Leiden

{{cal geo}} {| align=right cellpadding=4 cellspacing=0 width=280 style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; font-size: 95%;" |+<big>'''Leiden'''</big> |- | align=center colspan="2" | {| style="background:#f9f9f9;" border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" |- align=center | [[Fitxer:Leiden flag.svg|120px|Bandera de Leiden]] |- align=center | {{mida|1=(Bandera de Leiden)}} [[Fitxer:Arms Leiden.jpg|80px|Escut de Leiden]] |- align=center | {{mida|1=(Escut de Leiden)}} |} |- align=center valign=top | colspan="2" style="background:#ffffff;" | [[Fitxer:LocatieLeiden.png|Situació de Leiden als Països Baixos]] |- | [[Províncies dels Països Baixos|Província]] | [[Fitxer:Flag Zuid-Holland.svg|20px| ]] [[Holanda Meridional]] |- | [[Alcalde]] | H.J.J. (Henri) Lenferink |- | [[Àrea]]<br />&nbsp;- Terra<br />&nbsp;- Aigua | 23,16&nbsp;[[km²]]<br /> 21,95 <br /> 1,21&nbsp;km² |- | [[Població]]<br /><br />&nbsp;- [[Densitat]] | 117.037 {{mida|1=<br />(1 gener 2009)}}<br /> 5332 h/km² |- | Pàgina web | http://www.leiden.nl/ |} {{coord|52|09|26|N|04|29|33|E|region:NL_type:city|display=title}} '''Leiden''' ({{Audio|327_Leiden.ogg|{{mida|1=pronunciació en neerlandès}}}} ['lɛidən], ['lɛidə] {{mida|1=[[Alfabet fonètic internacional|AFI]]}}, antigament escrita com ''Leyden'') és una [[ciutat]] de la província d'[[Holanda Meridional]] (''Zuid-Holland'' en [[neerlandès]]), als [[Països Baixos]]. Segons la informació estadística de l'[[ajuntament]] de Leiden {{mida|1=([http://www.leiden.nl/dspage.asp?objectid=22643&sessionid=1z1FIsdvhsUhCt3Q4aGBJh@SuKEX@lW9pD8XH1!f8xG5jif1WxRze8Ga59bo5Wz8 enllaç extern, en neerlandès])}}, l'1 de gener del [[2006]] la ciutat té 118.070 habitants (118.598 habitants l'any anterior), i és, després de [[Rotterdam]], [[La Haia]] i [[Dordrecht]], la quarta ciutat més poblada de la província. Forma part de l'anomenat ''[[Randstad]]''. El seu [[municipi]] s'estenia el 2006 fins als municipis de: [[Leiderdorp]] per l'est; [[Teylingen]] i [[Oegstgeest]] pel nord; [[Katwijk]], arribant fins a la costa pel nord-est; [[Wassenaar]] i [[Voorschoten]] per l'oest; [[Leidschendam-Voorburg]] i [[Zoeterwoude]]{{Infotaula pelgeografia sud.política}} [[Fitxer:Bicis'''Leiden''' a({{Audio|Nl-Leiden.oga|{{mida|1=pronunciació l'estacióen neerlandès}}}} [ˈlɛidən], [ˈlɛidə] {{mida|1=[[alfabet fonètic internacional|AFI]]}}, antigament escrita com ''Leyden'') o '''Leida''', és una [[ciutat]] de Leiden.JPG|thumb|esquerra|Garatgela província d'[[Holanda Meridional]], als [[Països Baixos]]. L'1 de bicicletesgener ade l'estació2025 tenia 130.638 habitants<ref>{{Ref-web|títol=Leiden (Municipality, Zuid-Holland, Netherlands) - Population Statistics, Charts, Map and Location|url=https://citypopulation.de/en/netherlands/admin/zuid_holland/0546__leiden/|consulta=2026-01-11|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20251117042850/https://citypopulation.de/en/netherlands/admin/zuid_holland/0546__leiden/|arxiudata=2025-11-17|llengua=en|cognom=Brinkhoff|editor=citypopulation.de|nom=Thomas}}</ref> (2006 eren 118.070).<ref>{{Ref-web|títol=Gemeente Leiden in cijfers en grafieken|url=https://allecijfers.nl/gemeente/leiden/|data=2016-07-01|consulta=2025-10-11|llengua=nl-NL}}</ref> És, després de tren[[Rotterdam]], [[La Haia]] i [[Dordrecht]], la quarta ciutat més poblada de Leiden.]]la província. Forma part de l'anomenat ''[[Randstad]]''.<ref name="mayor_now">{{cite web |url=http://gemeente.leiden.nl/bestuur/college-van-bw/wie-is-wie/ |title=College van burgemeester en wethouders |trans-title=Board of mayor and aldermen |language=nl |publisher=Gemeente Leiden |access-date=8 agost 2013 |url-status = dead |archive-url = https://web.archive.org/web/20130708043153/http://gemeente.leiden.nl/bestuur/college-van-bw/wie-is-wie/ |archive-date = 8 July 2013 |df=dmy-all}}</ref> FormaEl part[[municipi]] des'estenia l'anomenadael "[[regió2006 Holandafins Renània]]"als (''regiómunicipis Hollandde Rijnland''),[[Leiderdorp]] juntamentper ambl'est; [[Alkemade]],[[Teylingen]] [[Hillegom]],i [[Oegstgeest]] pel nord; [[Katwijk]], [[Leiderdorp]],toca [[Lisse]],la [[Noordwijk]],costa [[Noordwijkerhout]],pel [[Oegstgeest]],nord-est; [[Teylingen]],[[Wassenaar]] [[Voorschoten]],i [[Voorschoten]] per l'oest; [[Leidschendam-Voorburg]] i [[Zoeterwoude]].[[Zoeterwoude]] pel sud. LesForma sevespart [[coordenadesde geogràfiques]]l'anomenada sónregió 52°10′N[[Holanda 4°29′Edel (enSud]] forma(''regió decimal:Holland 52,16N,Rijnland''), 4,49E).juntament Alamb sistema[[Alkemade]], de[[Hillegom]], coordenades[[Katwijk]], neerlandès[[Leiderdorp]], RD[[Lisse]], (''Rijksdriehoeksmeting''):[[Noordwijk]], 94,[[Noordwijkerhout]], 464.[[Oegstgeest]], [[Teylingen]], [[Voorschoten]], i [[Zoeterwoude]]. == Símbols == [[Fitxer:Leiden - escudo de armas[[Fitxer:Flag (Lakenhal).jpg|right|thumb|100px|{{mida|1=Escutof d'ArmesLeiden.svg|miniatura|100px|esquerra|{{mida|1=Bandera de Leiden}}]] [[Fitxer:Flag_Leiden.gif|thumb|100px|left|{{mida|1=Bandera[[Fitxer:Arms_Leiden.jpg|miniatura|100px|esquerra|{{mida|1=Escut de Leiden}}]] [[Fitxer:Arms_Leiden.jpg|thumb|100px|left|{{mida|1=Escut[[Fitxer:Leiden de- Leiden}}]] ''Informacióescudo basadade bàsicamentarmas en(Lakenhal).jpg|miniatura|{{mida|1=Escut dadesd'Armes de l'AjuntamentLeiden}}|esquerra|133x133px]] La de[[ciutat]] Leiden.de {{mida|1=([http://www.leiden.nl/dspage.asp?objectid=22724Leiden enllaçté extern,el enmalnom neerlandès])}}'' LaSleutelstad [[ciutat]](‘ciutat de Leidenles estaclaus’) anomenadapel lasimbol "Ciutat-clau"de (''Sleutelstad''les enclaus neerlandès).de L'origenl'escut. d'aquestAquest símbol de la ciutat es remunta al [[1293]] quan ja hi havia documents amb un segell on apareix l'[[apòstol]] [[San[[Sant Pere|Pere]] (sant [[sant patró|patró]] de la ciutat), guardià de les portes del cel, portant una [[clau (eina)|clau]]. === Escut d'Armes === La clau ha format part(eina)|clau]].<ref>{{Ref-web|títol=Geschiedenis devan Leiden des del [[segle XIII]]. Més tard aquesta clau va transformar-se a dues claus creuades que encara es troben a l'[[escut (heràldica)|escut]]. A més<nowiki>[Història de les claus, a l'escut d'armes apareix un lleó combatent vermell sobre una muralla amb el text (en [[llatí]]): "''Haec libertatis ergo''" ("Això per a la llibertat"). Aquest escut remunta a la resistència dels Països Baixos contra [[Espanya]] al [[segle XVI]]. L'urpa esquerra del lleó descansa sobre un escut platejat amb dues claus vermelles creuades, iLeiden]</nowiki>|url=https://www.visitleiden.nl/nl/cultuur/leidse-geschiedenis|consulta=2025-10-11|llengua=nl|editor=Visit l'urpaLeiden}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Architecture dretaand sostéInterpretation: unaEssays espasafor platejadaEric ambFernie|url=https://www.google.cat/books/edition/Architecture_and_Interpretation/Wn6siVd4lKoC?hl=ca&gbpv=1&dq=saint+peter+patron+leiden&pg=PA324&printsec=frontcover|editorial=Boydell mànecPress|data=2012|isbn=978-1-84383-781-7|llengua=en|nom=Jill|cognom=Franklin|nom2=T. daurat.A.