Mostela

{{Taxocaixa mamífer | name = Mostela | fossil_range = | image = Mustela nivalis -British Wildlife Centre-4.jpg | | image_caption = Mostela | image2 = Brehms Het Leven der Dieren Zoogdieren Orde 4 Wezel (Putorius vulgaris).jpg | image2_width =240px | image2_caption = ''[[Mustela nivalis vulgaris]]'' | status = LR/lc | ordo = [[Carnivora]] | familia = [[Mustelidae]] | subfamilia = [[Mustelinae]] | genus = [[Mustela]] | species ={{Infotaula '''M.ésser nivalis'''viu | binomialperiode = ''Mustela nivalis'' | binomial_authority ={{RegFos|[[Plistocè [[Carlmitjà]]|present}}<ref vonname=RefPD>{{RefPD|consulta=20 desembre Linné|Linnaeus]],2022 [[1766]] | range_map = Mapatítol= Mustela nivalis.png | range_map_width =240px | range_map_caption= Distribució geogràfica (en vermell) | synonyms = nivalis|fitxa=48861}}</ref> }} [[Fitxer:Mauswiesel.jpg|right|thumb|Una mostela, posant-se dreta]] [[Fitxer:Mauswiesel Kopf.jpg|right|thumb|Detall del cap]] [[Fitxer:Mustela nivalis (two, fighting).jpg|Dues mosteles lluitant.|thumb|right]] La '''mostela''' (''Mustela nivalis'') (a les Balears, el '''mostel''') és el [[carnívor]]'''mostela''', més'''mustela''' petito de'''paniquera'''<ref>DIEC, tots,DNV, deDCVB</ref> mida,(''Mustela finsnivalis''), i'''mostel''' tot,o inferior''estel'' a la d'una [[rata de claveguera]] amplament distribuït per [[Euràsia]] i [[Nord-amèrica]]. == Morfologia == * Presenta la morfologia típica dels [[mustèlid]]s: cos i coll allargats, potes curtes i [[cua (anatomia)|cua]] mitjanament llarga. * El cos és recobert totalment per un pelatge curt de color bru clar per les parts dorsals iBalears, blanco per'''polid'''('''et''')'''a''' lesal ventrals,[[Conflent]], ambés una líniaespècie de demarcació ben clara però sinuosa entre totes dues coloracions. La cua és monocolor, bruna tant per la part superior com per la inferior. * Dimensions corporals: cap + cos=15 - 25 cm i la cua entre 3 i 7 cm. * Pes: 45 - 180 g. == Reproducció == Les [[femella|femelles]] són capaces[[mamífer]], deel tenir[[carnívor]] més d'una ventrada a l'any (generalment de 5 cries, tot i que pot variar entre 3 i 10). El període de gestació dura 35-37 dies, les cries són deslletades al cap de 24 dies i arriben a la maduresa sexual als 4 mesos.<ref>[http://brainmuseum.org/Specimens/carnivora/leastweasel/index.html Brainmuseum] {{en}}</ref> == Subespècies == * ''[[Mustela nivalis aistoodonnivalis]]'' {{mida|85%|(Wu i Kao, [[1991]])}} * ''[[Mustela nivalis allegheniensis]]'' {{mida|85%|(Rhoads, [[1901]])}} * ''[[Mustela nivalis boccamela]]'' {{mida|85%|(Bechstein, [[1800]])}} * ''[[Mustela nivalis campestris]]'' {{mida|85%|(Jackson, [[1913]])}} * ''[[Mustela nivalis caucasica]]'' {{mida|85%|(Barrett-Hamilton, [[1900]])}} * ''[[Mustela nivalis eskimo]]'' {{mida|85%|(Stone, [[1900]])}} * ''[[Mustela nivalis heptneri]]'' {{mida|85%|(Morozova-Turova, [[1953]])}} * ''[[Mustela nivalis mosanensis]]'' {{mida|85%|(Mori, [[1927]])}} * ''[[Mustela nivalis namiyei]]'' {{mida|85%|(Kuroda, [[1921]])}} * ''[[Mustela nivalis nivalis]]'' {{mida|85%|([[Linnaeus]], [[1766]])}} * ''[[Mustela nivalis numidica]]'' {{mida|85%|(Pucheran, [[1855]])}} * ''[[Mustela nivalis pallida]]'' {{mida|85%|(Barrett-Hamilton, [[1900]])}} * ''[[Mustela nivalis pygmaea]]'' {{mida|85%|(J. A. Allen, [[1903]])}} * ''[[Mustela