Frederick Delius

[[Fitxer:Jelka{{Infotaula Rosenpersona}} '''Frederick undTheodore FrederickAlbert Delius''' CH (nascut '''Fritz Theodor Albert Delius;''' {{IPAc-en|ˈ|d|iː|l|i|ə|s}} 29 de gener de 1862 - 10 de juny de 1934) va ser un compositor anglès. Nascut a [[Bradford]], al nord d'Anglaterra, en una família mercantil pròspera, va resistir els intents de reclutar-lo per al comerç. Va ser enviat a [[Florida]] als Estats Units el 1884 per gestionar una plantació de tarongers. Aviat va descuidar els seus deures directius i el 1886 va tornar a Europa. Després d'haver estat influenciat per la música afroamericana durant la seva curta estada a Florida, va començar a compondre. Després d'un breu període d'estudis musicals formals a Alemanya, començats el 1886, es va embarcar en una carrera a temps complet com a compositor a París i després a la propera [[Grez-sur-Loing]], on ell i la seva dona Jelka van viure la resta de les seves vides, excepte durant la [[Primera Guerra Mundial]]. Els primers èxits de Delius 1929.jpg|thumb|Jelkavan Rosenarribar a Alemanya, on Hans Haym i Frederickaltres directors van promocionar la seva música des de finals de la dècada de 1890. A la Gran Bretanya natal de Delius, la seva música no va fer aparicions regulars en programes de concerts fins al 1907, després que [[Thomas Beecham]] la va assumir. Beecham va dirigir l'estrena completa d'⁣''A Mass of Life'' a Londres el 1909 (havia estrenat la Part II a Alemanya el 1908); va posar en escena l'òpera ''[[A Village Romeo and Juliet]]'' al [[Royal Opera House|Covent Garden]] el 1910; i va organitzar un festival Delius de sis dies a Londres el 1929]]'''Frederick1929, Delius'''a ([[29més de gener]]fer enregistraments de [[1862]]gramòfon -de [[10moltes de juny]]les obres del compositor. Després de [[1934]]),1918, [[compositor]]Delius nascutva començar a [[Bradperpatir ad]],els efectes de la [[sífilis]], contreta durant els seus primers anys a [[WestParís. Yorkshire]],Es alva nordquedar d'[[Anglaterra]].paralitzat i cec, però va completar algunes composicions tardanes entre 1928 i 1932 amb l'ajuda d'un [[amanuense]], Eric Fenby. El lirisme de les primeres composicions de Delius reflectia la música que havia escoltat a Amèrica i les influències de compositors europeus com [[Edvard Grieg|Grieg]] i [[Richard Wagner|Wagner]]. A mesura que maduraven les seves habilitats, va desenvolupar un estil únic, caracteritzat per la seva orquestració individual i els seus usos de l'harmonia cromàtica. La música de Delius només ha estat popular de manera intermitent i sovint subjecta a atacs crítics. La Societat Delius, formada l'any 1962 pels seus seguidors més entregats, continua promovent el coneixement de la vida i les obres del compositor, i patrocina el concurs anual del Premi Delius per a músics joves. == Biografia == Els=== paresPrimers anys === [[Fitxer:Bradford_GS.jpg|miniatura|L'escola de Delius eren(va [[Alemanya|alemanys]].assistir a l'edifici anterior) Bradford Grammar School]] Delius va néixer a [[Bradford]], a [[Yorkshire]]. Va ser batejat com a Fritz Theodor Albert Delius,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Jones|nom=Philip|publicació=The Musical Times|pàgines=990–992|volum=120|data=December 1979|jstor=963502|doi=10.2307/963502}} {{Subscripció necessària}}</ref> i va utilitzar el nom de Fritz fins als 40 anys.<ref name="dnb"/> Va ser el segon de quatre fills (també hi havia deu filles) nascut de Julius Delius (1822–1901) i de la seva dona Elise PaulinePauline, Deliusde s'haviensoltera traslladatKrönig des(1838–1929).<ref name="dnbarchive">{{Ref-web|cognom=Hadley|nom=Patrick|títol=Delius, Frederick|url=http://www.oxforddnb.com/view/olddnb/32775|obra=Oxford Dictionary of National Biography archive|editor=Oxford University Press|consulta=21 January 2011}} {{Subscripció necessària}}</ref> Els pares de Delius van néixer a [[Bielefeld]], Alemanya,[[Westfàlia]],{{Refn|Now part of the [[Ostwestfalen-Lippe]] region of Germany.}} i la família de Julius ja havia viscut durant diverses generacions a Anglaterraterres peralemanyes talprop del Rin però originàriament era holandesa.{{Refn|Segons Sir Thomas Beecham, la família Delius d'origen holandès havia canviat el seu patronímic de prosperarDelij o Deligh a una forma llatinitzada del nom en algun moment del segle XVI, una pràctica comuna en aquella època.<ref name=mingledchime>Beecham (1944), p. 72</ref>}} El pare de Julius, Ernst Friedrich Delius, havia servit sota el negoci[[Gebhard Leberecht von Blücher|comandament de laBlücher]] llana.a Frederickles ('Fritz'[[Guerres perNapoleòniques|guerres napoleòniques]].<ref name="mgobit">{{Ref-notícia|diari=[[The Manchester Guardian]]|data=11 June 1934}}</ref> Julius es va traslladar a Anglaterra per continuar la seuaseva família)carrera Deliuscom a comerciant de llana i es va serconvertir en súbdit britànic naturalitzat el quart1850. deEs catorzeva fills.casar amb Elise el 1856.<ref name="dnb">{{Ref-web|cognom=McVeagh|nom=Diana|títol=Delius, Frederick Theodor Albert (1862–1934)|url=http://www.oxforddnb.com/view/article/32775|obra=Oxford Dictionary of National Biography|editor=Oxford University Press|consulta=21 gener 2011}} {{Subscripció necessària}}</ref> MalgratLa havercasa nascutDelius aera Anglaterra,musical; Frederickmúsics Deliusfamosos nocom sentia[[Joseph massaJoachim]] atracciói pelCarlo seuAlfredo paísPiatti devan naixementser convidats i van tocar per a la família.<ref name="dnb"/> Malgrat la seva filiació alemanya, el jove Fritz es va passarsentir moltatret per la música de temps[[Frédéric Chopin|Chopin]] i [[Edvard Grieg|Grieg]] més que per la música austroalemanya de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], una preferència que va perdurar tota la seuaseva vidavida.<ref aname="dnbarchive"/> l'estranger,El alsjove [[EstatsDelius Units]]va rebre primer ensenyament de violí per Rudolph Bauerkeller de l' Orquestra Hallé, i ava l'Europatenir continental,estudis principalmentmés aavançats [[França]].amb George Haddock de [[Leeds]].<ref>{{Ref-web|títol=The life and times of Frederick Delius|url=http://www.thetelegraphandargus.co.uk/news/9500404.The_life_and_times_of_Frederick_Delius/|obra=Bradford Telegraph and Argus|data=30 gener 2012|consulta=9 January 2013}}</ref> EncaraTot i que elDelius joveva Frederickaconseguir vaprou mostrarhabilitat descom a violinista per establir-se com a professor de benviolí menutanys unmés talenttard, innatla seva principal alegria musical era improvisar al piano, i va ser una peça per a lapiano, música,un sonvals parede s'hiChopin, la que li va oposardonar durantla moltseva temps,primera trobada èxtasiant amb la música.<ref name="mgobit"/>{{Refn|La peça de Chopin era el desig[[Vals queen mi menor (Chopin)|Vals en mi menor]] publicat pòstumament.<ref name=dnb/>}} De 1874 a 1878 es va educar a la Bradford Grammar School, on el cantant John Coates era el seu contemporani una mica més gran.<ref>Beecham (1975), p. 18</ref> Aleshores Delius treballarava assistir al negoci⁣International familiar.College d'⁣Isleworth (a l'oest de Londres) entre 1878 i 1880. Com a alumne no va ser ni especialment ràpid ni diligent,<ref name="mgobit"/> però el col·legi estava convenientment a prop de la ciutat perquè Delius pogués assistir a concerts i a òpera.<ref name="grove">{{Ref-web|cognom=Anderson|nom=Robert|títol=Delius, Frederick|url=http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/49095|obra=Grove Music Online|editor=Oxford Music Online|consulta=20 October 2010}} {{Subscripció necessària}}</ref> ==AJulius Amèrica==Delius va suposar que el seu fill tindria un paper en el negoci familiar de la llana, i durant els tres anys següents va intentar persuadir-lo perquè ho fes. El primer treball de Delius va ser com a representant de l'empresa a [[Stroud]], a [[Gloucestershire]], on ho va fer força bé. Després d'haver estat enviat en una funció similar a [[Chemnitz]], va abandonar les seves funcions a favor dels viatges als principals centres musicals d'Alemanya, i els estudis musicals amb Hans Sitt.<ref name="grove"/> El seu pare el va enviar a Suècia, on va tornar a posar els seus interessos artístics per sobre del comerç, passant sota la influència dels dramaturgs noruecs [[Henrik Ibsen]] i [[Gunnar Heiberg]]. Les denúncies d'Ibsen de les convencions socials van alienar encara més Delius del seu bagatge comercial.<ref name="dnb"/> Aleshores, Delius va ser enviat a representar l'empresa a França, però sovint s'absentava dels negocis per fer excursions a la [[Costa Blava]].<ref name="grove"/> Després d'això, Julius Delius va reconèixer que no hi havia cap possibilitat que el seu fill tingués èxit en el negoci familiar, però es va mantenir oposat a la música com a professió i, en canvi, el va enviar a Amèrica per gestionar una plantació de tarongers.<ref name="grove"/> Delius=== pareFlorida === Es desconeix si el trasllat a Amèrica va enviarser idea de Julius o del seu fill.{{Refn|El compositor [[Peter Warlock]] (nom real Philip Heseltine) va escriure el 1915 que la idea era de Frederick, més que de Julius, però no cita cap autoritat per a Frederickaquesta (aparentmentafirmació.<ref name=heseltine/>}} Una de les principals empreses immobiliàries de Florida tenia sucursals en diverses ciutats angleses, inclosa Bradford; en un article sobre l'època de Delius a sol·licitudFlorida, d'aquest)William Randel conjectura que o bé Julius Delius va visitar l'oficina de Bradford i va concebre la idea d'enviar el seu fill rebel a dirigircultivar l'explotaciótaronges citrícolaa ''SolanoFlorida, Grove''o bé el mateix Fritz ho va veure com una forma d'escapar del detestat negoci familiar de la llana i va suggerir la idea al seu pare. Delius va estar a [[St.Florida Johnsdes River]],de [[Florida]].la Enprimavera aquestde lloc,1884 fins a l'oestla tardor de [[St.1885, Augustine,vivint Florida|St.en Augustine]]una plantació a Solano Grove{{refn|{{Coord|29|52|29|N|81|34|34|W|type:landmark_region:US|display=inline|name=Solano Grove}} entre [[Picolata, Florida|Picolata]] i [[Tocoi, Florida|Tocoi]]|group=n}} al sud[[riu deSaint [[Jacksonville]],Johns]], Deliusa vauns continuar55 ambquilòmetres l'estudial sud de [[Jacksonville]]. Va continuar fascinat per la música.música Ali mateixa Jacksonville,Jacksonville va conèixer Thomas Ward, quique esdevinguées va convertir en el seu professor de [[contrapunt]] i [[Composició musical|composició]]. Més tard, Delius va dir que l'ensenyament de Ward va ser l'única instrucció musical útil que mai va rebre.<ref name="Beecham">Beecham (1975), p. 28</ref><ref name="Beecham"/> SemblaMés quetard, a Delius vali teniragradava representar la seva casa a Solano Grove com "una cabana", però era una relaciócabana substancial de quatre habitacions, amb unamolt noiad'espai afroamericanaperquè queDelius treballavapogués convidar-hi hostes.{{refn|L'edifici va caure en decadència després que ell el deixés, però va ser rescatat per la plantació[[Universitat de tarongersJacksonville]] i traslladat al campus de Grove.la Desprésuniversitat el 1961, on va ser restaurat.