|cognom2=Heslop|nom3=Christine|cognom3=Stevenson|pàgines=324}}</ref> [[Fitxer:BanderaLa clau ha format part de Leiden (Blauwpoortsbrug,des 15-07-2006).jpg|right|thumb|100px|{{mida|1=Banderadel {{segle|XIII}}. Més tard s'hi van posar dues claus creuades. A més de Leiden}}]]les claus, a l'escut d'armes apareix un lleó combatent vermell sobre una muralla amb el text (en [[llatí]]): "''Haec libertatis ergo''" (‘per causa d'aquesta llibertat’). Aquest escut remunta a la resistència dels Països Baixos contra [[Espanya]] al {{segle|XVI|s}}.<ref>{{Ref-llibre|cognom=van den Vondel|nom=Joost|títol=De werken|edició=edició 1929|llengua=nl|data=1630|pàgines=329—|capítol=Haec Libertatis Ergo, Papieren Geld geoffert op het autaer van de Hollandsche Vryheyd.|urlcapítol=https://www.dbnl.org/tekst/vond001dewe03_01/vond001dewe03_01_0045.php|volum=tom 3}}</ref> L'urpa esquerra del lleó descansa sobre un escut platejat amb dues claus vermelles creuades, i l'urpa dreta sosté una espasa platejada amb mànec daurat. ===[[Fitxer:Bandera Banderade === LesLeiden (Blauwpoortsbrug, 15-07-2006).jpg|miniatura|{{mida|1=Bandera de Leiden}}]]Les claus també apareixen al disseny de la [[bandera]] de la ciutat, que va ser aprovada el [[1949]] per l'[[Ajuntament]]. La bandera és de proporcions 3 x 2, amb tres bandes horitzontals d'igual amplada de colors vermell, blanc i vermell. Cap al costat de l'asta, hi ha un cercle vermell amb les dues claus creuades, també en vermell. == Història == [[Fitxer:Bicis a l'estació de Leiden.JPG|miniatura|esquerra|Garatge de bicicletes a l'estació de tren de Leiden.]] === PrecedentsOrígens === Va haver-hi una fortificació [[romans|romana]][[Antiga Roma|romana]] a Leiden al [[segle IV]].{{segle|IV|s}}, Peròperò la suposada connexió de Leiden amb la romana [[Lugdunum''[[Lugdunum Batavorum]]Batavorum]]'' no és certa, ja que aquest campament romà és en realitat l'actual [[Katwijk]].[[Katwijk]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ottenheym|nom=Konrad|títol=Local antiquities, local identities|url=https://www.manchesterhive.com/abstract/9781526131027/9781526131027.00019.xml|data=2018|editorial=Manchester University Press|pàgines=261-285.|capítol=On Romans, Batavians and giants: The quest for the true origin of architecture in the Dutch Republic.}}</ref> [[Fitxer:Leiden - De Burcht 20060714.jpg|right|thumb|150px|{{mida|1=De20060714.jpg|miniatura|De Burcht}}]]Burcht ]] La ciutat es va originar al peu d'un [[Landwehr|landweer]],[[Landwehr|''landweer'']], un pujol artificial, aixecadaaixecat entre els anys [[800]] i [[1150]], a la confluència dels Vell i Nou [[Rin]] (restes del vell curs del riu Rin). L'esment escrit més antic de l'any [[860]] parla de ''Leithon''. Al pujol artificial va edificar-se un castell (''De Burcht'', ''{{mida|1=[[#Fortificacions|vegeu la secció "Fortificacions"]]}}''), on residia inicialment un vassall del [[Bisbat d'Utrecht|bisbe]] d'[[Utrecht]], però al voltant del [[1100]] el castell va passar a mans del [[comte d'Holanda]]. La ciutat va ser governada per vescomtes, els representants dels comtes d'Holanda, fins elal [[1420]]. L'assentament va rebre alel [[1266]] confirmació dels drets municipals ja anteriorment concedits, i es va desenvolupar amb una florent indústria de teixits fins a arribar a ser una de les ciutats més grans de la regió anomenada Holanda. El [[1389]], quan la població havia crescut a uns 4000 4.000 habitants, la ciutat va haver de ser estesa amb l'ampliació entre el [[Canal navegable|canal]] Rapenburg (anteriorment era el marge sud de la ciutat) i el Witte Singel (part del canal circular al voltant de l'actual centre de la ciutat). === Segles XV i XVI === El [[1420]], en el marc d'una guerra civil (''Hoekse en Kabeljauwse twisten'' en neerlandès), Leiden va ser conquerit pel [[duc]] [[Jan van Beieren]].Beieren]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Violence and Discourse in the Low Countries 1100–1600|url=https://doi.org/10.1007/978-3-319-42040-0_4|editorial=Springer International Publishing|data=2016|lloc=Cham|isbn=978-3-319-42040-0|pàgines=177–231|doi=10.1007/978-3-319-42040-0_4|llengua=en|nom=Maria|cognom=Brouwer}}</ref> El duc amb el seu exèrcit van marxar des de [[Gouda]][[Gouda (Països Baixos)]] en direcció a Leiden per tal de conquerir la ciutat. L'exèrcit estava ben equipat i tenia alguns canyons. [[Filips van Wassenaar]], vescomte de Leiden, i els altres nobles locals (del bàndol "''Hoekse''"), van assumir que el duc assetjaria Leiden primer i enviaria petites unitats per tal de conquerir les ciutadelles del voltant. Però Jan van Beieren va triar atacar les ciutadelles primer amb el seu exèrcit. Tot disparant sobre les muralles i portes de la ciutat, les tropes van poder afeblir les ciutadelles una per una. En el transcurs d'una setmana Jan van Beieren va conquerir els castells de Poelgeest, Ter Does, Hoichmade, De Zijl, Ter Waerd, Warmond i De Paddenpoel. El 24 de juny l'exèrcit va aparèixer davant de les muralles de Leiden. El 17 d'agost del [[1420]], després d'un setge de dos mesos, la ciutat es va entregar a Jan van Beieren. El vescomte de la ciutadella, Filips van Wassenaar, va ser desposseït dels seus càrrecs i drets, i va passar els seus darrers anys captiu. A finals del [[segle XV]],{{segle|XV}}, els establiments de teixits de Leiden van ser molt importants. L'[[església (arquitectura)|església]] més grangrossa de Leiden, la [[Pieterskerk (Leiden)|Pieterskerk]] (església de [[Sant Pere|Pere]]) tenia inicialment una de les [[torre]]s més gransaltes dels [[Països Baixos]]. Tanmateix, degut a una [[tempesta]], la torre de més de 100  metres es va esfondrar l'1 de març del [[1512]]. La[[1512]] torrei mai no es va reconstruir. Aquesta església, la primera de Leiden, està lligada amb l'origen del símbol de la ciutat: les dues claus creuades. Ja en el [[1121]] es va construir en aquest lloc una [[capella (arquitectura)|capella]] dedicada als apòstols Pere i Pau ''{{mida|1=([[#Esglésies|vegeu la secció "Esglésies"]])}}''. La ciutat va jugartenir un paper important en la [[Guerra dels Vuitanta Anys]]. El [[1572]] la ciutat va triar estar de part de la rebel·lió antiespanyola. El [[Governador]][[governador]] dels Països[[Països Baixos,Baixos [[Luisespanyols]], [[Lluís de Requesens]],Requesens i Zúñiga]], assetja la ciutat el [[1574]]. El [[setge de Leiden]] va durar des de maig fins elal 3 d'octubre del [[1574]],1574, quan la ciutat es va alliberar gràcies a la destrucció dels dics, possibilitant així l'accés de bots amb provisions pels habitants de la ciutat.ciutat.