Palau Reial Major

{{Edifici |nom = Palau Reial Major |imatge = Plaça del Rei 2074102277.jpg |mida_imatge = 300px |peu = Façana del Palau Reial Major, a la plaça del Rei, amb el [[palau del Lloctinent]] a l'esquerra de la imatge, el [[saló del Tinell]] al fons, la [[capella de Santa Àgata]] a la dreta i el mirador del rei Martí a dalt a l'esquerra |tipus_edifici = Palau |arquitectes = |arquitecte = Guillem Carbonell |començament = |consagració = |acabament = |cronologia = |localització = [[Barri Gòtic]] de [[Barcelona]]{{expert|data=2024}} |estil = |materials_utilitzats = |sistema_constructiu = |alçat = |inclinació = |imatge_a = |mida_imatge_a = |peu_a = |planta = |imatge_p = |mida_imatge_p = |peu_p{{Infotaula = }}edifici}} El '''Palau Reial Major''' de [[Barcelona]] fou la residència dels [[Comtats[[comtes catalans|comtesde catalans]]Barcelona]] i comtes reis de la [[Corona[[reis d'Aragó]]. És al centre del [[El Gòtic |barri gòtic]]Gòtic]] de la ciutat, a la [[plaça del Rei]]Rei]], i es compon bàsicament de quatretres recintes: Elel '''[[Saló[[Saló del Tinell]]''',Tinell]], fet construir pel rei [[Pere el Cerimoniós]] entre els anys [[1359]] i [[1362]] al mestre d'obres Guillem Carbonell.Carbonell; Lala '''[[capella[[capella palatina de Santa Àgata]]''',Àgata]], de l'any [[1302]],1302, per ordres del rei [[Jaume el Just]] i la seva esposa [[Blanca de Nàpols]].Nàpols]] Al(al seu interior hi ha el retaule[[Retaule del [[Pere el Conestable de Portugal|conestable PereConestable]], de Portugal]], del pintor [[Jaume Huguet]] ([[1465]]). El '''Palau del Lloctinent''', de l'any [[1549]], encàrrec del rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] a Antoni Carbonell. És la seu de l'[[Arxiu General de la Corona d'Aragó]] (única de l'any [[1836]] fins a [[1994]]Huguet]]); i seu institucional des de llavors). Elel '''Verger''',Verger, jardí amb porxos i dependències al voltant, comunicat amb el Tinell. Va ser seu del tribunal de la [[Inquisició]] i avui és la seu del [[Museu Frederic Marès]]. Nogensmenys en forma part l'anomenat '''Mirador del Rei Martí''', torre amb cinc pisosd'Història de galeries edificada el 1555, entre el Palau del Lloctinent i el Tinell. Es té documentacióBarcelona]], del nom de Palau Major per primera vegada l'any [[1116]],{{Citació necessària|data=novembre[[Museu deFrederic 2012}}Marès]] i fou anomenat així per diferenciar-lo del [[Palau reial menor]], que s'aixecava vora la plaça de Sant Miquel, darrereles laoficines [[Casacentrals de la Ciutat (Barcelona)|Casal'[[Arxiu de la Ciutat]], i fou enderrocat elCorona [[1847]].d'Aragó]]. == Història == [[Fitxer:Conquesta de Mallorca per Jaume I d'Aragó 01.jpg|thumb|250px|Conquesta01.jpg|miniatura|Conquesta de Mallorca, després de la reunió de les Corts dutes a terme al Palau Reial Major de Barcelona]] Durant la segona meitat del [[segle XI]],{{segle|XI}}, el palau s'estenia des de la [[catedral de Barcelona|catedral]] [[romànic|romànica]], a la plaça de Sant Iu, D'aquesta època és l'escalinata exterior, encara existent, on es feien les reunions dels membres del [[Consell de Cent]] quan encara no disposaven d'edifici propi. [[Jaume I]] va reunir les [[Corts Catalanes|Corts]] al Palau Reial Major el dia [[2020 de desembre]]desembre de [[1228]],1228, i es va adreçar als assistents amb aquestes paraules:{{cita| On nós vos pregam molt carament (…) que ens donets consell e ajuda (…) en est viatge que volem fer sobre el regne de Mallorques e les altres illes que pertanyen a aquella.