<ref name=F257>Fenby (1981), p. 257</ref>|group=n}} Ward de retornarvegades as'hi Anglaterra,quedava, així com un vell amic de Bradford, Charles Douglas, i el [[1886]],germà Deliusde s'assabentàDelius, queErnest. Protegida de la seuacalor amantexcessiva haviade tingutl'estiu per les brises del riu i una coberta de roures, la casa era un fill.lloc Pocsagradable anysper després,viure-hi. turmentatDelius no prestava gaire atenció al negoci de cultivar taronges i continuava perseguint els seus interessos musicals. Jacksonville tenia una vida musical rica, tot i que per a un profundeuropeu, sentimentpodria desemblar pèrdua,poc Deliusortodoxa. vaRandel retornarassenyala que als hotels locals, els cambrers afroamericans també actuaven com a Floridacantants, buscantamb l'anticconcerts amorvocals diaris per als clients i eltranseünts, seuproporcionant fill.a PeròDelius la noia,seva tementintroducció queals el[[Espiritual parenegre|espirituals]]. vingueraA més, els armadors van animar els seus mariners a arrabassar-licantar mentre treballaven. "Delius mai va oblidar el fillcant que escoltava, de dia o de nit, arribant dolç i endur-se'lclar a Anglaterra,través haviade fugitl'aigua sensefins deixara rastrela iseva Deliusverandah noa enSolano vaGrove, sabersempre que passava un vaixell de vapor; és difícil imaginar condicions menys propícies per al cultiu de taronges—o més d'ella.propícies per a la composició". DurantMentre era a Florida, Delius va publicar la seuaseva estadaprimera composició, una polca per a Florida,piano anomenada "Zum Carnival".<ref name=randel>{{cite magazine|title= Frederick Delius vain compondreAmerica|url= moltahttps://archive.org/details/sim_virginia-magazine-of-history-and-biography_1971-07_79_3/page/349|last= música,Randel|first= incloent-hiWilliam|jstor= la4247665|magazine=Virginia ''FloridaMagazine Suite''.of LaHistory casaand enBiography|pages=349–66|date= quèJuly va1971|volume=79}} viure{{subscription}}</ref> desA finals de 18841885, va deixar un encarregat a 1885càrrec ende ''SolanoSolano Grove''Grove foui donadaes va traslladar a la[[Danville, [[UniversitatVirgínia]]. A partir de Jacksonville]]llavors, iva traslladadaseguir aluna seucarrera campustotalment elmusical. [[1961]].Un Aquestaanunci universitatal organitzadiari ellocal [[Deliusva Festival]]anunciar: tots"Fritz elsDelius anys,començarà immediatament a donar instrucció en honorpiano, alviolí, compositor.teoria Desprési decomposició. deixarDonarà Florida,lliçons a les residències dels seus alumnes. Condicions raonables."<ref name="randel"/> Delius vatambé estudiaroferia músicalliçons ade [[Danville,francès Virginia]]i alemany. Danville tenia una vida musical activa, i vaobres viatjarprimerenques ad'ell [[Novaes York]].van interpretar públicament allà.<ref name="randel"/> ==Europa===== Fill il·legítim === Durant la seva estada a Florida, es diu que Delius va tenir un fill amb una dona afroamericana local anomenada Chloe.<ref>{{Cite news|last=Webber|first=Julian Lloyd|date=2012-01-05|title=Delius: beauty in the ear of the beholder|url=https://www.theguardian.com/music/2012/jan/05/delius-fenby-julian-lloyd-webber|access-date=2024-03-24|work=The Guardian|language=en-GB|issn=0261-3077}}</ref> Quan Delius va tornar a Florida uns anys més tard per vendre la plantació, es va suggerir que Chloe, temorosa que ell hagués vingut a endur-se el seu fill, va fugir amb l'infant i va desaparèixer.<ref>{{cite web|url=https://www.telegraph.co.uk/culture/music/classicalmusic/9376787/Tamsin-Little-on-Delius-regrets-of-a-lost-composer.html|archive-url=https://ghostarchive.org/archive/20220112/https://www.telegraph.co.uk/culture/music/classicalmusic/9376787/Tamsin-Little-on-Delius-regrets-of-a-lost-composer.html|archive-date=12 January 2022|url-access=subscription|url-status=live|title=Tamsin (sic) Little on Delius: regrets of a lost composer|first=Ivan|last=Hewett|date=4 juliol 2012|via=www.telegraph.co.uk}}{{cbignore}}</ref> Als anys 90, la violinista [[Tasmin Little]] va emprendre una recerca de descendents del suposat fill il·legítim de Delius.<ref>{{Cite book|last=Hughes|first=Meirion|url=https://books.google.cat/books?id=g-FzJC-B51EC&pg=PA249&dq=Delius+love+child+black+girl&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwjYmpXbr4yFAxX9oK8BHXedCqAQ6AF6BAgKEAI#v=onepage&q=Delius%20love%20child%20black%20girl&f=false|title=English Musical Renaissance, 1840-1940|last2=Stradling|first2=R. A.|date=2001-12-07|publisher=Manchester University Press|isbn=978-0-7190-5830-1|language=en}}</ref> Little creu que el fet de no poder localitzar el seu fill va tenir una influència significativa en el to de les seves obres a partir de llavors.<ref>{{Cite web|date=2012-07-04|title=Tamsin Little on Delius: regrets of a lost composer|url=https://www.telegraph.co.uk/culture/music/classicalmusic/9376787/Tamsin-Little-on-Delius-regrets-of-a-lost-composer.html|access-date=2024-03-24|website=The Telegraph|language=en}}</ref> Després=== deLeipzig i París === [[Fitxer:Edvard_Grieg_(1888)_by_Elliot_and_Fry_-_02.jpg|miniatura|[[Edvard Grieg]], que va tenir una forta influència en la seuamúsica estadaprimerenca ade NovaDelius]] El York,1886, sonJulius pareDelius finalment va acceptar finalmentque proporcionar-liel seu fill seguís una educaciócarrera musical,musical i va consentirpagar enviar-loperquè estudiés música de manera formal. Delius va deixar Danville i va tornar a [[Leipzig]],Europa passant per Nova York, on es va aturar breument per donar algunes classes.<ref name="dnb"/> De tornada a estudiarEuropa es va matricular al [[conservatori]][[conservatori ''Felixde Mendelsshon''Leipzig]], d'aquestaAlemanya. ciutat.Leipzig Acíera un important centre musical, on [[Arthur Nikisch]] i [[Gustav Mahler]] eren directors a l'⁣[[Semperoper|Òpera]], i [[Johannes Brahms|Brahms]] i [[Piotr Ilitx Txaikovski|Txaikovski]] van dirigir les seves obres a la [[Gewandhaus (Leipzig)|Gewandhaus]].<ref name="mgobit"/> Al conservatori, Delius va establirprogressar amistatpoc en els seus estudis de piano amb [[Edvard[[Carl Grieg]],Reinecke]], quiperò [[Salomon Jadassohn]] va encoratjarelogiar el seu treball dur i la seva comprensió del contrapunt; Delius també va reprendre els estudis amb [[Hans Sitt]].<ref name="dnb"/> El primer biògraf de Delius, el compositor Patrick Hadley, va observar que no es pot trobar cap rastre de la seva formació acadèmica en la música madura de Delius "excepte en certs dels passatges més febles".<ref name="dnbarchive"/> Molt més important per al desenvolupament de Delius va ser conèixer el compositor Edvard Grieg a Leipzig. Grieg, com abans havia fet Ward, va reconèixer el potencial de Delius. A la primavera de 1888, Sitt va dirigir la ''[[Florida Suite]]'' de Delius per a un públic de tres persones: Grieg, [[Christian Sinding]] i el compositor.{{refn|Segons Hadley, els músics de l'orquestra van ser pagats amb quicervesa.<ref name=dnbarchive/>|group=n}} Grieg i Sinding van mostrar entusiasme i es van convertir en grans partidaris de Delius. En un sopar a Londres l'abril de 1888, Grieg finalment va mantenirconvèncer unaJulius excel·lentDelius relacióque durantel totafutur del seu fill estava en la vida.música.<ref name="dnbarchive"/> ElDesprés [[1897]]de deixar Leipzig el 1888, Delius es va conèixertraslladar laa pintoraParís [[Jelkaon Rosen]].el Benseu aviatoncle, vanTheodore, conviureel va acollir i se'n va fer càrrec socialment i econòmicament.<ref name="dnb"/> Durant els següents vuit anys, Delius va fer amistat amb molts escriptors i artistes, com ara [[August Strindberg]], [[Edvard Munch]] i [[Paul Gauguin]]. Va interactuar molt poc amb músics francesos,<ref name="dnb"/> tot i que [[Florent Schmitt]] va arranjar les partitures per a [[Grez-sur-Loing]],piano propde les dues primeres òperes de [[Fontainebleau]],Delius, però''Irmelin'' esi van''The casarMagic Fountain'' ([[Maurice Ravel|Ravel]] més tard,tard va fer el [[1903]].mateix Excepteper una curtla períodeseva deòpera temps''[[verista]]'' en''Margot quèla l'àreaRouge'').<ref name="mgobit"/> Com a resultat, la seva música mai no es va serconèixer evacuadaàmpliament pera l'avençFrança.{{refn|Hadley, escrivint el 1946, va comentar que la música de lesDelius tropesromania alemanyesdesconeguda a França.<ref name=dnbarchive/> El crític [[Eric Blom]] va escriure el 1929, mentre el compositor encara vivia: "Resident a França durant gairebé tres dècades, a París el seu nom és desconegut entre els assistents habituals a concerts i una curiositat entre els músics. En cultivar la [[Primeramúsica Guerraamb Mundial]],amor vana viurela seva tranquil·la casa vora el riu a GrezGrez, va ometre fatalment cultivar els músics de la restacapital: el resultat és un ostracisme artístic tan rígid com només la vanitat ferida dels cercles artístics parisencs pot decretar".<ref>{{cite journal|author-link= Eric Blom|last= Blom|first= Eric|jstor= 738331|title= Delius and America|journal= The Musical Quarterly|date= July 1929|pages=438–47| doi = 10.1093/mq/xv.3.438|volume=XV}} {{subscription}}</ref> El 2007, el crític Michael White va escriure: "El snobisme europeu encara prevalia, especialment a França, on fins als anys 70 [[Nadia Boulanger]] va afirmar no haver sentit mai parlar de Delius".<ref>{{cite news|title= So Mighty, So Unmusical: How Britannia Found Its Voice |last=White|first=Michael|url= https://www.nytimes.com/2007/02/11/arts/music/11whit.html |newspaper= The New York Times|date= 11 February 2007|access-date=21 gener 2011}}</ref>|group=n}} La biògrafa de Delius, [[Diana McVeagh]], diu d'aquests anys que Delius "es va mostrar atractiu, de cor càlid, espontani i amorós". En general, es creu que durant aquest període va contreure la seua[[sífilis]], vida.la qual cosa va provocar el deteriorament de la seva salut en anys posteriors.<ref name="dnb"/><ref>{{cite journal|title=Medical Histories of Prominent Composers: Recent Research and Discoveries|last=Saffle|first=Michael|first2=Jeffrey R.|last2=Saffle|jstor=932980|journal=Acta Musicologica|pages=77–101|date=July–December 1993|volume=65|doi=10.2307/932980}}{{subscription}}</ref> Els anys de París de Delius van ser musicalment productius. El [[1907]]seu coneixpoema Sirsimfònic (aleshores''Paa simplementVidderne'' Sr.)es [[Thomasva Beecham]],interpretar quea hauria[[Oslo|Christiania]] deel ser1891 i a Montecarlo el gran1894; defensorGunnar deHeiberg l'obrava deencarregar a Delius enque elproporcionés món[[Música anglosaxó.escènica|música Finsincidental]] aleshoresper a la seva obra ''Folkeraadet'' el públic1897; i la segona òpera de DeliusDelius, era''La principalmentfont alemany,màgica'', gràciesva ser acceptada per a la tascaposada delsen directorsescena [[Fritza Cassirer]][[Praga]], però el projecte va fracassar per motius desconeguts.<ref>Beecham (1975), p. 71–73</ref> Altres obres de l'època van ser l'obertura de fantasia ''Over the Hills and Far Away'' (1895–1897) i [[Hansvariacions Haym]].orquestrals, ''Appalachia: Variacions sobre una cançó antiga d'esclaus'' (1896, reescrita el 1904 per a veus i orquestra).<ref name="grove"/> Els últims anys=== dePrimers laèxits seua=== [[Fitxer:Delius-by-Krohg-1897.jpg|esquerra|miniatura|Delius vidael els1897 vaper passar[[Christian enKrohg]]]] El la1897, casaDelius que,va ambconèixer lal'artista seuaalemanya esposa,Jelka haviaRosen, construïtque amés [[Grez-sur-Loing]].tard Aquestsesdevingué anysla esseva vandona. anarVa espatllantser apintora causaprofessional, delsamiga creixentsd'⁣[[Auguste problemesRodin]] dei salut.expositora Dehabitual joveal (possiblement[[Société ades París)artistes Deliusindépendants|Salon s'haviades encomanatIndépendants]].