Nuu-chah-nulth

[[Fitxer:Nootka01.png|thumb|350px|Territori{{Infotaula delsgrup nuu-chah-nulth]]humà}} Els '''Nuu-chah-nulth''' o '''nootka''' són una tribu índia que parlen [[llengües wakash]], però que s'anomena a sísi mateixa '''aht''' "bo"."bo".<ref>{{Ref-web|títol=Uchucklesaht Tribe|url=https://thecanadianencyclopedia.ca/en/article/uchucklesaht-first-nation|consulta=2026-04-12|llengua=en|editor=Canadian Encyclopedia|data=7/02/2006|nom=John|cognom=Dewhirst}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Nuuchahnulth|url=https://www.cambridge.org/core/journals/journal-of-the-international-phonetic-association/article/nuuchahnulth/B790B871828406F7A4CE11A7C998B7EB|publicació=Journal of the International Phonetic Association|data=2001-12|issn=1475-3502|pàgines=275–279|volum=31|exemplar=2|doi=10.1017/S0025100301002092|llengua=en|nom=Barry F.|cognom=Carlson|nom2=John H.|cognom2=Esling|nom3=Katie|cognom3=Fraser}}</ref> Es divideixen en dos grups: *grups, Lala confederació de tribus del Nord: els '''Nitinat''' (dividits en les tribus '''toquaht, ucluelet, hesquiaht, ahousat''' i '''tia-o-qui-aht'''), '''Clayaquot, Kyuquot''' i '''Mooachath'''. *'''Mooachath''', Elsi els '''makah''', '''makaw''' o '''mikaw'''. == Localització == Vivien entre el cap Cook i Saint Simon Point, a l'illal'[[illa de VancouverVancouver]] (Colúmbia([[Colúmbia Britànica),Britànica]]), i el cap Flattery (Washington).(Washington), al [[noroest del Pacífic]]. Actualment es divideixen en dos grups: * '''Nitinat''', a l’[[illal'[[illa de Vancouver]]. * [[Makah]], al cap Flattery, a la Reserva Makah de [[Washington (estat)|Washington]]. == Demografia == [[James Cook]] elsen va calcular el 1780 en uns 8.000 individus, però baixaren a 2.600 el 1910, i augmentarien altre cop a 3.500 aal [[Canadà]] i 500 a [[Washington (estat)|Washington]] el 1970 (453 el 1960). Segons Asher, el 1980 hi havia 3.500 nitinat (dels quals només 500 parlaven la llengua) i 600 makah (dels quals només 200 parlaven la llengua). Tanmateix, el 1990 hin'hi havia 6.000 a [[Colúmbia Britànica]] i 1.200 a Washington. Segons el cens canadenc del 2000, a Colúmbia britànica eren agrupats en el '''Nuu-chah-nulth Tribal Council''', que agrupa les reserves d'Ahousaht (1.737 h), Tla-o-qui-aht (849 h), Ehattesaht (282 h), Hesquiaht (648 h), Ka:'yu:'k't'h'/Che:k:tles7et'h' (477 h), Mowachaht (519 h), Nitinaht (663 h), Nuchatlaht (146 h), Ohiaht (575 h), Opetchesaht (890 h), Pacheenaht (257 h) Toquaht (111 h), Port Renfrew (257 h), Seshaht (694 h), Uchucklesaht (173 h) i Ucluelet (604 h). En total, 8.882 individus. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 2.005 [[makah]] purs, 58 barrejats amb altres tribus, 413 barrejats amb altres races i 12 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 2.488 individus. Segons dades de la [[BIA]], a la reserva Makah de Washington hi havia 1.753 habitants (2.126 en el rol tribal). Segons el cens canadenc del 2000, a Colúmbia britànica eren agrupats en el '''Nuu-chah-nulth Tribal Council''', que aplega les reserves d'Ahousaht (1.737 h), Tla-o-qui-aht (849 h), Ehattesaht (282 h), Hesquiaht (648 h), Ka:'yu:'k't'h'/Che:k:tles7et'h' (477 h), Mowachaht (519 h), Nitinaht (663 h), Nuchatlaht (146 h), Ohiaht (575 h), Opetchesaht (890 h), Pacheenaht (257 h) Toquaht (111 h), Port Renfrew (257 h), Seshaht (694 h), Uchucklesaht (173 h) i Ucluelet (604 h). En total, 8.882 individus.