Dakhla

{{Infotaula geografia política}} [[Fitxer:Military transport helicopter over ad-dakhla (western sahara).jpg|thumb|[[Helicòpter]]sahara).jpg|miniatura|[[Helicòpter]] militar sobre els voltants de Dakhla]] '''Dakhla''' (en castellà '''Dajla''', de({{Lang-ar|الداخلة|tr=ad-Dāẖila}}, l'àrab‘l'exterior’; '''la{{Lang-es|Dajla}}; exterior'''){{Lang-zgh|ⴻⴷⴷⴰⵅⵍⴰ|tr=Eddaxla}}) és una ciutat del [[Sàhara Occidental]] i una [[wilaya]]''[[wilaya]]'' de la [[RASD]]. Fundada per colons [[Espanya|espanyols]] com a '''Villa Cisneros''', va ser la capital de [[Río de Oro]] sotaen laèpoca colònia,colonial, una de les dues divisions del [[Sàhara espanyol]], però després va perdre la capitalitat en favor del [[Aaiun]]. d'[[Al-Aaiun]]. Actualment té una població aproximada de 30.000  habitants i es troba a 550 kilòmetres al sud del [[Aaiun]],d'[[Al-Aaiun]], aen una estreta península, la [[península de Río de Oro]], paral·lela a la costa en direcció nord-est a sud-oest. La presència espanyola data des del [[1502]], malgrat que la colònia fou refundada per una nova expedició espanyola, sota comandament de [[Emilio Bonelli]], al [[1884]]. Durant== elHistòria període== La colonial,presència esespanyola vandata construirdes del [[1502]], que comprenia els enclavaments que una fortalesa[[butlla]] iconcedia als espanyols a l'est de les [[Açores]]. L'interès espanyol pel Sàhara Occidental es va reactivar per les activitats pesqueres dutes a terme des de les properes [[illes Canàries]]. En [[1881]] es va fondejar un [[pontó]] a la costa de la [[península de Río de Oro]] per recolzar les tasques de la flota pesquera canària.{{sfn|Trigo|2008|p=534}} Però no va ser fins a 1884 quan es va fundar Villa Cisneros. Aquest any, en una esglésiaoperació catòlicapromoguda moderna,per quela encara[[Societat constitueixenEspanyola puntsd'Africanistes]] d'interèsi pelsfinançada visitantspel govern de [[Antonio Cánovas del Castillo|Cánovas del Castillo]], el militar i arabista espanyol [[Emilio Bonelli y Hernando]] va reconèixer la ciutat.costa Tambéentre [[cap Bojador]] i [[cap Blanc (Mauritània)|cap Blanc]], fundant tres establiments a la costa sahrauí: un a Villa Cisneros, en honor del [[Francisco Jiménez de Cisneros|cardenal Cisneros]]; un altre a [[cap Blanc (Mauritània)|cap Blanc]], al que va existirdonar el nom de Medina Gatell; i un campaltre a [[Angra de presonersCintra]], durantamb el nom de Puerto Badía<ref name="sge">{{ref-web |url=http://www.sge.org/exploraciones-y-expediciones/galeria-de-exploradores/vi-el-final-del-conocimiento-delmundo-siglo-xix/bonelli-1882-5/pagina-6.html |títol=El Sahara. Un Mundo Desconocido Bonelli (1882-5) |nom=Miguel |cognom=Alonso Baquer |consulta=19 de febrer de 2011 |editor=[[Sociedad Geográfica Española]] |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120203193815/http://www.sge.org/exploraciones-y-expediciones/galeria-de-exploradores/vi-el-final-del-conocimiento-delmundo-siglo-xix/bonelli-1882-5/pagina-6.html |arxiudata=2012-02-03}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=El Magreb: del colonialismo al islamismo |nom=Antoni |cognom=Segura | url=http://books.google.cat/books?id=thSoLrHAhM8C&lpg=PA351&ots=BVgtSJhRk5&dq=bonelli%20%22puerto%20badia%22&pg=PA351#v=onepage&q=Angra%20de%20Cintra&f=false | editorial=Edicions Universitat de