Període iber a Catalunya

{{Caixa Història de Catalunya|Bronce ibero.jpg}} El '''període iber dea Catalunya''' s'encavalca per una banda amb la [[prehistòria a Catalunya|prehistòria]] i amb el [[període romà a Catalunya|període romà]] per l'altra. La [[cultura ibèrica]] es pot identificar a Catalunya a partir del [[segle VI aC]],{{segle|VI|-|s}}, quan les poblacions [[neolític|neolítiques]][[Neolític|neolítiques]] de la zona reben la influència dels [[pobles indoeuropeus]] i fan un canvi cap a la civilització. Els ibers viuen normalment en turons, i ho fan no només per motius de defensa, sinó també per la situació; un turó ofereix la possibilitat de controlar les plagues de conreu, les rutes de comunicació de la zona i el seu tipus de vida que està molt relacionat amb el lloc on viuen. Es considera que el seu període de màxima esplendor va ser cap al [[segle II aC]],{{segle|II|-|s}}, que va ser quan van estar més influenciats pels grecs. Aquest període va acabar amb el [[procés de romanització]], que va culminar cap a l'any [[50]]. [[50]] dC. En la seva cultura es pot veure una gran influència tant de la [[Antiga Grècia|cultura grega]], establerta a [[Roses]] i [[Empúries]], com de la [[fenícia|fenício]][[Cartago|cartaginesa]][[fenicis|fenício]][[púnics|cartaginesa]] que dominava el sud-est de la península. De fet el sistema d'escriptura que van desenvolupar, l'[[escriptura ibèrica]], és descendent directa de la [[alfabet fenici|fenícia]]. == Tribus iberes a Catalunya == [[Catalunya]] va estar habitada per diferents tribus: === [[Elísics]] === Els '''elísics''' (frances ''élisyques'', grec Ἐλισύκοι -ων, llatí ''elesyces'') foren un petit poble [[ibers|iber]] de la regió de [[Narbona]]. Es creu que els elísics que vivien entre els [[indiketes]] i els celtes es van barrejar amb una població local d'origen potser lígur. El seus pobles o fortaleses foren Ensérune, Pech Maho ([[Sigean]]), Bassanel ([[Olonzac]]), [[Mailhac]], la Moulinasse ([[Salles-d'Aude]]), le Moulin ([[Peyriac-de-Mer]]), Cessero ([[Saint-Thibéry]]), la Monédière ([[Bessan]]) i [[Montlaurès]]; el seu domini era la vall de l'Atax ([[riu Aude|Aude]]), la vall de l'Heledus (o Ledus, el Lez) i la vall de l'Orobus (o Orbis, l'[[Orb]]), als moderns departaments de l'[[Aude]] i l'[[Hérault]]. Haurien comerciat amb els grecs i potser fenicis i son esmentat ja al inici del segle V aC per [[Hecateu de Milet]] a l'obra ''Periegesis'' (avui desapareguda però citada en alguns passatges per [[Esteve Bizantí]]), que els considerava lígurs; [[Heròdot]] assenyala mercenaris elísics a l'exèrcit cartaginès el 480 aC al setge d'[[Himera]] ([[Sicília]]); molt més tard, al segle IV, Aviè, agafant com a font a Hecateu, diu que la seva capital havia estat Naro ([[Narbona]]) on el riu Atax desaigua a la mar i al costat de les maresmes d'Helice més enllà de les quals hi havia Besara ([[Besiers]]) però que al seu temps les vall del Heledus o el Orobus estaven devastades i els pobles en ruïnes. Les maresmes d'Helice (modern estant de [[Capestang]]) podrien haver donat nom als elísics, el nom habitual dels quals és erroni, influït sens dubte pels elisis (Ἠλύσιος, la plana elísia, els camps Elisis) que entre els grecs designava una mena d'Eden promés als herois, situat als confins de l'oceà Atlàntic). Els elísics foren absotbits pels [[volques]] que es van instal·lar al seu territori al segle III aC. === [[Sordons]] === Els '''sordons''', o sardons, foren un poble de la [[Gàl·lia]], que s'estenien des dels [[Pirineus]] cap el nord, bàsicament ocupant la comarca del Rosselló. Les fonts antigues l'identifiquen com a [[ibers|poble ibèric]]. Entre les seves ciutats destacaven [[Illiberis]] i [[Ruscino]]. Eren veïns del [[consorans]] (''consorani'') i dels [[indigets]]. === [[Arenosins]] === Els '''airenosis''' o '''arenosins''' eren un poble que les fonts antigues identifiquen a la [[Península Ibèrica]] entre l'[[Ebre]] i els [[Pirineus]]. L'únic autor que els esmenta és [[Polibi]] (Histories III, 35) en descriure els pobles als que es va enfrontar l'exercit d'[[Anníbal]] en la seva travessia dels [[Pirineus]]. Juntament amb els airenosis, [[Anníbal]] va derrotar els [[ilergets]], [[bargusis]] i [[andosins]]. Tradicionalment se'ls localitza a [[Vall d'Aran]]. === [[Andosins]] === Els '''andosins''' (potser del [[Llengua basca|basc]] ''handia'', "gran"; en grec ''Λνδοσίνους'') eren un poble preromà que les fonts antigues identifiquen a la [[península ibèrica]] entre l'[[Ebre]] i els [[Pirineus]] sense més concreció, però que la historiografia ha localitzat tradicionalment a [[Andorra]]. L'únic autor que els esmenta és l'historiador [[Grècia clàssica|grec]] [[Polibi]] (Històries III, 35, 1) en descriure els pobles als que es va enfrontar l'exèrcit cartaginès d'[[Anníbal]] en la seva travessia pels [[Pirineus]].<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 42; entrada "Andorra"</ref> A banda dels andosins, [[Anníbal]] va derrotar també els [[ilergets]], els [[bargusis]] i els [[airenosis]]. A jutjar per les traces evidents en la toponímia andorrana es creu que devien parlar una llengua [[Llengua basca|bascoide]],.<ref name=histo1>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0003864 Andorra. Història. La formació d'Andorra]. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 5 de setembre, 2008</ref> Com altres pobles pirinencs (airenosis i bergistans) que també coneixem per la mateixa cita de Polibi, eren una societat plenament neolítica però poc influïda tant per la cultura dels camps d'urnes com per la cultura ibèrica.<ref name="Diccionari1">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 43</ref> Malgrat això al jaciment de l'Oral, a la parròquia d'[[Encamp]] (Andorra), s'hi van trobar restes [[ibèrica|ibèriques]].<ref name="Diccionari"/> Les fonts descriuen els andosins com un grup organitzat al voltant d'una vila a les valls d'Andorra, amb un espai rural i que probablement era un subgrup dels [[ceretans]] de la part alta de la vall del [[Segre]]. Durant els temps de l'imperi romà se sap que els andosins establiren relacions comercials a través de la via romana ''Strata Ceretana'' de l'[[Alt Urgell]] i la [[Cerdanya]].<ref name="raco_re">{{citar web |nom=Maria Àngels |cognom=Ruf |url=http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54259/63750 |títol=El Roc d'Enclar (Andorra) |obra=raco.cat |editor= |data= |consulta=19 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> De fet al jaciment medieval de [[Sant Vicenç d'Enclar]] també s'hi han trobat monedes i eines romanes.<ref name="Diccionari"/> Es coneixen els llogarrets de l'Antuix-Sot Gran (a [[Engordany]]) i el Roc de l'Oral ([[Encamp]]).