← Tornar a l'auditoria

Pere Nunyes

Versió de 2013 a viki.cat  ·  Versió actual a ca.wikipedia  ·  Historial

2.485bytes el 2013
11.503bytes avui
265paraules retirades
2.611paraules afegides

Wikitext en cru: part de les diferències són canvis de plantilles i de format, no de contingut. Torna al text llegible.

{{Infotaula persona}} [[Fitxer:Retaule de la Passió de l'església dels sant Just i Pastor.jpg|thumb|RetaulePastor.jpg|miniatura|Retaule de la Passió de l'[[església dels sants Just i Pastor de Barcelona]], del pintor Pere Nunyes i l'ebenista [[Joan de Brussel·les]]]]Brussel·les]].]] '''Pere Nunyes''' ([[Portugal]]-[[segle([[Portugal]], XV|XV]][[segle XV]] - [[Barcelona]], d.després [[1554]])de [[1554]]<ref name=GEC>{{GEC}}</ref> / [[Castelló d'Empúries]], [[1557]] o poc després),<ref>Nota: Tradicionalment s'ha considerat que va sermorir una pintorBarcelona [[Portugal|portuguès]]després del [[Renaixement]],1554 que(vegeu esla GEC), però arran de la troballa el 2014 del seu testament de l'any 1557 a Castelló d'Empúries, això ha estat posat en entredit.</ref><ref name=Sguardo>{{Ref-publicació |article=Il testamento e l&#39;eredità artistica di Pere Nunyes, pittore portoghese attivo in Catalogna |url=https://www.academia.edu/29889946/Il_testamento_e_leredit%C3%A0_artistica_di_Pere_Nunyes_pittore_portoghese_attivo_in_Catalogna |publicació=Uno Sguardo verso nord. Scritti in onore di Caterina Virdis Limentani (a cura di Mari Pietrogiovanna) |any=2016 |editor=Il Poligrafo casa editrice |lloc=Padova / Pàdua |nom=Joan |cognom=Bosch Ballbona |llengua=IT}}</ref><ref name=DiariGirona>{{Ref-publicació|cognom=Crowder|nom=Matías|article=El revelador testament de Pere Nunyes|publicació=Diari de Girona|url=https://xac.gencat.cat/web/.content/xac/01_continguts_arxius_comarcals/ah_girona/01_home_ahg/noticies/2017_Pintors_Borrassa/article-pere-nunyes.pdf|data=27-07-2014|pàgines=8-9|format=pdf}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Localitzat a l'Arxiu Històric de Girona el testament del pintor gòtic gironí Honorat Borrassà |url=http://xac.gencat.cat/en/detalls/Noticia/Localitzat-a-lAHG-el-testament-del-pintor-gotic-gironi-Honorat-Borrassa |data=12-20-2017 |consulta=2023-10-10 |llengua=CA}}</ref> nascut '''Pedro Nunhes''', va establirser un pintor portuguès actiu a [[Barcelona]]Catalunya i establert a Barcelona entre el [[1508]]1508 i [[1516]].1554.<ref><versaletes>Bosch Deixeblei deBallbona<versaletes/>, [[JoanJoan. de[https://raco.cat/index.php/Locus/article/view/23643 Borgonya]],«Un com"Miracle" per a talPere vaNunyes»]. acabar''Locus Amoenus'', 2002, núm. 6, p. 229-256.]</ref> Se'l considera com el retaulecontinuador de [[SantaJoan Mariade Borgonya a l'escola pictòrica [[Renaixement|renaixentista]] de Barcelona.<ref name=GEC/> Incorporà influències del Pi]].[[manierisme]] de l'escola flamenca d'Anvers, i del renaixement italià.<ref name=GEC/> El== seuContext estilartístic es== Nunyes moufou un més entre lesels formesmolts [[manierisme|manieristes]]artistes forans que anaren a Catalunya a exercir la seva professió, ja que era un lloc ric en encàrrecs.