Barcelona |lloc=Barcelona |any=1994 | isbn=8447506363}}</ref> (en honor de l'arabista i aventurer [[Domènec Badia i Leblich]]). Bonelli va aconseguir que els habitants natius de la [[Guerrapenínsula Civilde Espanyola]],Río ende Oro signessin un acord mitjançant el qual es posaven sota la protecció d'Espanya. Gràcies a la presència dels tres llocs, al desembre d'aquest any, el govern espanyol posava en comunicació de les potències reunides en la [[conferència de Berlín]], que escriptorss'adjudicava la possessió del territori situat entre els caps Bojador i Blanc. No obstant això, tant Medina Gatell com [[Pedroa GarcíaPuerto Cabrera]]Badía van ser internats.abandonats poc temps després,<ref>{{ref-publicació |títol=Nuestra provincia africana del Sahara |nom=Hermenegildo |cognom=Tabernero |revista=[[Ejército (revista)|Ejército]] |exemplar=246 |any=1960 |mes=julio |lloc=Madrid |url=http://www.portalcultura.mde.es/Galerias/revistas/ficheros/RET_246.pdf |pàgines=15 |urlarxiu=http://web.archive.org/web/http://www.portalcultura.mde.es/Galerias/revistas/ficheros/RET_246.pdf |dataarxiu=1 de desembre de 2015 |consulta=2016-07-30 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120412221347/http://www.portalcultura.mde.es/Galerias/revistas/ficheros/RET_246.pdf |arxiudata=2012-04-12 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120412221347/http://www.portalcultura.mde.es/Galerias/revistas/ficheros/RET_246.pdf |date=2012-04-12 }}, depósito legal: M. 1633-1958</ref> quedant només Villa Cisneros com a establiment permanent. Durant elsmolt anystemps, seixantaVilla Cisneros va constituir l'única presència espanyola al territori sahrauí. No va ser fins a la segona dècada del segle XX,XX que la dictadurapresència deespanyola [[Franco]]es va construirampliar. Encara que el governador [[Francisco Bens Argandoña|Bens]] havia arribat a laVilla ciutatCisneros unen dels1904, tresno aeroportsva ambser pistafins asfaltadaa que1916 existeixenquan es va ocupar [[Villa Bens]] (al territori del [[Cap Juby|protectorat sud del Marroc]], al nord de l'actual Sàhara Occidental,Occidental). ambEn codi1920 [[IATA]]:Bens VIL.va ocupar [[Güera]], a la zona atribuïda a Espanya en la península de cap Blanc. Al [[2005]], la ciutat es va convertir en l'escenari de greus protestes contra l'ocupació marroquí. El 25 de maig de 2005, la policia marroquí va dissoldre[[Fitxer:Coat unaof manifestacióArms pacíficaof enVilla suportCisneros.svg|120px|miniatura|Escut de la independènciaVilla iCisneros delsota [[Frontsobirania Polissari]].espanyola]] ADurant l'àreael període colonial, Villa Cisneros va ser la capital de [[Tindouf]],[[Río ade [[Algèria]],Oro]], una de les [[wilaya|wilayes]]dues regions en quèles s'estructurenquals elses campsdividia el Sàhara espanyol. Es van construir una fortalesa (derrocada pel Marroc en 2004) i una església catòlica, que encara avui constitueixen punts d'interès per als visitants de refugiatsla saharians,ciutat. repTambé va existir un camp de deportats durant la [[Segona República Espanyola]] i la [[Guerra Civil espanyola]], en el nomqual van estar presos anarquistes com [[Buenaventura Durruti]], [[Ramon Vila i Capdevila]] o [[Francisco Ascaso]], un grup de militars i civils que es van revoltar contra la ciutat,República Daklha.en el cop d'estat protagonitzat pel general [[José Sanjurjo]] del [[10 d'agost]] de [[1932]], o republicans d'esquerres que es van oposar a la revolta del [[18 de juliol]] de [[1936]].