<ref name="Diccionari1"/> === [[Ceretans]] === Els '''ceretans''' o '''cerretans''' foren un poble [[ibers|iber]] de la zona dels [[Pirineus]], que ocuparen l'actual [[Cerdanya]] (de la qual en deriva el nom) i en general la vall del [[Segre]]. Foren mestres de adobar [[pernil]]s. Tenien a l'est els [[ausetans]] i al sud els [[ilergets]]. La seva ciutat principal era Julia Libyca ([[Llívia]]). Es creu que a l'actual emplaçament de [[Castellciutat]] hi hagué una capital dels ceretans [[augustans]] o potser dels ilergets [[surdaons]]. === [[Indigets]] === [[Fitxer:Bronce ibero.jpg|thumb|350px|[[Plom]] d'[[ciutat ibèrica d'Ullastret|Ullastret]]]] Els '''indigets''', '''indigetes''' o '''indiketes'''<ref>[http://www.ibers.org/modules/news/article.php?storyid=566 Amics dels ibers]</ref> (llatí ''indigetes'' o ''indigetae'') foren un poble [[ibers|iber]] de la província [[Tarraconense]], a l'extrem nord-est, al [[golf de Roses]] i ''Rhoda'' i fins als [[Pirineus]] ocupant les comarques de l'[[Empordà]], [[la Selva]] i potser el [[Gironès]], on es trobaven amb els [[ausetans]]. Els indigets van emetre moneda amb la legenda ''undikesken'' en [[escriptura ibèrica nord-oriental]] que en [[Ibèric]] s'interpreta com una referència al nom de l'ètnia a la que també fan referència les fonts gregues i llatines: (moneda) dels indigets o dels de ''Undika''. Estaven dividits en quatre tribus i les seves ciutats principals eren ''Indika'' (no localitzada però propera a [[Ciutat d'Empúries|Empúries]]), [[Emporiae]] (una colònia grega envoltada per una muralla i amb una muralla interior que separava les zones grega i indiqueta<ref name=NOLLA>Josep M. Nolla, ''[http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/viewFile/82091/106702 la campanya de m. p. cató a empúries el 195 a.c. Algunes consideracions]''</ref>), [[Rhode]], [[Juncaria]], ''Cinniana'' ([[Cervià de Ter|Cervià]]) i ''Deciana'' ([[Llançà]]). Al [[cap de Creus]] hi havia un temple dedicat a [[Venus (mitologia)|Venus]] amb un petit port anomenat ''Portus Veneris'' ([[Portvendres]]). Les seves terres eren regades pel ''Clodianus'' ([[Fluvià]]), el ''Sambrocas'' ([[Muga]]) i el ''Tichis'' ([[Ter]]). El districte del golf d'Empúries fou conegut per ''Juncarius Campus''. El [[218 aC]] es van sotmetre a Roma. El [[195 aC]], el cònsol [[Marc Porci Cató]] va reprimir la rebel·lió dels ibers, i una batalla important es va lliurar en terres dels indigets. Els principals jaciments són [[Ciutat ibèrica d'Ullastret|Ullastret]] ([[Baix Empordà]]), [[Poblat ibèric de la Punta del Castell|Punta del Castell]]<ref>{{es}} BOE: ''[http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=1996/25144&txtlen=1203 Declaració de Be Cultural d'Interès Nacional]''</ref> ([[Palamós]], Baix Empordà) i Puig Castellet ([[Lloret de Mar]], la Selva). === [[Bergistans]] === Els '''bargusis''' (llatí ''bargusii''), o '''bergistans''', foren un poble iber, emparentat amb els [[ilergets]], que vivia a la vall del riu Saiarra. El seu nombre era reduït. Bergistans o Bargusins ocupaven la zona de l'alt [[Llobregat]]. Varen ser sotmesos per [[Anníbal Barca]] en la seva expedició cap a Itàlia. També són coneguts perquè es van [[Revolta de 197 aC|revoltar contra Roma]], però, van ser reprimits pel cònsol [[Marc Porci Cató Censorí]].<ref name="Ref">{{citar llibre |cognom=Martínez Gázquez |nom=José |títol=La campaña de Catón en Hispania |pàgines= |url=http://books.google.cat/books?id=JUGTz_7YXDAC&pg=PA172&dq=197+ac+hispania&lr=&client=firefox-a&hl=ca&cd=1#v=onepage&q=197%20ac%20hispania&f=false |llengua=castellà |edició=1a ed. |editorial=Publicacions i Edicions UB |isbn=9788478759804 |data=1992 |ref =}}</ref> Livi anomena 7 castells d'aquest poble. Quan s'aixecà per segona vegada fóu sotmés a l'esclavatge. El castell principal, Castrum Bergium, podria correspondre a l'actual [[Berga]]. === [[Ausetans]] === Els '''ausetans''' eren un poble iber del nord-est de la [[Península Ibèrica]].<ref name="DiccionariM">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 78, entrada: "ausetans"</ref><ref name="ibersdelnord37">[[#ibersdelnord|J. Sanmartí i J. Santacana, 2005]]: p. 37-38</ref> Fou citat per [[Ruf Fest Aviè]], [[Plini el vell]] i [[Titus Livi]] entre altres fonts antigues. El seu territori limitava a l'est amb els [[laietans]] i els [[indigets]], i a l'oest amb els [[lacetans]] i els [[cerretans]], i al nord amb els [[castel·lans]]. La seva capital podria haver estat [[Ausa]], origen del topònim actual d'[[Osona]]. El territori on vivien els ausetans abastava la [[plana de Vic]] amb les muntanyes que l'envolten (és a dir, l'actual comarca d'[[Osona]]) i part de la comarca de [[la Selva]],<ref name="DiccionariM"/> essent el massís de [[les Guilleries]] la frontera amb el poble dels [[indigetes]].{{Nota ref|Fins i tot, [[Claudi Ptolomeu]], a la seva ''Geografia'', hi arriba a incloure l'assentament ibèric previ a la [[Gerunda]] romana i un lloc anomenat pels romans ''Hydata Thermà'' ("Aigües Calentes"), que podria ser [[Caldes de Malavella]];<ref name="ibersdelnord35">[[#ibersdelnord|J. Sanmartí i J. Santacana, 2005]]: p. 35</ref> però la historiografia dubta seriosament d'aquest punt per tres raons: Primera, l'evident separació geogràfica de la [[Serralada Litoral Catalana|serralada litoral]] dificultava la comunicació i estructuració amb aquests dos llocs. Segona, la presència de les monedes [[ausesken]] només ha estat confirmada àmpliament dins la comarca d'[[Osona]]. I tercera, la cultura material documentada per l'arqueologia a les comarques del [[Gironès]], [[la Selva]] i el [[Pla de l'Estany]] s'identifica amb els [[indigetes]].<ref name="ibersdelnord37"/> En canvi cal dir que [[Ruf Fest Aviè]] a ''Ora martitima'' utilitzava el terme "[[Ausocèretes]]" per englobar els ausetans i els [[ceretans]], que vivien a l'actual Cerdanya, cosa que podria significar almenys una certa afinitat entre ambdós pobles.<ref name="ibersdelnord37"/>|grup=n.|nom=1}} Hom ha mesurat l'Ausetània en uns 2.000 km², i pel que fa al centre polític la historiografia bascula entre [[Ausa]] (que esdevindria després un nucli romà) i el Turó del [[Montgròs]].<ref name="ibersdelnord70">[[#ibersdelnord|J. Sanmartí i J. Santacana, 2005]]: p. 70-73</ref> '''- Jaciments:''' [[Fitxer:Muralles de Montgròs.jpg|thumb|200px|Muralles al [[Turó del Montgròs]], una de les places més importants dels '''ausetans'''.]] * [[Can Caseta]]. S'hi han trobat plats, olles i altres vasos. * [[Turó del Montgrós]] (municipi actual [[El Brull|del Brull]]).<ref name="DiccionariM"/> [[Oppidum]], restes d'una fortificació. * [[Casol de Puigcastellet]] ([[Folgueroles]]).<ref name="DiccionariM"/> Restes d'un conjunt arquitectònic fortificat, que és un dels primers enlairaments importants. * [[Jaciment arqueològic de l'Esquerda|L'Esquerda]] ([[Roda de Ter]]). Restes d'un poblat fortificat (alguns dels materials arquitectònics recuperats es troben al [[Museu Arqueològic de l'Esquerda]]). També hi ha restes medievals.<ref>[http://www.paisatgesdelter.com/articles-mostra-1773-cat-jaciment_iberic_i_medieval_de_lesquerda.htm Jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda] al web Paisatges del Ter [darrera consulta: 9-agost-2012]</ref> * [[El Camp de les Lloses]] ([[Tona (unitat)|Tona]]): [[Necròpoli]] ibèrica a on s'inhumaven els morts (en comptes d'incinerar-los com era el costum majoritari dels ibers),<ref name="DiccionariM"/> a on posteriorment s'hi va construir un ''[[vicus]]'' romà de caràcter militar entre el 120 aC i el 80 aC molt vinculat a la [[via romana]] establerta per [[Mani Sergi]].<ref>[http://www.campdeleslloses.cat el jaciment] al web El camp de les Lloses [consulta: 9-agost-2012]</ref> Disposa d'un centre d'interpretació. * [[Sant Vicenç de Malla]]: On hi ha un monument funerari.<ref name="DiccionariM"/> Les excavacions arqueològiques mostren que els ausetans conservaven una forta identitat de la cultura anterior als [[Cultura dels camps d'urnes|camps d'urnes]] i que després s'iberitzaren lleugerament.