<ref dename="dnb"/> [[sífilis]].Jelka Ara,va elsdeclarar efectesràpidament ala llargseva terminiadmiració deper la malaltiamúsica lidel estavenjove produintcompositor,<ref>Beecham ceguesa(1975), p. 77–78</ref> i paràlisi,la finsparella ales puntva deunir ferencara necessarimés l'úsper d'unauna cadirapassió decompartida rodes.per Aleshores,les Deliusobres vadel contractarfilòsof [[Ericalemany Fenby]],[[Friedrich queWilhelm haviaNietzsche|Friedrich escritNietzsche]] tempsi endarrerela unamúsica cartade d'admiracióGrieg.<ref alname="dnb"/> compositor,Jelka comva elcomprar seuuna secretari.casa Lesa últimes[[Grez-sur-Loing]], gransun obrespoble de64 Deliuskm [http://users3.ev1.net/~wbthomp/delius-garcia.html]als vanafores serde dictadesParís, a Fenby, qui després escriuria un llibre sobre l'experiència.la Lavora pel·lículade [[SongFontainebleau.<ref ofname="dnb"/> Summer]],Delius dirigidala perva [[Kenvisitar Russell]],allà, estài basadadesprés end'una elbreu llibrevisita de Fenby i protagonitzadatornada pera [[MaxFlorida, Adrian]]es comva eltraslladar cecamb compositor.ella. ==Música==El 1903 es van casar i, a part d'un breu període en què la zona va ser amenaçada per l'avanç de l'exèrcit alemany durant la [[Primera Guerra Mundial]], Delius va viure a Grez la resta de la seva vida.<ref name="dnb"/> El matrimoni no era convencional: Jelka era, en un primer moment, la principal subvencionadora; no hi havia nens; i Delius no era un marit fidel. Jelka estava sovint angoixada pels seus assumptes, però la seva devoció no va vacil·lar.<ref name="dnb"/> L'estilEl demateix any, Delius esva caracteritzacomençar peluna [[cromatisme]],fructífera encaraassociació amb partidaris alemanys de la seva música, els directors Hans Haym, Fritz Cassirer i Alfred Hertz a [[Elberfeld]], i [[Julius Buths]] a [[Düsseldorf]].<ref name="dnbarchive"/> Haym va dirigir ''Over the Hills and Far Away'', que éses completamentva [[tonal]],anunciar amb deliciosesel harmonies,seu ambtítol l'úsalemany freqüent''Über die Berge in die Ferne''{{Refn|Literalment "Over the mountains in the distance"}} el 13 de [[leitmotiv]]snovembre de 1897, i ambes melodiescreu que va ser la primera vegada que la música de Delius s'escoltava a Alemanya.<ref name="carley">{{Ref-publicació|cognom=Carley|nom=Lionel|jstor=734166|publicació=Music and Letters|pàgines=1–24|data=January 1973|volum=54|doi=10.1093/ml/liv.1.1}} {{Subscripció necessària}}</ref> El 1899 Hertz va oferir un concert de Delius al St. James's Hall de Londres, que incloïa ''Over the Hills i Far Away'', una peça coral, ''Mitternachtslied'', i fragments de l'òpera ''Koanga''. Aquesta ocasió va ser una oportunitat inusual per a un compositor desconegut en constantun desenvolupament.moment en què qualsevol mena de concert orquestral era un esdeveniment rar a Londres.<ref>Beecham (1975), p. 104</ref> Malgrat les crítiques encoratjadores, la música orquestral de Delius no es va tornar a escoltar en una sala de concerts anglesa fins al 1907.<ref name="carley"/> AlgunesL'obra orquestral ''[[Paris: The Song of a Great City]]'' va ser composta l'any 1899 i dedicada a Haym. Va fer l'estrena a Elberfeld el 14 de lesdesembre seuesde obres1901. mésVa conegudesprovocar són: *alguns ''Oncomentaris Hearingcrítics thedel Firstdiari Cuckoolocal, inque Spring'' *es ''[[Briggva Fair]]'' *queixar ''[[Aque Villageel Romeocompositor andposava Juliet]]''els (Unseus Romeooients en un autobús i Julietaels portava d'un local nocturn parisenc a un altre, "però no ens deixa escoltar les melòdiques cançons gitanes als cafès del bulevard, sempre només címbals i pandereta, i normalment de llogaret) *dos ''Acabarets Massalhora, ofper Life'' *acabar-ho Requiem *d'adobar".<ref ''Koanga''name="carley"/> L'obra la va dirigir [[Ferruccio Busoni|Busoni]] a Berlín menys d'un any després.<ref name="carley"/> MenysLa sovintmajoria s'interpretende altresles peces,estrenes comde elDelius [[Concertd'aquest període van ser realitzades per aHaym violíi els seus companys directors alemanys. El 1904 Cassirer va estrenar ''Koanga'', i orquestra]],el unmateix dobleany concertes va fer el Concert per a violípiano ia violoncelElberfeld, i ''Lebenstanz'' a Düsseldorf. ''Appalachia'' (variacions orquestrals corals d'una antiga cançó d'esclaus, també inspirada en Florida) fou la següent el colorista1905. i''Sea pintorescDrift'' (una cantata amb lletra extreta d'un poema ''Paris:de Song[[Walt ofWhitman]]) es va estrenar a Great[[Essen]] City''.el 1906, i l'òpera ''[[A Village Romeo and Juliet]]'' a Berlín el 1907.<ref name="dnb"/> La reputació de Delius a Alemanya es va mantenir alta fins a la Primera Guerra Mundial; el 1910 la seva rapsòdia ''Brigg Fair'' va ser interpretada per 36 orquestres alemanyes diferents.<ref name="dnbarchive"/> Alguns=== extractesReputació orquestralscreixent === [[Fitxer:Thomas Beecham (October 1910).jpg|miniatura|[[Thomas Beecham]] el 1910]] El 1907, gràcies a les representacions de les seuesseves òperes,obres coma permoltes exempleciutats ''Laalemanyes, Calinda''Delius deestava, Koangacom –va origendir [[Thomas Beecham]], "flotant amb seguretat en launa dècadaonada de 1880prosperitat deque laaugmentava ''Floridaa Suite''mesura -que ipassava ''Thel'any".<ref Walkname="Beecham_1975,_p._155">Beecham to(1975), thep. Paradise155</ref> Garden''[[Henry deWood]] ''[[Ava Villageestrenar Romeola andversió Juliet]]'',revisada tambédel s'interpretenConcert iper s'hana gravatpiano ambde certaDelius freqüència.aquell any. També ensel 1907, Cassirer va deixardirigir alguns concerts a Londres, en un certdels nombrequals, d'obresamb la New Symphony Orchestra de cambraBeecham, (tresva [[sonata|sonates]]presentar per''Appalachia''. aBeecham, [[violí]],que compostesfins enaleshores lano maduresa,havia escoltat ni una sonatanota perde ala [[violoncel]],música de Delius, va expressar la seva "sorpresa" i es va convertir en un [[quartetdevot de corda]]).tota la vida de les obres del compositor.<ref>Beecham (1944), p. 63–64</ref> El gener de 1908, va dirigir l'estrena britànica de ''[[Paris: The Song of a Great City]]''. Més tard aquell any, Beecham va presentar ''Brigg Fair'' al públic de Londres,<ref>{{Ref-publicació|jstor=902996|publicació=The Musical Times|pàgines=324|data=May 1908|volum=49}} {{Subscripció necessària}}</ref> i [[Enrique Fernández Arbós]] va presentar ''Lebenstanz''.<ref>{{Ref-publicació|jstor=904923|publicació=The Musical Times|pàgines=111|data=February 1908|volum=49}} {{Subscripció necessària}}</ref> ==El Llista1909, d'obresBeecham ==va dirigir la primera interpretació completa d'⁣''A Mass of Life'', la més gran i ambiciosa de les obres de concert de Delius, escrita per a quatre solistes, un cor doble i una gran orquestra.<ref name="dnb"/> Tot i que l'obra es basava en la mateixa [[Així parlà Zaratustra|obra de Nietzsche]] que l'⁣''[[Així parlà Zaratustra (Strauss)|Also sprach Zarathustra]]'' de [[Richard Strauss]], Delius es va distanciar de l'obra de Strauss, que considerava un complet fracàs.<ref name="carley"/> Tampoc Strauss era un admirador de Delius, com no ho era d'⁣[[Edward Elgar|Elgar]]⁣; va dir a Delius que no volia dirigir ''Paris'' —«el desenvolupament simfònic em sembla massa escàs i, a més, sembla una imitació de [[Gustave Charpentier|Charpentier]]⁣».<ref name="butler">{{Ref-publicació|cognom=Butler|nom=Christopher|jstor=735537|publicació=Music and Letters|pàgines=78–80|data=January 1986|volum=67|doi=10.1093/ml/67.1.78|url=https://scholarship.miami.edu/esploro/outputs/graduate/Before-the-Champions-Frederick-Delius-Florida/991031447775102976#file-0}} {{Subscripció necessària}}</ref> Als primers anys del {{segle|XX}}, Delius va compondre algunes de les seves obres més populars, com ara ''Brigg Fair'' (1907), ''In a Summer Garden'' (1908, revisat el 1911), ''Summer Night on the River'' (1911) i ''[[On Hearing the First Cuckoo in Spring]]'' (1912), del qual comenta McVeagh: "Aquests idíl·lics exquisits, malgrat el seu compositor de descendència alemanya i residència francesa, signifiquen 'Anglaterra' per a la majoria dels oients".<ref name="dnb"/> El 1910, Beecham va fer una temporada d'òpera a la [[Royal Opera House]] de Londres. Tenint accés a la considerable fortuna de la família Beecham, va ignorar les consideracions comercials i va programar diverses obres d'atractiu limitat a taquilla, com ara ''A Village Romeo and Juliet''.{{Refn|Altres òperes en aquesta temporada van incloure ''[[Elektra (Strauss)|Elektra]]'' de Richard Strauss, que va donar beneficis, i ''[[The Wreckers (Smyth)|The Wreckers]]'' d'[[Ethel Smyth]] i ''[[Ivanhoe (Sullivan)|Ivanhoe]]'' d'[[Arthur Sullivan]], que no en van donar.<ref>Reid, p. 107</ref>}} Les crítiques van ser educades, però ''[[The Times]]'', després d'haver elogiat els aspectes orquestrals de la partitura, va comentar: "El Sr. Delius sembla tenir molt poc sentit de l'escriptura dramàtica per a la veu".<ref>{{Ref-notícia|diari=The Times|data=23 February 1910}}</ref> Altres crítics van coincidir que la partitura contenia passatges de gran bellesa, però era ineficaç com a drama.<ref>Vegeu, per exemple, "Mr. Delius's Opera", ''[[The Manchester Guardian]]'', 23 febrer 1910, p. 14; i "The Beecham Opera Season", ''[[The Observer]]'', 27 febrer 1910, p. 9</ref> === Guerra i postguerra === Durant la Primera Guerra Mundial, Delius i Jelka es van traslladar de Grez per evitar les hostilitats. Van establir la residència temporal al sud d'Anglaterra, on Delius va continuar component. El 1915, ''[[The Musical Times]]'' va publicar un perfil del seu admirador, el compositor [[Peter Warlock|Philip Heseltine]] (conegut com "Peter Warlock"), que va comentar:<blockquote>[Ell] no ocupa cap càrrec oficial a la vida musical del país [és a dir, Gran Bretanya]; no imparteix classes en cap de les acadèmies, ni tan sols és professor honorari o doctor en música. Mai fa concerts ni fa propaganda per la seva música; mai dirigeix una orquestra, ni toca un instrument en públic (fins i tot [[Hector Berlioz|Berlioz]] tocava el tamborí!)<ref name="heseltine">{{Ref-publicació|enllaçautor=Peter Warlock|cognom=Heseltine|nom=Philip|jstor=909510|publicació=The Musical Times|data=March 1915|pàgines=137–42|volum=56}} {{Subscripció necessària}}</ref></blockquote>Heseltine va retratar Delius com un compositor compromès incondicionalment amb la seva pròpia música. "No hi pot haver una visió superficial de la música de Delius: o bé la sents en el més profund del teu ésser, o no la sents gens. Això pot ser part de la raó per la qual rarament es troba una interpretació realment de primer nivell de l'obra de Delius, excepte sota la direcció del Sr. Beecham".<ref name="Some_Notes">{{Ref-publicació|cognom=Heseltine|nom=Philip|jstor=909510|publicació=The Musical Times|pàgines=137–42|data=March 1915|volum=56|doi=10.2307/909510|url=https://zenodo.org/record/1450006/files/article.pdf}} {{Subscripció necessària}}</ref>{{Refn|Heseltine va conèixer Delius per primera vegada el 1911 quan, com a escolar, va assistir a un concert de Beecham amb obres de Delius. D'aquesta trobada va sorgir una amistat i una correspondència que va durar fins al final de la vida d'Heseltine (va morir el 1930). Delius va exercir una profunda influència en les primeres composicions d'Heseltine.