nivalis rixosa]]'' {{mida|85%|(Bangs, [[1896]])}} * ''[[Mustela nivalis rossica]]'' {{mida|85%|(Abramov i Baryshnikov, [[2000]])}} * ''[[Mustela nivalis russelliana]]'' {{mida|85%|(Thomas, [[1911]])}} * ''[[Mustela nivalis stoliczkana]]'' {{mida|85%|(Blanford, [[1877]])}} * ''[[Mustela nivalis tonkinensis]]'' {{mida|85%|(Björkegren, [[1941]])}} * ''[[Mustela nivalis vulgaris]]'' {{mida|85%|(Erxleben, [[1777]])}}<ref>[http://www.catalogueoflife.org/show_species_details.php?record_id=5204022 Catalogue of Life] {{en}}</ref> == Alimentació == La seva [[dieta]] es compon de petits [[mamífer]]s, principalment [[rosegador]]s (incloent-hi [[lemming]]s a l'extrem nordpetit de la seva distribució), tot i que quan aquests darrers són escassos, també menja [[ou (biologia)|ous]] i cries d'[[ocell]]s, [[insecte]]s i [[saure|llangardaixos]]. Els [[mascle (biologia)|mascles]] són millors caçadors i cacen preses més grosses, mentre que les [[femella|femelles]] sóntots, més propenses a caçar petits [[rosegador]]s.<ref>Sheffield, S. R.petit i King, C. M., [[1994]]. ''Mustela nivalis''. Mammalian Species 454: 1-10.</ref> == Depredadors == Els individus jovestot que encara es troben al [[niu]] són depredats per [[serp]]s,una mentre[[rattus quenorvegicus|rata elsde [[adult]]sclaveguera]], hoamplament sóndistribuït per aus rapinyaires ([[mussol]]s[[Euràsia]] i [[falcó|falcons]]).<ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Mustela_nivalis.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> == Hàbitat ==[[Nord-amèrica]]. Se== Descripció == Presenta la potmorfologia trobartípica endels tota[[mustèlids]]: menacos dei [[boscos]],coll màquies,allargats, [[garriga|garrigues]],potes campscurtes dei [[conreu]],[[cua [[prat]]s,(anatomia)|cua]] maresmes,mitjanament etc.llarga. TambéEl habitacos enés [[jardí|jardins]]recobert i,totalment finsper un pelatge curt de color bru clar per les parts dorsals i tot,blanc s'arribaper ales instal·larventrals, enamb construccionsuna humaneslínia de [[Pobledemarcació (localitat)|pobles]]ben clara però sinuosa entre totes dues coloracions. La cua és monocolor, bruna tant per la part superior com per la inferior. El cap més cos fa entre 15 i [[ciutat]]s.25 cm i la cua entre 3 i 7 cm. Pes: de 45 a 180 g. == Distribució geogràficaEcologia == És autòctona de l'[[Afganistan]], [[Albània]], [[Algèria]], [[Andorra]], [[Armènia]], [[Àustria]], l'[[Azerbaidjan]], [[Belarús]], [[Bèlgica]], [[Bòsnia i Hercegovina]], [[Bulgària]], el [[Canadà]], la [[República Popular de la Xina|Xina]], [[Croàcia]], [[Dinamarca]], [[Estònia]], [[Finlàndia]], [[França]], [[Geòrgia]], [[Alemanya]], [[Grècia]], [[Hongria]], l'[[Iran]], l'[[Iraq]], [[Israel]], [[Itàlia]], [[Japó]] ([[Honshu]], [[Hokkaido]] i [[Sakhalín]]),<ref>Abe, H., Ishii, N., Ito, T., Kaneko, Y., Maeda, K., Miura, S. i Yoneda, M., 2005. A Guide to the Mammals of Japan. Tokai University Press, Kanagawa, Japó</ref> [[Jordània]], el [[Kazakhstan]], [[Corea]], el [[Kirguizstan]], [[Letònia]], el [[Líban]], [[Liechtenstein]], [[Lituània]], [[Luxemburg]], [[Macedònia del Nord]], [[Moldàvia]], [[Mònaco]], [[Mongòlia]], [[Montenegro]], el [[Marroc]], els [[Països Baixos]], [[Noruega]], [[Polònia]], la [[península Ibèrica]], [[Romania]], [[Rússia]], [[San Marino]], [[Sèrbia]], [[Eslovàquia]], [[Eslovènia]], [[Suècia]], [[Suïssa]], [[Síria]], [[Tadjikistan]], [[Turquia]], el [[Turkmenistan]], [[Txèquia]], [[Ucraïna]], [[Gran Bretanya]], [[Estats Units]], l'[[Uzbekistan]] i el Vietnam, i ha estat introduïda a [[Nova Zelanda]], [[Illa de Malta|Malta]], [[Creta]], les [[Illes Açores]] i [[Illa de São Tomé|São Tomé]].