<ref>{{Ref-publicació|article=Juegos con Lucilio: los Centones Luciliani de Ianus Dousa, primicias de la Filología Clásica en Leiden|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=246566|publicació=Revista de estudios latinos: RELat|data=2001|issn=2255-5056|pàgines=137–154|exemplar=1|nom=Chris|cognom=Heesakkers}}</ref> Després de la resistència oposada al setge, es concedeix a la ciutat la [[universitat]] el [[1575]].1575. La [[Universitat de Leiden]] és la universitat més antiga de les [[Províncies Unides]]. Amb això, l'''[[stadhouder]]'' [[Guillem I d'Orange-Nassau]] va mostrar el seu agraïment i reconeixement als pobladors de Leiden, que havien resistit el setge per part dels espanyols en nom del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]]. La tradició diu que se'ls va oferir als habitants de Leiden la possibilitat de triar entre la universitat i certa exempció d'impostos. L'alliberament de Leiden encara se celebra grandiosament, cada 3 d'octubre ''{{mida|1=([[#Esdeveniments|vegeu la secció "Esdeveniments"]])}}''. Des de llavors la universitat, els estudiants i les cases d'estudiants són un factor dominant en la imatge de la ciutat. === Segles XVII i XVIII === [[Fitxer:Leiden - Pilgrims (Pieterskerk, 20060719).jpg|right|thumb|180px|{{mida|1=Placa20060719).jpg|miniatura|Placa en memòria dels ''Pares Peregrins''}}]] AlPeregrins'' [[segle]] Al XVII]]{{segle|XVII}} es produeix una gran prosperitat de la ciutat, gràcies a l'impuls que refugiats dels [[Països Baixos espanyols]] van donar a la indústria tèxtil. Abans del setge del 1574, la ciutat havia comptat ambtingut uns 15.000  habitants, dels quals aproximadament una tercera part van perdre la vida durant el setge; el [[1622]] Leiden va créixer fins elsals 45.000 habitants,<ref>{{Ref-llibre|títol=The habitants,Cambridge Economic History of Europe from the Decline of the Roman Empire: Volume 4, The Economy of Expanding Europe in the Sixteenth and Seventeenth Centuries|url=https://www.google.cat/books/edition/The_Cambridge_Economic_History_of_Europe/fvA8AAAAIAAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=leiden+1622+45000+habitants&pg=PA46&printsec=frontcover|editorial=CUP Archive|data=1967-05|isbn=978-0-521-04507-0|llengua=en|nom=E. E.|cognom=Rich|nom2=C. H.|cognom2=Wilson|pàgines=46}}</ref> mentre que cap elal [[1670]] es va arribar fins i tot un nombre proper als 70.000. A l'[[Edat d'Or Holandesa]], Leiden era, després d'[[Amsterdam]], la ciutat més gran dels Països Baixos. El creixement de població va fer necessària la construcció de canals i "canals circulars" (que envoltaven les ciutats, anomenats "''Singel''" en neerlandès). L'actual centre de la ciutat de Leiden, reconeixedor pel disseny del "''Singel''", es va completar el [[1659]]. Leiden també és conegut com un dels llocs on alguns dels [[Pelegrins]][[pares (''Pilgrims''),pelegrins|pelegrins]] (''pelgrims''), així com alguns dels primers colons de [[Nova Amsterdam]], van viure per un temps a començaments del [[segle XVII]],{{segle|XVII}}, abans de la seva partença cap elal [[Nou Món]]. Al [[segle XVIII]]{{segle|XVIII}} decau la indústria tèxtil. Degut a mesures proteccionistes a [[França]] va empitjorar la posició de competència. A més a més, els salaris havien de ser relativament alts, perquè el cost de la vida a la regió d'[[Comtat d'Holanda|Holanda]] era alt degut a l'alta pressió fiscal. Els empresaris tèxtils de Leiden van traslladar parts del procés de producció a "terres de baix salari": [[Twente]] i els voltants de [[Tilburg]]. El resultat va ser un constant descens del nombre d'habitants de Leiden, que a finals del segle XVIII{{segle|XVIII}} havia baixat a 30.000 i cap elal 1815 arribaria a un mínim de 27.000. === Segles XIX i XX === [[Fitxer:Leiden - placa barco de pólvora.jpg|right|thumb|150px|{{mida|1=Placapólvora.jpg|miniatura|{{mida|1=Placa que indica on estava el vaixell de pólvora que va explotar.}}]] El 12 de gener del [[1807]] la ciutat va ser víctima d'una catàstrofe quan va explotar un vaixell que carregava [[pólvora]], amarrat il·legalment al costat est del canal Rapenburg. L'explosió va destruir centenars de cases, incloent-hi la de la família d'impressors [[Elsevier]]. Aproximadament 150 ciutadans van perdre la vida. El rei [[Lluís Bonaparte]] va visitar personalment la ciutat per tal de coordinar l'ajut per les víctimes. En el lloc de la "ruïna" originada per l'explosió es van construir el ''[[Van der Werfpark]]'' (Parc Van der Werff, ''{{mida|1=[[#Rius, canals i parcs|vegeu "Rius, canals i parcs"]]}})'' i el ''Kamerlingh Onnes Laboratorium'' (Laboratori Kamerlingh Onnes). AEl començaments12 delde [[seglegener XIX]]del [[1807]] la manufacturaciutat deva baietaser s'abandona,víctima encarad'una catàstrofe quan va explotar un vaixell que carregava [[pólvora]], amarrat il·legalment al costat est del canal Rapenburg. L'explosió va destruir centenars de cases, incloent-hi la indústriade segueixla sentfamília d'impressors [[Elsevier]].<ref>{{Ref-publicació|article=The explosion of a ship, loaded with black powder, in Leiden in 1807|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0734743X00000671|publicació=International Journal of Impact Engineering|data=2001-05-01|issn=0734-743X|pàgines=507–514|volum=25|exemplar=5|doi=10.1016/S0734-743X(00)00067-1|nom=H. J.|cognom=Reitsma}}</ref> Aproximadament 150 ciutadans hi van perdre la basevida. El rei [[Lluís Bonaparte]] va visitar personalment la ciutat per atal l'economiade coordinar l'ajut per les víctimes. En el lloc de Leiden.la "ruïna" originada per l'explosió es van construir el ''[[Van der Werfpark]]'' (Parc Van der Werff, ''{{mida|1=[[#Rius, canals i parcs|vegeu "Rius, canals i parcs"]]}})'' i el ''Kamerlingh Onnes Laboratorium'' (Laboratori Kamerlingh Onnes). A començaments del {{segle|XIX}} la manufactura de baieta s'abandona, encara que la indústria sempre roman la base per a l'economia de Leiden. El [[1842]], és va estrenar la línealínia de [[ferrocarril]] cap a [[Haarlem]], molt important per Leiden, es va posar ús.Leiden. El [[1843]] es va realitzarseguir la connexió amb [[La Haia]].Haia]].<ref>{{Ref-llibre|títol=The Art of Building: International Ideas, Dutch Debate 1840-1900|url=https://www.google.cat/books/edition/The_Art_of_Building/XwA7DwAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=leiden+1842+railway+haarlem&pg=PT65&printsec=frontcover|editorial=Routledge|data=2017-10-23|isbn=978-1-351-78561-7|llengua=en|nom=Auke Van Der|cognom=Woud|pàgines=65}}</ref> Durant el segle XIX{{segle|XIX}} es produiriava produir alguna millora en la desolada situació socioeconòmica, gràcies també a la línealínia del ferrocarril, però el nombre d'habitants al voltant l'any [[1900]] encara no havia pujat molt per sobre dels 50.000. La recessió econòmica es plasma vívidament en la caiguda de la població: la població de Leiden que s'estima que va arribar als 100.000  habitants el [[1640]], es va enfonsar a 30.000 entre el [[1796]]1796 i el [[1811]], i alel [[1904]] era de 56.044  habitants. No va serA finspartir elde [[1896]]1896 que Leiden va començar a estendre's fora dels canals circulars ("''singels''" en neerlandès) del [[segle XVII]].