<ref name=Warlock>{{cite dictionary|last= Smith|first= Barry|title= Warlock, Peter [Heseltine, Philip (Arnold)]|url= http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/29912?q=Peter+Warlock&search=quick&pos=1&_start=1#firsthit|dictionary= Oxford Music Online|access-date= 3 September 2012}} {{subscription}}</ref>}} [[Fitxer:James Elroy Flecker at Cambridge.jpg|miniatura|James Elroy Flecker (1884–1915). Delius va proporcionar música incidental a ''Hassan'' de Flecker, estrenada el 1923.]] Una de les obres més importants de Delius en temps de guerra va ser el seu ''Rèquiem'', dedicat "a la memòria de tots els joves artistes caiguts a la guerra". L'obra no deu res a la litúrgia cristiana tradicional, i evita les nocions d'una vida després de la mort i celebrant, en canvi, una renovació panteista de la Natura. Quan [[Albert Coates]] va presentar l'obra a Londres el 1922, el seu ateisme va ofendre alguns creients. Aquesta actitud va persistir molt després de la mort de Delius, ja que el ''Rèquiem'' no va rebre una altra actuació al Regne Unit fins al 1965, i el 1980 encara havia tingut només set actuacions a tot el món. A Alemanya, la presentació regular de les obres de Delius va cessar a l'esclat de la guerra, i mai es va reprendre.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cardus|nom=Neville|publicació=The Guardian|pàgines=8|data=25 January 1962}}</ref> No obstant això, la seva relació amb alguns músics continentals no es va veure afectada; Beecham registra que [[Béla Bartók|Bartók]] i [[Zoltán Kodály|Kodály]] eren admiradors de Delius, i el primer va adquirir l'hàbit d'enviar les seves composicions a Delius perquè els comentés i va intentar interessar-lo tant per la música popular hongaresa com romanesa.<ref>Beecham (1975), p. 191</ref> Al final de la guerra, Delius i Jelka havien tornat a Grez. Havia començat a mostrar símptomes de sífilis que probablement havia contret a la dècada de 1880. Va rebre tractament a clíniques d'arreu d'Europa, però el 1922 caminava amb dos bastons i el 1928 estava paralitzat i cec. No hi va haver retorn a la prosperitat dels anys anteriors a la guerra: el tractament mèdic de Delius va suposar una despesa addicional, la seva ceguesa li va impedir compondre i els seus drets d'autor es van veure retallats per la manca d'interpretacions continentals de la seva música. Beecham va donar una ajuda econòmica discreta, i el compositor i benefactor musical H. Balfour Gardiner va comprar la casa de Grez i va permetre que Delius i Jelka hi visquessin sense lloguer.<ref name="dnb"/> Beecham va estar temporalment absent de la sala de concerts i l'òpera entre 1920 i 1923, però Coates va fer la primera interpretació d'⁣''A Song of the High Hills'' el 1920, i Henry Wood i [[Hamilton Harty]] van programar la música de Delius amb el Queen's Hall i les orquestres Hallé.<ref name="dnbarchive"/> Wood va oferir l'estrena britànica del Doble Concert per a violí i violoncel el 1920, i d'<nowiki/>''A Song Before Sunrise'' and the ''Dance Rhapsody No. 2'' el 1923.<ref>Jacobs, p. 447</ref> Delius va tenir un èxit financer i artístic amb la seva música incidental per a l'obra ''Hassan'' de James Elroy Flecker (1923), amb 281 representacions al [[Her Majesty's Theatre|His Majesty's Theatre]].<ref name="grove"/> Amb el retorn de Beecham, el compositor es va convertir, en paraules de Hadley, "el que els seus admiradors més fervorosos mai havien previst: un autèntic èxit popular". Hadley destaca, en particular, el festival de Delius de sis dies al Queen's Hall el 1929 sota la direcció general de Beecham, amb la presència del compositor en la seva cadira de rodes. "Es van incloure les millors obres orquestrals amb solistes i sense i cor", i la sala es va omplir.<ref name="dnbarchive"/> Beecham va comptar amb l'ajuda de Philip Heseltine en l'organització del festival, que va escriure les notes detallades del programa de tres dels sis concerts.<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.delius.org.uk/images/journals/pdfs/journal94t.pdf|publicació=The Delius Society Journal|exemplar=94|data=Autumn 1987|article=Còpia arxivada|consulta=2024-05-05|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150923213430/http://www.delius.org.uk/images/journals/pdfs/journal94t.pdf|arxiudata=2015-09-23}}</ref> El festival va incloure música de cambra i cançons, un fragment d'''A Village Romeo and Juliet'', els Concerts per a piano i per a violí, i les estrenes de ''Cynara'' i ''A Late Lark'', per concloure amb ''A Mass of Life''.<ref name="grove"/> El crític musical del ''[[The Guardian|Manchester Guardian]]'', Neville Cardus, va conèixer Delius durant el festival. Descriu el naufragi del físic del compositor, però "no hi havia res de lamentable en ell... la seva cara era forta i desdenyosa, cada línia marcada per una vida intrèpida". Cardus diu que Delius parlava amb un accent de Yorkshire notable mentre desestimava la major part de la música anglesa com a música de paper que mai no s'hauria d'escoltar, escrita per persones "porugues dels seus sentiments".<ref>Cardus, p. 254</ref> === Darrers anys === Un jove admirador anglès, Eric Fenby, assabentat que Delius en saber que Delius intentava compondre dictant a Jelka, va oferir els seus serveis com a amanuense no remunerat. Durant cinc anys, des de 1928, va treballar amb Delius, transcrivint les seves noves composicions que li anava dictant, i ajudant-lo a revisar obres anteriors. Junts van produir ''Cynara'' (música per l'escenari amb lletra d'⁣[[Ernest Dowson]]), ''A Late Lark'' (una obra de [[William Ernest Henley|WE Henley]]), ''A Song of Summer'', una tercera sonata per a violí, el preludi ''d'Irmelin'' i ''Idyll'' (1932), que reutilitzava la música de l' òpera curta de Delius ''Margot la rouge'', composta trenta anys abans. McVeagh valora la seva millor producció conjunta com ''The Songs of Farewell'', versions de poemes de Whitman per a cor i orquestra, que van ser dedicades a Jelka.<ref name="dnb"/> Altres obres produïdes en aquest període inclouen un ''Caprice and Elegy'' per a violoncel i orquestra escrits per a la distingida violoncel·lista britànica Beatrice Harrison, i una breu peça orquestral, ''Fantastic Dance'', que Delius va dedicar a Fenby.<ref name="F88">Fenby (1971), p. 88–89</ref> La sonata per a violí incorpora la primera melodia incomprensible que Delius va intentar dictar a Fenby abans que haguessin establert el seu modus operandi. El fracàs inicial de Fenby per captar la melodia va portar Delius a pensar que "[aquest] noi no val per a res... ni tan sols pot prendre nota d'una melodia senzilla".<ref>Fenby (1981), p. 31–33</ref>{{Refn|Una llista completa de les obres creades o revisades durant la col·laboració entre Delius i Fenby es pot trobar a Fenby (1981), pàg. 261–62.}} Més tard, Fenby va escriure un llibre sobre les seves experiències de treballar amb Delius. Entre altres detalls, Fenby revela l'amor de Delius pel cricket. La parella va seguir la sèrie de partits de 1930 entre Anglaterra i Austràlia amb gran interès, i va regalar a una Jelka perplexa els relats de les seves gestes infantils al joc.<ref>Fenby (1981), p. 102–03</ref> El 1932, Delius va rebre la ''Freedom of the City of Bradford''. [[Fitxer:Delius_grave.jpg|alt=A slate headstone in a grassy churchyard|miniatura|La tomba de Delius a l'església de St Peter a Limpsfield, Surrey, fotografiada el 2013]] El 1933, l'any abans de la mort dels dos compositors, Elgar, que havia viatjat a París per dirigir una representació del seu Concert per a violí, va visitar Delius a Grez. Delius no era en general un admirador de la música d'Elgar,{{Refn|Delius va dir de la [[Simfonia núm. 1 (Elgar)|Primera Simfonia]] d'Elgar: "Comença amb un tema tret del preludi del ''[[Parsifal]]'', una mica modificat. El moviment lent és un tema tret del [[Rèquiem (Verdi)|Rèquiem de Verdi]], també una mica modificat. La resta és [[Felix Mendelssohn|Mendelssohn]] i [[Johannes Brahms|Brahms]], dens i sense el més mínim encant orquestral—gris—i tots criden 'Obra mestra'!"<ref name=butler/> També va qualificar ''[[The Dream of Gerontius]]'' de nauseabund; no obstant això, admirava el ''[[Falstaff (Elgar)|Falstaff]]'' d'Elgar.<ref name=dnb/>}} però els dos homes es van relacionar, i va seguir una càlida correspondència fins a la mort d'Elgar el febrer de 1934.<ref name="grove"/> Delius va morir a Grez el 10 de juny de 1934, als 72 anys. Havia desitjat ser enterrat al seu propi jardí, però les autoritats franceses ho van prohibir. El seu desig alternatiu, malgrat el seu ateisme, era ser enterrat "en algun cementiri rural del sud d'Anglaterra, on la gent pogués col·locar flors silvestres".<ref name="grove"/> En aquest moment Jelka estava massa malalta per fer el viatge a través del [[Canal de la Mànega|Canal]], i Delius va ser enterrat temporalment al cementiri local de Grez.<ref>Fenby (1981), p. 227</ref> El maig de 1935, Jelka va sentir que tenia prou força per emprendre la travessia per assistir a un reenterrament a Anglaterra. Va triar l'església de Sant Pere, Limpsfield, [[Surrey]], com a lloc per a la tomba.{{Refn|Segons Margaret, la germana de Beatrice Harrison, hi havia certa qüestió sobre si les esglésies anglicanes estarien disposades a acceptar el cos d'un ateu declarat per a l'enterrament. La família Harrison, que vivia a prop, va aconseguir l'acord del rector de Limpsfield, i Jelka va triar el cementiri de l'església de Sant Pere per al reenterrament del seu marit.<ref>Harrison, Margaret. "[http://www.delius.org.uk/journals/uploads/journal87.pdf Margaret Harrison remembers] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190802140507/http://www.delius.org.uk/journals/uploads/journal87.pdf |date=2019-08-02 }}", The Delius Society Journal, Autumn 1985, No. 87, p. 18</ref>}} Va navegar cap a Anglaterra per al servei, però es va emmalaltir en el camí, i en arribar va ser traslladada a l'hospital de Dover i després a Kensington a Londres, perdent-se el reenterrament el 26 de maig.<ref>Fenby (1981), p. 230</ref> La cerimònia va tenir lloc a mitjanit; el titular del ''Sunday Dispatch'' era "Sixty People Under Flickering Lamps In A Surrey Churchyard" (Seixanta persones sota llumetes parpellejant en un cementiri de Surrey).<ref>Fenby (1981), p. 106–07 (Fig. 16)</ref> El vicari va oferir una pregària: "Que les ànimes dels difunts descansin en pau per la misericòrdia de Déu".<ref>Fenby (1981), p. 233–34</ref> Jelka va morir dos dies després, el 28 de maig. Va ser enterrada a la mateixa tomba que Delius.<ref name="dnb"/> == Música == === Influències === [[Fitxer:Jubilee_singers_image-London_Ill-450wide.jpg|miniatura|The Fisk Jubilee Singers, retratats durant una gira europea a la dècada de 1870]] Després del festival de Londres de 1929, el crític musical de ''The Times'' va escriure que Delius "no pertany a cap escola, no segueix cap tradició i no és com cap altre compositor en la forma, contingut o estil de la seva música".