Castell de Cardona

{{Infotaula patrimoni cultural | imatge = Castell_de_Cardona.JPG | imatge_peu = El castell i l'església de [[Sant Vicenç de Cardona|Sant Vicenç]] | mapa_lloc = Espanya Catalunya | mapa_peu = Localització a Catalunya | lat_dec = 41.914474 | long_dec = 1.685558 | coord_par = region:ES-CT_type:landmark | lloc = Turó a l'est de la població, [[Cardona]] (Bages) | construït = 886 | arquitectura = [[Romànic]] i [[arquitectura gòtica|gòtic]] | propietari = Paradores de Turismo | designació1 = BCIN | designació1_tipus = Monument històric | designació1_data ={{infotaula 22/04/1949edifici | designació1_idzoom = BCIN: 620-MH ([[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=700 700])<br />BIC: RI-51-000523615 }} El '''castell de Cardona''' és ununa castellfortalesa d'estilsituada [[romànic]]al i[[Cardona|municipi [[arquitecturahomònim]] gòtica|gòtic]]([[Bages]]), situatdeclarada en[[bé uncultural turód'interès alnacional]].<ref costatname=ipac>{{IPAC|700|Catell de [[Cardona]] (Bages).Cardona}}</ref> EstàActualment, consideratacull comel una[[parador de les fortaleses medievals mésTurisme]] importantDucs de [[Catalunya]].<ref>ACN, [http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/15975/vota/5/1293988916Cardona.<ref «Laname="Dossier">{{ref-web|url=https://govern.cat/govern/docs/2014/06/23/12/59/f4c7ab3e-4abe-49a6-9b1c-4a54f4994673.pdf|títol=Inauguració cartografiade delles castellobres de Cardona entre elsla seglesreforma XVIIIarquitectònica i XIX, en un llibre»], en: ''Manresainfo.cat'' ([[Nació Digital]])museogràfica del 31Castell de desembreCardona|obra=Dossier|editor=Generalitat de 2010 [Consulta 2/01/2011]</ref>Catalunya}}</ref> Està situatsituada dalt d'un turó que domina la vall salina i la del [[Cardener]].<ref name="Sapiens">{{Citar publicació |[[Cardener]], cognom=just Trullàs|en nomun =meandre Glòriad'aquest, |a article585 m =sobre L'últimel reducte[[nivell del 1714 | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 95 |data = setembre 2010 | pàgines = p. 61 |issn = 1695-2014}}</ref> Les seves joies són la [[torre de la Minyona]] (delmar]],<ref>{{Ref-web|url=http://cardonaturisme.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier-did%C3%A0ctic-explicatiu-Castell-de-Cardona-Museu-dHist%C3%B2ria-de-Catalunya.pdf|títol=Castell [[seglei XI]]),Canònica de 15 metres d'alçada iSant mésVicenç de 10 metresCardona|obra=cardonaturisme.cat|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210201224700/http://cardonaturisme.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier-did%C3%A0ctic-explicatiu-Castell-de-Cardona-Museu-dHist%C3%B2ria-de-Catalunya.pdf|arxiudata=01-02-2021}}</ref> dea diàmetre,l'extrem ioriental l'esglésiad'una romànicapetita deserra [[Santque Vicençs'estén decap Cardona|Santa Vicenç]].ponent. == Història == EnEl èpocacastell carolíngiaapareix (segledocumentat VIII)per tenimprimera lesvegada primeresen dades[[Imperi delCarolingi|època castellcarolíngia]] ({{segle|VIII}}), quan consta com a destruït pels [[sarraïns]] en una de les seves [[ràtzia|ràtzies]] inicials. Posteriorment, [[Lluís el Pietós]] el feu ocupar i restaurar (798) per tal de preparar la reconquesta de Barcelona. La [[Revolta d'Aissó|revolta]] dels nobles [[Aissó]] i [[Guillemó]] (826) feu fracassar la represa i motivà el despoblament de la Catalunya[[Catalunya Central.Central]]. La fortalesa fou restablerta definitivament en la repoblació de [[Guifré el Pilós]]. Cardona conserva una de les [[carta de poblament|cartes de poblament]] més antigues; la que lliurà el comte GuifreGuifré als pobladors del castell en una data indeterminada entre 872 i 878878, si bé alguns la situen entre 880 i 886.886.