{{segle|XVII|s}}. Particularment després del [[1920]] ess'hi van establir noves indústries en la ciutat,indústries, com la indústria conservera (part est del centre de la ciutat) i la indústria del metall (''Hollandse Constructie Groep'', Grup de Construcció Holandesa). El [[1866]]1866 la ciutat va ser afectada per l'últimauna última gran [[epidèmia]] (elde [[còlera]]),[[còlera]], que el [[1868]]1868 va portar a l'inici demotivar la construcció del nou Hospital Acadèmic (''Academisch Ziekenhuis'', on ara se situa el Museu Nacional d'Etnologia, ''Rijksmuseum voor Volkenkunde'').Volkenkunde'').<ref>{{Ref-llibre|títol=Cultural Resilience during Nineteenth-Century Cholera Outbreaks in the Netherlands|url=https://www.jstor.org/stable/jj.3610951.9|editorial=Amsterdam University Press|data=2023|pàgines=121–136|nom=Lotte|cognom=Jensen}}</ref> El [[1883]]1883 no només Leiden es va espantar, també els Països Baixos sencers, per les notícies de l'arrest de la ''[[Maria Swanenburg|Goeie Mie]]'' ("La bona Mie", també coneguda com "La Barrejadora de Verí de Leiden", en neerlandès: ''Leidse Gifmengster''), que en el transcurs de diversos anys va fer al menysalmenys 27 víctimes. Per gran pena de molts, en el cru hivern del [[1929]] l'[[ajuntament]] es va incendiar. De l'immoble només es va mantenir dreta la façana que dónadona a la Breestraat. Molt poc abans de l'incendi, algunes pintures valuoses van ser traslladades a un altre lloc per restauració. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Leiden va ser durament afectada pels bombardejos aliats. Els voltants de l'estació i el Marewijk (actualment els voltants dels carrers Schuttersveld i Schipholweg) van ser devastats gairebé totalment. La part més important de la història dels Països Baixos en la que Leiden va contribuir, va ser la [[Constitució]] dels Països Baixos. [[Johan Rudolf Thorbecke]] (1798-1872) va escriure la Constitució dels Països Baixos l'abril del [[1848]] a casa seva del carrer Garenmarkt, 9 a Leiden.Leiden.<ref>{{Ref-publicació|article=Constitutional Reform In the Netherlands in 1848|url=https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1111/j.1540-6563.1966.tb01749.x|publicació=The Historian|data=1966-05-01|issn=0018-2370|pàgines=405–425|volum=28|exemplar=3|doi=10.1111/j.1540-6563.1966.tb01749.x|llengua=en|nom=Gerlof D.|cognom=Homan}}</ref> [[Fitxer:Leiden - Haarlemmerstraat.jpg|right|thumb|100px|{{mida|1=Haarlemmerstraat}}]]Haarlemmerstraat.jpg|miniatura|{{mida|1=Haarlemmerstraat}}]] === Segle XXI === Leiden té importants funcions com a centre de comerç i de compres per a les comunitats al voltant de la ciutat. Té el carrer comercial més llarg de Leiden, dels Països Baixos, i possiblement d'Europa, la Haarlemmerstraat, amb gairebé un quilòmetre de llarg. <!-- == Llocs d'Interèsd'interès == Debido a la recesión económica desde finales del siglo XVII hasta principios del XX, gran parte del centro de la ciudad de los siglos XVI y XVII sigue aún intacta. Algunos lugares de interés importantes son: * El Ayuntamiento (''Stadhuis''), con la fachada renacentista más ancha de los Países Bajos. Es un edificio del siglo XVI, que fue gravemente dañado por un incendio en [[1929]]. * La Casa de Pesos y Medidas, ''de Waag'' ("la balanza"), antiguo edificio donde se pesaban las mercancías, construido pora [[Pieter Post]]. * El canal Rapenburg con el Edificio de la Academia (''Academiegebouw''), el edificio más antiguo y el corazón de la [[Universidad de Leiden]]. * El Viejo [[Observatorio]]. * Nueve [[molino]]s. Entre ellos el ''Molen de Valk'' ([[1743]]), molino de grano que funciona como museo. * La Escuale Latina (''Latijnse School'', [[1599]]), el viejo [[liceo]] donde [[Rembrandt]] estudió antes de inscribirse en la universidad. Las clases y exámenes eran en latín. Fue construido por [[Lieven de Key]]. * El taller municipal de carpintería (''Stadstimmerwerf'', [[1612]]), con un patio y embarcadero. Construido por [[Lieven de Key]]. * 35 patios interiores ajardinados. * La ''Gemeenlandshuis van het Hoogheemraadschap van Rijnland'' ("Casa Común de la Autoridad de las Aguas de Renania") ([[1596]], restaurado en [[1878]]), con una bonita fachada renacentista. Responsable de los trabajos hidráulicos de la región neerlandesa de [[Renania]] (entre La Haya, Utrecht, Amsterdam y la costa) desde el siglo XIII. * El antiguo Juzgado (''Gerecht''). * La ''Pesthuis'' ("la casa de la peste"), edificio del siglo XVII construido justo fuera de la ciudad para curar a los pacientes que sufrieron la plaga de [[peste bubónica]]. Sin embargo no fue nunca utilizado para ello, pues tras ser construido, la temida enfermedad ya no apareció más en los Países Bajos. Fue hospital, cuartel, manicomio, prisión y museo. Actualmente (''2006'') forma parte del Museo Nacional de Historia Natural Naturalis (''Nationaal Natuurhistorisch Museum Naturalis''). --> === Fortificacions === * el ''Burcht'' (el castell). En l'important i estratègic punt d'unió dels dos brancals del "Vell Rin" (''Oude Rijn''), s'aixeca el vell castell ''De Burcht'', una muralla circular construïda sobre un turó de terra. El turó va ser probablement un refugi contra la pujada de les aigües abans que una petita fortificació fos construïda al capdamunt al [[segle XI]].{{segle|XI}}. * dues portes de la ciutat. De les velles portes d'entrada a la ciutat de Leiden, només en resten dues, la ''Zijlpoort'' i la ''Morschpoort''. Totes dues daten de finals del [[segle XVII]].