<ref name="Times29">{{Ref-notícia|title=The Delius Festival: A retrospect|page=10|date=2 November 1929|diari=The Times}}</ref> Aquest "idioma extremadament individual i personal"<ref>{{Ref-notícia|title=The Delius Festival: First Concert at Queen's Hall|page=16|diari=The Times|date=14 October 1929}}</ref> va ser, però, el producte d'un llarg aprenentatge musical, durant el qual el compositor va absorbir moltes influències. Les primeres experiències significatives en el seu desenvolupament artístic van venir, va afirmar Delius més tard, a partir dels sons de les cançons de les plantacions que s'havien portat riu avall fins a ell a Solano Grove. Va ser aquests cants, va dir a Fenby, el que primer li va donar l'impuls d'expressar-se en la música;<ref>Palmer, p. 6</ref> així, escriu Fenby, moltes de les primeres obres de Delius són "olors a la himnologia negra i la cançó popular", un so que "no s'havia sentit abans a l'orquestra, i poques vegades des de llavors".<ref>Fenby (1971), p. 21</ref> La familiaritat de Delius amb la música "negra" possiblement és anterior a les seves aventures americanes; durant la dècada de 1870, un grup de cant popular, els Fisk Jubilee Singers de [[Nashville|Nashville, Tennessee]], va fer una gira per la Gran Bretanya i Europa, fent diversos concerts ben rebuts a Bradford. Quan Delius va escriure a Elgar el 1933 sobre les "belles harmonies a quatre veus" dels treballadors de les plantacions negres, potser inconscientment al·ludia als espirituals cantats pel grup Fisk.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Jones|nom=Philip|jstor=963053|publicació=The Musical Times|data=December 1984|pàgines=701–02|volum=125|doi=10.2307/963053}} {{Subscripció necessària}}</ref> A [[Leipzig]], Delius es va convertir en un fervent deixeble de [[Richard Wagner|Wagner]], la tècnica del qual de música contínua va intentar dominar. La capacitat de construir llargs paràgrafs musicals és, segons l'estudiós de Delius Christopher Palmer, el deute durador de Delius amb Wagner, de qui també va adquirir un coneixement de la tècnica harmònica cromàtica, "una sensualitat sonora que prolifera sense parar".<ref>Palmer, p. 95–96</ref> Grieg, però, va ser potser el compositor que el va influir més que cap altre. El compositor noruec, com Delius, va trobar la seva inspiració principal en la natura i en les melodies populars, i va ser l'estímul per al sabor noruec que caracteritza gran part de la música antiga de Delius.<ref>Palmer, p. 46–50</ref> L'escriptor musical Anthony Payne observa que la "textura aèria i l'ús no desenvolupat del cromatisme de Grieg van mostrar [Delius] com alleugerir la càrrega wagneriana".<ref name="grove"/> A principis de la seva carrera, Delius es va inspirar en [[Chopin]], més tard en els seus contemporanis [[Ravel]] i [[Richard Strauss]],<ref>Fenby (1971), p. 82, Palmer, p. 98</ref> i en el molt més jove [[Percy Grainger]], que primer va posar en coneixement de Delius la melodia de ''Brigg Fair''.<ref>Palmer, p. 89–90</ref> Segons Palmer, és discutible que Delius va guanyar el seu sentit de la direcció com a compositor del seu contemporani francès [[Claude Debussy]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Palmer|nom=Christopher|url=http://ml.oxfordjournals.org/content/L/4/475.full.pdf|publicació=Music and Letters|any=1969|pàgines=475–80|jstor=73162|doi=10.1093/ml/L.4.475}} {{Subscripció necessària}}</ref> Palmer identifica similituds estètiques entre els dos i assenyala diverses característiques i entusiasmes paral·lels. Tots dos es van inspirar al començament de la seva carrera en Grieg, tots dos admiraven Chopin; també estan vinculats en les seves representacions musicals del mar i en els seus usos de la veu sense paraules. L'obertura de ''Brigg Fair'' és descrita per Palmer com "potser el moment més debussià de Delius".<ref name="P138"/> Debussy, en una ressenya de ''Two Danish Songs'' de Delius per a soprano i orquestra feta per un concert del 16 de març de 1901, va escriure: "Són molt dolços, molt pàl·lids: música per calmar els convalescents dels barris benestants".<ref>Debussy, Claude, ed. Richard Langham Smith (1988): ''Debussy on Music'' New York, Cornell University Press {{ISBN|0-436-12559-5}} p. 16–17</ref> Delius admirava l'orquestració del compositor francès, però pensava que les seves obres mancaven de melodia<ref name="P138">Palmer, p. 138–41</ref> —aquest últim un comentari freqüentment dirigit contra la pròpia música de Delius.<ref name="Stylistic">{{Ref-publicació|enllaçautor=Anthony Payne|cognom=Payne|nom=Anthony|url=http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract?fromPage=online&aid=6252204|publicació=Tempo|data=Winter 1961–62|pàgines=6–16|consulta=23 January 2011}} {{Subscripció necessària}}</ref><ref name="Cardus"/> Fenby, però, crida l'atenció sobre els "vols de prosa poètica i melòdica" de Delius,<ref>Fenby (1971), p. 75</ref> alhora que admet que el compositor menyspreava el gust del públic, de "donar al públic el que volia" en forma de boniques melodies.<ref>Fenby (1981), p. 188–89</ref> === Desenvolupament estilístic === A partir de les formes convencionals de la seva música primerenca, al llarg de la seva carrera creativa Delius va desenvolupar un estil fàcilment reconeixible i "diferent de l'obra de qualsevol altre", segons Payne.<ref name="grove"/> A mesura que va anar trobant la seva veu, Delius va substituir els mètodes desenvolupats durant la seva infància creativa per un estil més madur en el qual Payne descobreix "una creixent riquesa en l'estructura d'acords, que porta amb ella els seus propis subtils mitjans de contrast i desenvolupament".<ref name="Stylistic"/> Hubert Foss, editor musical d'⁣''[[Oxford University Press]]'' durant les dècades de 1920 i 1930, escriu que en lloc de crear la seva música a partir de les possibilitats conegudes dels instruments, Delius "va pensar primer els sons" i després va buscar els mitjans per produir aquests sons particulars.<ref name="Foss">{{Ref-publicació|cognom=Foss|nom=Hubert|jstor=943987|publicació=Tempo|data=Winter 1952–53|pàgines=30-37}} {{Subscripció necessària}}</ref> La plena maduresa estilística de Delius data cap a l'any 1907, quan va començar a escriure la sèrie d'obres sobre les quals descansa la seva principal fama.<ref name="Stylistic"/> En les obres més madures, Foss observa el rebuig creixent de Delius a les formes convencionals com la [[sonata]] o el concert. La música de Delius, comenta, "segurament no és arquitectònica; més propera a la pintura, sobretot a l'estil de disseny ''[[Puntillisme|puntillista]]'' ".<ref name="Foss"/> Cardus es fa ressò de l'analogia de la pintura.<ref name="Cardus"/> ==== Cap al reconeixement ==== Les primeres composicions orquestrals de Delius van ser, en paraules de Christopher Palmer, l'obra d'"un aquarel·lista insípid encara que encantador".<ref>Palmer, p. 5</ref> La ''Florida Suite'' (1887, revisada el 1889) és "una síntesi hàbilment elaborada de Grieg i la música americana d'influència negra",<ref>Palmer, p. 7</ref> mentre que la primera òpera de Delius ''Irmelin'' (1890–1892) no té cap passatge identificable del seu estil. La seva harmonia i modulació són convencionals, i l'obra porta les empremtes dactilars clares de Wagner i Grieg. Payne assegura que cap de les obres anteriors a 1895 té un interès durador. El primer avenç estilístic notable és evident a ''Koanga'' (1895–1897), amb acords més rics i ritmes harmònics més ràpids; aquí trobem a Delius "sentint el seu camí cap a la vena que aviat havia de tocar amb tanta seguretat".<ref name="Stylistic"/> A ''Paris'' (1899), l'orquestració té un deute amb [[Richard Strauss]]⁣; els seus passatges de bellesa tranquil·la, diu Payne, no tenen, tanmateix, la profunda implicació personal de les obres posteriors. ''Paris'', l'obra final dels anys d'aprenent de Delius, és descrita per Foss com "una de les més completes, si no la més gran, de les pintures musicals de Delius".<ref name="Foss"/> [[Fitxer:Romeo_und_Julia_auf_dem_Dorfe_1.jpg|esquerra|miniatura|Il·lustració xilografiada (1919) dels joves amants de la història original de [[Gottfried Keller]], que es va convertir en l'òpera de Delius ''A Village Romeo and Juliet'']] En cadascuna de les obres principals escrites en els anys posteriors ''a Paris'', Delius va combinar forces orquestrals i vocals. La primera d'aquestes obres va ser ''[[A Village Romeo and Juliet]]'', un drama musical que s'allunya de l'estructura operística normal d'actes i escenes i explica la seva història d'amor tràgic en una sèrie de quadres. Musicalment, mostra un avenç considerable en l'estil des de les primeres òperes dels anys d'aprenent. L'acte conegut com "The Walk to the Paradise Garden" és descrit per Heseltine com a mostra de "tota la bellesa tràgica de la mortalitat... concentrada i abocada en música d'una emotivitat aclaparadora, gairebé intolerable".<ref name="heseltine"/> En aquesta obra Delius comença a aconseguir la textura sonora que va caracteritzar totes les seves composicions posteriors.<ref name="Stylistic"/> Sovint se suposa que la música de Delius manca de melodia i forma. Cardus argumenta que la melodia, encara que no és un factor principal, hi és abundantment, "flotant i teixint-se en la textura de l'harmonia canviant", una característica que Cardus creu que només comparteix Debussy.<ref name="Cardus">{{Ref-publicació|enllaçautor=Neville Cardus|cognom=Cardus|nom=Neville|publicació=The Guardian|pàgines=8|data=25 January 1962}}</ref> El següent treball de Delius, ''Appalachia'', introdueix una característica més que es va repetir en peces posteriors: l'ús de la veu instrumentalment en el cant sense paraules, en aquest cas que representa les cançons de les plantacions llunyanes que havien inspirat a Delius a Solano Grove.<ref name="Stylistic"/> Tot i que Payne argumenta que ''Appalachia'' només mostra un avanç limitat en la tècnica, Fenby identifica un passatge orquestral com la primera expressió de la idea de Delius de "la transitorietat de totes les coses mortals reflectides a la natura". A partir d'ara, obres senceres més que breus passatges estarien informades d'aquesta idea.<ref>Fenby (1971), p. 55</ref> La fase de transició de la carrera del compositor conclou amb tres peces vocals més: ''Sea Drift'' (1903), ''A Mass of Life'' (1904–05) i ''Songs of Sunset'' (1906–07). Payne saluda cadascuna com a obres mestres, en què l'estil delià lluita per emergir en la seva plena maduresa.<ref name="Stylistic"/> Fenby descriu ''A Mass of Life'' com una situació fora de la progressió general de l'obra de Delius, "un vast parèntesi", a diferència de qualsevol altra cosa que va escriure, però tot i així un ingredient essencial en el seu desenvolupament.<ref>Fenby (1971), p. 58</ref> ==== Plena floració ==== ''Brigg Fair'' (1907) va anunciar la plena maduresa estilística del compositor, la primera de les peces per a orquestra que confirmen la condició de poeta musical de Delius, amb les influències de Wagner i Grieg gairebé totalment absents.<ref name="Stylistic"/> L'obra va ser seguida durant els anys següents per ''In a Summer Garden'' (1908), ''Life's Dance'', ''Summer Night on the River'' (totes dues de 1911) i ''[[On Hearing the First Cuckoo in Spring]]'' (1912). El crític R.W.S. Mendl va descriure aquesta seqüència com a "estudis de la natura exquisits", amb una unitat i forma que mancaven en els poemes simfònics formals anteriors.