Ermitori de la Magdalena

{{Plantilla:Infotaula d'espais naturals |nom_de_l'_Espai_Natural = Ermitori de la Magdalena |imatge = [[Fitxer:Lamagdalenacastellón.JPG|250px|Vista de l'ermita de la Magdalena]] |peu_de_foto = Vista de l'ermita de la Magdalena |nivell de protecció = [[Paratge natural municipal]] |país = {{Bandera|País Valencià}} [[País Valencià]] |localització = [[Castelló de la Plana]] ([[Plana Alta]]) |coordenades = {{coord|40|2|4.96|N|0|0|21.62|W|type:landmark_region:ES-VC|display=inline,title}} |superfície = 14,05{{Infotaula haindret |data =|inauguracio= 2006 |administració|gestor = Ajuntament de Castelló de la Plana |vegetals|especies = [[Pi blanc]] |animals =blanc]], [[Gripau]],[[gripau]], [[granota verda]], fardatxo i serp verda }} L''''ErmitoriL{{'}}'''Ermitori de la Magadalena'''Magdalena''' és un [[paratgeedifici naturald'ús municipal]]religiós del municipi de [[Castelló de la Plana]] ([[Plana(la Alta]])Plana Alta), declarat per[[Bé acordd'interès cultural|Bé d'Interès Cultural]] (BIC) i situat a un turó als afores de la [[Generalitatciutat Valenciana]]des eld'on [[22s'alça per sobre de setembre]][[La Plana|la Plana de [[2006]].Castelló]]. ==L'edifici Geografiaactual == L'àmbités del paratge es{{segle|XV}} corresponi ambforma elun turóconjunt enamb elles cimrestes del qual se situa l'ermitori[[Castell de la Magdalena, a 111,3 metresFadrell]] sobrei ell'entorn nivellnatural del mar. El turóturo afloraon sobrecada laany planaes litoralcelebra dela [[Lapopular Plana]][[romeria de Castelló i calles enquadrar-loCanyes]] en l'àmbit dels relleus de la serralada delel [[Desertmarc de les Palmes]], del qual formaria els primers contraforts. L'estudi estratigràfic revela que està format per calcàries del cretaci inferior (cretaci inferior \ aptià \ gargasià), que emergeixen entre els sediments del quaternari que[[Festes formende la Plana de Castelló.Magdalena]]. == Vegetació i floraEdifici == Bona part del turó disposa d'una coberta arbòria formadaL'ermita peres [[Pitroba (arbre)|pineda]],excavada sotaen la qual apareix un sotabosc format per matoll mediterrani termòfil,pedra consistentdins endel anticsque bancalsantigament deva cultiuser disposatsun concèntricamentdels alaljubs voltantdel deCastell l'ermitaVell i el castell, recolonitzats per la vegetació silvestre, on encara hi romanen alguns exemplars d'oliveres i garroferes. Al nordtorre del turócampanar hies hava unaconstruir vessantusant ambpart orientaciód'una de solanales desproveïdatorres.<ref>{{Ref-web|títol=Isa d'arbratgeNavarro: iHISTORIA ambDE escassaLA cobertaERMITA vegetalDE aLA causaMAGDALENA|url=http://isanavarroavinent.blogspot.com/2012/03/historia-de-la-ermita-de-la-magdalena.html|data=viernes, de9 l'abundànciade d'afloramentsmarzo rocosos.de El2012|consulta=2024-06-15|nom=Isa|cognom=Navarro}}</ref> [[piLa blanc]]primera (''Pinusreferència halepensis'')documentada ésd'una l'espècieprocessó dominantcap a la zona arborada. En la resta abunden espècies termòfiles pròpiesl'ermita del matoll escleròfil sobre substrat calcari: Coscoll (''[[Quercus coccifera]]''), [[margalló]] (''Chamaerops humilis''), [[llentiscle]] (''Pistacea lentiscus''), [[romer]] (''Rosmarinus officinalis''), [[Arundo donax|canya]],Castell etc.Vell Ladata influènciade