<ref name=DiariGirona/> Escultors com el burgalès [[Bartolomé Ordoñez]] i el basc [[Martín Díez de l'[[escolaLiatzasolo]], d'Anvers]]o francesos com [[Joan Petit Monet]] i les[[Joan d'influènciade [[Itàlia|italiana]].Tours]]; pintors com ara el valencià Joan Cardona, l'andalús [[Juan de la Fuente]], o l'alemany, neerlandès o flamenc [[Aine Bru]], l'alemany [[Joan de Borgonya]], d'Estrasburg, els italians [[Nicolau de Credença]] i [[Jaume Nasaro]] de Nàpols, el grec [[Pere Serafí]] o el també portuguès [[Enric Fernandes]], són alguns dels personatges actius a Barcelona, i amb qui Pere Nunyes buscarà establir-hi relació i cooperació. Obres exclusivamentLes sevesarts sóncatalanes diversosdels retaulessegles {{Romanes|XVI}} quei actualment{{Romanes|XVII}} es-com podentambé trobararreu ald'Europa- [[Museumanifesten Nacionaluns d'Artprocessos de Catalunya]],canvi comexplicables elsobretot ''Retauleper dela Santimportació Eloi''i la progressiva assimilació de [[1528]]models i[[Renaixement|renaixentistes]] eld'origen retauleitalià. queEl actualmentprocés hid'assimilació hadel amodel laes capellaprodueix de Santmanera Feliu,desigual i particular a l'[[Esglésiacada delsterritori. santsA JustCatalunya, iles Pastor|esglésiaformes degòtiques Santpredominaven Just]]en el paisatge, malgrat la difusió de [[Barcelona]],gravats encarregatque difonien per [[Jaumetot JoanEuropa deles Requesens]]obres eld'autors 1528.com [[Rafael]] o [[Miquel Àngel]], proporcionant llavors fonts d'inspiració. L'obra artística més sol·licitada del moment será l'art del retaule: hospitals, parròquies, esglésies conventuals i centres monacals esdevindran els principals clients dels artistes. Malgrat== tot,Vida hii haobra poques== No obresse sap res de la vida del pintor abans de l'arribada a Barcelona. La presència d'estrangers i la mobilitat dels artistes són consubstancials en lesl'art qualsespanyol treballésdels totsegles sol,XV puixi XVI. Potser Nunyes fugia de la forta competència dels molts pintors que sovinttreballaven homa elPortugal trobai associatarribà amba [[NicolauBarcelona en busca de Credença]]més (1517-24)oportunitats ilaborals. ambHi ha qui diu que Pere Nunyes podria ser el seu"criat compatriotaportuguès" [[Henriquede Fernandes]].Miquel AmbÀngel ellsque va[[Francisco fer,de entreHolanda]] altres,cita elen retaulela seva biografia de [[Santl'artista Genísitalià. Segons aquesta teoria, hauria arribat a Barcelona després d'estar a Itàlia, però sembla improbable: l'obra conservada de Vilassar]]Nunyes ([[1534]])no demostra haver assimilat la cultura artística romana. Treballa amb esquemes tradicionals flamencs, dinamitzats pel repertori gràfic de les estampes d'obres italianes que donen a les pintures, com diu Camón Aznar, uns certs "aires rafaelescos" i "postures rafaelesques".<ref>Nota: Són evidents en el retaulequadre del trasllat de l'[[hospitalles relíquies de Sant Sever]],Marçal, ([[1541]]-[[1542|42]]),del actualmentretaule alde [[MuseuSant DiocesàEloi.