{{segle|XVII|s}}. * el ''Gravensteen''. Construït com a fortificació al [[segle XIII]],{{segle|XIII|s}}, ha servit des de llavors com a casa, biblioteca i presó. En l'actualitat és un dels edificis de la Universitat. Tret d'una petita torre de vigilància al ''Singel'', no hi resta res de les muralles de la ciutat. === Esglésies === Després que Leiden s'alliberés dels espanyols el 1574, els [[Calvinistes]] van instaurar el servei de culte a la ciutat. Les esglésies catòliques es van transformar en les austeres esglésies [[protestant]]s. Les principals esglésies de les moltes que hi ha a Leiden són: :* la ''[[Pieterskerk (Leiden)|Pieterskerk]]'' (Església de Sant Pere), la més antiga de Leiden ([[1315]]). Conté monuments a [[Joseph Justus Scaliger|Scaliger]], [[Boerhaave]] i altres famosos erudits. Pel setembre del [[2001]] van començar les obres de restauració (basades en investigacions que van començar el [[1993]] per tal d'identificar els danys i catalogar els treballs necessaris), ja que un insecte anomenat [[escarabat del rellotge de la mort]] ha estat atacant l'estructura de la teulada, i també altres parts de l'església necessiten restauració. El [[2006]] les obres estan encara en curs, i es preveu treballar en la part superior de l'església fins a començaments del [[2007]]. ''Vegeu també la referència en la [[#Segles XV i XVI|secció "Segles XV i XVI"]]''. :* la ''Hooglandse Kerk'' ("Església de les Terres Altes", anteriorment església i també catedral de Sant Pancraci), la més gran que encara està en ús en la ciutat. Va ser construïda entre el [[1380]] i el [[1535]]. Té la nau transversal gòtica més gran del món, amb els seus 65,70 m. Conté un monument a [[Pieter Adriaanszoon van der Werff]]. * la Marekerk, església del [[1649]], important històricament pel seu estil constructiu. [[Arent van 's Gravesande]] va dissenyar l'església el [[1639]] (altres exemples del seu treball a Leiden són ''De Lakenhal'', que alberga el museu municipal, i la Biblioteca Universitària de Leiden - Bibliotheca Thysiana). La ciutat en creixement necessitava una altra església i la Marekerk va ser la primera església construïda a Leiden (i als Països Baixos) després de la [[Reforma protestant|Reforma]], adaptada al culte protestant per primera vegada en la història de les esglésies dels Països Baixos. És un exemple de [[classicisme]] neerlandès. En el disseny de Van 's Gravesande d'aquesta construcció octogonal, el [[púlpit]] és la peça central de l'església, amb els bancs al seu voltant. El púlpit segueix el model del de la ''Nieuwe Kerk'' a [[Haarlem]] (dissenyat pel [[Jacob van Campen]]). L'edifici es va fer servir per primera vegada el [[1650]], i encara està en ús ''(el 2006)''. [http://www.marekerk.nl Enllaç extern a la pàgina de la Marekerk]. * la ''Oud-Katholieke Parochie van de H.H. Fredericus en Odulfus'', parròquia de l'[[Església Catòlica Antiga]] situada en el carrer Zoeterwoudsesingel, 49. * en alguns carillons de les esglésies de Leiden i sona la música del compositor [[F. E. A. Koeber]] especialista en música per a carillons. <!-- === Rius, canals i parcs === Las dos ramas del [[Viejo Rin]] (''Oude Rijn''), que entran en Leiden por el este, se unen en el centro de la ciudad. La ciudad está además intersectada por numerosos [[canal]]es. En el lado sur de la ciudad, el [[Hortus Botanicus Leiden|Hortus Botanicus]] y otros [[jardín|jardines]] como el [[Plantsoen Leiden|Plantsoen]] se extienden a lo largo del del viejo ''Singel'', o canal circular exterior. El ''Van der Werffpark'' lleva el nombre del alcalde [[Pieter Adriaanszoon van der Werff]], que [[#Siglos XV y XVI|defendió la ciudad de los españoles]] en [[1574]] {{mida|1=(ver [[#Siglos XIX y XX|Siglos XIX y XX]] para más información sobre este parque)}}. --> <!-- === Museus i cultura === Leiden alberga varis museus: * el Museo Nacional de la Antigüedad (''Rijksmuseum van Oudheden'') * el Museo Nacioanal de Etnología (''Rijksmuseum voor Volkenkunde'') * el Naturalis - Museo Nacional de Historia Natural: la tercera colección de historia natural más grande del mundo ([[2006]]), tras el Smithsonian en Washington y el Museo de Historia Natural en Londres * el Museo Boerhaave, de historia del conocimiento * el Museo Municipal "De Lakenhal" (''Stedelijk Museum De Lakenhal''), de artes plásticas e historia * el Jardín Botánico de Leiden (''[[Hortus Botanicus Leiden]]''), el más antiguo de los Países Bajos ([[1590]]) Leiden té tres teatres ([[2006]]): * el Teatre de Leiden (''Leidse Schouwburg'') al carrer Oude Vest, el teatre més gran dels Països Baixos, inaugurat el [[1705]] * l'Auditori de la Ciutat (''Stadsgehoorzaal'') al carrer Breestraatl * el Teatre LAK (''LAK-theater'') a la [[Universidat de Leiden]] Hi ha tres cines ([[2006]]): * el Trianon al carrer Breestraat, que junto con el ''Tuschinski Theater'' de [[Amsterdam]], son los únicos cines anteriores a la guerra que aún quedan en los Países Bajos * el Lido i l'Studio Theather al carrer Steenstraat * el Kijkhuis al carrerVrouwenkerkstee ---- *[http://www.lakenhal.nl/en/index.html Stedelijk Museum de Lakenhal] Municipal Museum *[http://www.rmo.nl/new/home.html Rijksmuseum van Oudheden] National Museum of [[Archaeology|Antiquities]] *[http://www.naturalis.nl/asp/page.asp?alias=naturalis.eng Naturalis] National Museum of [[Natural History]] *[http://www.rmv.nl/rmv/e/index/fr_opening.html Rijksmuseum Volkenkunde] National Museum of [[Ethnology]] *[http://www.museumboerhaave.nl/frame_eng.html Museum Boerhaave] National Museum of the History of [[Science]] and [[Medicine]] *[http://www.molendevalk.nl/ Molen de Valk (site in Dutch)] Museum [[Windmill]] *[http://www.hortus.leidenuniv.nl/english/ Hortus Botanicus] [[Hortus Botanicus Leiden]] *[http://www.pilgrimhall.org/LeidenMuseum.htm Leiden American Pilgrim Museum] museum dedicated to the [[Pilgrim Fathers]] *[http://www.penningkabinet.nl/homepage/Eindex.html Penningkabinet] National Museum of [[Coin]]s and [[Medal]]s *[http://ub.leidenuniv.nl/ Universiteitsbibliotheek Leiden] [[Leiden University Library]] *[http://www.sieboldhuis.org/ Siebold House] --> <!-- == L'Ensenyament a Leiden == ''{{mida|1=Informació recopilada en el 2006.}}'' * [[Universidad de Leiden]] (''Universiteit Leiden''): :Leiden es ciudad universitaria desde [[1575]] {{mida|1=''(ver sección [[#Siglos XV y XVI|Siglos XV y XVI, para referencia histórica]])''}}. La Universidad de Leiden es conocida por sus múltiples avances, incluyendo su famosa [[Botella de Leyden]], un condensador hecho a partir de una botella de vidrio, inventado en Leiden por [[Pieter van Musschenbroek]] en [[1746]] (en realidad fue inventado primero por [[Ewald Georg von Kleist]] en [[Alemania]] el año anterior, pero el nombre "Botella de Leyden" permaneció). Otro avance fue en [[criogenia]]: [[Heike Kamerlingh Onnes]] (ganador del [[Premio Nobel]] de [[Física]] en [[1913]]) licuó [[hélio]] por primera vez ([[1908]]) y posteriormente consiguió alcanzar una temperatura de menos de un grado [[Kelvin]] (0,9ºK) por encima del [[cero absoluto]]. [[Albert Einstein]] también pasó cierto tiempo en la Universidad de Leiden durante los primeros años y en la mitad de su carrera; cuando aún no era conocido, envió una solicitud para trabajar en el Laboratorio Kamerlingh Onnes, donde realizó investigaciones. También [[Madame Curie]] hizo investigaciones en dicho Laboratorio. :El centro de la ciudad contiene muchos edificios usados por la Universidad de Leiden. El Edificio de la Academia (''Academiegebouw''), situado en el Rapenburg, se encuentra en un previo [[convento]] del siglo XVI. Entre las instituciones relacionadas con la universidad están: la intitución nacional de los idiomas, [[etnología]] y [[geografía]] de las [[Indias Orientales