antròpica[[1375]] enquan la zona és molt marcada iciutat es tradueix entrobava laafectada presènciaper d'espèciesun derivadesbrot de l'agricultura tradicional i d'espècies introduïdes pel seu caràcter ornamental o[[Pesta perNegra|pesta havernegra]]. tingutD'aquesta algunermita possibleinicial aprofitament,no coms'han latrobat piterarestes (''Agaveni americana'')es oconeix la [[Figuera de moro|figuera de pala]] (''Opuntia ficus-indica''), ambdues d'origenseva exòtic.ubicació. ==Fauna== Entre les [[espècies]] que és possible trobar en elL'ermita paratge,actual entreva l'[[herpetofauna]]ser destacaconstruïda laa presènciapartir de quatre [[espècies]][[1451]] protegides:per elun [[gripau]]frare ianomenat laAntoni, [[granotaconegut verda]],com el fardatxoFrare iBarbut lai [[serpque verda]].va Apertànyer més,al hi[[Monestir hade laSantes tortugaCreus]]. d'aiguaÉs europea,per catalogadaaixò comque al'ermita [[espèciecompta vulnerable]];amb entrealtars lesdedicats ausa esSanta trobenMaria [[gaig]]sMagdalena i cruixidells, espèciesa protegides.[[Bernat Unesde altresClaravall|Sant tresBernat espèciesde d'ausClaravall]], presentsfundador ende lal'[[Orde zonadel esCister|ordre classifiquendel comCister]], a tutelades: El [[teuladí]], la [[cotorra dequal Kramer]]va ipertànyer l'[[estornell]]aquest negre.frare. PelLa queconstrucció fade alsl'ermita [[mamífers]]va escomptar trobenamb les següents [[espècies]] protegides: la [[musaranya grisa]],aportacions ladels [[ratacastellonencs cellarda]],i l'[[eriçóles comú]],castellonenques lapel [[fagina]],que ell'arquebisbat [[teixó]],de laTarragona [[mostela]]va iatorgar l'[[esquirol]].<ref>{{citarindulgències weba |url=http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=78521&idioma=Vaquelles |títol=Faunapersones |consulta=12/11/2012que |obra=Ermitoricontribuïssen deen la Magdalena |editor=Red Panamuconstrucció |data=del |llengua=nou }}</ref>ermitori. ==En Paisatge[[1455]] == Eles turóconstrueix onel sepòrtic situai l'Ermitorien de[[1456]] la Magdalenacapella, idotant ela Castelll'altar constitueixmajor und'un importantretaule referentde paisatgísticfusta. enEn l'entornel del{{segle|XVII}} municipi,es alconstrueix costatla delscuina jai mésen imponentsel relleus{{segle|XVIII}} dell'hostalatge [[Desertper dea lesacollir Palmes]].als Despelegrins delque cimacudien esa disposal'ermita. d'unaTotes àmpliaaquestes panoràmicaobres i el manteniment de lal'ermita planurael costanerarealitza iel del[[Consell litoralMunicipal de Castelló, iCastelló]] enque diesera clarsel ofereixpropietari magnífiquesde vistes.l'ermita. == Presència humana == Pel que fa al patrimoniEn arqueològic[[1745]] call'ermita citares l'existènciatrobava en l'àmbitmolt delmal paratgeestat delde jacimentconservació, deper la Magdalena.qual Encosa leses proximitatsvan delsuspendre paratge,els enromiatges unque radies inferiorrealitzaven aperiòdicament. 