<ref name="DiccionariM"/> Una altra característica era la seva ceràmica sense cap mena de decoració pintada. === [[Laietans]] === Els '''laietans''' (''laeatani'', λαιαιτανοί) foren un poble [[iber]] que habitava la part de costa al sud del riu [[Llobregat]] fins a [[la Tordera]]. La [[Laietània]] comprenia aproximadament les actuals comarques del Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Les ciutats principals de la [[Laietània]] foren: ''[[Baetulo]]'' (''Baitolo'', actual [[Badalona]], a la vora del riu ''Baetulo'', avui [[Besòs]]); ''[[Ilturo]]'', predecessora d'''[[Iluro]]'' ([[Mataró]]); ''Lauro'' ([[Llerona]]); ''Egara'' (''Egosa'', [[Terrassa]]) i ''Blanda'' ([[Blanes]], prop del riu ''Larnum'', avui [[la Tordera]]). ''[[Barkéno]]'' fou fundada vers el [[segle VI aC]] al vessant sud de la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona) |Montjuïc]] com a port a la desembocadura del [[Llobregat]], tot i que després potser fou refundada pels [[cartaginesos]]. Anteriorment va existir una ciutat a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], que probablement es deia Laie o Laiez, la qual donà el nom als laietans. Van tenir altres assentaments per tot el seu territori com el [[poblat ibèric del Puig Castellar]] a [[Santa Coloma de Gramenet]] o el [[poblat ibèric del Far]]. Com altres pobles ibers feien els seus poblats a turons i envoltats de muralles; les cases eren rectangulars i fetes amb pedra. Vivien de la cacera, la pesca i l'agricultura i teixien llana i lli. La seva ceràmica era poc desenvolupada i treballaven reduïdament el bronze i el ferro. Emmagatzemaven en sitges. Els seus vins foren apreciats al seu temps. Un dels seus aliments basics fou un derivat lacti similar al iogurt. Els laietans van emetre moneda amb la llegenda ''laiesken'' en [[escriptura ibèrica nord-oriental]] que en [[Ibèric]] s'interpreta com una referència al nom de l'ètnia a la que també fan referència les fonts gregues i llatines: (moneda) dels laietans o dels de ''Laie''. [[Fitxer:Catalonia Badalona MuseuDeBadalona EstelaFunerariaIberica.JPG|thumb|[[Estela (monument)|Estela]] de [[Badalona]] ([[Museu de Badalona]])]] === [[Lacetans]] === Els '''lacetans''' eren la tribu [[ibers|ibèrica]] que habitaven a la Catalunya central entre aproximadament el [[segle VIII aC]] fins a finals del [[segle I aC]]. Tenien per veïns els [[bergistans]] (al nord, [[Berga]]), els [[ausetans]] (a l'est, [[Osona]]), els [[ilergets]] (a l'oest, [[Lleida]]), i els [[laietans]] i [[cossetans]] (al sud, [[Barcelona]] i [[Tarragona]]) El [[Bages]] era el nucli més important dels lacetans, amb extensions cap a [[Oest|ponent]], part de l'[[Anoia]], del [[Solsonès]] i potser de la [[Segarra]]. Juntament amb els ilergets i els ausetans van destacar per oposar-se al domini de la [[república de Roma]] i com a conseqüència [[Revolta de 197 aC|foren sotmesos]] pel [[Cònsol romà|cònsol]] [[Marc Porci Cató|Cató]] el [[195 aC]].<ref name="Antoni">{{citar llibre |cognom=Rovira i Virgili |nom= Antoni |enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili |títol = Història Nacional de Catalunya, volum I |pàgines = p.55 |editorial = Edicions Pàtria |isbn = |data =1920 |ref = }}</ref> Van ser ciutats lacetanes importants Iesso ([[Guissona]]) i Sigarra (localització incerta). També eren lacetanes segons Ptolemeu: ''Iespus'' ([[Igualada]]), ''Ceresus'' ([[Santa Coloma de Queralt]]), ''Anabis'' ([[Tàrrega]]), ''Bacasis'' ([[Manresa]]), ''Telobis'' ([[Martorell]]), ''Ascerris'' ([[Segarra]]), ''Udura'' ([[Cardona]]), ''Lissa'' (una vila propera a Manresa), ''[[Setelsis]]'' ([[Solsona]]) i ''Cinna''. Existeix certa confusió entre lacetans i [[iacetans]] ja que algunes fonts antigues els van confondre. === [[Ilergets]] === {{Catalunya ibèrica}} [[Fitxer:Estàtua d'Indíbil i Mandoni.jpg|thumb|dreta|Els caps '''ilergets''' [[Indíbil]] i [[Mandoni]],[[Catalunya]] enva unaestar [[Estàtuahabitada d'Indíbilper idiferents Mandoni|estàtuatribus: === idealitzada]]Sòrdons del=== {{article 1946.]]principal|Sòrdons}} Els '''ilergets''''''sòrdons''' erenforen un dels pobles que ocupavenpoble part[[iber]] de la [[Península Ibèrica]] abans de l'arribada dels [[romans]]. El seu substrat ètnic estava constituït, molt probablement, per indígenes provinents[[Gàl·lia]] deque l'[[Edats'estenia del Bronze]] i algunes[[massís de les tribus indoeuropees que van ocupar la península en el primer mil·lenni aC, possiblement [[celtes]] i [[lígurs]]. Estaven ubicats a la zona la qual seria conegut posteriorment com la ''Tarraconense'', des del [[Baix Urgell]]l'Albera]] fins al riu [[Ebre]], ocupant el que en l'actualitat sóna les províncies d'[[província d'Osca|Osca]] i de [[província de Lleida|Lleida]],[[Corberes]], ocupant les riques conques del riu [[Segre]],principalment el [[Cinca]] i l'[[Alcanadre]], encara que la inestabilitat de les fronteres a la zona ha portat a trobar senyals de la seva presència durant llargs períodesterritori de temps a l'actual [[província de Saragossa]] i el nord de [[Província de Castelló|Castelló]], on pressionaven els [[edetans]]. La seva societat política estava fonamentada en l'existència d'un [[Rei]] (''reietons''[[Rosselló]]. aEntre les cròniques romanes), molt jerarquitzada amb [[oligarquia|oligarquies]] queseves mantenienciutats l'estructuradestacaven social''[[Elna|Illiberis]]'' i un fort component militar. Se sosté la tesi que era una''[[Ruscino]]''. societatEren moltveïns avançadadel a[[consorans]] l'arribada(''consorani''), dels romans[[elísics]] i que eren bons comerciants. Algunes ciutats grans semblaven disposar d'una certa autonomia amb òrgans de govern a tall de cúries a partir del [[segle I aC]], encara que bé podrien estar influïdes pel procés de romanització accentuada a partir del [[195dels aC]].[[indicets|indígets]]. La seva capital era '''''Atanagrum''''', la ubicació exacta de la=== qualAirenosis es=== {{article desconeix.principal|Airenosis}} Els Una'''airenosis''' altraeren ciutatun importantpoble eraiber ''[[Ilerda]]'',que tambél'historiador denominada[[Polibi|Polibi Iltirtade oMegalòpolis]] Iltirda,situa (l'actualentre [[Lleida]]),l'[[Ebre]] i queels [[Pirineus]], en determinatsdescriure momentsels vapobles serals tambéquals capital,es arribantva aenfrontar considerar-sel'exèrcit end'[[Hanníbal]] algunsquan períodestravessà com[[Pirineus]]. laTradicionalment, ciutathom mésels granlocalitza a la península al nord de [[Sagunt]], una altra ciutat era[[Vall [[Mendiculea]].d'Aran]]. La seva economia estava basada en la [[ramaderia]] i el [[Agricultura de secà|cultiu]] de gra.=== S'hanAndosins trobat=== {{article molinsprincipal|Andosins}} Els manuals'''andosins''' giratoris.eren Vaun serpoble moltiber importantque ell'historiador desenvolupament[[Polibi|Polibi de la [[metal·lúrgia]], l'[[orfebreria]] i la [[indústria tèxtil]]. La [[ceràmica]]Megalòpolis]] teniasitua componentsentre [[fenicis]]l'[[Ebre]] i [[grecs]], amb motius ornamentals geomètrics. Usen laels moneda,[[Pirineus]], deen bronzedescriure iels depobles plata,als almenysquals deses delva [[segleenfrontar IIIl'exèrcit aC]],d'[[Hanníbal]] laquan qualtravessà cosa[[Pirineus]]. vaTradicionalment, afavorirhom elels comerçlocalitza ia la captacióvall d'impostos.d'[[Andorra]]. La seva=== figuraCeretans més=== {{article notableprincipal|Ceretans}} Els va'''ceretans''' serforen elun reipoble [[Indíbil]]probablement (''ca''iber [[258(però aC]]cal -[[205no aC]])descartar que com a aliat deparlessin [[Cartago]],una vallengua sostenirmés diversospròxima enfrontamentsal amb[[basc]] elsque romansno durantpas lesa [[Guerresl'[[ibèric]]) Púniques]].que Lapoblaren ubicaciól'alt estratègica[[Pirineu]], dela territoril'actual dels[[Cerdanya]] '''ilergets'''però vaprobablement afavorirtambé les seves aliances amb Roma o Cartago (gairebé sempre amb aquesta última), encara que s'afirma envalls l'actualitatpirinenques de manerales unànimeNogueres que[[Noguera l'autènticPallaresa|Pallaresa]] interèsi dels[[Noguera ilergetsRibagorçana|Ribagorçana]] i els seusde cabdillsl'[[Éssera]] erai afavorirel els[[Cinca]]. seusÉs propispossible interessos,que defensarfossin elun seusol poble iamb estendre'sels més[[iacetans]] enllào deque leshi sevesestiguessin fronteresestretament conquerintemparentats, elscom poblestambé veïnsamb alels margeairenosis, deels lesandosins, duesels gransbargusis potènciesi deels laausetans. [[Mediterrània]]Foren occidentalmestres deld'adobar moment.