Llac Turkana

[[Fitxer:Lake_turkana.jpg|thumb|Vista{{Infotaula indret}} [[Fitxer:Lake_turkana.jpg|miniatura|Vista del llac Turkana]] El '''Llac'''llac Turkana''',Turkana''' (fins aal [[1975]] conegut com ''Llaca ''llac Rudolf'') és un [[llac endorreic]] de la [[vall del Rift]].Rift]], al nord de [[Kenya]], amb el seu extrem més al nord creuant a [[Etiòpia]].<ref> [http://www.law.fsu.edu/library/collection/limitsinseas/IBS152.pdf Ethiopia – Kenya Boundary] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090318063413/http://www.law.fsu.edu/library/collection/limitsinseas/IBS152.pdf|date=18 març 2009}}</ref> És el llac [[desert]] permanent més gran del món i el [[llac alcalí]] més gran del món. Per volum, és el quart llac salat més gran del món<ref>{{Ref-web|títol=Lake Turkana in Kenya - The Jade Sea|url=http://www.kenyasafari.com/lake-turkana-kenya.html|obra=www.kenyasafari.com|consulta=2020-05-25|arxiudata=2020-03-20|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200320063141/http://www.kenyasafari.com/lake-turkana-kenya.html}}</ref> després del [[Mar Càspia]], [[Issik Kul]] i el [[llac Van]], i entre tots els llacs ocupa el lloc 24. LaTot majori partque el llac s'ha utilitzat habitualment per al subministre d'aigua potable, la seva salinitat lleugerament [[Aigua salabrosa|salobre]] i els alts nivells de [[Fluorur|fluor]], més alts que en l'aigua fluorada, el fan inadequat, i també ha estat una font de malalties propagades per aigua contaminada. Cada cop més, les comunitats a la vora del llac esdepenen trobade fonts subterrànies per a [[Kenya]]l'aigua ambpotable.<ref unname="Serem2012">{{Ref-notícia|autor=Serem, extremB.|data=29 novembre nord2012|url=https://www.unicef.org/wash/kenya_66520.html|consulta=8 novembre dins2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20191108110615/https://www.unicef.org/wash/kenya_66520.html}} [[Etiòpia]].{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20191108110615/https://www.unicef.org/wash/kenya_66520.html |date=8 de novembre 2019}}</ref> Els mateixos motius que la fan poc apta per a la beguda en limiten l'ús en [[regadiu]].<ref name="Johnson2009">{{Ref-llibre|cognom=Johnson, T.C.|any=2009|capítol=Lake Turkana and its connection to the Nile|pàgines=287–306|editor=H.J. Dumont|títol=The Nile|col·lecció=Monographiae Biologicae|volum=89|editorial=Springer Science + Business Media B.V|isbn=978-1-4020-9725-6}}</ref> El clima és càlid i molt sec. Els riusvents [[Omo]],poden [[Turkwel]]ser iextremadament [[Kerio]]forts, aportenja que el seullac cabals'escalfa ali llaces refreda més lentament que la terra. Les tempestes sobtades i aquest,violentes ensón serfreqüents. endorreic,Tres rius (l'[[Riu Omo|Omo]], el Turkwel i el [[Kerio]]) desemboquen al llac, però [[Endorreisme|no té sortida]], només perd aigua per evaporació. El volum i les dimensions del llac són variables. Per exemple, el seu nivell va baixar un 10 metres entre 1975 i 1993.<ref>Els nivells històrics de l'aigua del llac es poden trobar al [http://www.ilec.or.jp/database/afr/afr-20.html World Lakes Database] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060118225224/http://www.ilec.or.jp/database/afr/afr-20.html|date=18 gener 2006}}</ref> Malgrat la manca de sortida, en [[ecologia]] sovint es considera que forma part o s'associa amb la conca del [[Nil]] per la seva connexió prehistòrica amb aquest sistema i les similituds en la seva [[fauna]] aquàtica.<ref name="Johnson2009"/> LaA superfíciecausa quede ocupala éstemperatura ded'entre 6.40527 km²i 31 graus centígrads, aridesa i ésinaccessibilitat geogràfica, el mésllac granconserva el seu caràcter salvatge.