<ref name="Dossier"/> === El llinatge dels Cardona === L'any 986, una [[carta de poblament]] del comte Borrell concedida al vescomte Ermenir,[[Ermenir]], sembla confirmar el domini ja existent dels [[vescomtat d'Osona|vescomtes d'Osona]] que, des de finals del segle{{segle|X}}, X, fixaren residència al castell de Cardona. El canvi del nom del vescomtat, d'Osona a Cardona, es realitzà progressivament. Per tant, el domini eminent del castell corresponia als [[Comtat de Barcelona|comtes de Barcelona]] i el domini feudal als [[Vescomtat de Cardona|vescomtes d'Osona-Cardona]] fins a la desaparició dels [[Senyoriu jurisdiccional|senyorius jurisdiccionals]]. Fou Folc[[Folc II]] (1040) qui prengué el nom de Folc[[Folc de Cardona,Cardona]], originant-ne així la baronia. Durant el segle XI,{{segle|XI}}, es documenten empenyoraments, vendes, testaments, etc. Per exemple, el testament sagramentalsacramental jurat l'any [[1076]] del comte [[Ramon Berenguer I]] que deixa ben explícitament el castell de Cardona als seus fills. [[Ramon Folc I de Cardona]], ajudaajudà Ramon[[Ramon Berenguer III]] en la seva lluita contra [[Berenguer Ramon II]] el Fratricida, morint l'any 1086 en una [[ràtzia]] [[sarraí|sarraïna]] al [[castell de Maldà]]. Ramon Folc II es casà amb Isabel, filla del comte [[Ermengol VI d'Urgell]], intervenint en les lluites internes d'aquest comtat fins que morí (1175) assassinat pel cèlebre trobador [[Guillem de Berguedà]]. La filla de Folc II, estava[[Anglesa de Cardona]],estava casada amb Ramon[[Ramon V,VI de Pallars Jussà|Ramon VI]], comte de Pallars Jussà,Jussà (en les segones núpcies d'ell), per la qual cosa el nom de Cardona perdé protagonisme durant un temps, en ser dominat pel de Pallars. [[Guillem I de Cardona]] (1209) lluità, junt amb el rei [[Pere el Catòlic]], contra els francesos a [[Muret]]. En temps de [[Joan Ramon Folc III de Cardona]] (1225-33) i Ramon Folc IV (1233-76) els Cardona participaren en les lluites internes nobiliàries contra el rei [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]]. L'any [[1280]], el rei [[Pere el Gran|Pere II]] reconegué als Cardona les jurisdiccions civil i criminal, després de la revolta protagonitzada pel vescomte i altres nobles catalans. Ramon Folc V participà en la defensa de Girona contra les tropes franceses (1285). El segle XIV{{segle|XIV}}, el castell de Cardona passà a ser el centre d'un conjunt de castells vinculats a l'hereu de la família. Hug Folc II (1334-1400), participà amb el rei [[Pere el Cerimoniós]] en l'expedició a Sardenya (1354) i lluità contra [[Bernat II de Cabrera|Bernat de Cabrera]], aconseguint així del rei la creació del títol de [[Vescomtat de Cardona|comte de Cardona]] l'any 1375. En el document de creació d'aquest nou comtat es relacionen el gran nombre de llocs i castells que el formaven dels quals l'hi foren concedits al comte el [[mer i mixt imperi]] i l'alta jurisdicció, tot en [[alou]] lliure i franc. ËsÉs a dir, el comte de Cardona tenia la propietat lliure de domini superior i podia administrar justícia tantant en delictes greus, de sang, com en delictes civils, comuns. La participació dels Cardona en els afers reals,reials, col·laborant-hi o enfrontant-s'hi continuarà. Joan Ramon Folc I (1400- 1442) fou conseller del rei Martí i a la mort d'aquest rei, prengué partit a favor de la candidatura de Jaume d'Urgell fins que la sentència de Casp introduí els Trastàmara castellans a la corona d'Aragó. Joan Ramon Folc III (1471- 1486), senyor de Cardona i de Prades, ajudà Joan II a defensar la seva corona en greus lluites internes, així com [[Ferran el Catòlic]] contra la