Circ de la Safor

{{Muntanya | Nom = Circ de la Safor| Foto = [[Fitxer:Circ de la Safor.jpg|300px|El Circ de la Safor]] | Alçada = 1.013 | Coordenades = {{coord|38|51|39|N|00|15|11|W|type:mountain(1013)_region:ES-VC|display=inline,title}} | Serralada = [[Serra d'Ador]] | Situació = {{bandera|País Valencià}} [[La Safor]] i la [[Vall d'Albaida]]{{Infotaula indret | Ruta normalruta_normal = Des de l'Orxa, pel PR-V 42 | }} El '''Circ de La Safor''' és una espectacular muntanya valenciana de 1013 m d'altura, entre les poblacions de [[l'Orxa]] i [[Vilallonga]], a cavall entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i [[la Safor]], a la que li dona nom. Es troba emmarcada a la [[serra d'Ador]] i als peus del circ corre el riu d'Alcoi o [[Serpis]]. L'espectacular forma de graderia amb imponents cresteries del '''Circ'''circ de la Safor''' recorda els [[circ glaciar|circs glaciars]] que podem trobar als [[Pirineus]]. == Singularitats geològiques == El ''Circ de la Safor'', tant pel tipus i edats de les roques, per les seves estructures i per les edats dels principals esdeveniments geològics, pertany a les [[Serralades Bètiques]] i dintre d'elles a l'anomenat Prebètic Nordoriental o Extern, que s'estén des de la costa meridional de [[la Safor]] fins a les proximitats de [[Villena]], passant pel [[Benicadell]], [[Serra d'Agullent]], etc. Aproximadament, té una forma de ferradura oberta cap al Nord, amb una longitud màxima d'uns 2,4 km (de Sud a Nord, fins al riu) i una amplària màxima d'uns 2 km (d'Oest a Est). Des del cim (1.013 m s.n.m.) fins a la base de la ''Pedrera Gran'' (200 m) hi ha un desnivell superior als 800 m, amb un fort pendent amb un valor mig d'un 44 %, valor que, en la part més alta, especialment entre els 750 m i el cim augmenta de forma espectacular, acostant-se a la vertical, contribuint a donar una espectacular grandiositat a aquest paratge excepcional. L'estructura de la Safor és una falla inversa per la qual les dolomies de l'interior del Circ i les dolomies i calcàries de les crestes de la part més alta, que són molt rígides, plenes d'esquerdes i molt permeables, s'han corregut cap al Nord sobre les margues grogues que són roques molt plàstiques (molt deformables), i impermeables. Les peculiars propietats mecàniques d'aquests dos paquets de roques ens proporcionen l'explicació(o de com es va poder formar aquest espectacular circ:l'Assafor{{Citació nonecessària}}) és un [[Cràter (volcànic)|cràter]], ni una [[caldera volcànica|caldera]], ni té res a veure amb fenòmens volcànics. Tampoc és d'origen glacial (encara que la seva forma recordi vagament la dels circs glaciars). == Fauna == La riquesa faunística d'aquest lloc és molt alta a causa de la confluència en un espai no molt gran de diferents ecosistemes (parets rocoses, secans, cultius de cítrics, riu, etc.)formació imuntanyosa a la moderada pressió antròpica sobre ells. == Vegetació == Es tracta[[serra de la típica vegetació de muntanya mediterrània: arbres i arbustos en general perennifolis i escleròfils, és a dir, de fulles petites, dures i sovint espinoses, per a estalviar aiguaSafor]], al llarg del període estival. L'estructura de la vegetació varia segons la seva localització, podent distingir diversos estadis de degradació, depenent de l'acció dels incendis en aquests últims anys, així com de la seva situació en solana o[[País ombria.Valencià]]. Així,Es atracta causad'un relleu ben peculiar i gens habitual en terres valencianes que recorda als [[Circ glacial|circs glacials]] de l'acciólatituds delsmés repetitiusnòrdiques. incendisÉs forestalsuna ocorregutsespectacular engraderia laamb zona,imponents éscrestes escassaque laarriben sevaals vegetació1.012 arbòria.