<ref>Sheffield, S. R. i King, C. M., 1994</ref><ref>{{UICN|id=70207409 |títol=Mustela nivalis (amended version of 2016 assessment) |any=2019 |autor=McDonald, R.A; Abramov, A.V; Stubbe, M; Herrero, J; Maran, T; Tikhonov, A; Cavallini, P; Kranz, A; Giannatos, G; Kryštufek, B.; Reid, F. |consulta=7 abril 2023}}</ref> També és present a [[Mallorca]] i [[Menorca]]{{sfn|Alcover|1988|p=129}}. Les [[femelles]] són capaces de tenir més d'una ventrada a l'any (generalment de cinc cries, tot i que pot variar entre 3 i 10). El període de [[gestació]] dura 35-37 dies, les cries són deslletades al cap de 24 dies i arriben a la maduresa sexual als 4 mesos.<ref>[http://brainmuseum.org/Specimens/carnivora/leastweasel/index.html Brainmuseum] {{en}}</ref> És autòctona de l'[[Afganistan]], [[Albània]], [[Algèria]], [[Andorra]], [[Armènia]], [[Àustria]], l'[[Azerbaijan]], [[Bielorússia]], [[Bèlgica]], [[Bòsnia i Herzegovina]], [[Bulgària]], el [[Canadà]],Se la [[Xina]], [[Croàcia]], [[Txèquia]], [[Dinamarca]], [[Estònia]], [[Finlàndia]], l'[[Estat francès]], [[Geòrgia]], [[Alemanya]], [[Grècia]], [[Hongria]], l'[[Iran]],pot l'[[Iraq|Irak]],trobar [[Israel]],en [[Itàlia]],tota elmena [[Japó]]de ([[Honshu]],boscos, [[Hokkaido]]màquies, i[[garrigar|garrigues]], [[Sakhalín]]),<ref>Abe,camps H.,de Ishii,conreu, N.,prats, Ito,maresmes, T.,etc. Kaneko,També Y.,habita Maeda,en K.,[[jardí|jardins]] Miura,i, S.fins i Yoneda, M., 2005. A Guide to the Mammals of Japan. Tokai University Press, [[Kanagawa]], el [[Japó]].</ref> [[Jordània]], el [[Kazakhstan]], [[Corea]], [[Corea]], el [[Kirguizistan]], [[Letònia]],tot, els'arriba [[Líban]],a [[Liechtenstein]],instal·lar [[Lituània]],en [[Luxemburg]],construccions [[Repúblicahumanes de Macedònia|Macedònia]], [[Moldàvia]], [[Mònaco]], [[Mongòlia]], [[Montenegro]], el [[Marroc]], els [[Països Baixos]], [[Noruega]],[[Poble [[Polònia]],(localitat)|pobles]] lai [[Penínsulaciutats. Ibèrica]],És [[Romania]],un [[Rússia]],animal [[Sanmolt Marino]],nerviós, [[Sèrbia]],que [[Eslovàquia]],es [[Eslovènia]],mou [[Suècia]],contínuament. [[Suïssa]],Sovint [[Síria]],es elposa [[Tadjikistan]],dret [[Turquia]],sobre elles [[Turkmenistan]],potes [[Ucraïna]],del ladarrere [[Granper Bretanya]],observar els [[Estats Units]], l'[[Uzbekistan]] i el [[Vietnam]],voltants i ha estat introduïda a [[Nova Zelanda]],així [[Illaque dese Malta|Malta]],sent [[Creta]],amenaçat less'amaga [[Illesràpidament Açores]]sota iun [[Illamunt de São Tomé|Sãopedres Tomé]].