Horaci

{{Fitxa{{polisèmia|Gens d'escriptor |Horàcia|el nom = Quint Horaci Flac | imatge = Quintus Horatius Flaccus.jpg«Horaci»}} | grandària ={{Infotaula 200pxpersona}} | descripció = [[Retrat]] imaginari d''''Horaci''' per [[Anton von Werner]]. L'''Epístola als Pisons'''''Quint oHoraci ''ArtFlac''' poètica''({{lang-la|Quintus d'HoraciHoratius ésFlaccus}}), unsimplement delsconegut textoscom cabdalsa sobre'''Horaci''' literatura([[Venosa]], dea la tradició occidental. | nascut = 65 aC | lloc_de_neixement = Venosa | mort = 27 de novembreregió de 8 aC | lloc_de_mort = Roma | ocupació = poeta líric i satíric | país = Imperi Romà | període = del 41 aC al 13 aC | temàtica = Reflexió moral i estètica literaria | moviment = Epicureisme | primeres obres = Les Sàtires | obres magnes = Artsla Poetica |[[Basilicata]] influències(antiga =[[Lucània]]), Gaia Valeril'actual Catul |[[Itàlia]], influenciat[[8 =De AutorsDesembre|8 de Renaixement, Generaciódesembre]] del 27 }} '''Quint Horaci Flac''' (''Quintus Horatius Flaccus'') conegut simplement com '''Horaci''' (n. [[Venusia]], actual [[Itàlia]], [[65  aC]] - [[Roma]], [[27 de novembre]] dedel [[8 aC]]) aC]]), fou un [[poeta]] líric i satíric [[llatí]]. Fill d'un [[esclau]] alliberat, va tenir l'oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a [[Atenes]], on es va traslladar per a estudiar [[filosofia]]. Una vegada allà, va ser acollit per [[Marc Juni Brutus|Brutus]], l'assassí de [[Cèsar]], qui li va donar un alt càrrec al seu [[exèrcit]]. No obstant això, a la [[batalla de Filipos]] ([[42 aC]]) es va evidenciar la seva falta d'aptitud per a l'art militar i va decidir tornar a Roma. Va començar a treballarFill comd'un [[escriba]],[[esclau]] càrrecalliberat, queva litenir deixaval'oportunitat tempsde lliureseguir perestudis a dedicar-seRoma, ai escriureposteriorment versos.a En[[Atenes]], aquellson dieses va conèixer a [[Virgili]],traslladar quiper elestudiar va[[filosofia]]. introduirUna envegada elallà, cercleva deser [[Mecenes]],acollit onper a[[Marc pocJuni aBrutus|Brutus]], pocl'assassí vade guanyar[[Cèsar]], rellevànciaque ili va afermar l'amistat ambdonar aquest,un quialt elcàrrec vaal presentarseu a[[exèrcit]]. [[August]].No Vaobstant aconseguiraixò, tambéen la protecció[[batalla de l'[[emperador]], que fins iFilipos]] tot([[42 aC]]) lies va oferir el càrrec de secretari personalevidenciar seu,la queseva vafalta rebutjard'aptitud per noa adequar-sel'art alsmilitar principisi deva ladecidir sevatornar morala [[Epicur|epicúria]].Roma. Va començar a treballar com a [[escriba]], càrrec que li deixava temps lliure per dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer [[Virgili]], que el va introduir en el cercle de [[Mecenàs]], en què a poc a poc va guanyar rellevància i va afermar l'amistat amb aquest, que el va presentar a [[August]]. Va aconseguir també la protecció de l'[[emperador]], que fins i tot li va oferir el càrrec de secretari personal seu, que va rebutjar per no adequar-se als principis de la seva moral [[Epicur|epicúria]]. Fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics,polítics; es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenes,Mecenàs, juntament amb qui està enterrat. La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d'equilibri i serenitat, va ser identificada alen el [[Renaixement]] com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques. == Biografia == [[Fitxer:Ritratto di Orazio Flacco.jpg|thumb|left|200px|Retrat d'Horaci a la seva casa de [[Venosa]].]] Era fill d'un [[esclau]] llibert, si bé va néixer quan el seu pare ja gaudia de la llibertat. El seu pare, treballava de [[coartor]], ajudant del [[publicani]] que tenien o administraven terres, o els que recaptaven taxes per compte de l'estat romà. Encara que era pobre, va invertir molts diners en l'educació del seu fill, acompanyant-lo a [[Història de Roma|Roma]] on va iniciar els seus estudis de [[Gramàtica]] amb [[Orbili Pupil|Orbili]] i, probablement, els de retòrica amb [[Heliodor (retòric)|Heliodor]]. Als 20 anys d'edat es va traslladar a [[Atenes]] per estudiar amb [[Teomnest de Sardes|Teomnest]] la llengua [[grec (llengua)|grega]] i [[Filosofia]] a l'[[Acadèmia]], fundada per [[Plató]] el [[segle IV aC]], on va prendre contacte per primera vegada amb l'[[epicureisme]]. En aquesta època diversos emperadors van millorar les ciutats gregues amb noves construccions, especialment a l'[[àgora]] d'Atenes. Sota l'Imperi romà la vida a Grècia va continuar com sempre ho havia estat. La cultura romana fou molt influïda pels grecs; com deia Horaci, ''"Grècia captiva el seu salvatge conqueridor"''. Horaci sempre va reconèixer l'atenció i el gran sacrifici que el seu pare va fer per ell, sent la relació amb el seu progenitor un dels episodis d'amor filial més bells que sobreviuen del període clàssic. A l'Acadèmia d'Atenes va fer amistat amb [[Marc Valeri Messal·la Corví]], [[Luci Calpurni Bíbul]]. Després de l'assassinat de [[Juli Cèsar]], es va unir al partit republicà, formant part de l'exèrcit que [[Marc Juni Brut tiranicida|Marc juni Brut]] preparava a [[Grècia]] per oposar-se als [[triumvirs]] [[Gai Juli Cèsar Octavià|Octavi]] i [[Marc Antoni]], sent nomenat [[tribú militar]]. L'exèrcit republicà va ser derrotat en la doble [[batalla de Filipos]] ([[42 aC]]), en la qual, donades les seves escasses aptituds militars, va haver d'escapar per salvar així la seva vida. Quan Octavi en va decretar una [[amnistia]] a favor d'aquells que havien lluitat en contra seva, Horaci va decidir tornar a Roma, coneixent llavors la notícia de la mort del seu pare i la confiscació de les seves propietats. Sumit en la pobresa, va aconseguir no obstant això feina com a escrivà de [[qüestor]], un lloc que li va permetre practicar el seu art poètic. Amb el temps, Horaci es va anar guanyant el respecte i l'admiració dels cercles [[literatura|literaris]] romans, al que pertanyien [[Virgili]] i [[Luci Vari Ruf]], a qui li van presentar a [[Gai Cilni Mecenes|Gai Mecenes]] ([[38 aC]]), amic i conseller de [[Cèsar August]]. L'emperador li va brindar la seva protecció, arribant a oferir-li un lloc com a secretari personal, si bé Horaci va declinar l'oferta a causa dels seus principis [[Epicureisme|epicuris]]. Mecenes va arribar a convertir-se am el seu protector i amic personal, i va obsequiar a Horaci amb una finca a [[Tívoli|Tíbur]], en les muntanyes Sabines ([[33 aC]]), on el poeta es va retirar a redactar les seves obres. L'amistat entre Mecenes i Horaci va ser tal que fins i tot van ser enterrats l'un al costat de l'altre. [[Fitxer:Ritratto di Orazio Flacco.jpg|miniatura|esquerra|Retrat d'Horaci a la seva casa de [[Venosa]]]] Quint Horaci Flac (llatí: Quintus Horatius Flaccus) va néixer el [[65 aC]]<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml ''Carm''. II.4]</ref> a [[Venosa]] (llatí: Venusa), una ciutat situada entre els límits de la Lucània i l'Apúlia;<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/serm2.shtml ''Sat''. II. 1, 35]</ref> la ciutat era un pas de comerciants entre les dues regions i aquest fet, juntament amb el fet que diverses famílies romanes, normalment les famílies dels militars que van participar en la guerra civil del 91-99 aC, es van assentar en aquelles terres com a pagament, explica que Horaci creixés en un entorn en el qual es va familiaritzar amb diversos dialectes llatins. Era fill d'un [[llibert]] que va exercir com a'' coactor'', és a dir, una mena de cobrador de subhastes<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/serm1.shtml ''Sat.'' I. 6, vv. 45-100]</ref> i, tot i la seva modesta fortuna, va fer un esforç per poder-li donar una bona educació i el va acompanyar a [[Roma]] perquè assistís a les classes del rètor [[Orbilius Pupillus|Orbilius]], de qui no guarda pas gaires bons records pels seus mètodes.<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/ep.shtml ''Ep.'' II. 1, 70]</ref> El [[45 aC]] es va traslladar a [[Atenes]], on entrà en contacte amb els corrents filosòfics de l'[[epicureisme]] i l'[[estoïcisme]]. Allà va fer amistat amb [[Marc Valeri Messal·la Corví]] i [[Luci Calpurni Bíbul]].<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/ep.shtml ''Ep.'' II. 7]</ref> [[Fitxer:Horaci Sàtires i epístoles Horace Horatius Flaccus Fundació Bernat Metge any 1927.jpg|miniatura|''Sàtires'' i ''Epístoles'' d'Horaci. Traducció catalana publicada a Barcelona per la [[Fundació Bernat Metge]] l'any 1927]] L'any [[44 aC]], l'any de l'assassinat de [[Juli Cèsar]], Horaci encara era a Atenes i va coincidir amb [[Marc Juni Brut tiranicida|Brutus]] i [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]], que havien viatjat fins allà per trobar suport a la seva causa. Va ser nomenat ''[[tribú militar|tribunus militum]]'', un dels sis oficials de les legions, cosa que va despertar enveges entre els seus companys nascuts en classes més benestants.<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/serm1.shtml ''Sat''. I. 6, 48]</ref> El [[42 aC]], en la [[batalla de Filipos]],<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/ep.shtml ''Ep''. XIII, 12-18]</ref><ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml ''Carm. ''II. 6]</ref> [[August|Octavi]] i [[Marc Antoni]] van vèncer l'armada republicana de Brutus. Horaci descriu aquest dia com un dels més vergonyosos de la seva vida, ja que va lluitar contra Octavi i és una manera de redimir-se;<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml ''Carm.'' I. 7, 10]</ref> per altra banda, també és un recurs poètic freqüent en els poetes grecs que més el van influenciar: [[Arquíloc de Paros]] i [[Hipònax d'Efes]];<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/ep.shtml ''Ep.'' VI, 13-14; VIII; X; XI]</ref> i, com ells, també va abandonar el seu escut. Octavi August va oferir una amnistia per a aquells que van donar suport a la causa de Brutus, i Horaci la va acceptar, però, en tornar a [[Itàlia romana|Itàlia]], es va trobar que li havien confiscat tots els béns per pagar els soldats veterans que havien participat en la campanya contra Brutus i Cassi. Per poder viure, es va veure obligat a treballar i es va llogar com a'' [[escriba quaestorius]]''.<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml ''Ep.'' II. 2, 51]</ref> També és en aquesta època que va començar a escriure poesia i freqüentar cercles literaris. El [[39 aC]], va ser presentat a [[Gai Cilni Mecenàs]] per part de [[Virgili]] i [[Luci Vari Ruf]]us, però va tardar nou mesos a rebre la invitació formal per formar part del cercle de Mecenàs.<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/serm1.shtml ''Sat.'' I. 6]</ref> Amb ell, va establir una profunda amistat, que queda demostrada en les seves obres de tal manera que gairebé en tots els llibres dedica el primer poema al seu protector. Mecenàs també l'arribà a apreciar molt, fins al punt que li va regalar una finca al camp sabí l'any [[32 aC]].<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml ''Carm. ''I. 17, 22]</ref><ref>''[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml Carm.]''[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml II. 6, 13, 16, 18]</ref><ref>''[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm3.shtml Carm.]''[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm3.shtml III. 1, 47-48]</ref> Va participar en el [[Tàrent|tractat de Tàrent]], un tractat que marcava una nova pau entre Octavi August i Marc Antoni i l'allargament del [[triumvirat]] vigent fins al moment, tot i que es va trencar aviat, car Marc Antoni va buscar el suport de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] i es va enfrontar a Octavi.<ref>''Carm.'' I, [http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml 14]</ref> El [[19 aC]] mor el seu amic Virgili<ref name=:0>''[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml Carm.]''[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml I. 8]</ref> i, dos anys després, el [[17 aC]], August li encomana la composició del ''[[Cant secular]]'', en commemoració dels jocs seculars celebrats per festejar l'entrada a una nova època de pau, una pau que va arribar amb la derrota de Marc Antoni. Va morir el [[8 aC]], dos mesos després de la mort de Mecenàs, a qui dedica la seva oda 8<ref name=:0/> que, a més a més, és una oda premonitòria de la seva pròpia mort. === Cronologia === [[Fitxer:Casa di Orazio Flacco9.jpg|thumb|right|230px|Casa d'Horaci a Venosa.]] * Any [[65  aC]] Neixneix Horaci, el mateix any que el que va ser el seu patró [[Gai Asini Pol·lió|Pol·lió]]. * 63. Neix [[Octavi]]. Conjuració de [[Catilina]]. * 60. Constitució del [[primer triumvirat]] ([[Juli Cèsar]], [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]]). * 53. Derrota de [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]] ena [[Harran|Carras]][[Carres]] pels [[parts]]. * 49. [[Juli Cèsar]] passa el [[Rubicó]]. Guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu. * 48. Victòria de Juli Cèsar ena [[Farsàlia]]. * 45. Arriba Horaci a [[Atenes]]. * 44. Assassinat de Juli Cèsar. * 43. Guerra de [[Mòdena]]. Constitució del [[Segon Triumvirat]]Triumvirat|Segon triumvirat]] ([[Octavi]], [[Marc Antoni]] i [[Lèpid el triumvir|Lèpid]]). Proscripcions i mort de [[Marc Tul·li Ciceró|Ciceró]].