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Mendl|nom=R.W.S.|publicació=The Musical Quarterly|volum=18|exemplar=3|pàgines=443–462|data=July 1932|doi=10.1093/mq/xviii.3.443}} {{Subscripció necessària}}</ref> Aquestes obres van passar a formar part del repertori estàndard de concerts anglès i van ajudar a establir el caràcter de la música de Delius en la ment dels assistents al concert anglès, tot i que, segons [[Ernest Newman]], la concentració en aquestes obres en detriment de la resta de la seva producció pot haver fet tant de mal com de bé a Delius.<ref>{{Ref-notícia|urlarxiu=Ernest Newman|diari=The New York Times Quarterly|data=16 March 1930|pàgines=SM7}}</ref> El so orquestral madur típic de Delius és evident en aquestes obres, amb la divisió de les cordes en deu o més seccions, puntuada per comentaris i decoracions dels vents fusta.<ref name="Stylistic"/> Als ''North Country Sketches'' de 1913–1914, Delius divideix les cordes en 12 parts, i arpes, trompes, clarinets i fagots evoquen una escena d'hivern sense vida.<ref>Fenby (1971), p. 72</ref> Segons Payne, els ''Sketches'' són el punt culminant de l'habilitat compositiva de Delius,<ref name="Stylistic"/> encara que Fenby atorga el reconeixement al posterior ''[[Eventyr (Once Upon a Time)]]'' (1917).<ref>Fenby (1971), p. 74</ref> Durant aquest període Delius no es va limitar a obres purament orquestrals; va produir la seva darrera òpera, ''[[Fennimore und Gerda|Fennimore i Gerda]]'' (1908–10), com ''A Village Romeo and Juliet'' escrit en forma de quadre, però en el seu estil madur. Les seves obres corals de l'època, en particular ''An Arabesque'' i ''A Song of the High Hills'' (totes dues de 1911) es troben entre els escrits més radicals de Delius en les seves juxtaposicions d'acords no relacionats.<ref name="grove"/> Aquesta darrera obra, totalment sense paraules, conté algunes de les músiques corals més difícils que existeixen, segons Heseltine.<ref name="Some_Notes"/> Després de 1915, Delius va centrar la seva atenció en les formes tradicionals de sonata, cambra i concert, que en gran part havia deixat abandonats des dels seus dies d'aprenent. D'aquestes peces Payne en destaca dues: el Concert per a violí (1916), com a exemple de com, escrivint en gèneres desconeguts, Delius es va mantenir estilísticament fidel a ell mateix; i la Sonata per a violoncel de 1917, que, mancada de la familiaritat del paladar orquestral, esdevé un triomf melòdic.<ref name="Stylistic"/> El veredicte de Cardus, però, és que les obres de cambra i concerts de Delius són en gran part fracassos.<ref name="Cardus"/> Després de 1917, segons Payne, hi va haver un deteriorament general de la quantitat i la qualitat de la producció de Delius a mesura que la malaltia es va apoderar, tot i que Payne eximeix la música incidental a ''Hassan'' (1920–23) de la condemna, creient que conté alguns dels millors treballs de Delius.<ref name="grove"/><ref name="Stylistic"/> === Recepció === El reconeixement va arribar tard a Delius; abans de 1899, quan ja tenia 37 anys, les seves obres eren en gran part inèdites i desconegudes pel públic. Quan el poema simfònic ''Paa Vidderne'' es va interpretar a [[Montecarlo]] el 25 de febrer de 1894 en un programa d'obres de compositors britànics, ''[[The Musical Times]]'' va enumerar els compositors com "... [[Michael William Balfe|Balfe]], Mackenzie, Oakeley, [[Arthur Sullivan|Sullivan]]&nbsp;... i un tal Delius, sigui qui sigui".<ref>{{Ref-publicació|jstor=3361873|publicació=The Musical Times and Singing Class Circular|data=April 1894|pàgines=266–67|volum=35}} {{Subscripció necessària}}</ref> L'obra va ser ben rebuda a Montecarlo, i va portar al compositor una carta de felicitació de la princesa Alícia de [[Mònaco]], però això no va comportar exigències per a més interpretacions d'aquesta o altres obres de Delius.<ref>Beecham (1975), p. 63. (Beecham misdates the concert to February 1893)</ref> Algunes de les seves cançons individuals (en va escriure més de 60) es van incloure ocasionalment en recitals vocals; referint-se a "les estranyes cançons de Fritz Delius", el crític de ''[[The Times]]'' va lamentar "que les habilitats que el compositor indubtablement posseeix no s'apliquessin de millor manera o no es desenvolupessin adequadament a les mans d'algun músic competent per formar-les".<ref>{{Ref-notícia|diari=The Times|data=9 August 1899}}</ref> [[Fitxer:St James's Hall.jpg|miniatura|St James's Hall, Londres, lloc del primer concert de Delius a Londres, maig de 1899]] Del concert de maig de 1899 al St. James's Hall, Londres, el crític de ''The Musical Times'' va comentar la cruesa d'algunes de les peces, però va elogiar "l'audàcia de la concepció i la força viril que captiva i manté l'atenció".<ref name="MT99">{{Ref-publicació|jstor=3367034|publicació=The Musical Times and Singing Class Circular|data=July 1899|pàgines=472|volum=40}} {{Subscripció necessària}}</ref> Beecham, però, assenyala que malgrat aquest "bastant bon reconeixement", per tota la força que va donar a futures representacions de l'obra de Delius, l'esdeveniment podria no haver tingut lloc mai; cap de les obres es va tornar a escoltar a Anglaterra durant molts anys.<ref>Beecham (1975), p. 106</ref> Delius va ser molt millor rebut a Alemanya, on una sèrie de representacions reeixides de les seves obres van portar a allò que Beecham descriu com una moda de Delius, "només per darrere de la de Richard Strauss".<ref>Beecham (1975), p. 114</ref> A Anglaterra, una interpretació del Concert per a piano el 22 d'octubre de 1907 al Queen's Hall va ser elogiada per la brillantor del solista, [[Theodor Szántó]], i pel poder de la mateixa música.<ref>{{Ref-publicació|jstor=904474|publicació=The Musical Times|data=November 1907|pàgines=739|volum=48}} {{Subscripció necessària}}</ref> A partir d'aquest moment, la música de Delius es va fer cada cop més familiar per al públic tant britànic com europeu, a mesura que proliferaven les interpretacions de les seves obres. La presentació de Beecham d'''A Mass of Life'' al Queen's Hall el juny de 1909 no va inspirar a Hans Haym, que havia vingut d'Elberfeld per al concert,<ref name="carley"/> encara que Beecham diu que molts músics professionals i aficionats van pensar que era "l'èxit més impressionant i original del seu gènere escrit en els últims cinquanta anys"<ref name="Beecham_1975,_p._155">Beecham (1975), p. 155</ref> Alguns crítics van continuar dubtant de l'atractiu popular de la música de Delius, mentre que d'altres eren més específicament hostils.{{Refn|''[[The Observer]]'' va escriure sobre "un encant i fascinació totalment propis... però si el seu esperit musical contemplatiu i reservat alguna vegada atraurà al gran públic és una altra qüestió".<ref>{{cite journal|title= Concerts of the Week|journal= The Observer|page=6|date= 25 January 1914}}</ref> [[Samuel Langford]] in ''The Manchester Guardian'' wrote that Delius's music had "the modern note without the ancient form and grace. The instruments come in, as it were, anywhere, like little toy reeds pulled by some childish [[Pan (god)|Pan]]."<ref>{{cite journal|title= The Beecham Promenade Concerts|last=Langford|first=Samuel|journal= The Manchester Guardian|page=3|date= 3 October 1917}}</ref>}} A partir de 1910, les obres de Delius van començar a escoltar-se als Estats Units: ''Brigg Fair'' i ''In a Summer Garden'' van ser interpretades el 1910–1911 per l'⁣[[Orquestra Filharmònica de Nova York]] sota la direcció de [[Walter Damrosch]]. El novembre de 1915 Grainger va oferir la primera interpretació nord-americana del Concert per a piano, de nou amb la Filharmònica de Nova York. El crític del ''[[The New York Times|New York Times]]'' va descriure l'obra com a desigual; ricament harmònica, però combinant el color i la bellesa amb efectes "d'una destresa i lletjor gairebé vulgars".<ref>{{Ref-notícia|title=Philharmonic Concert: Percy Grainger, soloist, plays Delius's Piano Concerto|url=https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1915/11/27/105048805.pdf|diari=The New York Times|date=27 November 1915}}</ref> Durant la resta de la seva vida, les peces més populars de Delius es van interpretar a Anglaterra i a l'estranger, sovint sota el patrocini de Beecham, que va ser el principal responsable del festival Delius d'octubre a novembre de 1929. En un comentari retrospectiu sobre el festival, el crític ''de The Times'' va escriure sobre teatres plens i un aparent entusiasme per "la música que fins ara no havia gaudit d'una popularitat excepcional", però es preguntava si aquesta nova acceptació estava basada en una base sòlida.<ref name="Times29"/> Després de la mort de Delius, Beecham va continuar promocionant les seves obres; un segon festival es va celebrar el 1946, i un tercer (després de la mort de Beecham) a Bradford el 1962, per celebrar el centenari del naixement de Delius. Aquestes ocasions van ser davant una indiferència generalitzada per la música;<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cooper|nom=Martin|publicació=The Daily Telegraph|data=7 April 1962}}</ref> escrivint sobre l'any del centenari, el musicòleg Deryck Cooke va opinar que en aquell moment, "declarar-se un seguidor de Delius confirmat no és menys autodifamatori que admetre ser un addicte a la cocaïna i la marihuana".<ref name="Cooke">{{Ref-publicació|enllaçautor=Deryck Cooke|cognom=Cooke|nom=Deryck|jstor=765994|publicació=Proceedings of the Royal Musical Association|pàgines=17|data=18 December 1962}} {{Subscripció necessària}}</ref> Beecham havia mort el 1961, i Fenby escriu que "aleshores semblava a molts que res podia salvar la música de Delius de l'extinció", tal era el domini únic del director sobre la música. Tanmateix, altres directors han continuat defensant Delius, i des de l'any del centenari, la Societat Delius ha perseguit l'objectiu de "desenvolupar un major coneixement de la vida i l'obra de Delius".<ref name="DSoc">{{Ref-web|títol=About the Society|url=http://www.delius.org.uk/aboutus.htm|editor=The Delius Society|consulta=18 January 2010|arxiudata=16 May 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130516150515/http://www.delius.org.uk/aboutus.htm}}</ref> La música no s'ha posat mai de moda, fet sovint reconegut per promotors i crítics.{{Refn|Deryck Cooke va triar el títol "Delius el Desconegut" per a la seva conferència del desembre de 1962 a la Royal Musical Association, reconeixent, segons Cooke, fins a quin punt el compositor estava fora de moda.<ref name=Cooke/> El 1991, la nota de la coberta de l'enregistrament del Concert per a Violí de Delius i altres obres per a Naxos conclou: "Delius ara està fora de moda, perquè els nostres temps no afavoreixen l'art que mai és vulgar, mai estrident."<ref>{{cite web|title= About this Recording: 8.557242 – Delius: Violin Concerto (Tintner Edition 10)|url= http://www.naxos.com/mainsite/blurbs_reviews.asp?item_code=8.557242&catNum=557242&filetype=About%20this%20Recording&language=English|publisher= Naxos|year= 1991|access-date= 19 January 2011|archive-url= https://web.archive.org/web/20120120164701/http://www.naxos.com/mainsite/blurbs_reviews.asp?item_code=8.557242&catNum=557242&filetype=About%20this%20Recording&language=English|archive-date= 20 de gener 2012}}</ref> En un comentari sobre el concert previst per a l'octubre de 2010 de l'Orquestra Simfònica de la BBC dedicat a Elgar i Delius al [[Barbican Centre]] de Londres, el crític David Nice observa que, mentre que Elgar està de moda, Delius està "desesperadament fora de moda".