[[pernil]]s. Després de la [[Revolta d'Indíbil i=== Mandoni]],Indígets els=== {{article ilergetsprincipal|Indicets}} Els van'''indígets''' quedaro molt'''indicets''' afeblits<ref>Joanforen B.un Lópezpoble iiber Melcion,de ''[http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/132478/182948l'extrem Referènciesnord-oriental ade la Lacetània enprovíncia els[[Tarraconense]]. textosOcupaven clàssics]''</ref>el iterritori nocostaner vande participar[[les enGavarres]] lafins grana [[Revolta[[Massís de 197 aC]],l'Albera|l'Albera]], enel laterritori que van romandre neutrals i els emissaris del seu reiactualment [[Bilistage]]<refcobreixen name="Ref"/>les vancomarques demanarde protecciól'[[Empordà]] alsi romans.<ref[[la name="Antoni"/>Selva]]. ElEls jacimentindígets arqueològicforen d'unels assentamentmés ilergetinfluïts quepel méscontacte informacióamb haels ofertpobles sobreorientals, lai històriaprincipalment d'aquestamb poble,els a[[Antiga mésGrècia|grecs]], deels lesquals obresestabliren delsla autorscolònia antics[[focea]] romans,d'[[Empúries]] ésal lalitoral deindíget, Laal Pedrera[[golf de [[VallfogonaRoses]]. A una sèrie de Balaguer]].monedes batudes pels emporitans s'hi pot llegir ''untikesken'', que probablement cal llegir ''undigesken'' i se sol traduir '[moneda] dels indígets'. === [[Cossetans]]Bargusis === {{article principal|Bargusis}} Els '''cossetans''''''bargusis''' o '''cessetans''''''bergistans''' foren una tribu [[iber|ibèrica]] que vivia al [[camp de Tarragona]], des d'aproximadament el [[Coll deun Balaguer]]poble finsiber, alemparentat peuamb delels [[Massís[[ilergets]], delque Garraf]].vivia Aa la [[Concavall dedel Barberà]][[Cardoner]] i el [[Penedès]] no se sap amb seguretat si hi havia nuclis habitats durant tot l'any. Els seus veïns eren: *al sud, els [[ilercavons]] *a l'oest,a elsl'[[Llobregat|alt [[ilergets]] *alLlobregat]], nord,a elsl'actual [[lacetans]][[Berguedà]] i els [[laietans]][[Solsonès]]. La=== ciutatAusetans més=== {{article importantprincipal|Ausetans}} Els era'''ausetans''' '''[[Cesse]]'''eren oun '''[[Cissa]]''',poble conegudaiber, nomésemparentat perquèamb s'hiels van[[ceretans]], encunyarque monedes.habitava Cesseentorn s'assimilavade l'actual comarca d'[[Osona]], a [[Tàrraco]],la peròqual avuidonaren dianom. esEl creuseu queterritori estavalimitava situadaa l'est amb els [[laietans]] i els [[indicets|indígets]], i a l'oest amb els [[lacetans]] i els [[ceretans]], i al sudnord delamb [[Tarragonès]].els Els[[castel·lans]]. romansLa vanseva anomenar,capital endevia unser primer[[Ausa]]. moment,És possible, per tal com diuen les fonts, que el [[Gironès]] i la part més interior de la [[Selva]] també fossin territori comdels aausetans, Cossetània.però força historiadors moderns han contestat aquesta possibilitat. A les monedes batudes pels ausetans s'hi pot llegir ''auśesken'', que se sol traduir '[moneda] dels ausetans'. Les=== cròniquesLaietans [[Romans|romanes]]=== {{article durantprincipal|Laietans}} Els '''laietans''' foren un poble iber que habitava la conquestacosta d'[[Hispània]]i qualifiquenla [[depressió Prelitoral]] entre els botinsrius com[[Tordera]] i [[Llobregat]], a "''d'utensilisles bàrbarscomarques del [[Maresme]], [[Vallès]], [[Baix Llobregat]] i d'esclausel miserables''".[[Pla Lesde Barcelona]]. Entre llurs ciutats, les fonts clàssiquesi romanesl'arqueologia expliquenrevelen que''[[Baitolo]]'', la''[[Ilturo]]'', victòria''[[Lauro]]'' (el [[poblat ibèric de [[GneuPuig Cornelidel EscipióCastell]] Calb|Gneude CorneliSamalús), Escipió]]''Rubricata'' (potser [[Rubí]]) ''[[Egara]]'', ''[[Blanes|Blandæ]]'' i ''[[Baŕkeno]]'', de localització desconeguda, tal vegada sobre [[Hannóel (218[[mont aC)|Hannó]]Tàber]] l'anyo [[218a aC]][[Montjuïc va(Barcelona)|Montjuïc]] serperò, propen qualsevol cas, situada al Pla de [[Cissa]],Barcelona i predecessora de la qual[[Bàrcino]] se'nromana. desconeixEls laietans van batre moneda amb la localitzacióllegenda exacta,''laiesken'' peròen es[[escriptura creuibèrica nord-oriental]], que deviase sersol atraduir prop'[moneda] dedels Tarragona,laietans'. onS'ha Escipióhipotesitzat si * ''Laie'' era una ciutat que donà nom als laietans o si, com en el cas dels ilergets, no va fundarexistir lamai sevacap basepoblació militar.d'aquest nom. [[Fitxer:Catalonia Badalona MuseuDeBadalona EstelaFunerariaIberica.JPG|miniatura|[[Estela (monument)|Estela]] de [[Badalona]] ([[Museu de Badalona]])]] Ciutats=== atribuïdesLacetans als=== {{article cessetans:principal|Lacetans}} *'''[[Cesse]]'''Els o'''lacetans''' '''Cissa'''eren oel '''Kesse'''poble aliber [[Tarragonès]] *''[[Oleastrum]]''que (suposadamenthabitaven [[L'Hospitaleta dela l'Infant]]) *''[[Palfuriana]]''Catalunya [[Elcentral Vendrell]] *L'actuala [[Olèrdola]] *''Lales [[Ciutadellaterres dedel les[[Bages]], Toixoneres]]''l'[[Anoia]] ali termela de[[Segarra]], [[Calafell]] *''[[Fondoaproximadament. d'enJuntament Roig]]''amb alels termeilergets dei [[Cunit]] *''[[Canels Canyís]]''ausetans van destacar per oposar-se al termedomini de [[Banyeresla del[[república Penedès]] *''[[Lesde Guàrdies]]''Roma]] ali termecom a conseqüència [[Revolta de [[El197 aC|foren Vendrell]] *''[[Darró]]''sotmesos]] pel [[Cònsol romà|cònsol]] [[Marc Porci Cató Censorí|Cató]] el [[195 aC]]. ''[[Iesso]]'' i ''[[Sicarra]]'' foren poblacions dels lacetans, que és possible que es corresponguin a [[Vilanova[[Guissona]] i la[[Prats Geltrú]]de Rei]]. Existeix certa confusió entre els lacetans, els [[laietans]] i els [[iacetans]], car algunes fonts antigues els van confondre. === [[Ilercavons]]Ilergets === Els{{article '''ilercavons'''principal|Ilergets}} [[Fitxer:Estàtua forend'Indíbil unai tribuMandoni.jpg|miniatura|Els [[ibers|ibèrica]]caps entre'''ilergets''' els[[Indíbil]] [[seglei VI[[Mandoni]], aC|seglesen VI]]una [[Estàtua d'Indíbil i [[segleMandoni|estàtua Iidealitzada]] aC|Idel aC]].1946.]] Els Abastava'''ilergets''' aproximadamenteren elun territoridels entrepobles elibers [[Collmés importants de Balaguer]],la [[Sagunt]]regió, i [[Mequinensa]].ocupaven Lales denominació[[plana|planes]] ''Ilercavònia''dels apareixrius [[Cinca]] i [[Segre]] del [[prepirineu]] fins al riu [[Ebre]], del riu [[Gállego]] fins al [[Serra del Montsant|Montsant]], en textosel punt de màxima expansió. Jugaren un paper important durant la [[Segona Guerra Púnica]] com a aliats dels [[imperi cartaginès|cartaginesos]] i documentsopositors [[Antigadel Grècia|grecs]]poder [[República Romana|romà]], al qual s'hagueren d'acabar per sotmetre. No obstant això, liderats pels cabdills [[Indíbil]] i [[Antiga[[Mandoni]], Roma|romans]].es revoltaren en més d'una ocasió contra el poder romà; aquestes escenes de resistència els feren perdre la importància que havien tingut a la zona el {{segle|III|-|s}}, que els havia portat a dominar altres pobles veïns. El seu origen probable és el poble dels [[ilaraugats]], esmentat per [[Hecateu de Milet]]Els alilergets segletenien VIcom aC.a Verscapital el''[[Iltirta]]'' [[seglei IIIvan aC]]batre aquestmoneda pobleamb s'haviala dividitllegenda en''iltiŕkesken'', duesque branques,cal elsllegir ilercavons''ildiŕgesken'' dei laque costa,se isol elstraduir [[ilergets]]'[moneda] dedels l'interior.ilergets'. [[Plini el Vell]] i [[Claudi Ptolemeu]] fan referència als ilercavons. El primer els situa des del riu ''Udiva'' (possiblement el [[riu=== Millars]])Cessetans fins=== {{article passatprincipal|Cessetans}} Els l'[[Ebre]].'''cessetans''' Ptolomeuo anomena'''cossetans''' elforen capuna itribu el[[iber|ibèrica]] portque ''Tenebri''vivia (possiblemententorn [[Orpesa]]),de la desembocaduraciutat de l'Ebre i[[Tàrraco]], lesdel