[[Ciceró]]. Naixement de [[Ovidi]].d'[[Ovidi]]. * 42. Victòria dels cesarians a [[Batalla[[batalla de Filipos|Filipos]]. HoracioHoraci entre els derrotats. * 39. Presentació d'Horaci a [[Mecenas]].[[Mecenàs]].[[Fitxer:Casa di Orazio Flacco9.jpg|miniatura|Casa d'Horaci a Venosa]] * 37. Viatge a [[Bríndisi]] enamb ocasió de la conferència de [[Tàrent]]. * 36. Derrota de [[Sext Pompeu Pius]] en batallala [[Nauloc]].Batalla de [[Nàuloc]]. * 35. Publicació del primer llibre de ''[[Sàtira|Sàtires]]''.''[[Sàtires (Horaci)|Sàtires]]''. * 32. Mecenàs regala una masia a Horaci.<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml Odes I, 17, 22;] [http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml II, 6, 13, 16, 18]</ref> * 31. Victòria de [[Octavi]]d'[[Octavi]] en la [[Batalla[[batalla d'Àccium (31  aC)|Batalla d'Àccium]] sobre [[Marc Antoni]] i [[Cleòpatra]].[[Cleòpatra VII|Cleòpatra]]. * 30. Publicació del llibre II de ''Sàtires''''[[Sàtires (Horaci)|Sàtires]]'' i el llibre dels ''[[Epodes]]''. * 30. Mecenàs cau molt malalt. A la seva recuperació, és rebut per gran part del poble romà amb una gran ovació al [[teatre de Pompeu]].<ref>Oda I, [http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml 20]</ref> * 29. Victoria final en la [[batalla d'Àccium (31 aC)|Batalla d'Àccium]].<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml Oda I, 6]</ref> * 29. Triple triomf en la [[guerra de Dalmàcia|Guerra de]] [[Dalmàcia]], la [[batalla d'Àccium (31 aC)|Batalla d'Àccium]] i la [[guerra d'Egipte|Guerra d']][[Egipte]].<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml Odes I, 2;] [http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml II, 12]</ref> * 28. [[Ludi Actiati]] (jocs commemoratius per la victòria en la [[batalla d'Àccium (31 aC)|Batalla d'Àccium]]). * 27. Expedició als pobles bàrbars.<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml Oda II, 1]</ref> * 27. Final de la il·legalitat revolucionària. [[Octavi]] rep el títol d{{'}}''August''. * 26. Expedició a [[Britannia]].<ref name="thelatinlibrary">Oda I, [http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml 35]</ref> * 25. Expedició a [[Aràbia]].<ref name="thelatinlibrary"/> * 25. [[Guerres càntabres]]. Viatge amb [[August]] a [[Hispània]].<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml Oda I, 36;] [http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml II, 11]</ref> * 25. Matrimoni [[Marc Marcel]]-[[Júlia (filla d'August)]].<ref name="thelatinlibrary01">[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml Oda I, 12]</ref> * 24. Mort de August.[[Quintili Varus]].<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml Oda I, 24, 28]</ref> * 24. Mort de [[Marc Marcel]].<ref name="thelatinlibrary01"/> * 23. [[Licini Murena]] conspira contra [[August]], però és descobert i condemnat a mort.<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml Oda II, 10]</ref> * 23. Publicació dels tres primers llibres ded{{'}}''[[Odes]]''. ''[[Odes]]''.El compositor [[Benedictus Ducis]] publicà cants fúnebres sobre aquestes, a tres i quatre veus el [[1539]].<ref name="Enciclopèdia_Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2331'' ({{ISBN|84-239-4581-2}})</ref> * 20. Publicació del primer llibre d{{'}}''[[Epístoles (Horaci)|Epístoles]]''. * 19. Viatge de ''[[Epístoles]]''.[[Virgili]] a [[Grècia]].<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml Oda I, 3]</ref> * 19. Moren [[Virgili]] i [[Tibul]]. * 17. Celebració dels [[Jocs Seculars]]. ''[[Carmen Saeculare|Cant Secular]]''. * 15. Publicació del llibre II de les ''[[Epístoles]]''.''[[Epístoles (Horaci)|Epístoles]]''. * 13. Publicació del llibre IV de les ''[[Odes]]''. El compositor Benedictus Ducis publicà cants fúnebres sobre aquestes, a tres i quatre veus el [[1539]].<ref name="Enciclopèdia_Espasa"/> * [[8  aC.]] Mor Mecenas.Mecenàs. Mor Horaci. == La crisi del paganisme == A partir del segle I aC, els romans van començar a perdre la fe en el sistema religiós del paganisme, ja no eren aptes per proporcionar respostes adequades a les grans preguntes existencials del món romà. Paganisme es redueix cada vegada més a un la practica d'un conjunt de rituals i litúrgies que no com condueixen a un coneixement més profund del significat esotèric de les tradicions espirituals i religioses, sinó perquè estan relacionats amb els ''mos maiorum'' (el costum dels ancestres), identitat cultural i, sobretot, de cada calendari romà. Darrere de la façana de la religió pagana, no hi ha certeses, però sí que hi ha el buit deixat per la falta de resposta a les grans qüestions existencials, en una societat imperial cada vegada més cosmopolita. L'home romà, o almenys tots els que gaudeixen d'una certa cultura, percebre aquest buit, l'angoixa, la inseguretat i buscar en una altra part de la filosofia hel·lenística, la certesa que vostè se senti privat, a causa de la desaparició d'un estat de valors ben definits com va passar a era republicana. Aquest sentit espiritual de la inseguretat, que la gran part de la classe literària del segle de [[Gai Valeri Catul|Catul]] a [[Tit Lucreci Car|Lucreci]], Horaci fins arribar a [[Sèneca]], és comú. Per tant, és en relació amb la crisi del paganisme la raó que es doni àmplia difusió en el segle I aC d'epicureisme en els cercles intel·lectuals a Roma. En aquest període en els principals cercles epicuris romans com el de la ciutat de [[Nàpols]]], on probablement Horaci va conèixer a Virgili i Vari , que posteriorment va presentar a Mecenes. El epicureisme volia resoldre qualsevol dubte i l'angoixa existencial de la mort, veient com la cancel·lació definitiva de la percepció sensorial, el final d'alguns dels sofriments i preocupacions de la terra. La mort és per tant, considerada com una zona tranquil·la però infeliç, l'alliberament de la vida, com succeeix en la mort del cos i de l'ànima (essent ambdues substàncies materials). [[Epicur]] va tenir una reacció optimista en front d'aquestes al legacions, aquest sentiment és de trobar en altres intel·lectuals que es van sumar als romans abans de la filosofia de la buidó eterna de la mort, buit amb una sensació d'horror, també presents en el mateix Lucreci, que mentre que la descripció s'estén amb el gairebé mític Epicur, ''rerum inventor'', però, no plenament el missatge alliberador d'aquesta filosofia. El epicureisme no ser capaç de curar, a la fi, del mal del segle a laromana vida, no serà capaç d'omplir el buit deixat per la crisi no només del sistema religiós, sinó també de la de les institucions republicanes, una crisi que ha de destruït la seguretat i les bases culturals i socials de l'[[Imperi Romà]]. A partir del {{segle|I|-}}, els romans van començar a perdre la fe en el sistema religiós