rebel·lió del comte de Pallars. L'any 1491, Cardona fou enlairada a Ducat de Cardona. Els comtes anaren incorporant nous territoris al patrimoni i nous títols nobiliaris. Durant el [[segle XV]],{{segle|XV}}, els [[Ducs de Cardona]] van ser la nissaga més important de la [[Corona d'Aragó]] tot just darrere de la Casa Reial. Per això se'ls anomenava ''reis sense corona'', car disposaven d'extensos dominis territorials al [[Principat de Catalunya|Principat]], [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de València|València]], i vincles dinàstics amb els casals reials de [[Regne de Castella|Castella]], [[Portugal]], [[Sicília]] i [[Nàpols]].[[Nàpols]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Magriñà|nom=Anna-Priscila|títol=Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes |pàgines=41-42|lloc=Barcelona|editorial=Angle|any=2012|isbn=9788415695042}}</ref> EnEl morir1575, ela 1575la elmort successor,sense descendència de Francesc d'Aragó i Cardona, sense descendència successòria, l'enormel'immens herènciapatrimoni Cardona passà a mans de la seva germana Joana IIII, casada amb Diego Fernàndez de Còrdova, marquès de Comares. La dinastia continuà amb Enric (1596- 1640), que fou [[virrei de Catalunya]] (1632- 1636), i Lluís Ramon (1640-1670). Des d'aleshores seguí un procés de divisió de les possessions fins a arribar a dissoldre totalment l'herència Cardona en el segleal XVIII,{{segle|XVIII}}, quan el seu ducat passà al poder nobiliarimans deldels [[Ducat[[Casa de Medinaceli|ducs de Medinaceli (de la Cerda)]],Medinaceli]], que encara el mantenen avui en dia. En=== laGuerra Durantde elSuccessió [[segle=== {{Article XV]],principal|Setge elsde [[DucsCardona (1711)}} La fortalesa de Cardona]]Cardona vanva ser la nissagaplaça militar catalana que va resistir més importantenfront l'exèrcit borbònic durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]]. Des del setembre del 1705, la [[Coronavila d'Aragó]]s'havia totposat justsota darrerel'obediència de lal'[[Carles CasaVI Reial.del PerSacre aixòImperi se'lsRomanogermànic|arxiduc anomenavaCarles]], ''reisi senseaixí corona'',es carva disposavenmantenir d'extensosdurant doministot territorialsel alconflicte. [[PrincipatEl de1711, Catalunya|Principat]],el [[Regnecastell d'Aragó|Aragó]]va ipatir [[Regneun dedels València|València]],[[setges]] imés vinclesdurs dinàsticsque ambes recorden. Entre els casalsdies reials[[13 de [[Regnenovembre]] i [[22 de Castella|Castella]],desembre]] [[Portugal]],de [[Sicília]][[1711]], iCardona [[Nàpols]].va Enser laassetjada [[guerraper deun Successiógran Espanyola]],exèrcit desprésborbònic format per més de ladeu caigudamil soldats i dirigit pel tinent general [[comte de BarcelonaMuret]]. elLa [[1714]]fortalesa vadisposava serd'una unguarnició delsdefensora darrersd'uns reductesdos amil lliurar-sesoldats a les tropesordres borbòniquesdel degeneral [[Felipcomte Vd'Egkh. d'Espanya|FelipOcupada V]],<ref>{{Ref-llibrela |cognom=Ginestavila |nom=Salvadorel |títol=La17 Comarcade delnovembre, Bagesels |url=http://books.google.cat/books?id=XsGAQWe6UTEC&pg=PA75&dq=cardona+30+viles&hl=ca&ei=tn-bTaCJOMiZOtWOyKEH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=cardona%2030%20viles&f=falseborbònics |editorial=L'Abadiainstal·laren tres bateries de Montserratcanons |lloc=i |data=1987dispararen |pàgines=p.75contra |isbn=8472028607la }}</ref>fortalesa desprésdurant d'una35 intensadies. batallaLa guarnició defensora, afeblida per la intensitat dels bombardejos, va resistir amb coratge, fins que va malmetrearribar enl'exèrcit bonad'alliberament, partque leses murallesva delenfrontar castell,als quanborbònics [[Manuelels