[[Metres Únicamentsobre algunesel pinadesnivell del mar|msnm]] a l'[[Alt de [[pila carrasquer]]Safor]]. (''PinusAquesta halepensis'')morfologia fou causada per un gran enfonsament de pocales extensió,[[Dolomia|dolomies]] juntament[[Cretaci|cretàcies]], ambmolt algunes[[Carst|carstificades]], agrupacionsque d'exemplarsla jovesformen. deAquest [[carrasca]]enfonsament, (''Quercusafavorit rotundifolia'')pels que,nivells demargosos formasubjacents dispersai apareixenper pell'erosió paratge,del ens[[riu recordend'Alcoi]], elva quedonar enorigen altresa tempsl'anomenat seriencirc, extensesamb formacionsdesnivells boscoses.notables Menysi abundantpendents ésmolt elaccentuats.<ref>{{Ref-web|títol=El freixecirc de florla (''FraxinusSafor ornus''),{{!}} arbreenciclopedia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/el-circ-de-la-safor|consulta=2024-09-27}}</ref> caducifoliNo dees fullestracta compostes,doncs queni prefereixd'una elsformació ambientsvolcànica humitsni id'origen ombrejos.glacial, com pot recordar per la seua estructura.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sociedad Geológica de España|publicació=Geolodía|url=https://sge.usal.es/archivos_pdf/geolodia18/guias_geolodia18/gdia18gui_valencia.pdf}}</ref> Entre els arbustos abunda el [[llentiscle]](''Pistacia lentiscus'') i la cornicabra (''Pistacia terebinthus''). La cornicabra és un arbust botánicament pròxim al llentiscle però caducifoli, el seu nom es deu a unes agallasEl queconjunt produïxpresenta enuna forma de banya. Altres arbustos també abundants són l'enebre (''Juniperus oxycedrus''), la coscolla (''Quercus coccifera''), l'aliaga (''Ulex parviflorus''),ferradura arbustoberta fortamentcap espinósal inord amb flors d'un color groc intens que donen color aluna paisatgelongitud invernal;màxima eld'uns bruc2,4 (''Ericaquilòmetres multiflora'')(de desud fullesa reduïdesnord) i flors de coloruna rosaamplada pàl·lidde i2 elkm [[margalló]](d'est (''Chamaeropsa humilis''),oest). únicaDes palmerade autòctonal'Alt de la [[Península Ibèrica]].Safor Aa la primavera destaquen''Pedrera enGran'' el(200 m) paisatgehi lesha gransun florsdesnivell blanquessuperior oals roses800 m, deamb lesun jaresfort (''C.pendent albidus,amb C.un salviifolius,valor C.mitjà monspeliensis'').d'un Entre44%, lesvalor plantesque, aromátiques,en majoritàriamentla depart lamés famíliaalta, deespecialment lesentre Labiades,els són750 m abundantsi el [[romer|romaní]]cim, (''Rosmarinusaugmenta officinalis'')de oforma laespectacular, [[farigola]]acostant-se (''Thymusa vulgaris'').la Altravertical, espèciefet interessantque éscontribuïx laa [[sabinadonar Planta)|Sabina]]espectacularitat (''Juniperusal phoenicea'').paratge. ==La Vegeucresta tambédel == *circ [[Serradiscorre d'Ador]] *pels [[Llistalímits municipals de muntanyes[[Vilallonga]] del(la País[[Safor]]) Valencià]]amb [[la Vall de Gallinera]] ([[Marina Alta]]). [[L'Orxa]], a l'oest, fita en el cim de l'Alt de la Safor. == Enllaços ExternsReferències == * [http://www.auntirdepedra.com/2010/09/la-safor-pel-circ-i-pel-cami-de-lorxa.html La Safor pel circ i pel camí de l'Orxa]{{Referències}} * [http://www.auntirdepedra.com/2011/04/les-fonts-de-la-safor-de-lorxa-la-font.html Les fonts de la Safor] {{ORDENA:Circ De La Safor}} <!--ORDENA generat per bot-->{{Commonscat}} {{Autoritat}} {{ORDENA:Circ De La Safor}} [[Categoria:Geografia de la Safor]] [[Categoria:Geografia de la Marina Alta]] [[Categoria:Geografia del Comtat]] [[Categoria:Muntanyes del País Valencià]] [[Categoria:Formacions rocoses del País Valencià]]