del paganisme, aquelles creences ja no eren aptes per a proporcionar respostes adequades a les grans preguntes existencials del món romà. El paganisme es redueix cada vegada més a la pràctica d'un conjunt de rituals i litúrgies que no condueixen a un coneixement més profund del significat esotèric de les tradicions espirituals i religioses, sinó perquè estan relacionats amb els ''mos maiorum'' (el costum dels ancestres), la identitat cultural i, sobretot, amb el calendari romà. Darrere de la façana de la religió pagana, no hi ha certeses, però sí que hi ha el buit deixat per la falta de resposta a les grans qüestions existencials, en una societat imperial cada vegada més cosmopolita. L'individu romà, o almenys tots els que gaudeixen d'una certa cultura, perceben aquest buit, l'angoixa, la inseguretat, la certesa de sentir-se privats, a causa de la desaparició d'un estat de valors ben definits com va passar en l'era republicana, i busquen les respostes en una altra part: la filosofia hel·lenística. Aquest sentit espiritual d'inseguretat, que la major part de la classe literària del segle, des de [[Gai Valeri Catul|Catul]] a [[Tit Lucreci Car|Lucreci]], Horaci i fins a arribar a [[Sèneca]], està molt estès. Per tant, és en relació amb la crisi del paganisme, la raó que es doni àmplia difusió, en el {{segle|I|-}}, de l'epicureisme en els cercles intel·lectuals de Roma. En aquest període, en els principals cercles epicuris romans com el de la ciutat de [[Nàpols]], és on probablement Horaci va conèixer Virgili i Vari, que posteriorment va presentar-lo a Mecenàs. L'epicureisme volia resoldre qualsevol dubte i l'angoixa existencial de la mort, veient la cancel·lació definitiva de la percepció sensorial com el final d'alguns dels sofriments i preocupacions de la Terra. La mort és, per tant, considerada com una zona tranquil·la però infeliç, l'alliberament de la vida, com succeeix en la mort del cos i de l'ànima (per ser ambdues substàncies materials). [[Epicur]] va tenir una reacció optimista davant d'aquestes al·legacions. Aquest sentiment es troba en altres intel·lectuals que es van sumar als romans abans de la filosofia de la buidor eterna de la mort. Buit amb una sensació d'horror, també presents en el mateix Lucreci que, mentre que la descripció s'estén al gairebé mític Epicur, ''rerum inventor'', no passa així amb el missatge alliberador d'aquesta filosofia. L'epicureisme no va ser capaç de curar, a la fi, el mal del segle dins la vida romana. No serà capaç d'omplir el buit deixat per la crisi no sols del sistema religiós, sinó també de la de les institucions republicanes, una crisi que acabaria destruint la seguretat de les bases culturals i socials de l'[[Imperi Romà]]. == L'existencialisme d'Horaci == Horaci s'uneix a l'epicureisme parcialment, així com a la recerca de respostes sobre les grans qüestions de la vida, respostes que no troba mai: el poeta sembla que mai ha escapat de l'angoixa de la mort, que sempre la percep com a imminent. És interessant analitzar l'opinió que el poeta llatí va tenir del més enllà, ja que és, sens dubte, molt sincer: encara que vetllat per una certa seguretat, propispròpia de la ''aureal'<nowiki/>''[[aurea mediocritas''mediocritas]]'' de la quequè Horaci en volia ser un exemple, en diverses ocasions brilla a travesamb d'unauna vena de malenconia acompanyada de notes de fosc lirisme i elegància, que traeix el sevaseu veritable estat interior. A vegades Horaci apareix com el que probablement era realment: un home que va trobar refugi aen la vida de la mort, però en veritatrealitat mai no va aconseguitaconseguir curar-se completament la por a la mort, ja que prefereixpreferia fugir en lloc de lluitar estoicament. La seva personalitat pot semblar, a primera vista, ambigua,ambigua. aquestaAquesta ambigüitat es deriva de la diferència que a vegades es crea entre la imatge que Horaci va voler donar de si mateix, i la veritable personalitat del poeta que traspassa de les línies no coincideix, com sosté [[Ugo Enrico Paoli]], "res [...][…] sembla tan difícil com entrar en l'ànima d'Horaci.Lad'Horaci. La representació dedel més enllà Horaciia,horacià, tanmateix amb una forta empremta epicúreade motlle iepicureista, ve segellada de la millor manera en l'afirmació, no sense una nota de malenconia, expressada en l'Odal'''Oda 77'' del Llibre IV: {{cita|''Pulvis et umbra sumus''}} == Influència en la literatura posterior == [[Fitxer:Yvoire cadran solaire.jpg|thumb|dreta|180px|[[Carpe diem]]]] Els temes i tòpics creats per Horaci tindran un recolzament universal al llarg de la literatura posterior a la seva mort. Essencialment a partir del [[Renaixement]], és difícil de trobar una sola composició no influïda pels tòpics o les formes horacianes. Així, destaquen poetes com [[Pierre de Ronsard|Ronsard]], [[Francesco Petrarca|Petrarca]] o [[Garcilaso de la Vega|Garcilaso]], que escriuen envoltats per la dolçor i les reflexions horacianes. A Espanya podem trobar grans influències horacianes en [[José Cadalso y Vázquez de Andrade|José Cadalso]] o [[Leandro Fernández de Moratín|Moratín]] i fins i tot altres autors que seguiran el camí preparat pel poeta romà. Horaci també influí en poetes anglesos com [[John Keats]] o [[John Milton]]. Més endavant, en la [[Generació del 27]], també trobarem influències horacianes en poetes com en el val·lisoletà [[Jorge Guillén Álvarez|Jorge Guillén]]. No obstant això, amb el pas del temps l'admiració a aquest gran poeta es convertirà en un apogeu dels seus tòpics en detriment del mateix autor. Aquest serà engolit pels seus propis temes i pel desfasament de la cultura a finals del [[segle XX]] i començaments del [[Segle XXI|XXI]]. El seu ''[[Carpe diem]]'' (''Carpe diem quam minimum credula postero'' "Aprofita el dia, no confiïs en el demà") de l'[[Wikisource:ca:Carmina#CARMINA_I.2C_11|Oda 1,11]] acaba per convertir-se pràcticament en una dita universal en la qual la identitat de l'autor queda relegada gairebé a l'oblit. Així, Horaci, s'anirà oblidant i aquest oblit reforçarà la importància de la vulgarització dels seus tòpics. Realment l'escriptor llatí ha rebut poques crítiques que es fonamentin en el buit existencial de les seves reflexions o de les seves formes poètiques, no obstant això, és cert que va rebre crítiques del sector literari més suspicaç, pe exemple els seus contemporànis [[Fanni Quadrat|Quadrat]] i especialment d'[[Marc Tigel·li Hermògenes|Hermògenes]] l'adversari i detractor d'Horaci, inicialment ben disposat envers aquest (l'anomena ''optimus cantor et modulator'') i després enemistat per causes que segons Horaci es devien a l'enveja: Hermògenes s'oposava a les sàtires però