<ref>Sheffield,o S.en R.qualsevol iforat, King,ja C.que M.,no [[1994]].té </ref><ref>[http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/14021/0un UICN]cau {{en}}</ref>permanent. ==Gràcies Costumsa ==la seva mida petita, és l'únic carnívor que pot accedir a les galeries subterrànies dels talpons i capturar-los directament dins els caus. És un animal molt nerviós, que es mou contínuament. Sovint es posa dret sobre les potes del darrere per observar els voltants i així que se sentTant amenaçatdiürna s'amagacom ràpidamentnocturna, sotamostra un munt de pedres o en qualsevol forat, ja que no témàxim und'activitat [[cau]]al permanent.crepuscle. GràciesLa seva dieta es compon de petits mamífers, principalment rosegadors (incloent-hi [[lèmmings]] a l'extrem nord de la seva midadistribució), petita,tot ési l'únicque carnívorquan aquests darrers són escassos, també menja [[ou (biologia)|ous]] i cries d'ocells, insectes i [[saure|llangardaixos]]. Els [[mascle (biologia)|mascles]] són millors caçadors i cacen preses més grosses, mentre que potles accedirfemelles són més propenses a lescaçar galeriespetits subterrànies[[rosegadors]].<ref>Sheffield, delsS. [[talpons]]R. i capturar-losKing, directamentC. dinsM., els1994. caus.''Mustela nivalis''. Mammalian Species 454: 1-10</ref> Tant diürnaEls comindividus nocturna,joves mostraque unencara màximes d'activitattroben al [[crepuscle]].niu són depredats per serps, mentre que els adults ho són per ocells rapinyaires (mussols i [[falcó|falcons]]).<ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Mustela_nivalis.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> == Espècies semblantsSubespècies == * ''Mustela nivalis aistoodonnivalis'' (Wu i Kao, 1991). Sichuan, Xina.<ref>[http://planet-mammiferes.org/Info.php?New www.planet-mammiferes.org] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120722050409/http://planet-mammiferes.org/Info.php?New |date=2012-07-22}} {{en}}</ref> * ''Mustela nivalis allegheniensis'' (Rhoads, 1901).<ref>[http://www.bucknell.edu/MSW3/browse.asp?s=y&id=14001440 Mammal Species of the World] {{en}}</ref> Apalatxes, oest de Virgínia (Estats Units).<ref>[http://www.dgif.virginia.gov/wildlife/information/?s=050040 Virginia Department of Game and Inland Fisheries] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101015124502/http://www.dgif.virginia.gov/wildlife/information/?s=050040 |date=2010-10-15}} {{en}}</ref> * ''Mustela nivalis boccamela'' (Bechstein, 1800) * ''Mustela nivalis campestris'' (Jackson, 1913) * ''Mustela nivalis caucasica'' (Barrett-Hamilton, 1900) * ''Mustela nivalis eskimo'' (Stone, 1900) * ''Mustela nivalis heptneri'' (Morozova-Turova, 1953) * ''Mustela nivalis mosanensis'' (Mori, 1927) * ''Mustela nivalis namiyei'' (Kuroda, 1921) * ''Mustela nivalis nivalis'' (Linnaeus, 1766).<ref>[http://www.bucknell.edu/MSW3/browse.asp?s=y&id=14001442 Mammal Species of the World] {{en}}</ref> Estats Units: Dakota del Sud, Nebraska i Iowa.<ref name="funet">[http://www.funet.com/pub/sci/bio/life/mammalia/carnivora/mustelidae/mustela/index.html www.funet.com] {{en}}</ref> * ''Mustela nivalis numidica'' (Pucheran, 1855) * ''Mustela nivalis pallida'' (Barrett-Hamilton, 1900).<ref>[http://www.bucknell.edu/MSW3/browse.asp?s=y&id=14001449 Mammal Species of the World] {{en}}</ref> Turquestan.