ciutats[[Coll de ''Cartago Vetus,Balaguer]] Biscargis,fins Theana,al Adeba,peu Tiaruliadel i[[Massís Sigarra''.del SiGarraf]]. acceptéssimSembla que ''Cartagollur Vetus''capital esfou [[Cantavella]]dita —com,ciutat, deperò vegades,també s'hahagué anatde sostenint,ser ambimportant fonaments[[Kese]], escassos—,que, elscom ilercavonsTarraco, comptarienva ambbatre unamoneda dilatadaibèrica; superfícieno enobstant la zona muntanyenca de l'interior. Se suposaimportància que elhagué límitde entretenir elsla ilercavonspoblació i(que elsdona ilergetsnom ésa la [[serra detribu), la Llena]], i que el [[Collsituació de Balaguer]] els separa dels [[cossetans]]. En general, es pot dir que vivien al sudKese deés Catalunyadesconeguda, i nord delhom Paísl'ha Valenciàvolguda (laidentificar plana,amb ala Castelló)població finson as'esdevingué la [[serra[[batalla d'Almenara]].de ElCissa]], riuperò Ebreno erahi elha centreconsens. delsAltres seusautors territorisproposen ique unaes viatracti bàsicad'un denom comunicacióalternatiu iper comerç.Tàrraco. Ciutats atribuïdes=== alsIlercàons ilercavons: *=== {{article ''[[Ibera]]''principal|Ilergàons}} Els (prop'''ilercàons''' deo la'''ilergàons''' desembocaduraforen deuna l'Ebre,tribu aibera laque ribaabastava esquerra,aproximadament possiblementel [[Amposta]]territori oentre [[Santel Carles[[Coll de laBalaguer]], Ràpita]]). *[[Sagunt]] ''[[Intibili]]''i ([[Sant[[Mequinensa]]. MateuLa (Baixdenominació Maestrat)|Sant''Ilercavònia'' Mateu]]fa oreferència [[Traiguera]]). *a ''[[Etovissa]]''llur ([[Orpesa]]). *territori ''[[Cherronesus]]''i (possiblementja [[Peníscola]]). *apareix ''[[Sepelaci]]''documentada ([[Borriana]]). *a ''[[Ildum]]''l'antiguitat. ([[CabanesLlur (Planacapital Alta)|Cabanes]]). *devia ''[[Cartalias]]''ser (entre''[[Dertosa]]'', l'Ebreactualment iTortosa, Sagunt),que situacióapareix desconeguda,documentada podriaamb correspondreel alsnom edetans. *complet ''[[Osicerda]]''de o''Hibera ''[[Osikerda]]''(alulia Ilercavonia Dertosa ''. Hom ha assenyalat la ribasemblança dretad'aquest depoble l'Ebre,amb entreel Tortosadels [[ilergets]] i Saragossa),el situaciód'un desconeguda,poble podriamés ubicar-seantic, amencionat [[Xerta]].per [[Hecateu de Milet]], el dels [[ilaraugats]]. - '''Jaciments arqueològicsPel coneguts''' *Poblatque defa Santa Antoniles ([[Calaceit]],poblacions elatribuïdes [[Matarranya]]).als Declaratilergàons, Monumentels Històricantics l'anyciten, 1931a (Gazetamés de MadridDertosa, 04/6/1931). *Poblat''[[Intibili]]'', ''els''Etovissa'', Castellans''''Cherronesus'' ([[Cretes]]-Calaceit). *[[Castellet('península' deen Banyoles]][[grec ([[Tivissa]]).antic|grec]], Declaratpossiblement Monument[[Peníscola]]), Històric''Sepelaci'', el''[[Ildum]]'', 1978''Cartalias'' (BOEi 15/12/1978)''Osicerda''. ésEntre senseels capprincipals dubte[[jaciment unarqueològic|jaciments]], delss'hi nucliscompten ibèricsel més[[poblat importantsiber de Catalunya. *Sant MiquelSant ([[Vinebre]]) *CastellotAntoni]] de la Roca Roja ([[Benifallet]])<ref name="Sapiens">{{Citar publicació | cognom= Gracià| nom = Oriol | article = En[[Calaceit]], el país dels ilercavons | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 86 data = desembre 2009 | pàgines = p. 68-69 |issn = 1695-2014}}</ref> *Coll del Moro ([[Gandesa]]) *Tossal del Moro ([[Batea]]) *Poblat de l'Assut ([[Tivenys]]) *Jaciment arqueològic del barranc[[Castellet de les Fonts ([[Xerta]]). Protegit comBanyoles]] a BCIL[[Tivissa]], pelel POUM[[poblat deibèric Xertade malgratSant queMiquel]] alsde anys[[Vinebre]], 60el un[[poblat 80%ibèric del jaciment va quedar destruït per les obres de captacióColl del [[canal Xerta-Sènia]]. *PoblatMoro]] de les Planetes ([[Bítem]], Tortosa) *[[Castell d'Amposta|Castell]] d'[[Amposta]]. Substrat[[Gandesa]], arqueològicel inferior *Poblat[[poblat de la Ferradura ([[Ulldecona]]) *[[Poblatl'Assut]] de la Moleta del Remei]] ([[Alcanar]]). Declarat Monument Històric l'any 1979 (BOE[[Tivenys]], 19/02/1979). *Poblatel de[[Castell Santd'Amposta]] Jaume-Masi d'enel Serra[[poblat (Alcanar) *Puigibèric de la Nau ([[Benicarló]]). Amb expedient incoat l'any 1992 de declaració de zona arqueològica. *Poblat iberMoleta del Puig de la Misericòrdia i torre de defensa de ''el Perengil'' ([[Vinaròs]]).Remei]]. I=== lesAltres [[necròpolis]]pobles === * Els '''[[castel·lans]]''' apareixen citats a l'obra de [[Mianes]][[Ptolemeu]], ([[Santai Bàrbara]]),la historiografia tradicionalment els ha situats a la [[Garrotxa]], però la identitat no és clara. A més, l'epigrafia ha demostrat l'existència d'uns '''[[olositans]]''' que hom vol identificar amb l'actual vila d'[[Olot]], de manera que no és clar on podrien haver habitat aquests castel·lans. * Els '''[[iacetans]]''' estaven emparentats amb els ceretans, i pot ser que habitassin al nord de la [[serra del MasMontsec]], tot i que probablement es trobaven més a ponent. * [[Estrabó]] esmenta uns '''[[lartolaiets]]''' amb els laietans, que hom ha tengut problemes per identificar. Bé es pot tractar d'una branca de Mussolslaietans, ([[l'Aldea]])bé pot ser un compost corrupte de ''ilergets'' i ''laietans''; en efecte, Plini menciona uns ilergets a la costa. * [[Plini el Vell]]<ref>{{Ref-web |url=http://www.thelatinlibrary.com/pliny.nh3.html#24 |títol=Plini, ''Naturalis Historia'', III 24. |consulta=2019-12-23 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180708232650/http://www.thelatinlibrary.com/pliny.nh3.html#24 |arxiudata=2018-07-08 }}</ref> esmenta uns '''surdàons''' que habitaven la zona d'[[Ilerda]], i que hom ha proposat de l'Oriolarelacionar ([[Amposta]]).amb els [[sòrdons]].<ref name="Gredos">{{ref-llibre |cognom=Iniesta |nom=Ángel |títol=Colonizaciones y formación de los pueblos prerromanos |lloc=Madrid |editorial=[[Editorial Gredos|Gredos]] |any=1989 |capítol=Pueblos prerromanos de Levante, Cataluña y Baleares |pàgines=346-369 |isbn=8424913868}}</ref> * [[Sal·lusti]]<ref>[http://www.thelatinlibrary.com/sall.frag.shtml Sal·lusti, Històries, III 6] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180708143240/http://www.thelatinlibrary.com/sall.frag.shtml |date=2018-07-08 }}.</ref> anomena uns '''aresinaris''', que hom ha volgut emparentar amb els [[andosins]] però no sembla possible perquè de dits aresinaris només sabem que vivien a la riba de la mar.<ref name="Landeskunde">{{ref-llibre |cognom=Tovar |nom=Antonio |títol=Iberische Landeskunde. Segunda parte. Tomo 3 |pàgines=45 |lloc=Baden-Baden |editorial=Valentin Koerner |any=1989 |isbn=387320813X |enllaçautor=Antonio Tovar |llengua=castellà}}</ref> * Es conserva un passatge d'[[Hecateu de Milet]] en l'obra d'[[Esteve de Bizanci]] que parla d'uns '''''ilaraugates''''', que poblaven [[Ibèria]] i vivien entorn d'un riu del mateix nom. Hom ha assenyalat la semblança d'aquest nom amb el dels ilergets i el dels [[ilergàons]] i, atès que Hecateu és un autor que descriu l'estat de coses del {{segle|VI|-|s}}, hom ha pensat que no es pugui tractar d'un antic poble que més tard s'hauria fragmentat en ilergets i ilergàons. Però també és possible de pensar que es tractava d'un terme per referir-se als ibers en general, o que qualsevol altre poble iber llavors tenia aquell nom, i més tard mudà de nom.<ref name="Gredos"/><ref name="De_Hoz">{{ref-llibre |cognom=De Hoz |nom=Javier |títol=Historia lingüística de la Península Ibérica en la Antigüedad: II. El mundo ibérico prerromano y la indoeuropeización |pàgines=43 i 44 |lloc=Madrid |editorial=[[CSIC]] |any=2011 |isbn=978-84-00-09405-8}}</ref> * Hecateu, en un altre passatge conservat d'Esteve, cita uns '''''misgetes''''' com a tribu ibèrica, que no es poden situar. Hom els ha relacionat amb la rel [[grec antic|grega]] que vol dir ''mesclar'', i ha suposat que es tractaria d'una mescla d'ibers amb un altre poble, però només és una hipòtesi.