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Dicken|nom=Emiliy|títol=Informing disaster resilience through a Nuu-chah-nulth way of knowing.|url=https://dspace.library.uvic.ca/bitstream/1828/8935/1/Dicken_Emily_PhD_2017.pdf|data=2017|editorial=University of Victoria|pàgines=8}}</ref> Segons el cens dels EUA del 2000, n'hi havia 2.005 [[makah]] purs, 58 barrejats amb altres tribus, 413 barrejats amb altres races i 12 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 2.488 individus. Segons dades de la [[BIA]], a la reserva Makah de Washington hi havia 1.753 habitants (2.126 en el rol tribal). == Bandes Nuu-chah-nulth == Les principals bandes Nuu-chah-nulth actuals són: #[[Ahousaht First Nation]]: sorgida de la unió el 1951 de les Ahousaht i [[Kelsemeht]]; #[[Ditidaht]]; #[[Ehattesaht First Nation]]; #[[Hesquiaht First Nation]]; #[[Kyuguot]]; #[[Mowachaht/Muchalaht First Nations]]: conegudes com la Banda Nootka; #[[Nuchatlaht First Nation]]; #[[Huu-ay-aht]]: (o també Ohiaht); #[[Opetchesaht]]; #[[Pacheedaht First Nation]]; #[[Tla-o-qui-aht First Nations]]: tanbétambé Clayoquot; #[[Toquaht First Nation]]; #[[Tseshaht First Nation]]; #[[Uchucklesaht First Nation]]; #[[Ucluelet First Nation]]. == Costums == ComptavenHi ambhavia 23 tribus que ocupaven des del cap Cook fins a Pt St John. Vivien en cases rectangulars de planxesposts de cedre, comunals i guarnides per pals totèmics. Llur cultura és semblant i relacionada a la dels [[kwakiutl]] i [[tlingit]], i es dividien en grups socials independents que es reunien en viles d'hivern. Aquestes viles més tard es confederaven i a l'estiu anaven a la costa a pescar i a caçar. També atacaven les tribus veïnes per aconseguir botí i tràfic d'esclaus. Caçaven balenes amb un bot llarg de fusta tallada i amb arpons de línies llargues i flotadors de pell de foca. L'arponer tenia un major rangle i el càrrec esdevenia alhora un rite i una herència. També vestien amb barrets de forma cònica i mantes de pell molt ricament guarnides. Vivien orientats al mar, però també aconseguien baies i arrels del bosc, i comerciaven. [[Fitxer:Nootka-woman-hat.jpg|thumb|Dona nuu-cha-nulth amb barret (1785)]] Llurs rituals religiosos, per relació cultural, recordaven als dels [[inuit]] i [[aleut]]. Celebraven el Ritual de la Balena i la Dansa dels Xamans, reencarnació del segrest de llur antecessor mitjançant dons sobrenaturals. Duien petxines penjades dels nassos foradats, i també celebraven el '''Tamanwa''', drames religiosos amb llegendes mitològiques, i els potlacht (del nootka patshatl, "donar"), cerimònia de danses i festes amb repartiment d'obsequis de manera exagerada. D'altres cerimònies eren la Klookwana (nootka) o Klookwalli ([[makah]]), en la qual els llops s'enduien als iniciats i els altres participaven en les dances per fer-los tornar. == Història == El primer europeu que els va visitar fou l'espanyol [[Juan de Fuca]] el 1592, però no tornaren a ser visitats fins l'expedició de [[Juan Pérez]] el 1774, quan anglesos i espanyols es disputaven la regió. El 1778 foren visitats per [[James Cook]], qui