<ref>Jaume I: ''[[Llibre dels fets]]''</ref> |}}En aquestes Corts s'havia de pactar el concurs de cada estament en l'empresa de la [[conquesta de Mallorca]] i la repartició dels guanys.<ref> Mercèguanys.<ref>Mercè Aventín i Josep M. Salrach: ''Història medieval de Catalunya''. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 1998. ISBN 84-8256-631-8 </ref>{{ISBN|84-8256-631-8}}</ref> Als anys [[1461]] i [[1472]] va servir de capella ardent perCap a [[Carles de Viana]] i per al seu pare [[Joan1401 eles Gran|Joanté II]]. [[Fitxer:Escalesconstància del Palau Reial.jpg|thumb|left|250px|Escalesprojecte del Palaurei Reial[[Martí Major,l'Humà]] ambper l'entradaconstruir alun Salónou delPalau TinellReial a l'esquerra i la portatocar de la capella de Santa ÀgataRambla, aperò lano dreta]] Aes lesva escalesarribar d'entradaa delportar Palaua Reialterme Major,i el [[7 de desembre]] de [[1492]],rei va sofrir un intent d'assassinat el rei [[Ferrandonar ella Catòlic]],pedra per part de [[Joan de Canyamars|Joan Canyamars]]:{{cita|Joan Canyamars, pagès, bar <ref> Segons l'Alcover-Moll, ''bar'' indica que ha faltat a la promesaconstrucció de fidelitat.</ref> e traïdor malvat, amb ànimo diabòlic, passat migjorn quasi un quart d'hora, eixint la Majestat del Senyor Rei del seu palau qui és en la plaça del Rei,l'[[Hospital ende la sala del qual palau havia tenguda audiència, e essent davant laSanta portaCreu de l'esglésiaBarcelona|Hospital de dit Palau, donà a la dita majestat un colp en lo coll amb una espasa,Santa delCreu.]]<ref>L'àrea qualde isquéla sang.<ref>Santa ''ManualCreu de NovellsBarcelona, Ardits''centre (Dietarisanitari de l'Antic Consell Barceloní),Barcelona voldurant III.</ref>cinc-cents |}}anys</ref> Als anys 1461 i 1472 va servir de capella ardent per a [[Carles de Viana]] i per al seu pare [[Joan el Gran|Joan II]].[[Fitxer:Escales del Palau Reial.jpg|miniatura|esquerra|Escales del Palau Reial Major, amb l'entrada al Saló del Tinell a l'esquerra i la porta de la capella de Santa Àgata a la dreta]] A les escales d'entrada del Palau Reial Major, el 7 de desembre de 1492, va patir un [[Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic|intent d'assassinat]] el rei [[Ferran el Catòlic]], per part de [[Joan de Canyamars|Joan Canyamars]] quan sortia del Palau on havia mantingut una reunió amb els síndics camperols encarregats de l'aplicació de la [[Sentència de Guadalupe]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vicens i Vives |nom=Jaume |enllaçautor=Jaume Vicens i Vives |llengua=es |títol=Historia de los Remensas (en el siglo XV) |any=1978 |editorial=Ediciones Vicens-Vives |isbn=84-316-1666-0 |pàgines=313-314}}</ref> Fou jutjat i condemnat a «morir a crudelíssima mort, per ésser exemple i càstig als altres». La tradició{{cita|Joan manteniaCanyamars, quepagès, enbar<ref>Segons lesl'Alcover-Moll, mateixes''bar'' escalesindica d'entradaque vaha tenirfaltat lloca la rebudapromesa de [[Cristòfolfidelitat.