<ref>{{ref-publicació |consulta=30 de març de 2009 |títol=La colonia penitenciaria de Villa Cisneros. Deportaciones y fugas durante la Segunda República |nom=Guadalupe |cognom=Pérez García |revista=Revista de Historia y Comunicación Social |volum=7 |pàgines=169-186 |issn=1137-0734 |data=2002 |url=http://revistas.ucm.es/inf/11370734/articulos/HICS0202110169A.PDF |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100329122609/http://revistas.ucm.es/inf/11370734/articulos/HICS0202110169A.PDF |arxiudata=2010-03-29 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100329122609/http://revistas.ucm.es/inf/11370734/articulos/HICS0202110169A.PDF |date=2010-03-29 }}</ref> Entre ells hi havia l'escriptor [[Pedro García Cabrera]]. Va ser una de les etapes de la línia establerta per [[Pierre-Georges Latécoère]], durant els anys [[1920]] i [[1930]] entre [[Tolosa de Llenguadoc]] i [[Saint-Louis (Senegal)|Saint-Louis du Sénégal]] cap a Amèrica del Sud, per portar el correu. Hi van fer escala nombrosos pilots de l'[[Companyia General Aeropostal|Aéropostale]] com [[Jean Mermoz]], [[Antoine de Saint-Exupéry]] o [[Henri Guillaumet]]. Durant els anys seixanta del {{segle|XX}}, la dictadura de [[Franco]] va construir a la ciutat un dels tres aeroports amb pista asfaltada que existeixen al Sàhara Occidental, amb codi [[IATA]]: VIL. Entre 1975 i [[1979]], Dakhla va ser la capital de la província mauritana de [[Tiris al-Gharbiyya]], constituïda sobre la porció del Sàhara Occidental annexionada per aquell país. En [[2005]], la ciutat es va convertir en l'escenari de greus protestes en contra de l'ocupació per part del [[Marroc]]. El [[25 de maig]] de [[2005]], la Policia marroquina va dissoldre la manifestació pacífica en suport a la independència i al [[Front Polisario]] en el marc de les protestes als carrers dels principals nuclis urbans del Sàhara Occidental al costat de les protestes prosaharauis en alguns centres universitaris marroquins.<ref>{{ref-web|url= http://www.elmundo.es/elmundo/2005/05/30/internacional/1117438319.html|títol=Moratinos intentará rebajar la tensión en el Sáhara con sus homólogos de Marruecos y Argelia|data=30 de maig de 2005|consulta=12 de setembre de 2009|editor=Diari [[El Mundo]]}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.elmundo.es/2005/05/29/mundo/1808782_impresora.html|títol=«La Intifada saharaui es un hecho» |data=29 de maig de 2005|consulta=12 de setembre de 2009|editor=Diari [[El Mundo]]}}</ref> Les autoritats marroquines foren acusades de detencions improcedents, tortures i violacions dels drets humans.<ref>{{ref-web|url=http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE29/004/2005/en/b20d6893-d4c2-11dd-8a23-d58a49c0d652/mde290042005es.pdf|editor=[[Amnistia Internacional]]|consulta=12 de setembre de 2009|data=1 d'agost de 2005|títol=Marruecos/Sahara Occidental: Nuevas detenciones y denuncias de tortura de defensores de los derechos humanos saharauis|urlarxiu=http://web.archive.org/web/http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE29/004/2005/en/b20d6893-d4c2-11dd-8a23-d58a49c0d652/mde290042005es.pdf|dataarxiu=1 de desembre de 