Holandesas]]; el jardín botánico (''[[Hortus Botanicus Leiden]]''); el [[observatorio]] de Leiden ([[1860]]); el museo de antiguedades (''Rijksmuseum van Oudheden''); y el museo etnológico (''Rijksmuseum voor Volkenkunde''), cuyo núcleo fue la colección [[Japón|japonesa]] de [[Philipp Franz von Siebold|P. F. von Siebold]]. Una de las bibliotecas universitarias de Leiden, la ''Bibliotheca Thysiana'', ocupa un viejo edificio renacentista de [[1655]]. Es especialmente rica en trabajos legales y crónicas vernáculares. Son también dignos de mención las múltiples colecciones especiales en la Biblioteca Universitaria de Leiden, entre las que figuran las de la "Sociedad de Literatura Neerlandesa" ([[1766]]) y la colección de escayolas y grabados. En los últimos años la universidad ha construido el ''Bio Science Park'' en los alrededores de la ciudad para acomodar los departamentos de Ciencias. * [[Centro Médico Universitario de Leiden]] (''LUMC - Leids Universitair Medisch Centrum'') * [[Webster University]] (universidad estadounidense reconocida en los Países Bajos) * [[Volksuniversiteit|Volksuniversiteit K&O Leiden]] * [[Hogeschool Leiden]] * [[Regionaal opleidingscentrum|ROC Leiden (Regionaal Opleidings Centrum)]] * [[Stedelijk Gymnasium (Leiden)|Stedelijk Gymnasium]] Otros centros de enseñanza: * [[Bonaventura College]] * [[Da Vinci College]] * [[Stichting Kaderopleidingen Leiden]] (HBO particular a tiempo parcial para adultos) * [[Leidse Instrumentmakers School]] * [[Mytylschool De Thermiek]] (escuela para niños con una limitación motoras o múltiples) * [[Visser 't Hooft Lyceum]] * [[Vlietland College]] * [[Instituut R.R. Vrijbergen]] (enseñanza particular) * [[Vrije Schoolgemeenschap Rudolf Steiner]] (enseñanza continuada basada en la [[antroposofía]]) * [[Stichting Kring van Leidse Repetitoren]] (enseñanza particular para la carrera de Derecho y formación para API - Agente de la Propiedad Inmobiliaria) == Esdeveniments == ''{{mida|1=Informació recopilada en el 2006.}}'' * Celebracióde la [[Liberació de Leiden]], el 3 de octubre (normalmente dura varios días). En este día festivo para la ciudad, en puntos centrales se reparte "[[hutspot]]", arenque ("haring" en holandés) y pan blanco ("wittebrood" en holandés). La celebración dura varios días, las calles del centro de la ciudad se llenan de gente, un desfile pasa por las calles de la ciudad, hay puestos de comida y bebida, hay una gran feria principalmente en el área de la estación central, y se las fiestas se clausuran con un espectáculo de fuegos artificiales. * Werfpop, al juilol. Festival pop * Culinair Festival Leiden, en Julio. Carpas con puestos de diferentes restaurantes, donde se puede probar una muestra de su cocina, en el Garenmarkt. * Hortus Kamermuziekfestival, en verano. Conciertos en los jardines del Hortus Botanicus. == Personalitats cèlebres == Diferentes viejos maestros tienen vínculos con Leiden. Así, [[Rembrandt]] nació en Leiden mientras que [[Jan Steen]], [[Gerrit Dou]], [[Quiringh van Brekelenkam]] y [[Frans van Mieris de Oudere]] también trabajaron en Leiden. Tres siglos después, en 1917, [[Theo van Doesburg]] fundó junto con entre otros [[Piet Mondrian|Mondrian]] y [[Jacobus Johannes Pieter Oud|J.J.P. Oud]] la revista [[De Stijl]] en Leiden, que habría tenido gran influencia en el [[arte]] y la [[arquitectura]] del [[siglo XX]]. También en el mundo de la [[ciencia]] y el conocimiento hay importantes nombres vinculados con Leiden. En los siglos [[siglo XVI|XVI]] y [[siglo XVII|XVII]] la [[Universidad de Leiden]] fue una de las más grandes y más destacadas de Europa. Los cientídicos más conocidos de aquel tiempo viajaron a Leiden, como [[Justus Lipsius]], [[Joseph Justus Scaliger]], [[Carolus Clusius]], [[Constantijn Huygens]] y [[René Descartes]]. El "Profesor de Europa" [[Herman Boerhaave]] enseñó e investigó en la [[Universidad de Leiden]]. [[Albert Einstein]] desarrolló algunas importantes teorías en Leiden, [[Heike Kamerlingh Onnes]] tuvo un laboratorio en Leiden donde hizo investigación que finalmente en [[1913]] le supuso un [[Premio Nobel]]. También el físico [[Hendrik Lorentz]] estuvo vinculado a la Universidad de Leiden. Muchos escritores fueron o son aún activos en Leiden. Una pequeña selección: [[Willem Bilderdijk]], [[Jacob van Lennep]], [[Nicolaas Beets]] (pseudónimo [[Hildebrand]]), [[François Haverschmidt]] (pseudónimo [[Piet Paaltjens]]), [[Albert Verweij]], [[Jacobus Cornelis Bloem|J.C. Bloem]], [[Boudewijn Büch]], [[Jan Wolkers]], [[Maarten Biesheuvel]], [[Maarten 't Hart]], [[Frits van Oostrom]], [[Willem Otterspeer]], [[Ilja Leonard Pfeiffer]] y [[Abdelkader Benali]]. --> <!-- === Han nascut a Leiden === * [[Guillermo II de Holanda]] ([[1228]]-[[1256]]), conde de Holanda y rey de Alemania (Sacro Imperio Romano Germánico) * [[Floris V]] (24 de junio de [[1256]]), conde de Holanda * [[Cornelius Engelbrechtszoon]] ([[1468]]-[[1533]]), pintor * [[Lucas van Leyden]] ([[1494]]-[[1533]]), grabador y pintor * [[Jan van Leiden]] ([[1509]]?-[[1536]]), líder del levantamiento [[anabaptismo|anabaptista]] de [[Münster]] * [[Pieter Adriaanszoon van der Werff]] ([[1529]]-[[1604]], alcalde de Leiden * [[Jacob Duyn]] ([[1547]]), poeta de obras de teatro * [[Willebrord Snell|Willebrord Snell van Royen]] (Snellius), ([[1580]]-[[1626]]), físico, astrónomo y matemático. * [[Jan van Goyen]] ([[1596]]-[[1656]]), pintor * [[Rembrandt van Rijn]] (15 de julio de [[1606]]-[[1669]]), pintor * [[Jan Lievens]] ([[1607]]), pintor * [[Gerrit Dou]] (7 de abril de [[1613]]-[[1675]]), pintor * [[Pieter de la Court]] ([[1618]]), científico * [[Jan Steen]] ([[1626]] ó [[1625]]-[[1679]]), pintor * [[Gabriel Metsu]] ([[1629]]-[[1667]]), pintor * [[Frans van Mieris de Oudere|Frans van Mieris]] (16 de abril de [[1635]]), pintor * [[Jacob Toorenvliet]] ([[1640]]), pintor * [[Herman Boerhaave]] ([[1668]]-[[1738]]), humanista y físico (nacido en [[Voorhout]]) * [[Johann Bachstrom]] ([[1688]]-[[1742]]), escritor, científico y teólogo luterano * [[Johan Luzac]] ([[1746]]), científico, escritor * [[Nicolaas Anslijn]] (12 de mayo de [[1777]]), escritor * [[Johannes Kneppelhout|Klikspaan]] (8 de enero de [[1814]]), escritor * [[Johannes Diderik van der Waals]] (23 de noviembre de [[1837]]-[[1923]]), físico * [[Piet Aalberse]] (27 de marzo de [[1871]]), político * [[Marinus van der Lubbe]] (13 de enero de [[1909]]-[[1934]]), presunto instigador del [[incendio del Reichstag]] en [[Berlín]] * [[Willem Kolff]] (14 de febrero de [[1911]]), médico, inventor y miembro de la resistencia * [[Frans Poptie]] (3 de marzo de [[1918]]), violinista de jazz * [[Zangeres Zonder Naam|Zangeres zonder Naam]] (5 de agosto de [[1919]]), cantante * [[Alfred Kossmann]] (31 de enero de [[1922]]), escritor * [[F.B. Hotz]] (1 de febrero de [[1922]]), escritor * [[Wim Slijkhuis]] (13 de enero de [[1923]]), atleta * [[Chris van der Klaauw]] (13 de agosto de [[1924]]), diplomático y ministro * [[Joop van der Reijden]] (7 de enero de [[1927]]), político * [[Els Amman]] (4 de septiembre de [[1931]]), artista * [[Gerben Karstens]] (14 de enero de [[1942]]), ciclista * [[Louis Ferron]] (4 de febrero de [[1942]]), poeta y escritor de prosa * [[Emile Fallaux]] (16 de agosto de [[1944]]), periodista y realizador * [[Henk van Woerden]] (6 de diciembre de [[1947]]), escritor * [[Jan Brokken]] (10 de junio de [[1949]]), escritor * [[Bartho Braat]] (17 de agosto de [[1950]]), actor * [[Wim Rijsbergen]] (18 de enero de [[1952]]), futbolista profesional e internacional * [[Erik-Jan Zürcher]] ([[1953]]), lingüísta * [[Carolijn Visser]] (5 de septiembre de [[1956]]), escritora * [[Eric Schreurs]] ([[1958]]), dibujante de [[comic]]s * [[Peter Meel]] (18 de agosto de [[1959]]), historiador y especialisata en el [[Surinam]] * [[Carina Benninga]] (18 de agosto de [[1962]]), jugadora de hockey internacional y entrenadora de hockey * [[Taco van den Honert]] (14 de febrero de [[1966]]), jugador de hockey internacional * [[Prinses Laurentien]] (25 de mayo de [[1966]]) * [[Isa Hoes]] (13 de junio de [[1967]]), actriz * [[Frits Huffnagel]] (15 de julio de [[1968]]), político del partido VVD * [[Glenn Helder]] (28 de octubre de [[1968]]), futbolista profesional e internacional * [[Wibi Soerjadi]] (2 de marzo de [[1970]]), pianista * [[Ronald van der Voet]] (ZEDZ) ([[1971]]), artista de grafiti * [[Carice van Houten]] (5 de septiembre de [[1976]]), actriz * [[Armin van Buuren]] (25 de diciembre [[1976]]), [[disc jockey]] de música [[trance]] y productor * [[Jochem Meijer]] ([[1977]]), humorista * [[Klaas Veering]] (26 de septiembre de [[1981]]), jugador de hockey internacional --> <!-- == Transport == === Ferrocarril === Leiden es accesible por [[tren]], a través de la compañía ferroviaria neerlandesa [[NS]] {{mida|1=[http://www.ns.nl/ (enlace en neerlandés y en inglés)]}}. El Municipio de Leiden tiene 3 estaciones: * [[estación Leiden Centraal]] * [[estación Leiden Lammenschans]] * [[estación De Vink]] Leiden está en la ruta planeada para la [[RijnGouweLijn]] (RGL {{mida|1=[http://www.rijngouwelijn.nl/ enlace en neerlandés]}}), un proyecto de [[tren ligero]] cuyo trayecto previsto es: desde [[Gouda]], pasando por [[Alphen aan den Rijn]] y Leiden, a [[Katwijk]] y [[Noordwijk]]. El tramo por Leiden será: ''Transferium'' A44 - Ehrenfestweg - Hogeschool - LUMC - Leiden Centraal - Haarlemmerstraat - Breestraat - Korevaarstraat - Lammenschans - ''Transferium'' A4. Desde marzo del [[2003]] ya está en funcionamiento el tramo entre Gouda y Alphen aan den Rijn. El plan para RGL Este (hasta Leiden, incluido) es que esté en uso para el [[2010]]. El plan RGL Oeste está en fase de desarrollo (''en el 2006''). Estaciones entre Leiden Centraal y... [[La Haya]] (''Den Haag''): * Leiden Centraal * De Vink (municipio de Leiden) * Voorschoten * Den Haag Mariahoeve (municipio de La Haya) * Den Haag Laan v NOI (municipio de La Haya) * Den Haag HS / Den Haag Centraal [[Schiphol]], el aeropuerto internacional de Ámsterdam {{mida|1=[http://www.schiphol.nl/ (enlace en neerlandés, inglés, francés, alemán y chino)]}}: * Leiden Centraal * Nieuw Vennep (municipio de [[Haarlemmermeer]]) * Hoofddorp (municipio de Haarlemmermeer) * Schiphol (municipio de Haarlemmermeer) [[Haarlem]]: * Leiden Centraal * Voorhout (municipio de Teylingen) * Hillegom * Heemstede-Aerdenhout (municipio de Bloemendaal) * Haarlem [[Utrecht]]: * Leiden Centraal * Leiden Lammenschans (municipio de Leiden) * Alphen aan den Rijn * Bodegraven * Woerden * Vleuten (municipio de Utrecht) * Utrecht Terwijde (municipio de Utrecht) * Utrecht Centraal Enlace que muestra las [http://www.sporenplan.nl/html_nl/sporenplan/ns/ns_normaal/gvc.html líneas de tren]. --> <!-- === Automovil === También se puede acceder a Leiden por la [[autopista]] a través de: * la A4: autopista desde [[Ámsterdam]] hacia [[Delft]], y otros tramos hasta la frontera con [[Bélgica]]) * la A44: autopista que une [[La Haya]] con la autopista A4. * la N11: [[carretera]] desde [[Zoeterwoude]]-Rijndijk hasta [[Bodegraven]], pasando por [[Alphen aan den Rijn]]; une la autopista A4 (en Leiden) con la autopista A12. --> <!-- === Autobús === Además hay transporte público de líneas de [[autobús]], por la ciudad y a otras poblaciones, con la compañía [[Connexxion]] {{mida|1=[http://www.connexxion.nl/ (enlace en neerlandés)]}}. --> <!-- == Curiositats i altres dades == * Alcalde de Leiden (en el 2006, desde el 2003): drs. H.J.J. (Henri) Lenferink, del partido laborista [[PvdA]] (''Partij van de Arbeid''). * Por un tiempo Leiden ostentó el título de "La ciudad más fría de la Tierra": en el Laboratorio Kamerlingh Onnes, por los desarrollos en [[criogénia]] que tuvieron lugar allí por parte de [[Heike Kamerlingh Onnes]] {{mida|1=(ver la sección [[#Enseñanza en Leiden|Enseñanza en Leiden]])}}. * Hay planes para un nuevo multicine de 8 salas, y una gran discoteca en el área de la estación central de tren (Leiden Centraal), junto a la estación de autobuses. * Los Códigos Postales cubren el rango 2300-2399 (en la práctica: 2300-2334). * El prefijo telefónico de la ciudad es 071. * El nombre de la [[Leyden High School District 212]] en [[Franklin Park, Illinois]], [[EE.UU.]], proviene de esta ciudad. * Señal de tráfico: {| align=center cellpadding=0 cellspacing=0 style="border:2px solid blue;" | {| style="border:4px solid white; background:blue; color:white; padding:.5em; font-size:50px; font-family:verdana,sans-serif;" | Leiden |} |} --> <!-- ===Ciutats agermanades=== Leiden tiene cinco [[Hermanamiento de ciudades|ciudades hermanas]]: :* la '''''[[Pieterskerk (Leiden)|Pieterskerk]]''''' (església de Sant Pere), la més antiga de Leiden ([[1315]]). Conté monuments a [[Joseph Justus Scaliger|Scaliger]], [[Boerhaave]] i altres famosos erudits. L'edifici va ser dessacralitzat l'any 1971. El [[2001]] van començar les obres de restauració basades en investigacions que van començar el [[1993]] per tal d'identificar els danys i catalogar els treballs necessaris, perquè un insecte [[xilòfag]] anomenat [[escarabat del rellotge de la mort]] ha estat atacant l'estructura de la teulada. També altres parts de l'església necessitaven restauració. Les obres van dur-se a terme fins al 2010. ''Vegeu també la referència en la [[#Segles XV i XVI|secció "Segles XV i XVI"]]''. :* la ''Hooglandse Kerk'' ("Església de les Terres Altes", anteriorment església i també catedral de Sant Pancraci), la més gran que encara està en ús en la ciutat. Va ser construïda entre el [[1380]] i el [[1535]]. Té la nau transversal gòtica més gran del món, amb els seus 65,70 m. Conté un monument a [[Pieter