<ref name="funet"/> * ''Mustela nivalis pygmaea'' (J. A. Allen, 1903) * ''Mustela nivalis rixosa'' (Bangs, 1896) * ''Mustela nivalis rossica'' (Abràmov i Baríxnikov, 2000) * ''Mustela nivalis russelliana'' (Thomas, 1911) * ''Mustela nivalis stoliczkana'' (Blanford, 1877) * ''Mustela nivalis tonkinensis'' (Björkegren, 1941) * ''Mustela nivalis vulgaris'' (Erxleben, 1777)<ref>{{Catalogue of life|5204022|Mustela nivalis}}</ref> == Referències == <div style="font-size:85%"> {{referències}} </div>{{Referències}} == Bibliografia == <div style="font-size:85%"> * Bannikov, A. G., [[1954]]. Mammals of the Mongolian People's Republic. Nauka, [[Moscou]], [[Rússia]]. * Bettina Schmitt: Das Mauswiesel in der Kulturlandschaft. Abundanz, Reviersysteme und Habitatnutzung. Laurenti, Bielefeld 2006, ISBN 978-3-933066-30-5. * Danzig, T., [[1992]]. Biological Values for Selected Mammals. American Association of Zoo Keepers Inc, [[Kansas]], els [[Estats Units]]. * Dobson, M., [[1998]]. Mammal distributions in the western Mediterranean: the role of human intervention. Mammal Review 28: 77-88. * Dulamtseren, S., [[1970]]. Guide Book of the Mammals in Mongolia. Publishing House of the Mongolian Academy of Science, Ulaanbaatar. * Goszczynski, J., [[1977]]. Connections between predatory birds and mammals and their prey. Acta Theriologica 22: 399-430. * Handley Jr., C. O., [[1991]]. Mammals. McDonald and Woodward Publishing Company, Blacksburg, Virginia, els [[Estats Units]]. * Honacki, J.H., ed., Kinman, K.E., ed., Koeppl, J.W., ed., [[1982]]. Mammal Species of the World; A Taxonomic and Geographic Reference. Association of Systematic Collections, els [[Estats Units]]. * Li, Y. M., Gao, Z., Li, X., Wang, S. i Jari, N., [[2000]]. Illegal wildlife trade in the Himalayan region of China. Biodiversity and Conservation 9: 901-918. * McDonald, R.A., Harris, S., Turnbull, G., Brown, P. i Fletcher, M. ([[1998]]). Anticoagulant rodenticides in stoats (''[[Mustela erminea]]'') and weasels (''Mustela nivalis'') in England. Environmental Pollution 103: 17-23. * Macdonald, D.W. i Tattersall, F.T. (2001). Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation Research Unit, Oxford University. * Pulliainen, E., [[1999]]. ''Mustela nivalis''. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (eds), The Atlas of European Mammals, Academic Press, [[Londres]], [[la Gran Bretanya]]. * Ronald M. Nowak: Walker's mammals of the world. 6. Auflage. Johns Hopkins University Press, [[Baltimore]], 1999, ISBN 0-8018-5789-9. * The Environment Agency. ([[1998]]). Species and Habitats Handbook: Look-up chart of species and their legal status. The Environment Agency, [[Bristol]]. * Vigo, Marta: ''Guia dels mamífers terrestres de Catalunya''. [[Enciclopèdia Catalana]], col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. [[Barcelona]], maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 194-195. </div> == Enllaços externs == {{commonscat|Mustela nivalis}} {{wikispecies|Mustela nivalis}} * [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=36239&lvl=3&p=mapview&p=has_linkout&p=blast_url&p=genome_blast&lin=f&keep=1&srchmode=1&unlock NCBI] {{en}} * [http://arctos.database.museum/name/Mustela%20nivalis Arctos Specimen Database] {{en}} * [http://www.boldsystems.org/views/taxbrowser.php?taxid=12539 Barcodes of Life] {{en}} * [http://www.eol.org/pages/328586 Encyclopedia of Life] {{en}} * [http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=180554&print_version=PRT&source=to_print ITIS] {{en}} * [http://www.bucknell.edu/MSW3/browse.asp?s=y&id=14001438 Mammal Species of the World] {{en}} * [http://www.faunaeur.org/full_results.php?id=305324 Fauna