<ref name="Gredos"/> * [[Rufus Fest Aviè]] cita els '''[[ausoceretes]]''', que sembla un compost entre ausetans i ceretans. Això fa pensar que es tracta o bé d'una tribu en què ausetans i ceretans s'han mesclat, o bé d'una branca de ceretans que poblaven [[Ausa]], cosa que porta a pensar que els ausetans haurien estat una branca de ceretans.<ref name="Gredos"/> * El mateix Aviè anomena els '''[[bèbrices]]''' o '''beribraces''' com a antic poble iber de la part nord de la costa mediterrània. Es deu tractar d'un genèric antic per referir-se als ibers, atès que la informació deu provenir del [[Periple Massaliota]], i també apareix als ''[[Iambes al Rei Nicomedes]]''. Aquest poble va donar nom al [[epònim|rei epònim]] ''Bèbrice'', pare de [[Pirene]]. == Poblats i jaciments ibers a Catalunya == [[Fitxer:MurallesUllastret.JPG|thumb|Muralles[[Fitxer:MurallesUllastret.JPG|miniatura|Muralles d'Ullastret ([[Girona]]).]] {{Article principal|Llista de poblacions ibèriques de Catalunya}} Els poblats ibers dominaven els terrenys i camins del voltant i estaven envoltats de muralles i torres, aixecades directament sobre el terreny, amb unes primeres fileres de pedres de mida molt gran, sense fonaments. Els habitatges es construïen amb parets de fang aixecats sobre unes primeres filades de pedra, sense fonament. La coberta era de branques i fang. En els poblats existien places i eres d'ús comú, així com edificis públics com temples. Existien també forns per al pa o la ceràmica, cisternes d'aigua o les basses per a les escombraries. Això suggeria una organització estructurada i seguint una certa jerarquia social. A continuació es presenta una llista d'alguns jaciments ibers importants de [[Catalunya]]: *** Actualment hi ha a [[Catalunya]] setze jaciments oberts al públic: *** [[Ciutat ibèrica d'Ullastret]] ([[Ullastret]], el [[Baix Empordà]]) *** [[Ciutat ibèrica de Tornabous|Poblat ibèric del Molí d'Espígol]] ([[Tornabous]], l'[[Urgell]]) *** [[Poblat ibèric de la Punta del Castell|Poblat Ibèric de Castell]] ([[Palamós]], [[Baix Empordà]]) *** [[Poblat ibèric de l'Esquerda]] ([[Roda de Ter]], [[Osona]]) *** el [[Casol de Puigcastellet]] ([[Folgueroles]], [[Osona]]) *** el [[Muralles de Montgròs|Turó de Montgrós]] (el [[El Brull|Brull]], [[Osona]]) *** [[Puig Castellet]] ([[Lloret de Mar]], la [[Selva]]) *** el [[Poblat ibèric del Molí d'Espígol|Molí d'Espígol]] ([[Tornabous]], l'[[Urgell]]) *** [[Poblat ibèric de Ca n'Oliver]] ([[Cerdanyola del Vallès|Cerdanyola]], el [[Vallès Occidental]]) *** [[Poblat ibèric del Puig Castellar|Puig Castellar]] ([[Santa Coloma de Gramenet|Santa Coloma]], el [[Barcelonès]]) *** [[Turó d'en Boscà]] ([[Badalona]], el [[Barcelonès]]) *** [[Llista de poblacions ibèriques de Catalunya#Olèrdola|Olèrdola]] ([[Olèrdola]], l'[[Alt Penedès]]) *** [[Fondo d'en Roig]] ([[Cunit]], al [[Baix Penedès]]) *** la [[Ciutadella de les Toixoneres]] de ([[Calafell]], el [[Baix Penedès]]) *** el [[Castellet de Banyoles]] ([[Tivissa]], [[Ribera d'Ebre]]) *** la [[Poblat ibèric de la Moleta del Remei|Moleta del Remei]] ([[Alcanar]], el [[Montsià]]) *** [[Poblat ibèric de les Maleses|Les Maleses]] ([[Montcada i Reixac]], el [[Vallès Occidental]]) *** [[Darró]] ([[Vilanova i la Geltrú]], [[Garraf]]) ** Altres jaciments: *** [[Poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda|Sant Sebastià de la Guarda]] ([[Palafrugell]], [[Baix Empordà]]) *** [[Poblat ibèric de Can Fatjó]], [[Rubí]], [[Vallès occidental]]) *** [[Gebut]] ([[Soses]], el [[Segrià]]) *** el [[Pla de Santa Bàrbara]] de [[Montblanc]], [[Conca de Barberà]] *** [[Poblat ibèric de la Penya del Moro]] de [[Sant Just Desvern]], [[Baix Llobregat]] *** [[La Malesa]], [[Castellar del Vallès]] == Períodes clau == # Segle VII aC. Presa de contacte entre els colonitzadors grecs i els pobles ibers. # 650-200  aC. Desenvolupament i plenitud de la cultura ibèrica. # Segle III aC. Guerres Púniques. # [[195  aC]]. Després de la [[batalla d'Emporion]], els romans consoliden la presència a la Penínsulapenínsula Ibèrica. # Segle II-I aC. Procés de romanització, pel qual la població ibera resta sotmesa i la cultura ibera decau progressivament fins a ser engolida per la cultura llatina. == Llengua i Escriptura == {{AP|ibèric}}{{article principal|ibèric}} La [[ibèric|llengua dels ibers]] està documentada per escrit fonamentalment en [[escriptura ibèrica nord-oriental]] i residualment en [[escriptura ibèrica sud-oriental]] i en [[alfabet grecoibèric]]. Els textos en llengua ibèrica es poden llegir gairebé sense dificultats, però en la seva major part són incomprensibles, atès que la llengua ibèrica és una llengua sense parents prou propers com per ser útils en la traducció de textos. Una de les escasses excepcions són els textos curts que només contenen noms de persones, atès que l'antroponímia ibèrica és un dels aspectes més ben coneguts de la llengua ibèrica gràcies a les inscripcions llatines. == Estructura social == En aquest medi, potenciat per les influències colonials que actuaven des de la costa, les primitives formacions tribals heretades de l'edat del bronze van començar a entrar en crisi a partir del moment en què la demanda exterior va exigir la constitució d'unes comunitats estructurades, de manera que la producció i les xarxes de distribució estiguessin garantides per una autoritat central, amb la consegüent aparició d'aristocràcies i d'una divisió del treball cada vegada més acusada. L'existència d'aquesta aristocràcia la coneixem gràcies a l'arqueologia, i més concretament, a l'existència, al sud del [[País Valencià]], d'una [[escultura]] animalística funerària de prestigi, elaborada amb pedra, que formava part de tombes més o menys monumentals datables des de final del [[segle VI]]{{segle|VI|s}} al principi del [[segle IV]],{{segle|IV|s}}, en les quals enterraven els membres de l'[[aristocràcia]]. Certs indicis proporcionats per les fonts escrites relatives a les accions menades pels bàrquides durant la segona meitat del segle III{{segle|III}} a la península Ibèrica, després de la derrota soferta en la primera contesa de Cartago contra Roma, assenyalen que, com a mínim als territoris meridionals ibèrics, s'havia desenvolupat una transformació de l'estructura del poder tendent a l'aparició de monarquies sovint hereditàries, un fenomen que sembla quequal també es va donar entre els [[ilerget]]s de la Catalunya de Ponent. Des del punt de vista de l'[[estratificació social]], si hem de fer cas de les dades proporcionades per l'[[arqueologia]], com a mínim pel que fa a Catalunya, l'excavació dels hàbitats ibèrics no mostra una diferenciació social gaire acusada, si cal jutjar a partir de l'amplitud i el confort d'uns habitatges respecte als altres, ni tampoc no es detecten unes àrees que privilegiïn les pràctiques d'unes activitats econòmiques o laborals concretes. A l'hora de copsar diferències socials entre els membres d'una comunitat ibèrica, potser les [[necròpolis]] són els indrets on aquestes es poden manifestar amb més contundència, però això, que per exemple a Andalusia o al País Valencià és factible, al Principat ho és molt menys perquè el nombre de necròpolis descobertes fins ara en el seu àmbit territorial és molt migrat. == Economia == Les fonts clàssiques no ofereixen pràcticament cap informació sobre l'economia dels ibers, per tant l'única font d'informació és la procedent de l'arqueologia. Pel que fa a l'[[agricultura]], els [[cereals]] van constituir la base de la producció: l'[[ordi]], el [[blat dur]], el [[mill]], l'[[espelta]], l'[[espelta petita]], l'[[escanda]] i la [[civada]]. Una part de la producció es devia panificar, mentre que una altra part es dedicava a la producció de [[cervesa]]. Els [[llegums]] són el segon grup en importància: la [[llentia]], el [[pèsol]], la [[fava]], etc. El [[lli]] era important, tant per l'obtenció de fibres per fer teixits com d'[[oli]]. També la [[vinya]] era un conreu freqüent tant pel seu consum directe, com per la seva transformació en [[vi]]. Pel que fa a la [[ramaderia]], els bòvids mascles eren explotats fonamentalment com a força de treball en l'activitat agrícola i les femelles per l'obtenció de [[llet]]. Els [[porcs]] només eren usats per la seva aportació alimentària, mentre que [[cabres]] i [[ovelles]] serien usats per obtenir de forma complementària, carn, llet i [[llana]]. Els [[cavalls]] serien animals de prestigi i útils per la guerra. Pels poblats costerscostaners la pesca també devia ser una activitat important, atès que s'han trobat hams i ploms de xarxa, però no es coneixen els tipus de barques que empraven. La metal·lúrgia del [[ferro]] s'aplica tant a la producció d'armes com a una gran diversitat d'instruments de treball: relles d'arada, pics, destrals, aixades, magalls, falçs, tisores d'esquilar, etc. La metal·lúrgia del [[bronze]] s'aplica a la producció d'objectes personals: sivelles de cinturó, fíbules, agulles, anelles, arracades, etc. L'activitat [[tèxtil]] està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realitzava dins les cases o a l’exteriorl'exterior al costat de l’entrada.l'entrada. El procés d’elaboraciód'elaboració d’und'un teixit constava de diverses fases: [[cardatge]] de la llana, [[filatura]] i [[teixidura]]. La filatura es feia amb un fus de fusta en un extrem del qual es col.locavacol·locava una [[fusaiola]] d’argila;d'argila; la teixidura es realitzava en telers verticals formats per una estructura de fusta quadrangular en la qual s’agrupavens'agrupaven els fils, tibant-los amb ajuda de pesos d'argila. Amb la llançadora de mà es feia la trama passant horitzontalment els fils i alternant amb fils verticals. Als poblats ibèrics aquesta activitat ha estat identificada gràcies a la presència de fusaioles, llavors de lli i restes de fibres. Altres activitats artesanals que tenien lloc però que són difícils de documentar són l’adobamentl'adobament de pells, el treball de l’espartl'espart i de la fusta, materials àmpliament utilitzats pels ibers. La producció [[ceràmica]] és molt variada i de molt bona qualitat, amb pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, vasos d'emmagatzematge i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a ser pintades en vermell tant geomètriques com figuratives. El [[comerç]] d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans envasos de transport de productes alimentaris ([[vi]], [[oli]] i salons de peix) [[grecs]], fenici-púnics, [[etruscs]] i [[romans]]. El comerç d'exportació es documenta mitjançant la troballa d'àmfores ibèriques en el [[Llenguadoc-Rosselló]], a [[Cartago]] i a [[Illa d'Eivissa|Eivissa]] que probablement contenien [[vi]] i [[cervesa]]. Els [[cereals]] probablement van constituir una gran part de les exportacions tenint en compte els grans conjunts de [[camps de sitges]] que es documenten al segle IV aC{{segle|IV|-}} coincidint amb la intensificació de les importacions. També els [[metalls]] devien ser objecte d'exportació: especialment el [[coure]] i la [[plata]]. == Moneda == Les primeres monedes que empren els ibers per realitzar intercanvis comercials són les produïdes pels grecs a [[Empúries]] i [[Roses]] el segle V aC.{{segle|V|-}}. De fet inicialment els ibers empraven la moneda fenícia i grega com objecte exòtic d'ostentació. A finals del segle IV aC{{segle|IV|-}} s'encunya moneda a [[Arse]], l'actual Sagunt. L'esclat de la [[Segona Guerra Púnica]] comporta la fabricació de gran quantitat de moneda de plata. Durant la dominació romana a la [[Hispània Citerior]], la [[Hispània Ulterior]] i en poblacions [[celtiber|celtiberes]] s'encunya moneda amb inscripcions iberes.<ref name= MNAC>[[MNAC]],name=MNAC>[[MNAC]], [http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Documents%202009/MNAC%20dossier%20Els%20ibers%20cultura%20i%20moneda.pdf Els ibers, cultura i moneda],moneda] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140808060154/http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Documents%202009/MNAC%20dossier%20Els%20ibers%20cultura%20i%20moneda.pdf |date=2014-08-08}}, 2010.</ref> Aquestes monedes han esdevingut una eina privilegiada per conèixer denominacions de poblacions, déus, mites o indumentària que d'altra manera haguessin restat en l'oblit. == Religió==Religió == De l'existència de sacrificis d'animals entre els ibers n'informa [[Estrabó]], que diu que els ibers sacrificaven segons el ritual dels [[grecs]], recollien sang en una pàtera, entonaven càntics i tocaven música de flautes. Molts dels [[exvots]] o petites figuretes de [[bronze]] trobades en els llocs de culte apareixen amb els braços oberts en actitud orant i en les decoracions pintades de la ceràmica del Puig de Sant Miquel ([[Llíria]], [[València]])[[província de València]]) apareixen sovint escenes de dansa ritual. Els cultes als avantpassats tenien lloc a les cases, mentre que els relacionats amb les forces de la natura es desenvolupaven en santuaris situats fora dels assentaments, tot i que en els jaciments més importants es detecten edificis singulars que probablement tenien una funció religiosa. Un dels cultes més populars era el de [[Demeter]], una divinitat grega femenina relacionada amb l'agricultura i la mort, assimilada en el món púnic a [[Tanit]] i que en el món ibèric estaria assimilada a alguna divinitat local. No es coneixen els nom de les divinitats ibèriques, tot i que en dues inscripcions llatines apareixen citades dues divinitats de nom cèltic: Herotoragus i el déu Seitundus. En el món ibèric meridional hi ha evidències de la heroïtzació de personatges humans: és el cas del santuari del Pajarillo (Huelma,([[Huelma]], [[Jaén]]).[[província de Jaén]]). Els cadàvers eren cremats vestits, sovint amb les seves armes i altres objectes personals. Les restes eren rentades abans de ser col·locades en una urna que s'enterrava en un clot acompanyada d'objectes personals i altres ofrenes. Al sud són molt freqüents les grans tombes i els monuments funeraris, al nord només es documenten petits túmuls i esteles a vegades inscrites, com la trobada a [[Rubí]]. Tot i que la incineració és pràcticament universal entre els ibers, cal destacar que és molt freqüent la inhumació de nadons dins de les cases. Pel que fa als aspectes ideològics del ritual d'incineració,d'[[incineració]], es pensava que el cadàver del difunt es convertia en fum que ascendia al [[Cel]]. En cas d'un guerrer traspassat, les armes eren doblegades i cremades al foc funerari. Posteriorment, les brases s'apagarien possiblement amb vi i la resta dels ossos que no s'havien cremat es rentaven i eren dipositats a l'urna. ActeTot seguit se celebrava un àpat funerari, que era més sofisticat quantcom més alta era la jerarquia del personatge sepultat, que precedia a la cerimònia de la libació o vessament de vi sobrant d'aquest banquet i es col·locaven ofrenes d'aliments a la tomba. També es trencaven de manera ritual els vasos ceràmics que havien estat utilitzats en l'àpat i es dipositaven al costat de l'urna. Així es procurava que l'ús dels vasos finalitzés amb la vida del propietari. Aquest ritual de trencament de vaixella ceràmica es troba constatat fins al [[segle III aC]]{{segle|III|-|s}} a les necròpolis ibèriques. A les necròpolis iberes documentades, els vasos ceràmics formaven part de les ofrenes o aixovar funerari, així com també l'armament. == Vegeu també == * [[Ibers]][[Llista de jaciments arqueològics de Catalunya]] * [[Celtibers]] * [[Ruta dels Ibers]] * [[Gastronomia dels ibers]] * [[Llista de poblacions ibèriques de Catalunya]] * [[Llista de jaciments arqueològics de Catalunya]] * [[Llista de pobles ibèrics preromans]] == Referències == <references /> <references{{Referències}}<references group="n."