<ref>{{cite web|last= Nice|first= David|title= BBC Symphony Orchestra, Sir Andrew Davis, Barbican|url= http://www.theartsdesk.com/classical-music/bbc-symphony-orchestra-sir-andrew-davis-barbican |website= The Arts Desk|date= 9 October 2010|access-date= 18 January 2011}}</ref>}} Davant les suggerències que la música de Delius és un "gust adquirit", Fenby respon: "La música de Delius no és un gust adquirit. O t'agrada des del moment en què la sents per primera vegada, o el seu so és una cosa que, per a tu, serà desagradable per sempre. És un art que mai no gaudirà d'una àmplia atracció, però que sempre serà estimat, i estimat profundament, per uns quants."<ref>Fenby (1981), p. 208</ref> Escrivint l'any 2004 en el 70è aniversari de la mort de Delius, el periodista del ''Guardian'' Martin Kettle recorda que Cardus va argumentar el 1934 que Delius com a compositor era únic, tant en la seva tècnica com en el seu aspecte emocional. Encara que defugia el formalisme clàssic, Cardus creia que era un error considerar Delius simplement com "un pintor de tons, un impressionista o un creador de música programada". La característica permanent de la seva música és, va escriure Cardus, que "recorda l'emoció en tranquil·litat... Delius sempre ens recorda que la bellesa neix de la contemplació després de l'esdeveniment".<ref>{{Ref-publicació|enllaçautor=Martin Kettle|cognom=Kettle|nom=Martin|url=https://www.theguardian.com/music/2004/jul/09/classicalmusicandopera.proms2004|publicació=The Guardian|data=9 juliol 2004|consulta=30 January 2011}}</ref> ==== Fase final ==== L'associació de quatre anys amb Fenby a partir de 1929 va produir dues obres importants i diverses peces més petites sovint extretes de música inèdita dels primers anys de la carrera de Delius. La primera de les obres principals va ser l'orquestral ''A Song of Summer'', basada en esbossos que Delius havia recollit anteriorment sota el títol de ''A Poem of Life and Love''.<ref>Fenby (1981), p. 132</ref> En dictar el nou inici d'aquest treball, Delius va demanar a Fenby que "imagina que estem asseguts als penya-segats entre els brucs, mirant cap al mar".<ref>Fenby (1971) p. 70</ref> Això, diu Fenby, no indica que el procés de dictat fos tranquil i pausat; l'estat d'ànim normalment era frenètic i nerviós.<ref>Fenby (1981), p. 145–47</ref> L'altra gran obra, uns poemes de [[Walt Whitman]] amb el títol ''Songs of Farewell'', era una perspectiva encara més alarmant per a Fenby: "la complexitat de pensar en tantes línies, sovint totes alhora; els problemes de l'equilibri orquestral i vocal; l'àrea més àmplia de possibles malentesos..." es van combinar per deixar Delius i el seu ajudant esgotats després de cada sessió de treball, però aquestes dues obres estaven llestes per a la seva representació el 1932.<ref name="F88">Fenby (1971), p. 88–89</ref> De la música d'aquest treball coral final, Beecham va escriure sobre el seu "vigor dur i masculí, que recorda en l'estat d'ànim i la fibra alguns dels grans passatges corals d'''A Mass of Life'' ".<ref>Beecham (1975), p. 208</ref> Payne descriu l'obra com a "confortable i exultant, amb en alguns llocs una claredat gairebé [[Gustav Holst|holstiana]]".<ref name="Stylistic"/> == Memorials i llegat == [[Fitxer:Quatrefoil_for_Delius.jpg|esquerra|miniatura|L'escultura ''A Quatrefoil for Delius'', d'Amber Hiscott, es va presentar en honor a Delius, a Exchange Square, Bradford, el 23 de novembre de 1993.]] Just abans de la seva mort, Delius va preparar un [[codicil]] al seu [[testament]] pel qual els drets d'autor de futures interpretacions de la seva música s'utilitzarien per donar suport a un concert anual d'obres de joves compositors. Delius va morir abans que aquesta disposició es pogués efectuar legalment; Fenby diu que Beecham va persuadir Jelka per la seva pròpia voluntat d'abandonar la idea del concert i aplicar els drets d'autor a l'edició i gravació de les obres principals de Delius.<ref>Fenby (1981), p. 255</ref> Després de la mort de Jelka el 1935, es va establir el Delius Trust, per supervisar aquesta tasca. Tal com s'estipula en el testament de Jelka, el Trust va operar en gran part sota la direcció de Beecham. Després de la mort de Beecham el 1961, es van designar assessors per ajudar els síndics, i el 1979 l'administració del Trust va ser assumida pel Musicians' Benevolent Fund. Amb el pas dels anys, els objectius del Patronat s'han anat ampliant perquè pugui promocionar la música d'altres compositors que van ser contemporanis de Delius.<ref>{{Ref-web|títol=The Delius Trust: History|url=http://www.delius.org.uk/history.htm|editor=The Delius Society|consulta=19 January 2011|arxiudata=18 August 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100818065139/http://www.delius.org.uk/history.htm}}</ref> The Trust és copatrocinador del Premi de Composició de la Royal Philharmonic Society per a compositors joves.<ref>{{Ref-web|títol=RPS Composition Prize|url=http://royalphilharmonicsociety.org.uk/images/uploads/Comp_Prize_poster_and_form_for_web.pdf|editor=The Royal Philharmonic Society|consulta=13 May 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160807182535/http://royalphilharmonicsociety.org.uk/images/uploads/Comp_Prize_poster_and_form_for_web.pdf|arxiudata=7 August 2016}}</ref> [[Herbert Stothart]] va fer arranjaments de la música de Delius, especialment ''Appalachia'', per a la pel·lícula de 1946 ''[[El despertar (pel·lícula de 1946)|The Yearling]]''.<ref>[http://www.musicweb-international.com/classrev/2002/Jan02/Delius_North_Beecham.htm#ixzz4rN9BznfA Music Web International]. Retrieved 1 September 2017</ref><ref>[http://www.filmscoremonthly.com/new/cds/detail.cfm?cdID=369 Film Score Monthly]. Retrieved 1 September 2017</ref> El 1962, els entusiastes de la música de Delius que havien anat a Bradford per al festival del centenari van formar la Delius Society; Fenby es va convertir en el seu primer president. Amb uns 400 socis, la Societat és independent del Patronat, però hi treballa estretament. Els seus objectius generals són el foment del coneixement de la vida i les obres de Delius, i el foment de les actuacions i enregistraments.<ref name="DSoc"/> L'any 2004, com a estímul perquè els joves músics estudiessin i interpretessin la música de Delius, la Societat va establir un concurs anual del Premi Delius, amb un premi de 1.000 lliures al guanyador.<ref>{{Ref-web|títol=The Delius Prize|url=http://www.delius.org.uk/thedeliusprize.htm|editor=The Delius Society|consulta=19 January 2011|arxiudata=16 May 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130516161220/http://www.delius.org.uk/thedeliusprize.htm}}</ref> El juny de 1984, al Grand Theatre de Leeds, el Delius Trust va patrocinar una producció commemorativa d'''A Village Romeo and Juliet'' de l'Opera North, per commemorar el 50è aniversari de la mort de Delius.<ref>{{Ref-llibre|títol=A Village Romeo and Juliet (theatre programme)|editorial=Opera North|data=6 June 1984}}</ref> [[Fitxer:Christopher-Gable-Max-Adrian-Song-of-Summer.jpg|alt=young bespectacled white man reading to an older, blind, man in a garden|miniatura|''Cançó d'estiu'' de [[Ken Russell]] amb Max Adrian com a Delius, a la dreta, i Christopher Gable com Eric Fenby]] L'interès públic per la vida de Delius es va estimular al Regne Unit el 1968, amb la projecció de la pel·lícula de [[Ken Russell]] ''Song of Summer'' a la BBC Television. La pel·lícula representava els anys de la col·laboració Delius-Fenby; Fenby va escriure conjuntament amb Russell. Max Adrian va interpretar Delius, amb Christopher Gable com a Fenby i Maureen Pryor com a Jelka.<ref name="F258">Fenby (1981), p. 258–60</ref><ref name="n434">{{cite book | last=Lee-Wright | first=P. | title=The Documentary Handbook | publisher=Taylor & Francis | series=Media Practice | year=2009 | isbn=978-1-135-27015-5 | url=https://books.google.cat/books?id=pOGNAgAAQBAJ&pg=PA401 | access-date=2024-06-04 | page=401}}</ref> A Amèrica, hi ha un petit monument a Delius a Solano Grove.<ref>{{Ref-web|títol=Delius Collection|url=http://www.jaxpubliclibrary.org/coll/delius/index.html|editor=Jacksonville (Florida) Public Library|consulta=23 January 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101213063034/http://jaxpubliclibrary.org/coll/delius/index.html|arxiudata=13 December 2010}}</ref> L'Associació Delius de Florida ha organitzat durant molts anys un festival anual a Jacksonville, per commemorar l'aniversari del compositor. A la Universitat de Jacksonville, la Facultat de Música atorga un Premi de Composició Delius anual. El febrer de 2012, Delius va ser un dels deu britànics destacats premiats pel [[Royal Mail]] en el conjunt de segells "Britons of Distinction".<ref>{{Ref-web|títol=Britons of Distinction|editor=The British Postal Museum & Archive|url=http://postalheritage.wordpress.com/tag/kathleen-ferrier/|data=23 febrer 2012|consulta=26 February 2012}}</ref> Beecham subratlla el paper d'innovador de Delius: "El millor de Delius es troba sens dubte en aquelles obres on va ignorar les tradicions clàssiques i va crear les seves pròpies formes"<ref>Beecham (1975), p. 217</ref> Fenby es fa ressò d'això: "Les persones que realment compten són les que descobreixen noves maneres de fer la nostra vida més bella. Frederick Delius era un home així".<ref name="F258">Fenby (1981), p. 258–60</ref> Palmer escriu que el veritable llegat de Delius és la capacitat de la seva música d'inspirar l'impuls creatiu en els seus oients i de millorar la seva consciència de les meravelles de la vida. Palmer conclou invocant el poema de [[Mary Ann Evans|George Eliot]] ''The Choir Invisible:'' "Frederick Delius... pertany a la companyia d'aquells veritables artistes per a qui el món és un lloc millor gràcies a la seva vida i obra, i d'aquells de qui segurament es compon, en un sentit literal, 'el cor invisible/La música del qual és l'alegria del món'".<ref>Palmer, p. 193</ref> == Enregistraments == Els primers enregistraments de les obres de Delius, l'any 1927, van ser dirigits per Beecham per al segell Columbia⁣: l'interludi "Walk to the Paradise Garden" d'<nowiki/>''A Village Romeo and Juliet'', i ''[[On Hearing the First Cuckoo in Spring]]'', interpretat per l'orquestra del Reial Societat Filharmònica. Aquests van començar una llarga sèrie d'enregistraments de Delius amb Beecham que van continuar durant la resta de la vida del director.<ref name="disco">See Malcolm Walker's "Beecham/Delius discography", included (unpaginated) in Beecham's ''Frederick Delius'' (1975)</ref> No estava sol, però; Geoffrey Toye el 1929–1930 va gravar ''Brigg Fair'', ''In a Summer Garden'', ''Summer Night on the River'' i el "Walk to the Paradise Garden". Fenby explica que el seu primer dia a Grez, Jelka va posar la gravació ''de First Cuckoo'' de Beecham.