el 1780 va fer el primer mapa de la regió. Fins el 1788 l'anglès John Meares no va fer el primer post comercial, a Nootka Sound. Entreaconseguir [[1790]]botí i [[1792]] el tortosí [[Pere d'Alberní]] es va establí a Nootka Sound amb la Primera [[Companyia de Voluntaris de Catalunya]]. Va fer les primeres descripcions sistemàtiques i va rebullir el primer vocabulari. La regió fou objecte de disputes entre [[Anglaterra]] i [[Espanya]] fins la Convenció de Nootka del 1794, que va atribuir la zona als britànics. El 1792-1794 l'anglès George Vancouver va visitar l'illa i la batejà amb el seutràfic nom.d'esclaus. El[[Caça 1803de vanbalenes massacrarpels pobles indígenes|Caçaven balenes]] amb un vaixellbot britànic,llarg elde ''Boston'',fusta peròtallada eli 1805amb esarpons cristianitzaren,de totlínies llargues i queflotadors elde 1811pell hode vanfoca.<ref>{{Ref-web|títol=Grey repetirWhale|url=https://thecanadianencyclopedia.ca/en/article/grey-whale|consulta=2026-04-12|llengua=en|editor=Candian ambEncyclopedia|data=26/03/2021|nom=Benjamin|cognom=Serralheiro-O'Neill}}</ref> elL'arponer ''Tonquin'',tenia un major rang i el 1855càrrec signarenesdevenia alhora un tractatritu junti un heretatge. També es vestien amb elsbarrets makahde aforma Neahcònica Bay,i pelmantes qualde se’lspell cediamolt elricament mateixguarnides. territoriVivien llevatorientats al mar, però també aplegaven baies i arrels del bosc, i comerciaven. [[Fitxer:Nootka-woman-hat.jpg|miniatura|Dona nuu-cha-nulth amb barret (1785)]] Llurs rituals religiosos, per relació cultural, recordaven als makah,dels que[[inuit]]s foreni confinats[[aleut]]. aCelebraven lesel reservesRitual Makahde la Balena i Ozettela Dansa dels Xamans, reencarnació del segrest de Washington,llur antecessor mitjançant dons sobrenaturals. Duien petxines penjades als nassos foradats, i posatstambé sotacelebraven tutelael '''Tamanwa''', drames religiosos amb llegendes mitològiques, i els potlacht (del nootka patshatl, "donar"), cerimònia de l'Agènciadanses Taholahi festes amb repartiment de lapresents [[BIA]].de manera exagerada. El 1843 es va crear elD'altres Territoricerimònies deeren la [[Colúmbia Britànica]], que des del 1860 formaria part del Dominion del [[Canadà]], i començaren a enviar missioners cristiansKlookwana als(nootka) nootka.o ElKlookwalli 1849([[makah]]), s'iniciàen la colonització britànica a Vancouver, cosa quequal els comportà alcoholisme, malalties venèries, prostitució, aculturació i subproletarització. Els de Washington, a les seccions Makah i Ozette (passaren de 2000 el 1806 a 399 i 36 el 1905), el 31 de gener delllops 1855s'enduien els obligaren a cedir les terres de l'Estret de Juan de Fucainiciats i el 1890els forenaltres internatsparticipaven en reserves. El 1921 es produiren molts arrestaments entre ells a Vancouver per les lleis canadenques antipotlacht. El 1994 el govern de la Colúmbia britànica autoritzà la tala del 62 % dels boscos de Clayaquot Sounddanses (Vancouver)per a la MacMillan Bloedel Co (unes 350.000 hectàrees). El cap dels tia-oqui-aht, Frances Frank, critica el fet que els nutka són el 40 % dels habitants de la zona, però que només tenenfer-los eltornar.