</ref> Colom]],e pertraïdor partmalvat, delsamb [[Reisànimo Catòlics]],diabòlic, alpassat retornmigjorn quasi un quart d'hora, eixint la Majestat del seuSenyor primerRei viatgedel d'[[Amèrica]].seu Avuipalau haqui quedatés demostraten quela aquestaplaça rebudadel vaRei, fer-seen alla refetorsala del [[Monestirqual depalau Santhavia Jeronitenguda deaudiència, e essent davant la Murtra]],porta de l'església de dit Palau, donà a [[Badalona]],la ondita elsmajestat reisun s'haviencolp retiraten despréslo decoll l'atemptatamb esmentat.una Vaespasa, serdel diesqual després,isqué quansang.<ref>''Manual esde vaNovells ferArdits'' la(Dietari recepcióde oficiall'Antic alConsell PalauBarceloní), Reial.vol III.</ref> |}} LaEl dissolucióPalau deReial l'aparellMajor políticfou catalàla arranseu del tribunal de la [[Guerra[[inquisició deespanyola]].<ref>{{ref-web Successió|cognom=Hernández Espanyola|victòria|nom=Sergi militar|url=https://beteve.cat/va-passar-aqui/tribunal-inquisicio/ borbònica]]|consulta=30 novembre 2023 |títol=La inquisició va fercondemnar uns 5.900 barcelonins |editor=Beteve |data=23 de juny del 2021}}</ref> La tradició mantenia que desapareguessinen les dependènciesmateixes escales d'entrada va tenir lloc la rebuda de l'administració[[Cristòfol reialColom]], iper durantpart eldels [[1718]][[Reis elCatòlics]], reial [[Felipretorn Vdel d'Espanya|Felipseu V]]primer vaviatge cedird'Amèrica. elAvui palauha aquedat lesdemostrat mongesque clarisses,aquesta elrebuda conventva defer-se lesal qualsrefetor del barri[[Monestir de [[BarriSant Jeroni de la Ribera|laMurtra]], Ribera]]a s'enderrocà[[Badalona]], aon causaels dereis las'havien construccióretirat després de l'atemptat. Va ser dies després, quan es va fer la [[Ciutadellarecepció (arquitectura)|Ciutadella]].oficial al Palau Reial. EnLa l'actualitatdissolució elde Salól'aparell delpolític Tinellcatalà iarran de la [[Capella[[Guerra de SantaSuccessió Àgata]]Espanyola|victòria formenmilitar partborbònica]] va fer que desapareguessin les dependències de l'administració reial i durant el 1718 el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va cedir el palau a les monges clarisses, el convent de les quals del [[Museubarri d'Històriade [[Barri de la CiutatRibera|la Ribera]] s'enderrocà a causa de Barcelona‎|Museula d'Històriaconstrucció de la Ciutat]].[[Ciutadella (arquitectura)|Ciutadella]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.raco.cat/index.php/RevistaRAMC/article/viewFile/71953/91699|títol=L'AREA DE LA SANTA CREU DE BARCELONA, CENTRE SANlTARl DE BARCELONA DURANT CINC-CENTS ANYS}}</ref> En l'actualitat el Saló del Tinell i la [[Capella de Santa Àgata]] formen part del [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona|Museu d'Història de la Ciutat]], mentre que el Verger és ocupat pel Museu Marés. == Arquitectura == [[Fitxer:Exterior[[Fitxer:MUHBA Palauvoltes romàniques sota el salo del Lloctinent.jpg|thumb|Palautinell (2).JPG|miniatura|Voltes romàniques sota el Saló del Lloctinent]]Tinell]] [[Fitxer:Huguet-RetauleCondestable-7244.jpg|esquerra|thumb|RetauleSota el [[Saló del Tinell]] hi ha vestigis d'un conjunt