tampoc tenia talent per fer grans obres i es dedicava a l'ensenyament mentre Horaci adquiria gran fama. Sembla que quan Horaci parla de ''Pantolabus'' es refereix a aquest Hermògenes. A mesura que avancen els segles les crítiques a aquesta figura de la poesia universal acaben per apagar-se deixant el camí lliure cap a la llista interminable d'adulacions que des del [[Renaixement]] se li han prodigat. En el [[segle XXI]] es fa gairebé impossible trobar una sola crítica a una figura tan rellevant com Horaci, però d'aquesta mateixa manera és difícil trobar un càntic a la seva persona i a la seva tasca. L'única crítica coneguda fins ara amb certa rellevància és el "A tu, Horaci", del ceutí [[Hugo de Lara López]], obra en la qual s'ataca a Horaci per la seva presumpta doble moral (acusació que en l'antiguitat mai no se li va fer) i en la qual es dóna una importància desmesurada al fet de no respectar les seves verdaderes creences i per ofendre i condemnar, de manera metafòrica, el poble pla, que sempre va defugir. Curiosament, l'objectiu de la crítica, estesa en dos sonets, fa referència al famós «[[Aurea mediocritas]] (Dorat punt mig)» del poeta llatí, al·ludeix a l'intent d'assolir un punt desitjat mig entre els extrems o un estat ideal en el qual no afectin en excés ni les alegries ni les penes; està relacionat amb l'hedonisme epicureista basat a conformar-se amb el que es té i no deixar-se portar per les emocions desproporcionades, és un dels tòpics que van fer gran a Horaci, per a la posteritat, al costat del «[[Carpe{{article diem]]»principal|Tòpics enhoracians}} [[Fitxer:Yvoire elcadran «[[Beatussolaire.jpg|miniatura|''[[Carpe Ille]]».diem]]'']] Els temes i [[Tòpics horacians|tòpics creats per Horaci]] tindran un suport universal al llarg de la literatura posterior a la seva mort. Essencialment a partir del [[Renaixement]], és difícil de trobar una sola composició no influïda pels tòpics o les formes horacianes. Així, destaquen poetes com [[Pierre de Ronsard|Ronsard]], [[Francesco Petrarca|Petrarca]] o [[Garcilaso de la Vega|Garcilaso]], que escriuen envoltats per la dolçor i les reflexions horacianes. A Espanya, podem trobar grans influències horacianes en [[José Cadalso y Vázquez de Andrade|José Cadalso]] o [[Leandro Fernández de Moratín|Moratín]] i fins i tot altres autors que seguiran el camí preparat pel poeta romà. Horaci també influí en poetes anglesos com [[John Keats]] o [[John Milton]]. Més endavant, en la [[generació del 27]], també trobarem influències horacianes en poetes com en el val·lisoletà [[Jorge Guillén Álvarez|Jorge Guillén]]. En Vicent Andrés Estellés amb el seu poemari ''Horacianes.'' No obstant això, amb el pas del temps, l'admiració a aquest gran poeta es convertirà en un apogeu dels seus tòpics en detriment del mateix autor. Aquest serà engolit pels seus propis temes i pel desfasament de la cultura a finals del {{segle|XX|s}} i començaments del [[Segle XXI|XXI]]. El seu ''[[Carpe diem]]'' (''Carpe diem quam minimum credula postero'' "Aprofita el dia, no confiïs en el demà") de l'[[Wikisource:ca:Carmina#CARMINA I.2C 11|''Oda 1'',11]] acaba per convertir-se pràcticament en una dita universal en la qual la identitat de l'autor queda relegada gairebé a l'oblit. Així, Horaci, s'anirà oblidant i aquest oblit reforçarà la importància de la vulgarització dels seus tòpics. Realment, l'escriptor llatí ha rebut poques crítiques que es fonamentin en el buit existencial de les seves reflexions o de les seves formes poètiques; no obstant això, és cert que va rebre crítiques del sector literari més suspicaç, per exemple els seus contemporanis [[Fanni Quadrat|Quadrat]] i especialment d'[[Marc Tigel·li Hermògenes|Hermògenes]], l'adversari i detractor d'Horaci, inicialment ben disposat envers aquest (l'anomena ''optimus cantor et modulator'') i després enemistat per causes que, segons Horaci, es devien a l'enveja: Hermògenes s'oposava a les sàtires, però tampoc tenia talent per fer grans obres i es dedicava a l'ensenyament mentre Horaci adquiria gran fama. Sembla que quan Horaci parla de ''Pantolabus'' es refereix a aquest Hermògenes. A mesura que avancen els segles, les crítiques a aquesta figura de la poesia universal acaben per apagar-se, deixant el camí lliure cap a la llista interminable d'adulacions que des del [[Renaixement]] se li han prodigat. En el {{segle|XXI|s}}, es fa gairebé impossible trobar una sola crítica a una figura tan rellevant com Horaci, però d'aquesta mateixa manera és difícil trobar un càntic a la seva persona i a la seva tasca. L'única crítica coneguda fins ara amb certa rellevància és el "A tu, Horaci", del ceutí [[Hugo de Lara López]], obra en la qual s'ataca Horaci per la seva presumpta doble moral (acusació que en l'antiguitat mai no se li va fer), i en la qual es dona una importància desmesurada al fet de no respectar les seves verdaderes creences i per ofendre i condemnar, de manera metafòrica, el poble pla, que sempre va defugir. Curiosament, l'objectiu de la crítica, estesa en dos sonets, fa referència al famós ''[[Aurea mediocritas]]'' ('punt mitjà daurat') del poeta llatí, al·ludeix a l'intent d'assolir un punt desitjat mitjà entre els extrems o un estat ideal en el qual no afectin en excés ni les alegries ni les penes; està relacionat amb l'hedonisme epicureista, basat a conformar-se amb el que es té i no deixar-se portar per les emocions desproporcionades. És un dels tòpics que van fer gran Horaci, per a la posteritat, al costat del ''[[Carpe diem]]'' en el ''[[Beatus Ille]]''. == ObraObres == La seva poesia es divideix en quatre gèneres que donen nom a les seves obres: * ''Sàtires'',''[[Sàtires (Horaci)|Sàtires]]'', retrats irònics del seu tempstemps, dividits en dos llibres i escrits en [[hexàmetre]]s; * ''[[Epodes]]'', disset poemes [[iàmbic]]s de temàtica variada i influència [[helenisme|hel·lenística]]; * ''[[Odes (Horaci)|Carmina (Odes)]], també''també en hexàmetres; * ''Epístoles'',''[[Epístoles (Horaci)|Epístoles]]'', la seva última obra, en la qual, coincidint amb una actitud vital i literària més calmacalmada i més propícia a la reflexió [[moral]] que a la invectiva i la sàtira que van caracteritzar les seves obres primeres, va optar per la ficció epistolar sense abandonar l'escriptura en hexàmetres. Entre les ''Epístoles'' es troba la cèlebre ''[[Epístola als Pisones|Art poètica]]'', que va marcar les pautes de l'estètica literària llatina. === Sàtires === (publicades entre el [[35 aC]] i el [[28 aC]]) Les [[Sàtires (Horaci)|Sàtires]] d'Horaci s'agrupen en dos reculls, un de deu peces i l'altre de vuit (en [[hexàmetre]]s). Aquest gènere és típicament romà, creat per [[Gai Lucili]] al [[segle II aC]], i particularment propici a l'[[autoretrat]]: és sens dubte amb les sàrtires que Horaci s'hi descriu millor. Es tracta de «xerrades» (sermons) on s'hi reivindica la llibertat d'expressió i la polèmica, sigui a propòsit de qüestions socials, ètiques, literàries, o inclús polítiques. Però allò que era permès a Lucili sota la [[República Romana|República]] no ho és, evidentment, en temps d'Horaci sota un règim [[Despotisme|despòtic]]. === Epodes === [[Fitxer:Casa di Orazio Flacco.jpg|dreta|thumb|200px|Interior de la casa d'Horaci ([[Venosa]])]] (publicats en [[29 aC]]) Els [[Epodes (Horaci)|Epodes]] són disset poemes, amb un total 625 versos, dels quals quatre són probablement [[apòcrif]]s (I, 5-6 i XVI, 15-16). Horaci no els anomenava epodes, sinó [[iàmbic]]s, sent fidel a l'escola de [[Gai Valeri Catul]],Entre cosales que''Epístoles'', es guarda prou bé de proclamar ja que Catul era maleït per Cèsar i els seus seguidors. Prefereix, de forma menys arriscada, reivindicar-se seguidor d'[[Arquíloc de Paros|Arquíloc]], inventor del gènere a Grècia - i qui se n'havia servit com d'una arma temible contra els seus enemics, tant privats com públics. El to és el detroba la invectiva, l'estil és aspre i tens i l'erotisme més cru pot acompanyar els accents més patriòtics. Com el seu nom ho indica (almenys en un dels seus sentits), els Epodes són escritscèlebre en''[[Epístola dísticsals (unPisons|Art verspoètica]]'', llargque +va unmarcar versles curt)pautes de tipus del'estètica versosliterària iàmbics.llatina. === Carmina''Sàtires'' === {{article principal|Sàtires d'Horaci}} [[Fitxer:Horatii Flacci Sermonum.tif|miniatura|''Saturae'', 1577]] Les [[Sàtires (Horaci)|''Sàtires'' d'Horaci]], publicades entre el [[35 aC]] i el [[28 aC]], s'agrupen en dos reculls, l'un de deu peces i l'altre de vuit (en [[hexàmetre]]s). Aquest gènere és típicament romà, creat per [[Gai Lucili]] al {{segle|II|-|s}}, i particularment propici a l'[[autoretrat]]: és sens dubte amb les sàtires que Horaci s'hi descriu millor. Es tracta de «xerrades» (sermons) en què es reivindica la llibertat d'expressió i la polèmica, sigui a propòsit de qüestions socials, ètiques, literàries, o fins polítiques. Però allò que era permès a Lucili sota la [[República Romana|República]] no ho és, evidentment, en temps d'Horaci sota un règim [[Despotisme|despòtic]]. (publicades el [[22 aC]] per als tres primers llibres ; en [[7 aC]] per al quart : encara que les dates tradicionalment més admesesa oscil·len entre el 23 i el 12 aC) Les [[Odes (Horaci)|Odes]] d'Horaci o ''[[Wikisource:ca:Carmina#CARMINA|Carmina]]'' són quatre llibres que contenen 38, 20, 30 i 15 peces respectivament, es a dir un total de 3.038 versos, dels quals n'hi ha sis que sens dubte són apòcrifs (IV, 6, 21-24 i IV, 8, 15-16). Horaci els comparava orgullosament a les Piràmides d'Egipte, i és en efecte l'obra mestra absoluta de la lírica romana. Aquest monument reuneix tots els superlatius, combina totes les meravelles. D'entrada constitueixen una proesa [[mètrica (poesia)|mètrica]], amb la utilització de quatre tipus d'estrofes diferents, sis varietats de [[dístic]]s, i tres espècies de versos utilitzats sols (''kata stikhon''). Miracle d'equilibri espontàni, en una harmoniosa arquitectura que es desplega segons proporcions numèriques tan complexes com impecables. Prodigi de circulació també, d'interconnexions, de xarxes, de correspondències, combinacions i simetries diverses, del qual el conjunt constitueix una d'immensa i ultrasensible cambra de ressonància. Quant a la increïble virtuositat verbal que tria i emplaça cada paraula amb el màxim d'energia possible, n'hi ha prou amb dir que va impressionar a [[Friedrich Wilhelm Nietzsche|Nietzsche]] en el grau més alt pel que anomenava la seva «noblesa». Però on Horaci se supera, allà on es mereix el millor «llorer dèlfic» (''Odes'', III, 30), és en el domini del contingut. En aparença, res més heteròclit que les ''Odes'', on semblen interferir de manera aleatòria l'esfera privada i l'esfera pública, els amors i la política, el món grec i el món llatí, la mitologia més nuvolosa i l'actualitat més ardent, l'[[epicureisme]] empès fins al [[sibaritisme]], i un [[estoïcisme]] esmolat fins a l'[[ascetisme]] i a un renunciament gairebé monacal avançat a l'època. I tanmateix, hi ha un director d'orquestra que domina tots aquests timbres i tots aquests instruments amb una [[batuta]] sobirana. Subterrània també, ja que la partició en aquesta enlluernadora simfonia, composta en honor de la llibertat humana de cara a la tirania política, no es desxifra més que a condició d'accedir al segon nivell de l'escriptura, fonamentat principalment en el control secret de la situació d'enunciació. El primer llibre (''Carminum liber I'') correspon a la joventut, de la fantasia i d'inspiracions variades: composicions severes, èpiques o literàries es barregen amb d'altres més joioses o d'invocació a [[Venus (mitologia)|Venus]]. En el segon llibre (''Carminum liber II'') hi ha una pausa per a la meditació, s'esmorteix l'impuls líric. S'hi tracta allò que ell demana a la vida pròpia. S'hi exposa el concepte d'[[Locucions i cites llatines#A|aurea mediocritas]]; també es parla dels anys que passen i del ''otium'' (l'oci). Al tercer llibre (''Carminum liber III'') ens trobem amb un Horaci ja madur. Tanmateix torna als vells temes. === ''Epodes'' === {{article principal|Epodes}} [[Fitxer:Casa di Orazio Flacco.jpg|miniatura|Interior de la casa d'Horaci, [[Venosa]]]] Publicats en [[29 aC]], els ''[[Epodes]]'' són disset poemes, amb un total 625 versos, dels quals quatre són probablement [[apòcrif]]s (I, 5-6 i XVI, 15-16). Horaci no els anomenava ''epodes'', sinó [[iàmbic|''iàmbics'']], sent fidel a l'escola de [[Gai Valeri Catul]], cosa que es guarda prou bé de proclamar, ja que Catul era maleït per Cèsar i els seus seguidors. Prefereix, de forma menys arriscada, reivindicar-se seguidor d'[[Arquíloc de Paros|Arquíloc]], inventor del gènere a Grècia -i que se n'havia servit com d'una arma temible contra els seus enemics, tant privats com públics. El to és el de la invectiva, l'estil és aspre i tens, i l'erotisme més cru pot acompanyar els accents més patriòtics. Com el seu nom indica (almenys en un dels seus sentits), els ''Epodes'' són escrits en dístics (un vers llarg més un vers curt) de tipus de versos iàmbics. === Epístoles''Carmina'' === [[Fitxer:Statua di Orazio.jpg|dreta|thumb|170px|La estàtua d'Horaci a [[Venosa]]]] (publicades en [[19 aC]] o [[18 aC]], més probablement que{{article enprincipal|Odes lad'Horaci}} Els data''Carmina'', méspublicats admesael ([[20[[22 aC]] aC]]),per ials probablementtres