<ref name="Johnson2009"/> Els [[Cocodril del llacsNil|cocodrils endorreicsdel d'aigüesNil]] permanentses troben en abundància. Les costes rocoses són la llar d'[[escorpins]] i escurçons [[echis]]. El llac és ric en peixos i la pesca és molt important per a l'economia local, però això es veu amenaçat per la caiguda del món.nivell Cubicade unl'aigua volumi 203.6la km³[[sobrepesca]].<ref d'aiguaname="Moran2017"/> S'han descobert una gran quantitat de fòssils d'[[homínids]] a la zona que ésenvolta alcalina.el llac.<ref name="Moran2017"/> La fondàriazona mitjanaté éspocs visitants, ja que està a dos dies amb cotxe des de 30'2[[Nairobi]]. metresEl llac també és un límit imaginari del Rendille i Borana i Oromo amb la màximaterra deTurkana. 109La metres.zona és principalment a base d'argila i és més alcalina que l'aigua de mar. EsEls troba[[Parcs aNacionals unsdel 360llac metresTurkana]] d'altitudformen dinspart unade regióla volcànicallista moltdel calenta[[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] des del [[1997]] i seca.ampliat el [[2001]].<ref>{{Ref-web|títol=Lake Turkana National Parks|url=https://whc.unesco.org/en/list/801/|consulta=2021-02-21|llengua=anglès|nom=UNESCO World Heritage|cognom=Centre|arxiudata=2005-11-19|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20051119123326/https://whc.unesco.org/en/list/801/}}</ref> El llac Turkana està ara amenaçat per la construcció de la presa Gilgel Gibe III a Etiòpia a causa de l'embassament del [[riu Omo]] que subministra la major part de l'aigua del llac.<ref name="Moran2017">{{Ref-notícia|autor=Moran, B.|data=23 maig 2017|títol=A way of life under threat in Kenya as Lake Turkana shrinks|url=http://www.thenewhumanitarian.org/feature/2017/05/23/way-life-under-threat-kenya-lake-turkana-shrinks|editorial=The New Humanitarian|consulta=8 novembre 2019}}</ref> Els== seusToponímia voltants== Després sónde unla delsindependència llocsde on[[Kenya]], mésel troballespresident, d'[[homínid]]sMzee fòssils[[Jomo s'hanKenyatta]], fet.la L'habitenva lesrebatejar ètniesl'any [[Gabbra]],1975 [[Rendille]]en ihonor [[Turkana]];dels aquestsTurkana, darrersla tribu predominant allà. Els Turkana es refereixen al llac com ''anam''Anam Ka'alakol''Ka'alakol'', que significa ''la"el mar ambde molts peixos''. [[Fitxer:Lakepeixos". turkanaÉs satellite.jpg|thumb|right|Imatgedel denom satel·litKa'alakol que Kalokol, una ciutat a la riba occidental del llac Turkana]]. [[Fitxer:KenyaTurkana, reliefa locationl'est map.jpg|thumb|right|Ade dalt[[Lodwar]], alderiva mig:el Llacseu Turkana]]. ==nom. ImportànciaL'anterior nom indígena de Turkana per al llac Turkana era ''Anam a Cheper''. Els nadius que viuen al voltant del llac Turkana inclouen els pobles Turkana, Rendille, Gabbra, Daasanach, Hamar Koke, Karo, Nyagatom, Mursi, [[Surma]] i Molo. Per a la vidaubicació silvestrede ==molts d'aquests pobles, consulteu el mapa dialectal de l'article. És=== l'habitatLlac Rudolf === El llac va ser anomenat originalment Llac Rudolf (en honor al [[Rodolf d'Àustria|príncep hereu Rudolf d'Àustria]]) pel [[Sámuel Teleki|comte Sámuel Teleki de moltsSzék]] peixosi comel laseu [[percatinent al comandament Ludwig Ritter Von Höhnel, [[Magiars|hongarès]] i austríac, el 6 de març de 1888.<ref>A summary of the European discovery as well as Teleki's map and some Turkana tribe legends are stated in a [http://www.sslmit.univ.trieste.it/crevatin/documenti/Turkana/tesi/..%5Ctesi%5CIntroduction.htm University of Trieste] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071206100219/http://www.sslmit.univ.trieste.it/crevatin/documenti/Turkana/tesi/Introduction.htm|data=6 desembre 2007}} document online.