d'edificis monumentals de l'Epifanial'època visigòtica dels primers [[comtes de [[JaumeBarcelona]]. Huguet]]Durant el {{segle|XI}} l'edifici va ser enderrocat per latal Capellade construir-ne un de Santanou; Àgata.]] [[Fitxer:Entradal'obra Museuromànica Fredericera Marès.jpg|thumb|Antigarectangular portai deperpendicular a la [[Reial[[Muralla Audiènciaromana de CatalunyaBarcelona|muralla]] (1493-1716)|Reiala Audiència]],la avuiqual entradaestava aladossada. [[MuseuAquest Marès]]]] [[Fitxer:Torrepalau romànic, conegut com a Palau Reial.jpg|thumb|MiradorComtal, delo ReiPalau Martí]]dels Comtes, va romandre prop de dos segles, sense que s'hi fes cap reforma important. SotaEl elcanvi Salódels deldominis Tinell,dels escomtes trobenbarcelonins, vestigisque d'unhavien conjuntpassat d'edificisa monumentalsgovernar deuna l'èpocacorona visigòticaper delsterres primers[[regne [[comtesd'Aragó|aragoneses]] i [[regne de Barcelona]].Sicília|sicilianes]], Durantva elfer [[segleque XI]]comencessin l'edificiles vareformes: seral enderrocat{{segle|XIII}} peres talvan derealitzar construir-nepintures un[[mural]]s derepresentant nou;l'exèrcit l'obracatalà, romànicaactualment eraal rectangular[[Museu id'Història perpendicularde ala Ciutat]], i la [[Murallaconstrucció romanad'un denou Barcelona|muralla]]cos a la qualpart essud-oest trobavadel adossada.pati, Aquestamb palauplanta romànic,baixa coneguti comarcades, i el ''Palaupis Comtal'',principal ode ''Palaudoble delsaltura, Comtes'',amb vafinestrals romandretriforats propi amb [[llinda]] d'[[Arc (arquitectura)|arcs]] (en l'actualitat, totalment reconstruïts). [[Fitxer:Salo Tinell 20120309 14.JPG|miniatura|esquerra|Interior del Saló del Tinell, sostingut per [[arc de dosdiafragma|arcs segles,de sensediafragma]]]] El Saló del Tinell consta de planta rectangular, de 34 metres de llargària per 17 d'amplària i 12 d'alçada, coberta amb un sostre pla amb bigues de fusta que s'hidescansen fessobre capsis reforma[[arc important.de mig punt|arcs de mig punt]] de pedra amb perfil de [[motllura]] sobre unes [[columna|columnes]] adossades amb [[capitell]]s i de més de 16 metres de llum. El canvi dels dominis dels comtes barcelonins, que havien passat a governar una corona per terres [[Aragó|aragoneses]][[Pere iel [[Sicília|sicilianes]],Cerimoniós]] va fer queenderrocar comencessintot lesl'interior reformes:pel elmestre [[segled'obres XIII]]Guillem esCarbonell, vanperò realitzarva pinturesconservar muralsles representantfaçanes l'exèrciti català,feu actualmentbastir alun Museugran d'Històriasaló deper laa Ciutat,recepcions i labanquets. construccióL'any d'un1362 nouja cosestava apintant lael partsostre sud-oestJaume delDesfeu, pati,seguidament ambes plantava baixafer ila arcades,pavimentació i el pis principal de doble altura, amb finestrals1370 triforatses iva ambposar [[llinda]]una d'[[Arc[[placa (arquitectura)|arcs]]commemorativa]] (ensobre l'actualitat,la totalmentporta: reconstruïts). El Saló del Tinell consta de planta rectangular, de 34 metres de llargària per 17 d'amplària i 12 d'alçada, coberta amb un sostre pla amb bigues de fusta que descansen sobre sis [[arc de mig{{cita|En punt|arcsl'any de migla punt]]nativitat de pedra amb perfil deNostre motlluraSenyor sobreMCCCLXX uneslo [[columna|columnes]]molt adossadesalt ambSenyor [[capitell]]sen iPere deTerç mésRei ded'Aragó 16feu metresobrar deaquesta llum.cambra.