desprésprimers delllibres; [[13el [[7 aC]] per al segon recull) El primerquart: recullencara deque les [[Epístoles (Horaci)|Epístoles]]dates comptatradicionalment ambmés 20admeses pecesoscil·len (esentre ael dir23 1006i versos,el dels12 aC, qualsles set[[Odes de(Horaci)|''Odes'']] lad'Horaci primerao peça''[[Wikisource:ca:Carmina#CARMINA|Carmina]]'' són probablementquatre apòcrifs);llibres ique elcontenen segon38, recull20, consta30 dei només15 peces, duesrespectivament, peces,és peròa moltdir, llarguesun (270total ide 2163.038 versos).versos, S'hidels afegeixquals ''l'Epístolan'hi alsha Pisons'',sis mésque conegudasens sotadubte elsón nomapòcrifs de(IV, ''[[Art6, poètica]]''21-24 (476i versos).IV, Són8, escrites15-16). enHoraci hexàmetres,els comcomparava lesorgullosament ''Sàtiresa '',les i,piràmides comd'Egipte, elles,i sónés conversesen d'aspecteefecte lliure.l'obra Peròmestra sentabsoluta lesde ''Epístoles''la carteslírica fictíciesromana. adreçadesAquest amonument personesreuneix bentots precises,els elsuperlatius, tocombina hitotes ésles menysmeravelles. viuD'entrada, iconstitueixen l'estiluna mésproesa distès.[[mètrica Sota(poesia)|mètrica]], aquestaamb tranquil·litzadorala superfície,utilització Horacide persegueixquatre ambtipus perseverançad'estrofes eldiferents, seusis combat,varietats unde combat[[dístic]]s, deli quètres l'amplitudespècies ide lesversos peripècies,utilitzats aquísols com(''kata enstikhon''). lesMiracle ''Odes'',d'equilibri noespontani, esen revelaranuna mésharmoniosa quearquitectura alque lectores atentdesplega ensegons laproporcions enunciaciónumèriques detan lacomplexes situació:com importaimpecables. tenirProdigi moltde encirculació comptetambé, nod'interconnexions, nomésde elxarxes, destinataride (amiccorrespondències, ocombinacions enemic?),i sinósimetries tambédiverses, eldel locutor,qual queel noconjunt ésconstitueix automàticamentuna l'autord'immensa dei l'escrit... Laultrasensible primeracambra epístolade delressonància. segonQuant reculla s'adreçala aixíincreïble directamentvirtuositat averbal [[August]]:que otria comi agafaremplaça lacada cuaparaula delamb lleóel sensemàxim qued'energia etpossible, mossegui.n'hi [[Juliha Flor]]prou ésamb eldir destinatarique deva laimpressionar segona,[[Friedrich onWilhelm HoraciNietzsche|Nietzsche]] dipositaen el seu testamentgrau espiritualmés ialt laper quintaallò essènciaque deanomenava la seva saviesa.«noblesa». ===Però ''Carmenon Saeculare''Horaci === *se ''[[Carmensupera, Saeculare]]''allà (himneon secular),es encarregatmereix perel l'emperadormillor August«llorer eldèlfic» [[17(''Odes'', aC]]III, amb30), motiués deen lael celebraciódomini delsdel [[Jocscontingut. Seculars]].En Odesaparença, mitològiquesres imés religiosesheteròclit que proposenles la''Odes'', restauracióen què semblen interferir de manera aleatòria l'esfera privada i l'esfera pública, els amors i la tradició,política, el món grec i el món llatí, la glorificaciómitologia demés lesnuvolosa deitatsi l'actualitat més ardent, l'[[epicureisme]] empès fins al [[sibaritisme]], i un [[estoïcisme]] esmolat fins a lesl'[[ascetisme]] i a un renunciament gairebé monacal avançat a l'època. I tanmateix, hi ha un director d'orquestra que haviadomina detots dedicar-se,aquests Diotimbres i Proserpina,tots se'naquests vaninstruments afegiramb altres:una [[Júpiter[[batuta]] (mitologia)|Júpiter]],sobirana. [[Juno]],Subterrània [[Neptuni]],també, [[Minerva]],ja [[Venusque (mitologia)|Venus]],la [[Apol·lo]],partició [[Mercurien (mitologia)|Mercuri]],aquesta [[Ceresenlluernadora (mitologia)|Ceres]],simfonia, [[Vulcà]],composta [[Marten (mitologia)|Mart]],honor [[Diana]],de [[Vestala (mitologia)|Vesta]],llibertat [[Hèracles|Hèrcules]],humana [[Latona]],de icara elsa [[Parces]].la Unatirania descripciópolítica, no es desxifra més que a condició d'accedir al segon nivell de l'escriptura, fonamentat principalment en el control secret de la donasituació [[Zòsim]].d'enunciació. El primer llibre (''Carminum liber I'') correspon a la joventut, de fantasia i d'inspiracions variades: composicions severes, èpiques o literàries es barregen amb unes altres de més joioses o d'invocació a [[Venus (mitologia)|Venus]]. En el segon llibre (''Carminum liber II'') hi ha una pausa per a la meditació, s'esmorteix l'impuls líric. S'hi tracta allò que ell demana a la vida pròpia. S'hi exposa el concepte d'[[Locucions i cites llatines#A|''aurea mediocritas'']]; també es parla dels anys que passen (''[[anni labuntur]]'') i de l'''otium'' (l'oci). Al tercer llibre (''Carminum liber III'') ens trobem amb un Horaci ja madur. Tanmateix, torna als vells temes. === ''Epístoles'' === {{article principal|Epístoles d'Horaci}} [[Fitxer:Statua di Orazio.jpg|miniatura|L'estàtua d'Horaci a [[Venosa]]]] (Publicades el [[19 aC]] o [[18 aC]], més probablement que en la data més admesa ([[20 aC]]), i probablement després del [[13 aC]] per al segon recull.) El primer recull de les [[Epístoles (Horaci)|''Epístoles'']] conté 20 peces (és a dir, 1.006 versos, dels quals set de la primera peça són probablement apòcrifs); i el segon recull consta de només dues peces, però molt llargues (270 i 216 versos). S'hi afegeix ''l'Epístola als Pisons''<nowiki>, més coneguda sota el nom d'</nowiki>''[[Art poètica]]'' (476 versos). Són escrites en hexàmetres, com les ''Sàtires'' i, com aquestes, són converses d'aspecte lliure. Però sent les ''Epístoles'' cartes fictícies adreçades a persones ben precises, el to hi és menys viu i l'estil més distès. Sota aquesta tranquil·litzadora superfície, Horaci persegueix amb perseverança el seu combat, un combat en el qual l'amplitud i les peripècies, així com en les ''Odes'', no es revelaran més que al lector atent en l'enunciació de la situació: s'ha tenir molt en compte no sols el destinatari (amic o enemic?), sinó també el locutor, que no és automàticament l'autor de l'escrit... La primera epístola del segon recull s'adreça així directament a [[August]]: o com agafar la cua del lleó sense que et mossegui. [[Juli Florus (amic d'Horaci)|Juli Florus]] és el destinatari de la segona, en què Horaci diposita el seu testament espiritual i la quinta essència de la seva saviesa. === ''Cant secular'' === ==== Antecedents ==== El ''Cant secular'' està compost en un ritme eòlic: l'estrofa sàfica. Té una estructura pindàrica. Es tracta d'un cant per encàrrec, pràctica que ja trobem en els autors lírics grecs com ara el mateix [[Píndar]], que en els seus ''Epinicis'' escrivia cants per encàrrec dedicats al vencedors dels jocs esportius. ==== Objectius del cant d'encàrrec d'August ==== L'any 17 aC August va encarregar a Horaci la composició