Desvallsdies 21 i 22 de Vergós]]desembre. vaLa pactarvictòria aliada en la rendicióbatalla idel setge de Cardona va permetre allargar la retiradaguerra aen Itàlia.un moment en què els borbònics eren numèricament superiors. ActualmentA elfinals castelldel acull1713, abandonada Catalunya pels exèrcits aliats que havien signat el [[paradortractat dela Turisme]][[Tractat ''Ducsd'Utrecht|pau ded'Utrecht]], Cardona'',només van resistir a l'ocupació borbònica Barcelona i elCardona. seuUn directorany ésdesprés, Jaumeamb Sebastian.la Elderrota [[27de d'octubre]]la capital catalana l'11 de [[2010]]setembre, el duc de Berwick va esdevenirexigir ell'entrega primerdel parador-[[museu]]castell de [[Catalunya]].<ref>Cardona ACNcom &a Estefaniacondició Escolà,per ''[http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/14612/castell/cardona/primer/parador/museu/catalunyaa «Elque Castellla depoblació Cardona,barcelonina primerno paradorfos museurepresaliada. Tanmateix, el governador [[Manuel Desvalls|Manuel Desvalls i de Catalunya»],Vergós]] ''Manresainfo.cat''es ([[Naciónegà Digital]]), 27a d'octubrerendir la plaça, al·legant que només podia donar credibilitat a les ordres directes dels seus superiors de 2010Barcelona [consulta:i 30que, d'octubreper tant, no podia donar per bones les notícies aportades per l'enemic. Tot i així, carregat de 2010]</ref>coratge, Depènva delexigir [[Museual d'Històriamariscal [[comte de Catalunya]].<ref>{{citarMontemar]] llibre|unes cognomcapitulacions =honroses AADD|que títoles =formalitzaren Museusen 23 articles, respectant la vida i Centresles dehisendes Patrimonidels Culturalsoldats ai Catalunyaoficials |que anyresidien =a 2010|la editorialfortalesa =i Departamentde tots els habitants de Culturala vila de Cardona. Finalment, la Generalitatfortalesa va capitular el 18 de Catalunya|setembre llocde =1714, Barcelona|una pàginessetmana =després p.de 47la |caiguda isbn=84-393-5437-1}}</ref>de Barcelona. ===== GaleriaSegle d'imatgesXX == <gallery>i actualitat === Fitxer:CastelldeCardona.jpg|VistaAl principi del castell{{segle|XX}}, desla decomandància militar va ser suprimida i la plaçafortalesa deva quedar en estat d'abandó. El 1931, la fira. Fitxer:NauSanVicenç.JPG|Col·legiatacanònica de [[SantSant Vicenç deva Cardona]]. Fitxer:Patiser ducaldeclarada Monument Nacional i, l'any 1949, la resta del castellconjunt patrimonial. Des del 1976, acull un parador de Cardona.JPG|Patiturisme. ducalEl 2001, la gestió i conservació del castell. Fitxer:Castellcastell de Cardona nevat.jpg|Castellvan ser transferides a la Generalitat de CardonaCatalunya. nevat. Fitxer:CastellEl [[27 d'octubre]] de Cardona[[2010]] 2.jpg|[[Torreva esdevenir el primer parador-[[museu]] de [[Catalunya]],<ref>ACN & Estefania Escolà, ''[http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/14612/castell/cardona/primer/parador/museu/catalunya «El Castell de Cardona, primer parador museu de Catalunya»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110103091304/http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/14612/castell/cardona/primer/parador/museu/catalunya|date=2011-01-03}}, ''Manresainfo.cat'' ([[Nació Digital]]), 27 d'octubre de 2010 [consulta: 30 d'octubre de 2010]''</ref> que depèn del [[Museu d'Història de Catalunya]].<ref>{{ref-llibre|cognom=d. a.