}} [[Pere el Cerimoniós]] va fer enderrocar tot l'interior pel mestre d'obres Guillem Carbonell, però va conservar les façanes i féu bastir un gran saló per a recepcions i banquets. L'any [[1362]] ja estava pintant el sostre Jaume Desfeu, seguidament es va fer la pavimentació i el [[1370]] es va posar una [[placa commemorativa]] sobre la porta:{{cita|En l'any de la nativitat de Nostre Senyor MCCCLXX lo molt alt Senyor en Pere Terç Rei d'Aragó féu obrar aquesta cambra.|}}PerPer aquest temps, a més de les sales de representació i les residencials, es té notícia d'una armeria:{{cita|armeria: Arxiu«Arxiu de les armes reials.|}}reials». L'any [[1302]], es va dur a terme la construcció de la capella reial[[Fitxer:Huguet-RetauleCondestable-7244.jpg|miniatura|esquerra|Retaule de Santa Àgata, en substituciól'Epifania de l'antic oratori que hi havia al palau, ja amb traça [[gòtic (arquitectura)|gòtica]] plenament, adossada a la muralla romana, i encarregada pel rei [[Jaume el Just]] al mestre d'obres [[Bertran Riquer]]; disposava de porta directa amb el palau i d'una tribuna enlaireHuguet]] per a l'assistència dels reis a les cerimònies religioses. Dedicada originalment a Santa Maria, sembla va estar sota diverses advocacions fins l'any 1601 que rebé l'actual de santa Àgata, per les relíquies que s'hi guardaven d'aquesta santa. Té una torre octagonal del primer quart del [[segle XIV]], i és d'una sola [[nau (arquitectura)|nau]] amb [[volta de canó]] i [[arc diafragma|arcs de diafragma]]. La sagristia està construïdala dintre[[Capella de la murallaSanta romana.Àgata]]]] ElL'any rei1302 [[Martíes Iva l'Humà]],dur l'anya [[1403]],terme vala reformarconstrucció de la plaçacapella engrandint-lareial perquède s'hiSanta poguessinÀgata, celebraren tornejos.substitució Vade emprendrel'antic novesoratori reformesque hi havia al palau, ja amb traça [[arquitectura gòtica|gòtica]] plenament, adossada a lesla plantesmuralla altesromana, i encarregada pel rei [[Jaume el Just]] al pati,mestre d'obres [[Bertran Riquer]]; disposava de porta directa amb el palau i d'una tribuna enlaire per a l'assistència dels reis a les qualscerimònies esreligioses. vanDedicada portaroriginalment pedraa mallorquinasanta deMaria, [[Santanyí]],sembla [[taulell|rajoles]]va deestar [[València]]sota idiverses materialsadvocacions diversosfins a l'any 1601 que rebé l'actual de [[Sicília]].[[santa EsÀgata]], vaper bastirles tambérelíquies unque pass'hi elevatguardaven capd'aquesta asanta. laTé catedraluna altorre costatoctagonal del portalprimer quart del {{segle|XIV}}, i és d'una sola [[nau (arquitectura)|nau]] amb [[volta de Santcanó]] Iui (aquest[[arc pasdiafragma|arcs vade serdiafragma]]. enderrocatLa l'anysagristia [[1823]]).està construïda dintre de la muralla romana. Durant el regnat[[Fitxer:Entrada deMuseu [[PereFrederic elMarès.jpg|miniatura|Antiga Conestableporta de Portugal|Pere V]] ([[1463]]-[[1466]]) els treballs portats a terme van ser sobretot decoratius, com la xemeneia del Saló del Tinell obrada per