<ref>Fenby (1981), p. 23</ref> El maig de 1934, quan Delius estava a punt de morir, Fenby li va tocar ''In a Summer Garden'' de Toye, l'última música, diu Fenby, que Delius va escoltar mai.<ref>Fenby (1981), p. 221</ref> A finals de la dècada de 1930, Beecham havia publicat versions per a Columbia de la majoria de les principals obres orquestrals i corals, juntament amb diverses cançons en les quals acompanyava al piano la soprano Dora Labbette.<ref name="disco"/> El 1936 Columbia i [[HMV]] havien emès enregistraments de les Sonates 1 i 2 per a violí, l'''Elegy and Caprice'' i d'algunes de les obres més curtes.<ref>Darrell, R.D. ''The Gramophone Shop Encyclopedia of Recorded Music'', The Gramophone Shop, New York 1936.</ref> Les gravacions completes de les òperes no van estar disponibles fins després de la Segona Guerra Mundial. Un cop més Beecham, ara amb el segell HMV, va liderar el camí, amb ''A Village Romeo and Juliet'' el 1948, interpretat per la nova [[Royal Philharmonic Orchestra]] and Chorus.<ref name="disco">See Malcolm Walker's "Beecham/Delius discography", included (unpaginated) in Beecham's ''Frederick Delius'' (1975)</ref> Les versions posteriors d'aquest treball inclouen les de Meredith Davies per a [[EMI]] el 1971, [[Charles Mackerras]] per a Argo el 1989, i una versió en alemany dirigida per Klauspeter Seibel el 1995. L'antic protegit de Beecham, Norman Del Mar, va gravar un ''Irmelin'' complet per a la BBC Digital el 1985.<ref>March (ed.) p. 69–70</ref> El 1997 EMI va reeditar l'enregistrament de 1976 de Meredith Davies de ''Fennimore i Gerda'', que [[Richard Hickox]] va dirigir en alemany el mateix any per a Chandos. Des de la Segona Guerra Mundial s'han publicat enregistraments de totes les obres principals, i de moltes de les cançons individuals, a intervals regulars. Molts d'aquests enregistraments s'han publicat conjuntament amb la Societat Delius, que ha preparat diverses discografies de la música gravada de Delius.{{Refn|Vegeu, per example, [http://www.delius.org.uk/images/journals/pdfs/newsletter24-discography.pdf Delius: a discography compiled by Stuart Upton and Malcolm Walker] The Delius Society, 1969. ATambé [http://www.delius.org.uk/discography.htm Recordings of Music By Delius] The Delius Society, 2000}} == Llista d'obres == * '''Òperes''' ** ''Irmelin'' (1890-92; premiere 1953) ** ''The Magic Fountain'' (1893-95) ** ''Koanga'' (1895-97; UA 1904) ** ''[[A Village Romeo and Juliet]]'' (1900-01; estrena 1907) ** ''Margot la rouge'' (1902) ** ''Fennimore''[[Fennimore andund Gerda''Gerda]]'' (1909-10; estrena 1919) * '''Música incidental''' ** ''Zanoni'' (1888) ** ''Folkeraadet'' (1897) ** ''Hassan'' (1920-23) * '''Obres concertants''' ** Suite per a Violíviolí i Orquestraorquestra (1888) ** ''Légende'' per a Violíviolí i Orquestraorquestra (1895) ** Piano Concert per a piano en Cdo minormenor (1897) ** Doble[[Doble Concertconcert (Delius)|Doble concert per a Violí,violí, Violoncelvioloncel i Orquestraorquestra]] (1915-16) ** Concert[[Concert per a Violíviolí (Delius)|Concert per a violí]] (1916) ** Concert[[Concert per a Violoncelvioloncel (Delius)|Concert per a violoncel]] (1921) ** ''Caprice and Elegy'' per a Violoncelvioloncel i Orquestraorquestra (1930) * '''Obres Orquestrals''' ** ''Florida''. Suite (1887) ** 2 Peces (''Schlittenfahrt'' i ''March caprice'') (1887-88) ** ''Hiawatha''. Tonepoem (1888) ** ''Idylle de Printemps'' (1889) ** Little Suite (1889-90) ** 3 Small Tonepoems (''Summer Evening'', ''Winter Night'', ''Spring Morning'') (1890) ** ''Paa Vidderne (Sur les cimes)''. Poema Simfònic basat en l'obra d'[[Henrik Ibsen|Ibsen]] (1890-92; versió amb narrador 1888)) ** ''Over the Hills and Far Away''. Fantasy Overture (1895-97) ** ''Appalachia'' per a Orquestra (1896) ** ''La ronde se déroule''. Poema Simfònic (1899) ** ''Paris:''[[Paris: The Song of a Great City''City]]'' (1899) ** ''Brigg Fair: An English Rhapsody'' (1907) ** ''In a Summer Garden''. Rapsòdia (1908) ** ''Dance Rhapsody no.1'' (1908) ** 2 Pieces for Small Orquestra (''On(''[[On Hearing the First Cuckoo in Spring'',Spring]]'', 1912; ''Summer Night on the River'', 1911) ** ''North Country Sketches'' (1913-14) ** ''Airand Dance'' per a corda (1915) ** ''Dance Rhapsody no. 2'' (1916) ** ''Eventyr''[[Eventyr (Once Upon a Time)''Time)]]'' (1917) ** ''A Song Beper ae Sunrise'' per a petita Orquestra (1918) ** ''A Song of Summer'' (1929-30) ** ''Irmelin Prelude'' (1931) ** ''Fantastic Dance'' (1931) * '''Obres vocals''' ** 6 ''German Partsongs'' per a Cor (1887) ** ''Sakuntala'' per a Tenor i Orquestra (1889) ** ''Maud'' per a Tenor i Orquestra (1891) ** ''Mitternachtslied'' per a Baríton, Cor masculí i Orquestra (1898) ** ''Appalachia'' per a Cor i Orquestra (1898-1903) ** ''Sea Drift'' per a Baríton, Cor i Orquestra (1903-04) ** ''A Mass of Life'' per a Solistes, Cor i Orquestra (1904-05) ** ''Songs of Sunset'' per a Mezzosoprano, Baríton, Cor i Orquestra (1906-07) ** ''Cynara'' per a Baríton i Orquestra (1907; completed 1929) ** ''On Craig Dhu'' per a Cor i Piano (1907) ** ''Midsummer Song'' per a Cor i Piano (1908) ** ''Wierer's Song'' per a Cor marculí i Piano (1908) ** ''An Arabesk'' per a Baríton, Cor i Orquestra (1911) ** ''A Song of the High Hills'' per a Cor i Orquestra (1911) ** 2 ''Songs for a Children's Album'' (1913) ** ''Requiem'' per a Soprano, Baríton, Cor i Orquestra (1914-16) ** 2 ''Songs to be sung of a Summer Night on the Water'' per a Cor (1917) ** ''The splendour falls on castle walls'' per a Cor (1923) ** ''A Late Lark'' per a Veu i Orquestra (1925) ** ''Songs of Farewell'' per a Cor i Orquestra (1930) ** ''Idyll: Once I passed through a populous city'' per a Soprano, Baríton i Orquestra (1930-32) * '''Música de cambra''' ** Quartet de corda (1888) ** ''Romance'' per a Violí i Piano (1889) ** Sonata per a Violí B-major (1892) ** Quartet de corda (1893) ** ''Romance'' per a Violoncel i Piano (1896) ** Sonata per a Violí Nr.1 (1905-14) ** Quartet de corda (1916) ** Violoncel Sonata (1916) ** Sonata per a Violí Nr.2 (1923) ** Sonata per a Violí Nr.3 (1930) * '''Música per a piano i [[clavicèmbal]]''' ** ''Dance'' per a clavicèmbal (1919) ** 5 Peces per a Piano (1922-23) ** 3 Preludis per a Piano (1923) * '''Cançons''' ** 5 ''Songs from the Norwegian'' (1888) ** 7 ''Songs from the Norwegian'' (1889-90; 2 cançons amb Orquestra) ** 3 ''English Songs'' (1891) ** 2 Songs after Verlaine (1895; amb Orquestra) ** 7 ''Danish Songs'' (1897; amb Orquestra) ** 4 Songs after Nietzsche (1898) ** ''Im Glück wir lachend gingen'' (1898) ** ''The Violet'' (1900; amb Orquestra) ** ''Autumn'' (1900) ** ''Black Roses'' (1901) ** ''Summer Liscape'' (1902; amb Orquestra) ** ''The nightingale has a lyre of gold'' (1910) ** ''La lune blanche'' (1911; amb Orquestra) ** ''Chanson d'automne'' (1911) ** ''I-Brasil'' (1913) ** 4 ''Old English Lyrics'' (1915-16) ** ''Avant que tu ne t'en ailles'' (1919) ** 18 cançons sense publicar == BibliografiaNotes == * {{en}} ''Frederick Delius'' by Sir Thomas Beecham, Severn House Publishers, ISBN 0-7278-0099-X * {{en}} ''Delius as I knew him'' by Eric Fenby, Cambridge University Press, ISBN 0-521-28768-5 * {{en}} ''Frederick Delius'' by Peter Warlock * {{en}} ''Delius: A Life in Letters, Vols 1 & 2'' ed. L Carley, Scolar Press, ISBN 1-85928-178-8 ==Enllaços externs== {{Commonscat|Frederick Delius}} * {{IMSLP|id=Delius%2C_Frederick}} * {{en}} [http://www.delius.org.uk/ Una pàgina sobre Delius, incloent-hi la ''Delius Society''] * {{en}} [http://users3.ev1.net/~wbthomp/delius.html Altre lloc sobre Delius:llista d'obres, bibliografia, etc.] * {{en}} [http://www.tasminlittle.net/pages/02_pages/02_delius-info_white_main.htm Pàgina al portal de [[Tasmin Little]] amb informació sobre el ''Delius festival'' de Bradper el 2006] * {{en}} [http://www.bbc.co.uk/works/s3/delius/index.shtml The Lost Child] Una pel·lícula de la BBC que suggereix que Delius va tenir una amant a Florida amb qui va tenir un fill i que va influir pregonament en la seua música * {{en}} [http://www.steenslid.com/music/delius/index.htm Pàgina de Delius, per Tore Frantzvåg Steenslid] * {{en}} [http://www.jeffgower.com/delius.html Pàgina sobre Delius, pel guitarrista Jeff Gower]{{Referències|24em|grup=n}} {{ORDENA:Delius,== Frederick}}Referències == {{Referències}} [[Categoria:Compositors== d'òperaBibliografia anglesos]]== [[Categoria:Compositors* anglesos{{Ref-llibre|enllaçautor=Thomas delBeecham|cognom=Beecham|nom=Thomas|any=1944|títol=A segleMingled XX]]Chime—Leaves from an Autobiography|lloc=Londres|editorial=Hutchinson|oclc=592569600}} * {{Ref-llibre|cognom=Beecham|nom=Thomas|títol=Frederick Delius|url=https://archive.org/details/frederickdelius0000beec_p0d4|editorial=Severn House|lloc=Sutton, Surrey|any=1975|isbn=0-7278-0099-X}} * {{Ref-llibre|enllaçautor=Neville Cardus|cognom=Cardus|nom=Neville|títol=Autobiography|url=https://archive.org/details/autobiography0000card|editorial=Collins|lloc=Londres|any=1947|oclc=459080138}} * {{Ref-llibre|enllaçautor=Eric Fenby|cognom=Fenby|nom=Eric|títol=The Great Composers: Delius|url=https://archive.org/details/delius0000unse|editorial=Faber and Faber|lloc=Londres|any=1971|isbn=0-571-09296-9}} * {{Ref-llibre|cognom=Fenby|nom=Eric|títol=Delius As I Knew Him|editorial=Faber and Faber|lloc=Londres|any=1981|isbn=0-571-11836-4}} * {{Ref-llibre|cognom=Hull|nom=Robert H.|títol=Delius|enllaçautor=Robin Hull (music critic)|editorial=Hogarth Press|lloc=Londres|any=1928}} * {{Ref-llibre|enllaçautor=Arthur Jacobs|cognom=Jacobs|nom=Arthur|títol=Henry J. Wood: Maker of the Proms|url=https://archive.org/details/henryjwoodmakero0000jaco|lloc=Londres|editorial=Methuen|any=1994|isbn=0-413-69340-6}} * {{Ref-llibre|editor=March|títol=The Penguin Guide to Opera on Compact Discs|editorial=Penguin Books|lloc=Londres|any=1993|isbn=0-14-046957-5|url=https://archive.org/details/penguinguidetoop00gree}} * {{Ref-llibre|cognom=Palmer|nom=Christopher|enllaçautor=Christopher Palmer|títol=Delius: Portrait of a Cosmopolitan|url=https://archive.org/details/isbn_0715607731|editorial=Duckworth|any=1976|lloc=Londres|isbn=0-7156-0773-1}} * {{Ref-llibre|cognom=Redwood|nom=Christopher|títol=A Delius Companion: A 70th birthday tribute to Eric Fenby|editorial=John Calder|any=1976|isbn=0-7145-3826-4}} * {{Ref-llibre|cognom=Reid|nom=Charles|títol=Thomas Beecham – An Independent Biography|lloc=Londres|editorial=Victor Gollancz|any=1961|oclc=52025268}} * {{Ref-llibre|cognom=Young|nom=Rob|títol=[[Electric Eden|Electric Eden: Unearthing Britain's Visionary Music]]|lloc=Londres|editorial=Macmillan|any=2011|isbn=0865478562}} {{Autoritat}} {{Enllaç{{ORDENA:Delius, AD|en}}Frederick}} [[Categoria:Alumnes del Conservatori de Leipzig]] [[Categoria:Alumnes de la Bradford Grammar School]] [[Categoria:Membres de l'Orde dels Companys d'Honor]] [[Categoria:Compositors anglesos del Romanticisme]] [[Categoria:Anglesos d'ascendència alemanya]] [[Categoria:Morts de sífilis]] [[Categoria:Músics de música clàssica amb ceguesa]] [[Categoria:Persones de Bradford]] [[Categoria:Artistes britànics amb discapacitats]] [[Categoria:Anglesos amb discapacitats]] [[Categoria:Músics de Yorkshire]] [[Categoria:Morts a Sena i Marne]] [[Categoria:Compositors anglesos morts al segle XX]] [[Categoria:Compositors anglesos nascuts al segle XIX]]