|títol=Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya|any=2010|editorial=Departament de Cultura de la Minyona]] </gallery>Generalitat de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=p. 47|isbn=84-393-5437-1}}</ref> ==El Vegeu2014, tambéel == *Departament [[Setgede Cultura, a través de Cardonal'[[Agència (1711)]] *Catalana [[Santdel VicençPatrimoni Cultural]], hi va realitzar obres de Cardona]] *rehabilitació [[Torrecoincidint amb els actes de commemoració del Tricentenari. Inclouen la Minyona]] *senyalització [[Baluardturística de Santtot Llorençel (Cardona)|Baluardmonument, la [[museu|museïtzació]] de l'espai de la Casamata, l'adequació dels [[baluard]]s i la impermeabilització de la coberta de la [[Sant Vicenç de Cardona|Col·legiata de Sant Llorenç]]Vicenç]].<ref name="Dossier"/> ==Bibliografia== * Jordi Gironès i Vilardebò, [http://www.castellscatalans.cat/imatges/cardona%20castell.pdf «Castell de Cardona: el llinatge dels Cardona»] a la web CastellsCatalans, abril== deEdifici 2008== *Meritxell Gisbert i Traveria, pròleg: Francesc Nadal i Piqué, presentació: Josep Maria Sala=== iFortificacions Esteban,=== La ''Cartografiafortificació de Cardona : de la Guerraha depassat Successióper adiferents lafases Guerrades del Francès, 1717-1858'', [[Cardona]], Ajuntament de Cardona & Fundació Cardona històrica, 2011, 256 pàgines, ISBN 9788460651802 * {{citar llibre|cognom= |nom= |títol=Catalunya Romànica ,vol. XI El Bages|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=1984|pàgines=p. 143 a 151|isbn=84-8519-457-8}}{{segle|XVII}}: * '''Ambrosio Borsano''': Després de la [[guerra dels Segadors]] (1640-1652), es va fortificar el vell castell medieval amb paràmetres moderns. El primer projecte va ser obra de l'enginyer [[Ambrosio Borsano]] i data del 1682. A partir d'aquesta data, es va construir una primera corona de baluards al voltant del castell ducal, encara sense fossat exterior i camí cobert. * '''Polvorí''': Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]] (1702-1715), el Castell de Cardona ja comptava amb elements típics de la fortificació moderna: els baluards i les bateries exteriors. L'única obra nova d'una certa importància va ser el polvorí principal, situat als peus de la col·legiata i la reconstrucció del [[Baluard de Sant Llorenç (Cardona)|baluard de Sant Llorenç]], el baluard més proper a la vila. * '''Guerra del Francès''': A partir de la guerra del Francès (1808-1814), la fortalesa de Cardona va viure els canvis més importants en termes estructurals i bona part de les obres exteriors es van fortificar de manera notable. Es van enderrocar i refer els vells baluards més malmesos i es va reforçar tota la resta. Es va transformar l'església en caserna i es va completar el reducte exterior o bonet. Els treballs de reforç van continuar fins a la guerra del Francès, amb la construcció de la casamata.<ref name=Dossier/> === Casamata === Durant el {{segle|XVIII}}, la casamata era un emplaçament d'artilleria que, amb força seguretat, protegia el camí cobert, petites avançades circumdants i un polvorí d'abast del castell. En plena [[guerra del Francès]] (1812), la casamata es va fortificar completament gràcies a la construcció de murs molt sòlids que van cobrir tot l'espai. Des de llavors, disposa de dos nivells: un primer, cobert a manera de búnquer i amb cinc canoneres per a les respectives peces d'artilleria, i un segon, superior i a l'exterior, amb quatre troneres. La sala estava destinada al magatzem d'armes i al polvorí d'abast. Aquest darrer servia per avituallar les bateries circumdants, evitant el desplaçament al magatzem general bastit sobre l'antiga casa dels Canonges. En tota la fortalesa es conserven tres polvorins d'abast: el de la casamata, el de Sant Vicenç i el de Sant Carles. La casamata, també considerada semibaluard, és una de les obres més sòlides de tot el conjunt defensiu.