</ref> Van ser els primers europeus que van registrar una visita al llac després d'un llarg [[safari]] per l'Àfrica oriental. El llac va mantenir el seu nom europeu durant el període colonial de l'Àfrica oriental britànica. Tanmateix, l'existència del Nil]],llac moltsi [[cíclid]]sla pelàgicsseva forma i ambubicació 14.000eren [[cocodril]]sben cuDVconegudes a Europa molt abans que Teleki concebés la majorseva poblacióvisita.<ref>[Wakefield, d'aquestsThomas. [[rèptils]]"Routes of Native Caravans From the Coast to the Interior of Eastern Africa, Chiefly from Information Given by Said Bin Ahedi, a l'[[Àfrica]].Native of a District Near Gazi, in Udigo, a Little North of Zanzibar." Journal of the Royal Geographical Society of London 40 (1870): 303-39</ref> La=== presènciaMar d'aiguade enJade una=== En regióun subdesèrticamoment ésdesconegut, moltel importantllac perva taladquirir un nom alternatiu com el ''mar de mantenirJade'' granspel poblacionsseu d'[[ocells]],color lleons,turquesa girafesvist iapropant-se altresdes animals.de la distància. El color prové de les algues que pugen a la superfície en temps tranquil. És probable que també sigui un nom europeu. Actualment=== ésBasso unNarok [[parc=== JW natural]].Gregory va informar a ''The Geographical Journal'' de 1894 que es deia "Basso Narok", que significa "Llac Negre" en llengua Samburu. De la mateixa manera, el proper llac etíop Chew Bahir s'anomena "Basso Naibor" a Samburu, que significa "llac blanc". Els Samburu es troben entre les tribus dominants a la regió del llac Turkana quan van venir els exploradors."<ref>{{ref-publicació |títol=Contributions to the Physical Geography of British East Africa|publicació=The Geographical Journal|doi=10.2307/1773534}}</ref> Quina era la forma nativa d'aquesta frase, què podria significar i en quina llengua no és clar. == Geologia == [[Fitxer:Lake_Turkana_in_Kenya_01.jpg|alt=View of Lake Turkana with the Koobi Fora formations in the background.|esquerra|miniatura|Vista del llac Turkana amb les formacions [[Koobi Fora]] al fons.]] El llac Turkana és una característica del [[Rift d'Àfrica Oriental]].<ref>A good introduction is stated in the [http://www.visitkenya.com/guide/index.php?mID=1&contID=17 Regions of Kenya] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070513235557/http://www.visitkenya.com/guide/index.php?contID=17&mID=1|data=13 Maig 2007}} site.</ref> Un [[rift]] és un lloc feble de l'escorça terrestre a causa de la separació de dues [[Tectònica de plaques|plaques tectòniques]], sovint acompanyades d'un [[graben]], o abeurador, en el qual es pot acumular l'aigua del llac. La fractura va començar quan l'Àfrica oriental, impulsada pels corrents del mantell,<ref>{{Ref-web|data=2006-06-27|títol=Tertiary Mafic Lavas of Turkana, Kenya: Constraints on East African Plume Structure and the Occurrence of High-micro Volcanism in Africa -- FURMAN et al. 47 (6): 1221 -- Journal of Petrology|url=http://petrology.oxfordjournals.org/cgi/content/abstract/47/6/1221%7Cconsulta=2023-02-07%7C|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060627121213/http://petrology.oxfordjournals.org/cgi/content/abstract/47/6/1221|arxiudata=27 juny 2006}}</ref> va començar a separar-se de la resta d'Àfrica, desplaçant-se cap al nord-est. Actualment, el graben és de 320 km d'ample al nord del llac, 170 km al sud. Aquesta escletxa és una de les dues, i s'anomena Gran o Rift oriental. N'hi ha un altre a l'oest, el Western Rift. El llac Turkana és una característica única del paisatge d'Àfrica oriental. A més de ser un llac desèrtic