l'escultor [[Joan Claperós]], així com també la realització de seixanta rajoles de terra cuita per a la[[Reial capellaAudiència de Santa Àgata representant àngels i les [[escut d'armes|armes]] d'Aragó i Sicília. Va encarregar la realitzacióCatalunya del(1493-1716)|Reial retauleAudiència]], deavui l'[[Epifania]]entrada al pintor [[Jaume Huguet]] l'any [[1465]] i la policromiaVerger del sostre va ser realitzadaPalau, perseu Alfonsdel de[[Museu Còrdova.Marès]]]] Al [[segle XVI]] va deixarEl de1403, serel l'estatgerei reial[[Martí iI esl'Humà]], va repartir el conjuntfer entrereformar la [[Inquisició]] iplaça l'administracióengrandint-la reial:perquè ess'hi vapoguessin adaptarcelebrar l'edificitornejos. perVa alsemprendre nousnoves usos,reformes coma les escrivanies i els arxius de la [[Reial Audiència]], i el Saló del Tinell fou dividit en diferentsplantes espaisaltes i s'hi van obrir diverses portes. La porta coronada amb un frontóal triangularpati, per la qual s'entrava a lales Reialquals Audiència,es iportà quepedra esmallorquina potde veure[[Santanyí]], en[[rajola unde dibuixValència|rajoles de [[GustaveValència]] Doré]],i publicatmaterials adiversos ''Lede Tour[[Sicília]]. duEs Monde:va Voyagebastir entambé Espagne'',un alpas [[1862]],elevat éscap laa quela estàcatedral col·locadaal acostat ladel placetaportal de Sant Iu per(aquest l'entradapas alva [[Museuser Marès]].enderrocat l'any 1823). EsDurant vael construirregnat de [[Pere el PalauConestable delde Lloctinent,Portugal|Pere encarregatV]] per(1463-1466) [[Carlesels Vtreballs delportats Sacrea Imperiterme Romanogermànic|Carlesvan V]]ser alsobretot mestredecoratius, d'obrescom Antonila Carbonell,xemeneia entredel elsSaló anysdel [[1549]]Tinell iobrada [[1557]].per Del'escultor planta[[Joan rectangular,Claperós]], ambaixí quatrecom plantesla mésrealització elsde baixos,seixanta d'estilrajoles gòticde tardàterra ambcuita elementsper [[renaixement|renaixentistes]]a ila uncapella grande patiSanta central,Àgata arepresentant laàngels plantai baixales té[[escut quatred'Aragó|armes gransd'Aragó]] arcsi carpanellsSicília. sobreVa pilarsencarregar quela sostenenrealització unadel galeriaretaule de tipusl'[[Epifania]] toscàal ambpintor arcs[[Jaume deHuguet]] migl'any punt;[[1465]] l'escalai capla alpolicromia pisdel superiorsostre estàva disposadaser comrealitzada alsper palausAlfons italians.de Còrdova. EsAl {{segle|XVI}} va aixecardeixar tambéde ser l'estatge reial i es va repartir el Miradorconjunt delentre Reila Martí,[[Inquisició]] torrei rectangularl'administració dereial: cinces pisosva d'altura,adaptar l'anyl'edifici [[1555]];per aals cadanous pisusos, hicom hales unaescrivanies galeriai d'arcsels arxius de migla punt[[Reial ambAudiència]], seti finestres.<ref>el L'origenSaló dedel aquestesTinell torresfou eradividit en diferents espais i s'hi van obrir diverses portes. La porta coronada amb finalitatsun defrontó defensa,triangular comper la qual s'entrava a talaia,la Reial Audiència, i tambéque peres simplepot ostentació.veure Deen l'èpocaun medieval,dibuix elde més[[Gustave semblantDoré]], alpublicat dea la''Le plaçaTour deldu ReiMonde: Voyage en Espagne'', el 1862, és la torre Vittoriaque aestà [[Como]]col·locada oa lesla torresplaceta de laSant poblacióIu toscanaper del'entrada [[Sanal Gimignano]].