<ref name=Dossier/> === Torre de la Minyona === {{article principal|Torre de la Minyona}} La '''Torre de la Minyona''' és una torre escapçada d'origen medieval ({{segle|XI}}) del castell de Cardona. La torre té 13 metres d'alçada i una base de més de 10 metres de diàmetre. Tenia una considerable altura original de gairebé vint metres, que junt al lloc on es troba, li donaven un gran valor com a lloc de vigilància.<ref>''Cardona Medieval. Itinerari per la vila i la seva història.'' Ajuntament de Cardona. Pag. 59</ref> A més la seva solidesa i el seu relatiu aïllament la feien un excel·lent polvorí i un calabós segur. L'any [[1812]], durant la [[Guerra del Francès]] es va retallar i eliminar el pis superior i es va deixar pràcticament en l'aspecte actual.<ref>Joan Manuel Alfaro Guixot, ''Dues hores...al Castell de Cardona''. Fundació Les Fortaleses Catalanes Pag. 77 i 102.</ref> Juntament amb la [[Muntanya de sal de Cardona|Muntanya de Sal]], és un dels atractius turístics més visitats de [[Cardona]]. === Sant Vicenç === {{article principal|Sant Vicenç de Cardona}} [[Sant Vicenç de Cardona]] és una església romànica situada a Cardona (el Bages). L'arquitecte de l'obra és desconegut tot i que se sap que el seu comitent fou el vescomte Bermon I. L'obra fou construïda entre el 1029 i el 1040. Un dels primers abats fou del [[llinatge Orís]]. Actualment, l'església es troba en un perfecte estat de conservació. === Capella de sant Ramon === Segons la tradició [[Ramon Nonat|sant Ramon Nonat]], fill del [[Portell (Sant Ramon)|Portell]], va morir al Castell de Cardona l'any 1240. Estava emparentat amb la família noble dels [[Cardona (família)|Cardona]]. El desembre de 1681, després d'una epidèmia de pesta a Catalunya, la duquessa [[Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas|Caterina d'Aragó]] i Sandoval, filla i hereva del duc [[Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba|Lluís Ramon Folc]], ordena la fundació de la Capella de Sant Ramon Nonat, que s'havia de bastir al lloc on s'havia mort el sant, amb altar, retaule i llàntia d'argent. El febrer de 1682, s'inicien les obres. El retaule<ref>{{Ref-web|url=https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Capella_de_Sant_Ramon_al_Castell_de_Cardona.JPG|títol=Imatge del retaule barroc de Sant Ramon Nonat|consulta=2023}}</ref> el va dur a terme l'escultor manresà [[Pau Sunyer]] i de la dauradura se n'encarregà l'argenter local Magí Torrabruna. Aquest retaule ha estat restaurat l'any 2021.<ref>{{Ref-web|url=https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/35146/restaurades-vuit-escenes-frontal-altar-retaule-barroc-sant-ramon-castell-cardona|títol=Restauració del retaule de la capella de Sant Ramon Nonat del Castell de Cardona|consulta=2023}}</ref> Aquesta capella té diversos [[Goigs]] dedicats a la veneració del sant, patró de Cardona.<ref>{{Ref-web|url=https://algunsgoigs.blogspot.com/search/label/Ramon%20Nonat%20%28sant%29+Cardona|títol=Goigs a sant Ramon Nonat patró de Cardona i venerat a la seva capella del Castell de Cardona.|consulta=2023}}</ref> == Cultura popular == * La pel·lícula ''[[Campanades a mitjanit]]'' d'[[Orson Welles]] es va enregistrar al castell. Inspirada en diverses obres de [[Shakespeare]], té com a fil conductor Sir John Falstaff, interpretat pel mateix Welles.<ref>France, Richard. ''The Theatre of Orson Welles''. Lewisberg and London: Bucknell University Press. 1977. {{ISBN|0838719724}}. p. 24-26.</ref><ref>France, Richard. ''Orson Welles on Shakespeare''. New York/London: Routledge. 2001. {{ISBN|0-415-93726-4}}. p. 174-175.