permanent, és l'únic llac que conserva les aigües procedents de dues zones de captació separades del [[Nil]]. La conca de drenatge del llac Turkana treu les seves aigües principalment de [[Kenya Highlands|les terres altes de Kenya]] i [[Altiplà d'Etiòpia|les terres altes d'Etiòpia]]. Les roques de la regió han estat datades per dues determinacions analítiques fa 522 i 510 milions d'anys. En aquell moment no hi havia cap escletxa. L'activitat volcànica indica una fractura a través de l'escorça debilitat. L'activitat volcànica més antiga de la regió es va produir als turons de Nabwal al nord-est de Turkana i es data de 34,8 milions d'anys a finals de l'[[Eocè]].<ref name=:0>{{Ref-web|títol=activitat volcànica|url=https://pubs.geoscienceworld.org/geolmag|consulta=2023-02-07|obra=pubs.geoscienceworld.org|arxiudata=2011-09-27|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110927020536/http://geolmag.geoscienceworld.org/cgi/content/abstract/122/1/65}}</ref> Les característiques tectòniques visibles de la regió resulten d'extrusions extensives de [[basalt]] sobre la conca de TurTurkana-Oen una finestra de 4,18 a 3,99 milions d'anys.<ref>See [http://www.people.carleton.edu/~bhaileab/Petrology/LKNturkana-paper.pdf Mineral chemistry of Turkana basalts and implications for basin development] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230331161633/https://people.carleton.edu/~bhaileab/Petrology/LKNturkana-paper.pdf |date=2023-03-31 }}, Karla Knudson, Louise Miltich, Nick Swanson-Hysell. The article is highly technical. Look for the summaries.</ref> Aquests s'anomenen Basalts del Grup Gombe. Es subdivideixen en Basalts Mursi i Basalts Gombi. Les fluctuacions a curt termini del nivell del llac combinades amb les cendres volcàniques periòdiques a la regió han donat lloc a una capa fortuïta de la coberta del sòl sobre les roques basals. Aquests horitzons es poden datar amb més precisió mitjançant l'anàlisi química de la [[Tuf|toba]].<ref name=:0/> Com que es creu que aquesta regió va ser un niu evolutiu d'[[Homininis|homínids]], les dates són importants per generar una sèrie diacrònica de fòssils, tant [[Hominoïdeus|hominoides]] com no hominoides, és a dir, ''simis (inclou hominins)'' i ''no simis''. Se n'han excavat molts milers. A la conca de Turkana són visibles terrasses que representen costes antigues. El més alt es troba a 100 m sobre la superfície del llac (només aproximat, ja que el nivell del llac fluctua), que es va produir fa uns 9.500 anys, al final del [[Plistocè]] com a part del període humit africà.<ref name="Bloszies_64–76">{{Ref-publicació|cognom=Bloszies|nom=C.|cognom2=Forman|nom2=S. L.|cognom3=Wright|nom3=D. K.|data=1 setembre 2015|publicació=Global and Planetary Change|volum=132|pàgines=64–76|doi=10.1016/j.gloplacha.2015.06.006}}</ref> En general es teoritza que Turkana formava part del sistema del Nil superior en aquell moment, connectant-se amb el [[llac Baringo]] a l'extrem sud i el [[Nil Blanc]] al nord, i que els ajustos de la terra volcànica van tallar la connexió. Aquesta hipòtesi explica les espècies del Nil al llac, com els cocodrils i la perca del Nil. També es van produir nivells alts d'aigua fa aproximadament 9.000, 6.000 i 5.000 anys, cadascun dels quals va ser seguit per caigudes del nivell del llac de més de 40 m en menys de 200 anys.