</ref> deTanmateix, Barcelona]].Nunyes és el primer pintor que incorpora el [[rafaelisme]] a Catalunya. [[Fitxer:RetauleEra gòtichabitual d'Elen Miracle-Visióla general.jpg|thumb|150px|RetauleCorona deld'Aragó, [[Santuarii delen Miracle]]]] Tambéparticular sea liBarcelona, atribueixformar lasocietats realitzacióentre delpintors [[retauleo escultors: era una via de treball per a intentar obtenir el major nombre d'encàrrecs, sense deixar forat a la capellacompetència. delNomés Santíssimd'arribar (Ela Miracle)|retauleBarcelona, Nunyes col·labora amb [[Joan de Borgonya]], l'artista més sol·licitat llavors a la capellaciutat. delQuan Santíssim]]aquest delmor [[Santuarien 1525, n'hereta tots els encàrrecs i treballs pendents i n'esdevé el continuador. Entre aquestes primeres feines heratades, hi ha la finalització del Miracle]],retaule ade [[Riner]],[[Santa comarcaMaria del [[Solsonès]]Pi]], avui desaparegut. ==ObraTambé rellevant== *va 1528-col·laborar ''[[Retauleamb dealtres Santcompanys Eloidel delsgremi. argenters]]'',En [[MNAC]] *una 1528data -primerenca, ''Retaulebuscà ded'establir larelacions capellaamb deel Santpintor Feliunapolità Nicolau de l'[[EsglésiaCredença, delsestablert Santsa JustBarcelona ija Pastor]]des dedel [[Barcelona]] *final 1541-del ''Retaule{{segle|XV}}; demés l'Hospitalendavant deho Santfarà Sever'',amb [[Museu[[Pere DiocesàSerafí]]. Amb qui farà una veritable societat de Barcelona]] *pintors, ''Retauledurant més de [[Santadeu Mariaanys, delserà Pi]]'' *amb ''[[Retauleel deseu lacompatriota capellaEnric delFernandes. SantíssimEn (Elels Miracle)|Retauleretaules, detambé latreballà capellaamb delels Santíssimescultors delJoan Santuaride delTours Miracle'',i Riner]]Díez de Liatzasolo. De la societat Nunyes–Fernandes sortiren els retaules major de Santa Maria del Pi (un dels conjunts més ambiciosos de l'època), el de Sant Genís de [[Vilassar de Dalt]] i el major de l'església de Sant Jaume de Barcelona (un dels treballs més ben pagats que van emprendre, però també desaparegut). Per la documentació conservada, pel gran nombre d'obres atribuïdes i el seu predomini en l'ambient artístic del moment, es pot dir que Nunyes era millor pintor que Fernandes, qui era més aviat un ajudant.<ref>Nota: Una carta de pagament del 1536 en diu: "mestre Anrich que l'ajuda".</ref> Pere Nunyes, amb els seus socis, esdevé el gran dominador del panorama artístic barceloní de la primera meitat del {{segle|XVI}}. La totalitat de la seva obra és religiosa; només en algunes obres incorpora algun tema històric, com el trasllat de les relíquies de Sant [[Sever de Barcelona|Sever]] des del [[Monestir de Sant Cugat del Vallès]] fins a la [[Catedral de Barcelona]]. A mesura que s'anava guanyant el respecte i prestigi dels clients, Nunyes aconsegueix bona part dels encàrrecs, tal com havia fet Joan de Borgonya a la seva època. Tots dos feien una pintura "a la romana" però encara de base flamenca. == Llista d'obres de Pere Nunyes == {| class=wikitable class="sortable wikitable" style="margin-left:0.5em" |+ Llista d'obres de Pere Nunyes ! Obra !! Data !! Nom !! Tècnica, mides i notes!! Localització |- | |1513 |Vitrall dels Quatre Evangelistes<ref>{{Ref-llibre|cognom=Madurell Marimon|nom=Josep Maria|títol=La labora pictórica de Pedro Nunyes (1513-1554) |llengua=castellà |data=1968-1969 |editorial=Sociedad