arxiudata=16 gener 2017}}</ref> El bastó de llançament es va inventar específicament per als jugadors de cúrling d'edat avançada el 1999 al Canadà. A principis del 2016, va sorgir una iniciativa internacional per permetre l'ús d'aquests bastons per part de jugadors majors de 60 anys als Campionats Sènior de la Federació Mundial de Cúrling, així com en qualsevol futur campionat de la categoria Màster (majors de 60 anys) que es pugui organitzar.<ref name="88a">{{ref-web |títol=WCF Rejection of Holding World Masters (60+) Championship |editor=World Masters Curling |url=http://achievementinage.blogspot.co.uk/ |consulta=8 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160110055810/http://achievementinage.blogspot.co.uk/ |arxiudata=10 gener 2016}}</ref> == Cultura popular == * A la pel·lícula ''[[Help! (pel·lícula)|Help!]]'' del 1965, la segona protagonitzada pels [[The Beatles]], es veu el grup practicant cúrling als [[Alps]] austríacs.<ref>{{ref-web |url=http://beatleshelp.50megs.com/summary/sum16.html |consulta=8 octubre 2026 |títol="A fiendish thingy!" |editor=BeatlesHelp |llengua=anglès}}</ref> * La pel·lícula ''[[007 al servei secret de Sa Majestat]]'' del 1969 inclou escenes de cúrling. * L'episodi de la sitcom canadenca "Corner Gas" titulat «Hurry Hard» gira al voltant dels habitants de Dog River, que competeixen en un torneig local de cúrling per la fictícia «Clavet Cup». L'episodi també compta amb les aparicions dels jugadors de cúrling canadencs Randy Ferbey i Dave Nedohin. * A la novel·la de misteri de [[Louise Penny]] ''A Fatal Grace'', publicada el 2007, el protagonista investiga un assassinat durant una competició local de cúrling nadalenca.<ref name="93a">{{ref-web |títol=Bodies of Evidence |editor=New York Times |url=https://www.nytimes.com/2007/06/10/books/Crime-t.html |consulta=8 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210424182150/https://www.nytimes.com/2007/06/10/books/Crime-t.html |arxiudata=24 abril 2021}}</ref> * La pel·lícula canadenca ''Men with Brooms'' del 2002, una comèdia romàntica, gira al voltant del cúrling; la història segueix un antic jugador que torna a la seva ciutat natal i decideix tornar a reunir un equip que s'havia dissolt anys enrere, amb l'objectiu de guanyar el torneig fictici Golden Broom.<ref>{{ref-notícia |títol=Men With Brooms gives curling a boost |publicació=Playback |url=https://playbackonline.ca/2001/05/14/brooms-20010514/ |consulta=8 octubre 2026 |data=14 maig 2001 |llengua=anglès}}</ref> * A la vint-i-unena temporada de la sèrie d'animació ''[[Els Simpson]]'', l'episodi «''Boy Meets Curl''» mostra [[Homer Simpson|Homer]] i [[Marge Simpson]] formant un equip mixt de cúrling i classificant-se per als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010.<ref>{{ref-web |títol='The Simpsons' - 'Boy Meets Curl' Recap |editor=HuffPost TV |url=http://www.aoltv.com/2010/02/15/the-simpsons-boy-meets-curl-recap/ |consulta=8 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120527131926/http://www.aoltv.com/2010/02/15/the-simpsons-boy-meets-curl-recap/ |arxiudata=27 maig 2012}}</ref> * A la comèdia italiana ''La mossa del pinguino'' del 2013 un equip insòlit intenta classificar-se per als Jocs Olímpics d'Hivern de Torí del 2006. * La pel·lícula canadenca ''Sweeping Forward'' del 2014 se centra en un grup de joves amb problemes que són reclutades per entrenar-se i competir com a equip de cúrling. * El 2021 la sèrie d'animació ''The Great North'' va emetre l'episodi «Curl Interrupted Adventure», en què dos personatges s'uneixen a una lliga de cúrling.<ref name="94a">{{ref-web |títol=Curling in The Great North |editor=The Curling News |url=https://www.si.com/curling/blog/curling-in-the-great-north |consulta=8 octubre 2026 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210424182152/https://www.si.com/curling/blog/curling-in-the-great-north |arxiudata=24 abrul 2021}}</ref> * El 2024, la canadenca [[CBC/Radio-Canada|CBC]] va publicar el documental ''Broomgate: A Curling Scandal'', que detalla la polèmica sobre l'escombra de cúrling que va tenir lloc els anys 2015 i 2016. == Referències == {{Referències}} {{Enllaç AB|de}} {{Enllaç AD|pt}}{{Commonscat}} == Bibliografia == * Kerr, John. ''History of curling, Scotland's ain game, and fifty years of the Royal Caledonian Curling Club''. David Douglas Ed. Edinburgh. 1890. {{Autoritat}} {{Nacions cèltiques}} {{ORDENA:Curling}} [[Categoria:Cúrling| ]]