</ref>[[Museu Marès]]. La seu que ocupava la Inquisició i la [[capella de Santa Àgata]] van sofrir la [[desamortització]] de l'any [[1835]]. Durant la [[guerra[[Guerra civilCivil espanyola]] de [[1936]]1936 es va tornar a descobrir la sala gòtica; de la seva recuperació se'n van encarregar els arquitectes municipals [[Adolf Florensa i Ferrer]] i [[Joaquim Vilaseca]], sota la direcció d'[[Agustí Duran i Sanpere]]. També es va fer la intervenció per acollir el [[Museu Marès]] a la part posterior de l'edifici, amb la qual cosa es va aconseguir en una major part, altra vegada, la unitat dels edificis. == Referències == {{amaga ref}}{{referències}} == Bibliografia consultada == * Manuel{{ref-llibre|cognom=Adroer Garcíai Martín:Tassis|nom=Anna ''ElMaria|títol=El barriPalau deReial laMajor Catedralde Barcelona|editorial=Ajuntament de Barcelona''.Barcelona. Barcelona:Delegació Gasde NaturalCultura. SDG,Servei 2000.de Publicacions|any=1979}} * Eduard Carbonell i{{ref-llibre|cognom=García|nom=Martín|títol=El Alexandrebarri Cirici:de ''Gransla monumentsCatedral romànicsde iBarcelona|lloc=Barcelona|editorial=Gas gòtics''.Natural Barcelona:SDG|any=2000}} * Edicions{{ref-llibre|cognom=Pladevall|nom=Antoni 62,(dir.)|enllçautor=Antoni 1977.Pladevall ISBNi 84-297-1335-2. *Font|títol=L'art [[Antonigòtic Pladevalla iCatalunya: Font|AntoniArquitectura|volum=vol. Pladevall]]III|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia (dir.):Catalana|any=2003|isbn=84-412-0891-3}} * ''L'art{{ref-llibre|cognom=Pujades gòtici aBataller|nom=Ramon Catalunya:J.|títol=Pedra Arquitectura'',i vol.poder: III.El Barcelona:Palau EnciclopèdiaMajor Catalana,de 2003.Barcelona|editorial=Ajuntament ISBNde 84-412-0891-3.Barcelona|any=2023|isbn=978-84-9156-483-6|url=https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/activitats/posits/pedra-i-poder-el-palau-major-de-barcelona}} == Vegeu també == * [[Palau Reial Menor]] * [[Palau del Lloctinent]] == Enllaços externs == {{Commonscat|Palau Reial Major}}{{commonscat}} * [http://histotube.blogspot.com/2011/01/evolucio-historica-dels-palaus-comtals.html Simulació informàtica de l'evolució de la residència dels comtes de Barcelona, de{{ref-web|url=https://upcommons.upc.edu/entities/publication/bd80afa9-1135-4f46-bd22-c30e8ba8929b|títol=Guia l'èpocatemàtica visigòticaBiblioteca alETSAB: Palau Reial Major]Major|obra=UPCommons}} {{Llocs d'interès de Barcelona|Edificis i llocs singulars}} {{coord|41|23|2.99|N|2|10|39.24|E|type:landmark_region:ES-CT|display=title}}{{Autoritat}} [[Categoria:Palaus gòtics de Catalunya|Reial Major]] [[Categoria:Palaus de Barcelona|Reial Major]] [[Categoria:Residències de sobirans de territoris de la Corona d'Aragó]] [[Categoria:Edificis del barri Gòtic]] [[Categoria:Barri de la Catedral]]d'Aragó|Major]] [[Categoria:Casal d'Aragó]] [[Categoria:Monuments històrics del Barri Gòtic]] [[Categoria:Edificis del barri de la Catedral]] [[Categoria:Museu d'Història de Barcelona]] [[Categoria:Palaus gòtics de Barcelona]] [[Categoria:Edificis romànics de Barcelona]] [[Categoria:Edificis renaixentistes de Barcelona]]