/> == Bibliografia == * Almagro Basch, Martín ([[1945]]): "La población pirenaica anterromana", ''Pirineos'', 1, p. 3-21 (http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/antig/01715741093474029670035/024714.pdf?incr=1). * Barberà i Farràs, Josep ([[1990]]): "Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès", ''Limes. Revista d'Arqueologia'', núm. 0, Cerdanyola. * Ballester, Xaverio (2001): "La adfinitas de las lenguas aquitana e ibérica", ''Palaeohispanica'' 1, pp. 21-33. * Beltrán, Miguel ([[1996]]): ''Los iberos en Aragón'', Saragossa. * Bosch-Gimpera, P. ([[1932]]): ''Etnologia de la Península ibèrica'', Barcelona, 1932. * García Alonso, Juan Luis ([[2004]]): "Indoeuropeos en el Nordeste", ''Acta Palaeohispanica IX. Actas del IX Coloquio sobre Lenguas y Culturas Paleohispánicas, Barcelona, 20-24 de Octubre de 2004'', Institución Fernando el Católico i Universitat de Barcelona, p.235-258. * García-Bellido, Mª Paz ([[1998]]): "Sobre la moneda de los iberos", ''Revista de Estudios Ibéricos'', núm. 3, p. 109-126 (http://www.ffil.uam.es/reib3/paz.htm). * Gimeno i Fabregat, Tomàs, i Izquierdo Egea, Pascual ([[1990]]): ''La societat ibèrica del Vallès'', Editorial Ègara, Terrassa. * Ibàñez, Genís ([[2002]]): "Els colons celtes", a ''Nous aspectes de la història de Santa Coloma de Gramenet. Volum primer'', Grup d'Estudis Històrico-Socials "Gramenet del Besós", Santa Coloma de Gramenet, p. 108-113. * Noguera, J. (2002). ''Ibers a l'Ebre'' (Primera edició). Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (Obra guanyadora del X Premi d'Assaig Artur Bladé Desumvila, 2001). ISBN: 84-922946-2-0. * Padró, J., i Sanmartí, E ([[1992]]).: "Áreas geográficas de las etnias prerromanas de Cataluña", ''Paletnología de la Península Ibérica'', Madrid * Ruiz, Arturo; Molinos, Manuel ([[1993]]): ''Los iberos'', Barcelona. * Sanmartí, Joan; Santacana, Joan ([[2005]]): ''Els ibers del nord'', Barcelona. * Sanmartí, Joan ([[2005]]): [http://www.dpz.es/ifc2/publi/fichapublic.asp?recid=2622 «La conformación del mundo ibérico septentrional»], ''Palaeohispanica'' 5, pp. 333-358. * Santacana, Joan ([[1987]]): ''Iberia. Los orígenes'', Anaya, Madrid * Santos Yanguas, Juan ([[1989]]): ''Los pueblos de la España antigua'', Historia 16. * Velaza, Javier (2006): [http://stel.ub.edu/llati/files/Calafell.pdf "Lengua vs. cultura material: el (viejo) problema de la lengua indígena de Catalunya"], en M.C. Belarte, J. Sanmartí (eds.) ''De les comunitats locals als estats arcaics: la formació de les societats complexes a la costa del Mediterrani occidental. Homenantge a Miquel Cura, Actes de la III Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell, Arqueo Mediterrània, 9'', pp.273-280 * Villar, Francisco ([[1996]]): ''Los indoeuropeos y los orígenes de Europa. Lenguaje e Historia'', Gredos. * El món dels íbers, Fundació TEA, poblat ibèric Puig Castellar * Almagro Basch, Martín (1945): "La población pirenaica anterromana", ''Pirineos'', 1, p. 3-21 (http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/antig/01715741093474029670035/024714.pdf?incr=1{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022 }}). * Barberà i Farràs, Josep (1990): "Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès", ''Limes. Revista d'Arqueologia'', núm. 0, Cerdanyola. * Ballester, Xaverio (2001): "La adfinitas de las lenguas aquitana e ibérica", ''Palaeohispanica'' 1, p. 21-33. * Beltrán, Miguel (1996): ''Los iberos en Aragón'', Saragossa. * Bosch-Gimpera, P. (1932): ''Etnologia de la península Ibèrica'', Barcelona, 1932. * García Alonso, Juan Luis (2004): "Indoeuropeos en el Nordeste", ''Acta Palaeohispanica IX. Actas del IX Coloquio sobre Lenguas y Culturas Paleohispánicas, Barcelona, 20-24 d'octubre de 2004'', Institución Fernando el Católico i Universitat de Barcelona, p.235-258. * García-Bellido, Mª Paz (1998): "Sobre la moneda de los iberos", ''Revista de Estudios Ibéricos'', núm. 3, p. 109-126 (http://www.ffil.uam.es/reib3/paz.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081224152536/http://www.ffil.uam.es/reib3/paz.htm |date=2008-12-24}}). * Gimeno i Fabregat, Tomàs, i Izquierdo Egea, Pascual (1990): ''La societat ibèrica del Vallès'', Editorial Ègara, Terrassa. * Ibàñez, Genís (2002): "Els colons celtes", a ''Nous aspectes de la història de Santa Coloma de Gramenet. Volum primer'', Grup d'Estudis Històrico-Socials "Gramenet del Besós", Santa Coloma de Gramenet, p. 108-113. * Noguera, J. (2002). ''Ibers a l'Ebre'' (Primera edició). Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (Obra guanyadora del X Premi d'Assaig Artur Bladé Desumvila, 2001). {{ISBN|84-922946-2-0}}. * Padró, J., i Sanmartí, E (1992).: "Áreas geográficas de las etnias prerromanas de Cataluña", ''Paletnología de la Península Ibérica'', Madrid * Ruiz, Arturo; Molinos, Manuel (1993): ''Los iberos'', Barcelona. * Sàez, Anna (2018): ''Ilergets. Els enigmes dels ibers a la Plana de Lleida'', Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. {{ISBN|978-84-393-9642-0}}.cIU * Sanmartí, Joan; Santacana, Joan (2005): ''Els ibers del nord'', Barcelona. * Sanmartí, Joan (2005): [http://www.dpz.es/ifc2/publi/fichapublic.asp?recid=2622 «La conformación del mundo ibérico septentrional»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071023223039/http://www.dpz.es/ifc2/publi/fichapublic.asp?recid=2622 |date=2007-10-23 }}, ''Palaeohispanica'' 5, p. 333-358. * Santacana, Joan (1987): ''Iberia. Los orígenes'', Anaya, Madrid * Santos Yanguas, Juan (1989): ''Los pueblos de la España antigua'', Historia 16. * Velaza, Javier (2006): [http://stel.ub.edu/llati/files/Calafell.pdf "Lengua vs. cultura material: el (viejo) problema de la lengua indígena de Catalunya"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110717205827/http://stel.ub.edu/llati/files/Calafell.pdf |date=2011-07-17}}, en M.C. Belarte, J. Sanmartí (eds.) ''De les comunitats locals als estats arcaics: la formació de les societats complexes a la costa del Mediterrani occidental. Homenantge a Miquel Cura, Actes de larània, 9'', pp.273-280 * Villar, Francisco (1996): ''Los indoeuropeos y los orígenes de Europa. Lenguaje e Historia'', Gredos. * El món dels íbers, Fundació poblat ibèric Puig Castellar == Enllaços externs == {{Commonscat|Iberians}} * [http://www.xtec.cat/recursos/socials/ibers/ www.xtec.cat] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110705185816/http://www.xtec.cat/recursos/socials/ibers/ |date=2011-07-05}} * [http://www.arqueotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm mapa detallat de les tribus iberes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20040611215344/http://www.arqueotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm |date=2004-06-11}} * [http://www.iberscolometa.blogspot.com Simulació d´und'un poblat íber- Íbers Colometa] * [http://www.jaquemot.cat Exemples de desxiframent de textos ibers utilitzant l'euskera] * [https://sites.google.com/site/torrellomuseum[http://www.buxaweb.cat/dossiers/colonitzacions.htm JacimentExplicacions sobre els ibers, grecs i Museuceltes dela TorrellóCatalunya] d'Almassora](pàgina web allotjada a Buxaweb.com) {{ibers}} {{Navegació història de Catalunya}} {{Jaciments arqueològics ibèrics}} {{ORDENA:Periode Iber A Catalunya}} [[Categoria:Cultura ibèrica a Catalunya| ]]