</ref> En principi, estava previst que es rodessin més escenes en el monument, però es va haver de canviar de localització pel bé de l'equip. I és que dins la Col·legiata de [[Sant Vicenç de Cardona|Sant Vicenç]], Welles i el seu director d'il·luminació van tenir una discussió monumental. El tècnic assegurava que els pilars del temple estaven massa junts per poder il·luminar bé l'espai, mentre que Welles defensava que era l'escenari ideal.<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=07925e610b371110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=07925e610b371110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=d6ebc80871536310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD|consulta=5 juliol 2014|títol=El forat del pany: Sant Vicenç de Cardona|obra=Web|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2014/40407visitavirtualper16monumentscatalans.jsp|consulta=5 juliol 2014|títol='Google Street View' permet visitar virtualment 16 dels principals monuments catalans|obra=web|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140714134057/http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2014/40407visitavirtualper16monumentscatalans.jsp|arxiudata=14 de juliol 2014}}</ref> * El pòrtic de l'església de Sant Vicenç estava coberta amb unes pintures murals que es van restaurar el 1960 i que actualment es conserven al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] de [[Barcelona]]. * Al vestíbul de l'Ajuntament de Cardona una llàntia encesa permanentment recorda la resistència de la vila de Cardona durant la Guerra de Successió que perdura com a flama perenne en record de la defensa de les llibertats de Catalunya.<ref>{{ref-web|url=http://www.gencat.cat/diada/cat/escenaris_cardona.htm|consulta=5 juliol 2014|títol=Vila de Cardona|obra=web|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> == Referències == {{Referències|2}}{{Referències}} == Bibliografia == * Jordi Gironès i Vilardebò, [http://www.castellscatalans.cat/imatges/cardona%20castell.pdf «Castell de Cardona: el llinatge dels Cardona»] a la web CastellsCatalans, abril de 2008 * Meritxell Gisbert i Traveria, pròleg: Francesc Nadal i Piqué, presentació: Josep Maria Sala i Esteban, ''Cartografia de Cardona : de la Guerra de Successió a la Guerra del Francès, 1717-1858'', [[Cardona]], Ajuntament de Cardona & Fundació Cardona històrica, 2011, 256 pàgines, {{ISBN|9788460651802}} * {{ref-llibre|títol=Catalunya Romànica,vol. XI El Bages|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=1984|pàgines=p. 143 a 151|isbn=84-8519-457-8}} == Enllaços externs == {{Commonscat}} * [http://www.cardonaturisme.cat/CA/1_castell.php[http://cardonaturisme.cat/ca/que-fer-hi/castell-de-cardona/ Cardona Turisme], Ajuntament de Cardona. * [http://www.parador.es/ca/parador-de-cardona[https://www.parador.es/es/paradores/parador-de-cardona Parador de Cardona] * [https://picasaweb.google.com/CastellsCatalans/Cardona Fotografies[http://castellscatalans.cat/imatges/cardona%20castell.pdf delel castell de Cardona dea CastellsCatalans] * [http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-cardona-bages Castell de Cardona a Catalunya Medieval] * [http://castellscatalans.blogspot.com.es/2008/03/cardona-bages.html «Cardona (Bages)»] Blog ''CastellsCatalans'' del Centre d'Estudis Sanjustencs, 2008 [https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/batalla-monumental/batalla-de-castells-miravet-cardona/video/6077962/ Miravet vs Cardona; Batalla Monumental (TV3)] {{ca}} {{Xarxa de Museus i Monuments d'Història de Catalunya}} {{Autoritat}} {{ORDENA:Castell De Cardona}} [[Categoria:Castells romànics del Bages|Cardona]] [[Categoria:Monuments històrics de Cardona]] [[Categoria:Monuments[[Categoria:Castells històricsgòtics del Bages]]Bages|Cardona]] [[Categoria:Edificis de Cardona]]