Europaea] {{en}} * [http://sea.unep-wcmc.org/isdb/CITES/Taxonomy/tax-species-result.cfm?Genus=Mustela&Species=nivalis&source=animals&displaylanguage=fra&tabname=legal CITES] {{en}} * [http://www.arkive.org/weasel/mustela-nivalis/info.html ARKive] {{en}} * [http://www.issg.org/database/species/ecology.asp?fr=1&si=443 Global Invasive Species Database] {{en}} {{refbegin|2}} * {{ref-llibre |cognom=[[Josep Antoni Alcover i Tomàs|Alcover]] |nom=Josep Antoni |títol=Els mamífers de les Balears |lloc=Palma |editorial=[[Editorial Moll]] |any=1988 |isbn=84-273-0265-7}} * Bannikov, A. G., 1954. Mammals of the Mongolian People's Republic. Nauka, Moscou, Rússia * Bettina Schmitt: Das Mauswiesel in der Kulturlandschaft. Abundanz, Reviersysteme und Habitatnutzung. Laurenti, Bielefeld 2006, {{ISBN|978-3-933066-30-5}} * Danzig, T., 1992. Biological Values for Selected Mammals. American Association of Zoo Keepers Inc, Kansas, els Estats Units. * Dobson, M., 1998. Mammal distributions in the western Mediterranean: the role of human intervention. Mammal Review 28: 77-88. * Dulamtseren, S., 1970. Guide Book of the Mammals in Mongolia. Publishing House of the Mongolian Academy of Science, Ulaanbaatar. * Goszczynski, J., 1977. Connections between predatory birds and mammals and their prey. Acta Theriologica 22: 399-430. * Handley Jr., C. O., 1991. Mammals. McDonald and Woodward Publishing Company, Blacksburg, Virgínia, Estats Units. * Honacki, J.H., ed., Kinman, K.E., ed., Koeppl, J.W., ed., 1982. Mammal Species of the World; A Taxonomic and Geographic Reference. Association of Systematic Collections, Estats Units * Li, Y. M., Gao, Z., Li, X., Wang, S. i Jari, N., 2000. Illegal wildlife trade in the Himalayan region of China. Biodiversity and Conservation 9: 901-918. * McDonald, R.A., Harris, S., Turnbull, G., Brown, P. i Fletcher, M. (1998). Anticoagulant rodenticides in stoats (''Mustela erminea'') and weasels (''Mustela nivalis'') in England. Environmental Pollution 103: 17-23. * Macdonald, D.W. i Tattersall, F.T. (2001). Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation Research Unit, Oxford University. * Pulliainen, E., 1999. ''Mustela nivalis''. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (eds), The Atlas of European Mammals, Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. * Ronald M. Nowak: Walker's mammals of the world. 6. Auflage. Johns Hopkins University Press, Baltimore, 1999, {{ISBN|0-8018-5789-9}}. * The Environment Agency. (1998). Species and Habitats Handbook: Look-up chart of species and their legal status. The Environment Agency, Bristol. * Vigo, Marta: ''Guia dels mamífers terrestres de Catalunya'', planes 194-195.. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. {{ISBN|84-7306-680-4}} {{refend}} {{Projectes germans | Viccionari= mostela}} {{Carnívors|M.}} {{Autoritat}} {{Bases de dades taxonòmiques}} [[Categoria:Mostela|[[Categoria:Mamífers ]]de Grècia]] [[Categoria:Mamífers d'Alemanya]] [[Categoria:Mamífers de Geòrgia]] [[Categoria:Mamífers de França]] [[Categoria:Mamífers d'Estònia]] [[Categoria:Mustela]] [[Categoria:Mamífers de l'Afganistan]] [[Categoria:Mamífers d'Albània]] [[Categoria:Mamífers d'Algèria]] [[Categoria:Mamífers d'Andorra]] [[Categoria:Mamífers d'Armènia]] [[Categoria:Mamífers d'Àustria]] [[Categoria:Mamífers del Canadà]] [[Categoria:Mamífers dels Estats Units]]