<ref name="Bloszies_64–76"/> Es creu que els canvis en la posició de la frontera aèria del Congo van afectar la capacitat de la humitat de l'oceà Atlàntic per arribar a l'est d'Àfrica,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Costa|nom=Kassandra|cognom2=Russell|nom2=James|cognom3=Konecky|nom3=Bronwen|cognom4=Lamb|nom4=Henry|data=1 gener 2014|publicació=Quaternary Science Reviews|volum=83|pàgines=58–67|doi=10.1016/j.quascirev.2013.10.031|bibcode=2014QSRv...83...58C|url=https://academiccommons.columbia.edu/doi/10.7916/D8H13CRK/download|article=Còpia arxivada|arxiudata=2023-03-24|consulta=2023-03-28|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230324073559/https://academiccommons.columbia.edu/doi/10.7916/D8H13CRK/download}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Tierney|nom=Jessica E.|cognom2=Russell|nom2=James M.|cognom3=Sinninghe Damsté|nom3=Jaap S.|cognom4=Huang|nom4=Yongsong|cognom5=Verschuren|nom5=Dirk|data=1 abril 2011|publicació=Quaternary Science Reviews|volum=30|exemplar=7–8|pàgines=798–807|doi=10.1016/j.quascirev.2011.01.017|bibcode=2011QSRv...30..798T}}</ref> la qual cosa va tenir una profunda influència en el nivell del llac Turkana i les masses d'aigua adjacents.<ref name="Bloszies_64–76"/><ref>{{Ref-publicació|cognom=Junginger|nom=Annett|cognom2=Roller|nom2=Sybille|cognom3=Olaka|nom3=Lydia A.|cognom4=Trauth|nom4=Martin H.|data=15 febrer 2014|publicació=Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology|volum=396|pàgines=1–16|doi=10.1016/j.palaeo.2013.12.007|bibcode=2014PPP...396....1J}}</ref> El jaciment [[Arqueoastronomia|arqueoastronòmic]] Namoratunga, que s'ha datat cap al 300 aC, es troba prop del llac Turkana. == Ubicació == Es troba a uns 360 metres d'altitud dins una regió volcànica molt calenta i seca. La major part del llac es troba a [[Kenya]], amb un extrem nord dins [[Etiòpia]]. La superfície que ocupa és de 6.405 km² i és el més gran del llacs endorreics d'aigües permanents del món. Cubica un volum 203.6 km³ d'aigua, que és alcalina. La fondària mitjana n'és de 30,2 metres i la màxima de 109 metres. Els rius [[Omo]], [[Turkwel]] i [[Kerio]] aporten el seu cabal al llac i aquest, en ser endorreic, només perd aigua per evaporació. Malgrat la manca de sortida, en ecologia sovint es considera una part de la conca del [[Nil]], o almenys associada amb ella, a causa de la seva connexió prehistòrica amb aquest sistema i les similituds de les seves faunes aquàtiques.<ref>{{ref-llibre|autor1=Johnson, T.C. |autor2=J.O. Malala |any=2009 |capítol=Lake Turkana and its connection to the Nile |pàgines=287–306 | editor=H.J. Dumont |títol=The Nile | series=Monographiae Biologicae |volum=89 |editorial=Springer Science + Business Media B.V | isbn=978-1-4020-9725-6}}</ref> == Poblacions humanes == L'habiten les ètnies [[Gabbra]], [[Rendille]] i [[Turkana]]; aquests darrers es refereixen al llac com ''anam Ka'alakol'' que significa ''la mar amb molts peixos''. == Importància per a la vida silvestre == {{vegeu també|Parcs Nacionals del llac Turkana}} [[Fitxer:Lake turkana satellite.jpg|miniatura|Imatge de satèl·lit del llac Turkana]] [[Fitxer:Kenya relief location map.jpg|miniatura|A dalt al mig: llac Turkana]] És l'hàbitat de molts peixos, com la [[perca del Nil]], molts [[cíclid]]s pelàgics i amb 14.000 [[cocodrils]], la major població d'aquests [[rèptils]] a l'[[Àfrica]]. El 1985 s'hi ha identificat un gripau que es va batejar ''[[Sclerophrys turkanae]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Tandy|nom=M.|nom2=Donald H. jr|cognom2=Feener|capítol=Geographic variation in species of the Bufo blanfordi group (Amphibia: Anura: Bufonidae) and description of a new species|llengua=anglès|editor={{versaleta|Schuchmann}}, Karl-L.