1En km,[[1758]] es localitzen uns altres cinc jaciments.va Elreconstruir jacimentl'edifici desota la Magdalena se situa al cimdirecció del monticle. Es tracta d'un perímetre murallat que corona el cim i entre elmestre quald'obres s'intercalenVicent algunesPellicer torresdotant-lo de planta circular. En l'interior d'aquest perímetre afloren restes intermitents d'alineacions, la major part d'estructura quadrangular. S'adscriu alconfiguració períodeque delconeixem [[Edatavui delen Bronze|Bronze]].dia. === L'origen de Castelló === Això no obstant, les fites patrimonials més destacables existents al paratge i quePer al seu torn constitueixen els seus inequívocs elements d'identitat són el castell,VII origencentenari de la ciutat actual, i l'Ermitafundació de la Magdalena. Es tracta d'un llocciutat, en què es constata l'ocupació humana des del [[neolític]]. Les restes del castell són d'origen islàmic, i els seus orígens[[1952]], es daten als segles X o XI. Varealitzen haverobres de ser tributari del [[Cid]],manteniment i al segle XII va passar als [[almoràvits]], ien va[[1988]] seres reconquistatrestauren elnovament [[1233]].els Elmurs trasllatexteriors de la població al pla va ser autoritzat pel rei [[Jaume I]] el [[1251]] al seu lloctinent Ximén Pérez d'Arenós, i la ciutat es va fundar el [[1252]]. l'edifici. === Arquitectura: El Castell i l'Ermita === El castell es disposa de forma escalonada adaptant-se a la forma del turó. La fàbrica és deplanta tàpiainterior iés maçoneriairregular a la manera de les tècniques de construcciócausa àrabs.del L'Ermitareaprofitament de lal'estructura. MagdalenaL'espai estàes excavadadivideix en la roca. Al segle XV ([[1455]]) es vadues construirnaus elparal·leles, pòrtic,separades elper [[1456]]arcs lamolt capella,rudimentaris i a finals del mateix segle es va dur a terme l'estable. El [[1758]] el mestre Vicent Pellicer li va donar la configuració actual d'ermitacoberta hostatgeriaamb ivolta torrede adossada.canó. En un dels murs interiors trobem pintures murals, que alguns autors daten deles segletroben XIV.conservades L'entornpintures del Castell vell{{segle|XIV}}. iEn l'Ermitoril'altar de la Magdalena té unaSanta importànciaMaria moltMagdalena granes pertroba alsun castellonencsoli comsobre ataula espaiimitant d'úsceràmica públicque ambrepresenta múltiplesla funcions:santa, llocobra de culte, d'esplai, de[[Joan gaudiBaptista paisatgísticPorcar i de coneixement del patrimoni cultural. En aquest sentit cal destacar sobretot el diaRipollés|Joan deBaptista laPorcar romeriaRipollés]] de les canyes, en el qual una gran multitud es congrega en el lloc i els seus voltants.[[1940]]. ==Vegeu== tambéParatge == * [[Llista d'espais{{Vegeu naturalstambé|Paratge delNatural PaísMunicipal Valencià]] *de [[Festesl'Ermitori de la Magdalena]]Magdalena}} ==Referències== <referencesL'ermitori />i el seu paratge representen per a la ciutat de Castelló un espai molt valuós com a espai d'ús públic amb múltiples funcions: lloc de culte, d'esplai, de gaudi paisatgístic i de coneixement del patrimoni cultural. És per aquest motiu que va estar declarat [[paratge natural municipal]] el [[2006]]. == Enllaços externsReferències == * [http://www.cth.gva.es/contenidoHtmlArea/mostrar.aspx?idioma=V&Nodo=5906 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge] {{Referències}} [[Categoria:Edificis de Castelló{{Commonscat}} {{ORDENA:Ermitori de la Plana|ErmitoriMagdalena}} [[Categoria:Ermites de la Magdalena]] [[Categoria:GeografiaCastelló de la Plana Alta]]Plana]] [[Categoria:Monuments històricsd'interés decultural lade PlanaCastelló Alta]] [[Categoria:Paratgesde naturalsla municipals]]Plana]]