2015|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121020170849/http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE29/004/2005/en/b20d6893-d4c2-11dd-8a23-d58a49c0d652/mde290042005es.pdf|arxiudata=2012-10-20}}</ref> == Camps de refugiats sahrauís a Tindouf == {{article principal|Camps de refugiats de la província de Tindouf}} A l'àrea de [[Tinduf]], a [[Algèria]], una de les [[wilaya]] en les quals s'estructuren els camps de refugiats sahrauís es denomina també Dakhla. == Actualitat == En l'actualitat, i després de la gradual disminució de la violència, la ciutat tracta de basar el seu creixement en la indústria turística, recolzant-se en les abundants platges que l'envolten i unes condicions de vent que la fan particularment aconsellable pel [[surf]], el [[windsurf]] o [[kite surf]]. Per fomentar aquesta indústria, les autoritats marroquines estan procedint a una reconstrucció del vell aeroport construït per les autoritats espanyoles. == Fills il·lustres == * [[Francisco Estévez (Paco)]], (1945), compositor musical. == Agermanaments == * {{bandera|{{Bandera|Espanya}}}} [[Algesires]] * {{bandera|{{Bandera|Espanya}}}} [[Almeria]]<ref name="hermanadas">{{ref-web|url= http://www.aytoalmeria.es/ciudadano/nav/ayuntamiento/concejalias/alcaldia/ciudadesHermanadas/index.jsp|títol= Ciudades Hermanadas|editor= Ayuntamiento de Almería|4= |consulta= 12 d'abril de 2008|urlarxiu= http://web.archive.org/web/http://www.aytoalmeria.es/ciudadano/nav/ayuntamiento/concejalias/alcaldia/ciudadesHermanadas/index.jsp|dataarxiu= 1 de desembre de 2015|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20080128165312/http://www.aytoalmeria.es/ciudadano/nav/ayuntamiento/concejalias/alcaldia/ciudadesHermanadas/index.jsp|arxiudata= 2008-01-28}}</ref> * {{bandera|{{Bandera|Espanya}}}} [[Cadis]]<ref>[https://web.archive.org/web/20080208161405/http://ec.europa.eu/towntwinning/index_es.html Informació sobre agermanament de ciutats] oferta per la [[Comissió Europea]]</ref> * {{bandera|França}} [[Creil]] * {{bandera|Nigèria}} [[Minna]] * {{bandera|Uruguai}} [[Trinidad (Uruguai)|Trinidad]]<ref>[http://poemariosaharalibre.blogspot.com/2011/04/firmado-hermanamiento-entre-dajla-y.html Firmado hermanamiento entre Dajla y Trinidad, capital del Departamento de Flores (Uruguay)]</ref> * {{bandera|{{Bandera|Espanya}}}} [[Tarifa]]<ref>[http://www.europasur.es/article/comarca/1943597/gil/firma/convenio/turistico/con/la/ciudad/marroqui/dakhla.html El alcalde de Tarifa firma un convenio turístico con la ciudad marroquí de Dakhla]</ref> * {{bandera|Perú}} [[Tarapoto]] == Notes == {{referències|grup="Nota"}} == Referències == {{Referències}} == Enllaços externs == {{Commonscat|Dakhla}}{{commonscat}} *[http://lexicorient.com/morocco/dakhla.htm* [http://lexicorient.com/morocco/dakhla.htm Entrada al Lexicorient (anglès)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061109214619/http://lexicorient.com/morocco/dakhla.htm |date=2006-11-09}} *[http://maps.google.com/maps?q=Western+Sahara&ll=23.698922,-15.900993&spn=0.119461,0.226027&t=k&hl=en* [http://maps.google.cat/maps?q=Western+Sahara&ll=23.698922,-15.900993&spn=0.119461,0.226027&t=k&hl=ca Vista de satèl·lit al Google Maps] {{Oued ed Dahab}} {{Dakhla-Oued Ed-Dahab}} {{Autoritat}} [[Categoria:Geografia del Sàhara Occidental]] {{coord|23|43|N|15|57|W|region:EH_type:city(67468)|display=title}}