|pàgines=549–585|editorial=Zoologisches Forschungsinstitut|títol=Proceedings of the International Symposium on African Vertebrates, Systematics, Phylogeny, and Evolutionary Ecology: a symposium held at the Zoologisches Forschungsinstitut und Museum Alexander Koenig, Bonn, May 15-18, 1984|url=https://www.worldcat.org/oclc/13002338|data=1985|lloc=Bonn|isbn=3-925382-00-3}}</ref>'' La presència d'aigua en una regió subdesèrtica és molt important per tal de mantenir grans poblacions d'[[ocells]], lleons, girafes i altres animals. == Importància paleontològica == Els seus voltants són un dels llocs on més troballes d'[[homínid]]s fòssils s'han fet, sent excavada per [[Richard Leakey]] des de [[1968]]. El clima de la zona fa 2 milions d'anys era més humit i fèrtil i s'hi van desenvolupar molts antecessors humans com [[australopithecus anamensis]], [[Homo rudolfensis]], [[Homo erectus]] (el ''[[Nen de Turkana]]'') o el recentment trobat ''[[Kenyanthropus platyops]]'', coexistint diverses espècies d'homínids entre fa 1.78 i 1.98 milions d'anys.<ref>{{ref-publicació |publicació=Nature |volum=488 |url=https://www.nature.com/articles/nature11322.epdf?sharing_token=aEgiF4vBSotPFGPiiZUMOtRgN0jAjWel9jnR3ZoTv0MS1waUJgJ2KLuniwH02C9xw1sJIkQPj7YHEOnmMmIKjtU22wvBT2whlNWBlSU6LDaC8YzFnLURDDhL2ONwoXigCZHz0S930VG-7ZsNkeyQ2s-rAss3Aw0QFAnVoAi6miXU9O84G01TL0p8bJ_bpsIMTPqyLYT1Aw2XD5HLzjmGFA%3D%3D&tracking_referrer=www.bbc.com |consulta=26 agost 2021 |títol=New fossils from Koobi Fora in northern Kenyaconfirm taxonomic diversity in early Homo |autor=Meave G. Leakey, Fred Spoor, M. Christopher Dean, Craig S. Feibel, Susan C. Anton, Christopher Kiarie, Louise N. Leakey |data=9 agost 2012 |llengua=anglès |arxiudata=2021-08-26 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210826135758/https://www.nature.com/articles/nature11322.epdf?sharing_token=aEgiF4vBSotPFGPiiZUMOtRgN0jAjWel9jnR3ZoTv0MS1waUJgJ2KLuniwH02C9xw1sJIkQPj7YHEOnmMmIKjtU22wvBT2whlNWBlSU6LDaC8YzFnLURDDhL2ONwoXigCZHz0S930VG-7ZsNkeyQ2s-rAss3Aw0QFAnVoAi6miXU9O84G01TL0p8bJ_bpsIMTPqyLYT1Aw2XD5HLzjmGFA==&tracking_referrer=www.bbc.com }}</ref> El clima de la zona fa 2 milions== d'anysCultura eraPopular més== El humitpròleg idel fèrtiljoc iXenosaga s'hicomença vana desenvoluparla moltsriba antecessorsdel humansllac entreTurkana ellsel [[australopithecussegel anamensis]]XXI, ,quan [[Homoun rudolfensis]],grup [[Homod'investigadors erectus]]descobreixen (Elel noiZohar, deun Turkana)artefacte omístic, ela recentmentles trobatprofunditats ''[[Kenyanthropusdel platyops]]''.llac. == Referències == {{referències}} == Vegeu també == * [[Parcs Nacionals del llac Turkana]] * [[Llista de peixos del llac Turkana]] * [[Llac Victòria]] * [[Grans Llacs d'Àfrica]] == Enllaços externs == * [http://www.unep-wcmc.org/sites/wh/sibiloi.html Lake Turkana's entry on UNESCO's list of World Heritage Sites] * [http://www.waterandnature.org/eatlas/html/af25.html Map of the Lake Turkana basin at Water Resources eAtlas] * [http://edcwww.cr.usgs.gov/earthshots/slow/Turkana/Turkana Satellite images showing Lake Turkana's falling water levels] * [http://www.sibiloi.com Sibiloi National Park, World Heritage Site] * [http://www.kfrp.com Ongoing Palaeoanthropological research in the Turkana{{Projectes Basin]germans}} * [http://www.ilec.or.jp/database/afr/afr-20.html{{Gran WorldVall Lakesde Database]Rift}} {{Commons}} * [http://www.ilec.or.jp/database/afr/afr-20.html ''World Lakes Database entry for Lake Turkana''] {{coord|3|3|N|36|1|E|display=title}}{{Autoritat}} [[Categoria:Jaciments arqueològics d'Àfrica]]de Kenya]] [[Categoria:Llacs de Kenya|Turkana]] [[Categoria:Paleolític[[Categoria:Jaciments del Paleolític inferior]] [[Categoria:Llacs d'Etiòpia]] [[Categoria:Àrea protegida de la UICN - categoria II]] [[Categoria:Jaciments arqueològics d'Etiòpia]]