del ''Cant secular'' amb motiu de la celebració dels ''Ludi Tarentini'', també anomenats [[jocs Seculars]], que es van dur a terme durant el mes de maig del mateix any. August va decidir que fos Horaci qui compongués aquest cant pels elogis que el poeta havia fet a les intencions morals i religioses de l'emperador en el darrer llibre de les ''Odes''. Tot i que Horaci no estava gaire d'acord a exaltar la figura d'August, va acceptar l'encàrrec en honor del seu company [[Virgili]], el qual havia mort l'any 19 aC. Així, en el cant s'entreveu l'homenatge que fa a la figura de Virgili tot incloent la llegenda de Troia i Eneas. L'objectiu del cant era principalment recuperar les antigues tradicions alhora que s'exaltava el principat d'August. D'aquesta manera, el missatge del cant era d'agraïment als déus per la ''Pax Augusta'' i una severa exhortació a fomentar la veneració i devoció cap als déus a més d'establir una relació fluida entre l'estat i els déus. En aquesta obra, queda ben reflectida la filosofia que trobem en l'obra d'Horaci, així com podem entreveure la ideologia del principat d'August. El cant és un himne a [[Apol·lo]] i [[Diana]], a més dels déus tutelars de Roma. Va ser compost amb la idea que fos cantat durant el tercer dia dels jocs per un cor de vint-i-set nois i el mateix nombre de noies, procedents de les millors famílies de Roma, els quals havien de ser verges i tenir el dos progenitors vius. A l'hora d'entonar-lo, un dels cors es va situar al cim del mont [[Palatí]] i l'altre al cim del mont [[Capitoli]]. Aquesta composició li va atorgar el títol de poeta llorejat. ==== Edicions ==== Les edicions que tenim del text ens han arribat sempre compilades juntament amb les ''[[Odes (Horaci)|Odes]]''. Actualment, trobem el ''Cant secular'' en les edicions següents: * [[Bibliotheca scriptorum Graecorum et Romanorum Teubneriana]] editat per Fridericus Klingner * [[Collection des Universités de France]] editat per F. Villeneuve. * [[Loeb Classical Library]] editat per C. E. Bennett * [[Scriptorum Classicorum Bibliotheca Oxoniensis]] editat per Eduardus C. Wickham Per altra banda, actualment hi ha dues edicions en línia, corresponents a [[The Latin Library]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.thelatinlibrary.com/hor.html|títol=The Latin Library (Horaci)|consulta = 31/5/2014|llengua =anglès}}</ref> i [[Biblioteca Perseus]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.perseus.tufts.edu/hopper/collection?collection=Perseus:collection:Greco-Roman|títol=Perseus Collection (Greek and Roman Materials)|consulta = 31/5/2014|llengua =anglès}}</ref> ==== Transmissió manuscrita ==== Tal com ja s'ha mencionat, la compilació del ''Cant secular'' ha anat lligada a la de les ''Odes''. Per aquest motiu, per a la transmissió manuscrita, vegeu les ''[[Odes (Horaci)|Odes]]''. ==== Traduccions al català i castellà ==== Les traduccions del ''Cant secular'' es troben normalment editades juntament amb els quatre llibres d'''Odes'' d'Horaci. En català, tan sols està traduïda per l'editorial Fundació Bernat Metge, a càrrec de Josep Vergès. En llengua castellana tenim dues edicions: * [[Editorial Gredos]], traduïda per José Luis Moralejo * Universitat Autònoma Nacional de Mèxic, traduïda per Rubén Bonifaz Nuño. == Traductors == * [[Josep Vergés i Fàbregas]] * [[Joan Sardà i Lloret]] * [[Joaquim Garcia Girona]] * [[Miguel Parera Cort]] * [[Aquilino Iglesia Alvariño]] * [[José Luis Moralejo]] == Referències == {{referències}} == Bibliografia == === Vida i obra d'Horaci === * HoraciAlberte González, Antonio & Codoñer Merino, Carmen. ''Historia de la Literatura Latina''. Càtedra, Madrid, 1997 * Albrecht, Michael Von. ''Historia de la Literatura Romana: Desde Andronico Hasta Boecio''. Herder, 1997 * Bayet, Jean. ''Literatura Latina''. Ariel, Barcelona 1966 * CITRONI, M - CONSOLINO, F. E., LABATE, M., NARDUCCI, E., ''Letteratura di Roma Antica, ''Laterza, Roma-Bari 1997. * Conte, Gian Biagio. ''Latin Literature: A History''. Baltimore, Johns Hopkins University Press, 1999 * Harrison, S. J. A Companion to Latin Literature. Malden, MA: Blackwell Pub. 2005 === Traduccions en català === * Joan Carbonell i Manils. Horaci: ''Epodes'' (en català). Barcelona: La Magrana, març de 2004. {{ISBN|84-8264-526-9}} === Edicions bilingües === * Horacio (2008). ''Sátiras. Epístolas. Arte poética.'' Madrid: Editorial Gredos. [[ISBNGredos 978-84-249-3577-1]].{{ISBN|978-84-249-3577-1}} * Horaci–Horacio (2007). ''Odas. Canto Secular. Epodos''. Madrid: Editorial Gredos.Gredos [[ISBN{{ISBN|978-84-249-2879-7}} * 978-84-249-2879-7]]. Vergés, Josep. ''Q. Horaci Flac: Odes i Epodes. ''Fundació Bernat Metge: Barcelona, 1978-1981. * Llorenç Riber''. ''''Q. Horaci Flac: Sàtires i Epístoles.'''' ''Fundació Bernat Metge: Barcelona, 1927. === Edicions crítiques === * D. R. Shackleton Bailey. Q. Horativs Flaccvs: Opera (en llatí). Monachii [etc.]: Saur, 2001. {{ISBN|3598712340}} == Vegeu també == * [[Col·lecció Fundació Bernat Metge (Literatura llatina)|Col·lecció Fundació Bernat Metge]]Metge]]. * [[Tòpics horacians]]. * [[Gens Horàcia]]. * [[Horacianes]]. == Enllaços externs == {{Projectes germans |commonscat=Quintus Horatius Flaccus |s=Horaci |q=Horaci }} * [http://www.ESPACE-HORACE.org Espace Horace]. {{fr}} * {{gutenberg author|id=Horace_(-65--8)|name=Horace}} * [http://www.thelatinlibrary.com/hor.html ''The works of Horace'' '''The Latin Library.com'''] * [http://www.poetseers.org/the_great_poets/the_classics/horace/ ''Selected Poems of Horace''] * [http://www.perseus.tufts.edu/cache/perscoll_Greco-Roman.html '''The Perseus Project''' — ''Latin and Greek authors (with English translations), including Horace''] * [http://www.stoa.org/diotima/anthology/horawillbio.shtml ''Biography and chronology''] * [http://www.biblion.com/litweb/biogs/horace.html ''Litweb'']|q=Horaci}} * [http://www.intratext.com/Catalogo/Autori/Aut186.HTM ''Horace's works]:works'']: text, concordances and frequency list''list. * [http://www.rhapsodes.fll.vt.edu/horace_ode_1.htm SORGLL:[http://www.poetryintranslation.com/PITBR/Latin/Horacehome.htm ''Horace,Poetry Odesin I.22,Translation read(Horace)]. * by[http://www.ESPACE-HORACE.org RobertEspace Sonkowsky'']Horace]. {{Autoritat}} {{Viccionari-lateral|Horaci}} [[Categoria:Poetes satírics romans]] [[Categoria:Escriptors clàssics]] [[Categoria:Persones de la província de Potenza]] [[Categoria:Gens Horàcia|Flac, Quint Horaci]] [[Categoria:Morts a Roma]] [[Categoria:Escriptors antics en llatí de tradició directa]] [[Categoria:Escriptors italians en llatí]] [[Categoria:Poetes italians]] [[Categoria:Romans del segle I aC]] [[Categoria:Artistes de la Basilicata]]