<ref>{{Ref-web|url=https://anthropologist-on-the-loose.tumblr.com/post/181656891419/wolves-and-indigenous-people-on-vancouver-island|títol=Wolves 0,4and %indigenous delpeople territori.on RebenVancouver elIsland|data=2/01/2019|editor=Anthropology suportJust deKinda [[Greenpeace]].Happens}}</ref> ==Bibliografia== * Ellis, David, W.; & Swan, Luke. (1981). ''Teachings of the tides: Uses of marine invertebrates by the Manhousat people''. Nanaimo, British Columbia: Theytus Books. * Hoover, Alan L. (Ed.). (2002). ''Nuu-chah-nulth voices: Histories, objects & journeys''. Victoria, B. C.: Royal British Columbia Museum. * Kim, Eun-Sook. (2003). Theoretical issues in Nuu-chah-nulth phonology and morphology. (Doctoral dissertation, The University of British Columbia, Department of Linguistics). * McMillian, Alan D. (1999). ''Since the time of the transformers: The ancient heritage of Nuu-chah-nulth, Ditidaht, and Makah. Vancouver: UBC Press. * Sapir, Edward. (1938). Glottalized continuants in Navaho, Nootka, and Kwakiutl (with a note on Indo-European). ''Language'', ''14'', 248-274. * Sapir, Edward; & Swadesh, Morris. (1939). ''Nootka texts: Tales and ethnological narratives with grammatical notes and lexical materials''. Philadelphia: Linguistic Society of America. * Sapir, Edward; & Swadesh, Morris. (1955). ''Native accounts of Nootka ethnography''. Publication of the Indiana University Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics (No. 1); International journal of American linguistics (Vol. 21, No. 4, Pt. 2). Bloomington: Indiana University, Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics. (Reprinted 1978 in New York: AMS Press,== ISBNReferències 0-4041-1892-5).== * Shank, Scott; & Wilson, Ian. (2000). Acoustic evidence for &#661; as a glottalized pharyngeal glide in Nuu-chah-nulth. In S. Gessner & S. Oh (Eds.), ''Proceedings of the 35th International Conference on Salish and Neighboring Languages'' (pp. 185-197). UBC working papers is linguistics (Vol. 3).{{Referències}} ==Enllaços==== Enllaços externs == {{commons|Category:Nuu-chah-nulth}}{{commonscat}} * [http://nuuchahnulth.org/ Pàgina dels Nuu-chah-nulth] * [http://www.magma.ca/%7Estonham/nuuchahnulth_dict.htm Un extracte del diccionari Nuuchahnulth] * [http://www.magma.ca/%7Estonham/nootka/ntk_txt.html Texts Nootka] ** [http://www.magma.ca/~stonham/nootka/mosquito.html De què estan fets els mosquits] ** [http://www.magma.ca/~stonham/nootka/kwatyat&wolf.html Kwatyat i Llop] ** [http://www.magma.ca/~stonham/nootka/kwat&sun.html Kwatyat i la Filla del Gira-sol] * [http://www.ydli.org/biblios/nuubib.htm Bibliografia de Materials de la llengua Nuuchanulth] {{mida|1=(YDLI)}} * [http://www.languagegeek.com/wakashan/nuuchahnulth.html Nuuchahnulth (Nootka)] {{mida|1=(Chris Harvey’s Native Language, Font, & Keyboard)}} ** [http://www.languagegeek.com/wakashan/nuuchahnulthtext.html Nuuchahnulth Example Text] * [http://www.bced.gov.bc.ca/abed/images/map2.jpg mapa de les Primeres nacions de la Costa Nord-oest] (inclosos Nuu-chah-nulth) * [http://depts.washington.edu/wll2/ Pàgina de Lingüística Wakashan] {{ORDENA:Nuu-Chah-Nulth}} <!--ORDENA generat per{{Far bot-->West}} {{Enllaç AB|de}}{{Autoritat}} {{ORDENA:Nuu-Chah-Nulth}} [[Categoria:Grups humans amerindis del Canadà]] [[Categoria:Colúmbia Britànica]]