Adriaanszoon van der Werff]]. :* la '''Marekerk''', església del [[1649]], important històricament pel seu estil constructiu. [[Arent van 's Gravesande]] va dissenyar l'església el [[1639]] (altres exemples del seu treball a Leiden són ''De Lakenhal'', que alberga el museu municipal, i la Biblioteca Universitària de Leiden - Bibliotheca Thysiana). La ciutat en creixement necessitava una altra església i la Marekerk va ser la primera església construïda a Leiden (i als Països Baixos) després de la [[Reforma protestant|Reforma]], adaptada al culte protestant per primera vegada en la història de les esglésies dels Països Baixos. És un exemple de [[classicisme]] neerlandès. En el disseny de Van 's Gravesande d'aquesta construcció octogonal, el [[púlpit]] és la peça central de l'església, amb els bancs al seu voltant. El púlpit segueix el model del de la ''Nieuwe Kerk'' a [[Haarlem]] (dissenyat pel [[Jacob van Campen]]). L'edifici es va fer servir per primera vegada el [[1650]], i encara està en ús ''(el 2006)''. [http://www.marekerk.nl Enllaç extern a la pàgina de la Marekerk]. :* la '''''Oud-Katholieke Parochie van de H.H. Fredericus en Odulfus''''', parròquia de l'[[Església Catòlica Antiga]] situada en el carrer Zoeterwoudsesingel, 49. :* en alguns carillons de les esglésies de Leiden i sona la música del compositor [[F. E. A. Koeber]] especialista en música per a carillons. * [[Oxford]] en el [[Reino Unido]], desde [[1946]]: lazos de amistad y hermandad. Se basa en la unión por la paz en recuerdo de la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] y [[Segunda Guerra Mundial]]. Es uno de los hermanamientos de ciudades más antiguos de los Países Bajos. Se producen intercambios culturales y deportivos, y hay colaboración entre la [[Universidad de Leiden]] y la [[Universidad de Oxford]]. Participación mútua en la conmemoración en recuerdo de las víctimas de la guerra. * [[Krefeld]] en [[Alemania]], desde [[1961]]: lazos de amistad y hermandad. Nace de la conciencia tras la Segunda Guerra Mundial de la necesidad de desarrollar una vecindad pacífica y borrar las barreras de prejuicios entre neerlandeses y alemanes. Inercambios en el campo de la interpretación músical. * [[Toruń]] en [[Polonia]], desde [[1988]]: lazos de amistad y hermandad. Se origina tras la separación entre Europa del Este y del Oeste durante la [[Guerra Fría]]: con esta unión Leiden quiere contribuir al relajamiento entre Este y Oeste, la construcción de democracia, el intercambio de experiencias y conocimientos. Intercambios a nivel cultural, deportivo, social y municipal, así como educación sobre el medio ambiente y la [[ecología]]. * [[Juigalpa]] en [[Nicaragua]], desde [[1988]]: lazos de amistad con carácter de desarrollo. Se basan en el desarrollo y contrucción de una sociedad necesitada de democracia, con pobreza y conflictos que obstaculizan la estabilidad política. Leiden proporciona apoyo en la enseñanza (infraestructura y contenido) y soporte en el proceso=== deEls Planificación[[Hofje]]s Estratégica.=== * [[Buffalo City]] en [[Sudáfrica]], desde [[1998]]: lazos de amistad con carácter de desarrollo. Basados en los mismos principios que en el caso de Juigalpa, en este caso enfatizando el apoyo anti[[Sudáfrica en la era del apartheid|apartheid]]. Intercambios en el campo de enseñanza, cultura, policia, museos, etc.; transmisión de conocimientos municipales (medio ambiente, seguridad, planificación estratégica); proyecto de{{Article construcciónprincipal|Hofjes de viviendas sociales; proyecto piloto en el campo del [[VIH]]/[[SIDA]]. Leiden}} ConHi [[Nagasaki]]ha en35 [[Japón]]grups hayde un[[Hofje]]s acuerdo(''petit depati'' amistaden para[[català]]) consolidara lazosLeiden. culturalesVaren yser científicos,construïts firmadoper enciutadans elbenestants [[2002]],que avolien partirfer dealguna unacosa visitaper dela unagent delegacióngran dei Leidenels amés ladesfavorits. ciudadAquests japonesahofjes ensolen portar el [[2000]].seu nom. Avui dia, aquests hofjes estan habitats per gent gran i estudiants. Debido a la gran cantidad de inmigrantes de [[Turquía]], [[Marruecos]] y [[Surinam]], hay lazos con ciudades de estos países, dirigidos a la integración, participación y conocimiento mútuo, con posibilidades de futuros hermanamientos que incluirían el fomento del desarrollo democrático en esos países de origen. --> <!-- == EnllaçosFills Externsil·lustres == * [http://www.leiden.nl/gemeente[[Ludolph Páginavan delCeulen]] Ayuntamiento(1540-1610) dematemàtic Leiden,i {{mida|1=enprofessor neerlandésd'esgrima. * y[[Rembrandt algunasvan partesRijn|Rembrandt enHarmenszoon inglés}}] *van [http://www.leiden.nlRijn]] Página(1606-1669) depintor lai ciudadgrabador. * de[[Frans Leiden,van {{mida|1=enSchooten]] neerlandés(1615-1660) ymatemàtic. * algunas[[Willem partesFrederik enGerard inglés}}] *[http://www.cityofleiden.comNicolaï]] City(1829-1896) Ofcompositor Leiden]musical. * [http://www.leiden360.nl Panoramas de[[Johannes LeidenDiderik envan 360der grados,Waals]] {{mida|1=en(1837 inglés}}] *- [http://leiden.gemeentegids.nu/1923) Guíafísic, municipal,[[Premi {{mida|1=enNobel neerlandés}}] *de [http://leiden.boogolinks.nlFísica]] leiden.boogolinks.nl,de enlaces]1910. * [http://www.plattegronden.nl/leiden/[[Anton MapaWilhelm deSolnitz]] Leiden,(1743-1778) {{mida|1=encompositor neerlandés}}]musical. * [http://www.leiden.nu[[Charles Leiden.NU:Baetens]] página(1823-1908) culturalcompositor, yviolinista agenda,i {{mida|1=enpedagog neerlandés}}]musical. * [http://www.xs4all.nl/~smaardyk/leiden-en.htm Fotos de Leiden,[[Armin {{mida|1=envan inglés}}]] *Buuren|Armin [http://www.skyscrapercity.info/303.php?id=4&country=NL&city=LIDVan EdificiosBuuren]] altos(1976) deDJ Leiden,i {{mida|1=enproductor inglésmusical yde neerlandés}}]][[Trance]] * Entradas para Leiden en Gazetteers, {{mida|1=en inglés}}: [http://middleware.alexandria.ucsb.edu/client/gaz/adl/renderReportID.jsp?identifier=adlgaz-1-3089090-75== AlexandriaVegeu Digitaltambé Library]== [http://www.getty.edu/vow/TGNFullDisplay?find=leiden&place=&nation=Netherlands&prev_page=1&english=Y&subjectid=7006809 Getty Thesaurus] [http://www.fallingrain.com/world/NL/11/Leiden.html Global* Gazetteer][[Manifest [http://www.tageo.com/index-e-nl-v-11-d-m2979844.htmde Tageo] -->Leiden]] == Fills il·lustresReferències == * [[Friedrich Nicolai]] (1829-1896) compositor musical.{{referències}} == Enllaços externs == {{commons|Leiden}}{{Projectes germans}} * [http://www.leiden.nl Pàgina de l'ajuntament]{{nl}} * [http://www.cityofleiden.com City Of Leiden] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150801100201/http://cityofleiden.com/ |date=2015-08-01}} {{Municipis Holandad'Holanda Meridional}} {{Enllaçdel AB|et}}Sud}} {{Enllaç AD|af}}{{Autoritat}} [[Categoria:Leiden| ]]