Española de Amigos del Arte |lloc=Madrid |pàgines=88 |oclc=804688946}}</ref> |Disseny, obra destruïda per una bomba l'any 1937. Se'n conserva una fotografia d'arxiu. |[[Catedral de Barcelona]]. Tribuna, costat sud de la nau on avui hi ha la vidriera de la Verge del Buste i Sant Gregori |- | |1522 |''Retaule de Santa Anna i Sant Joaquim'' |En col·laboracó amb Pere Homdedéu :Desaparegut |[[La Seu Vella de Lleida|Seu Vella]] :[[Lleida]] |- | |1525 ca. |''Retaule major de Santa Maria del Pi'' |Començat per [[Joan de Borgonya]], fet per Nunyes i Enric (Henrique) Fernandes :Desaparegut |[[Santa Maria del Pi]] :[[Barcelona]] |- |[[Fitxer:PereNunyes-StEloi-6760.jpg|centre|200px|''Retaule de Sant Eloi'']]<br><br>[[Fitxer:PereNunyes-StEloi-tancat-6790.jpg|centre|200px|''Retaule tancat'']] |1526 ca. |''[[Retaule de Sant Eloi dels argenters|Portes del retaule de Sant Eloi dels Argenters]]'' |Tremp sobre fusta :493 x 280 cm :També se'n conserven les pintures exteriors de les portes |[[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] :[[Barcelona]] |- | |1527 ca. |''Retaule de Sant Genís'' |Tremp sobre fusta : |[[Sant Genís de Vilassar|Església de Sant Genís]] :[[Vilassar de Dalt]] |- |[[Fitxer:Retaule de la Passió de l'església dels sant Just i Pastor.jpg|centre|200px|''Retaule de la Passió'']] |1528-1530 |''Retaule de la Passió'' o ''de la Santa Creu'' |Tremp sobre fusta :Talla en fusta de [[Joan de Brussel·les]] |[[Església dels Sants Just i Pastor]]. Capella de Sant Fèlix :[[Barcelona]] |- |[[Fitxer:El Miracle, retaule renaixentista-PM 58638.jpg|centre|150px|''Retaules del Miracle'']] |1530 ca. |''[[Retaule de la capella del Santíssim (El Miracle)]]'' |Tremp sobre fusta :430 x 350 cm :16 dels 18 compartiments són de Nunyes |[[Església del Miracle]] :[[Riner]] (Solsonès) |- | |1527-1533 |''Retaule major'' |Tremp sobre fusta |Església de Santa Maria i Sant Martí :[[Capella (Ribagorça)]] |- |[[Fitxer:Trasllat_Barcelona_Reliquies.jpg|centre|150px|''Taula del retaule de Sant Sever'']] |1540-1541 |''Retaule de l'Hospital de Clergues de Sant Sever'' |Tremp sobre fusta :430 x 350 cm :16 dels 18 compartiments són de Nunyes |[[Museu Diocesà de Barcelona]] :[[Barcelona]] |- | |1542 ca. |''Retaule major'' |Desaparegut :En col·laboració amb Enric (Henrique) Fernandes |[[Església de Sant Jaume (Barcelona)|Església de Sant Jaume]] :[[Barcelona]] |- | | |''Taula de l'arribada dels apòstols'', d'un retaule de la Dormició de la Mare de Déu | |[[Sant Nicolau de Bellpuig]] :[[Bellpuig]] |- |[[Fitxer:BenicarloRemeiNunyes.jpg|centre|150px|''Mare de Déu del Remei'']] | |''Mare de Déu del Remei'' |Atribuït a Nunyes a partir de 2014, quan fou restaurat i exposat a ''La Llum de les Imatges''; abans s'atribuïa al cercle de [[Vicent Macip]] |[[Església de Sant Bartomeu de Benicarló|Església de Sant Bartomeu]] :[[Benicarló]] |- |} == Bibliografia == * {{GEC|0046632}}{{GEC|0046632|Pere Nunyes}} * Avila A. Article: Entre las dos riberas. Imbricaciones historico-artísticas en torno a los portugueses Nunyes i Fernades. Anuario Del Departamento de Historia y Teoria Del Arte de la Universitat Autónoma de Madrid. Vol VI. 1994. * BARAUT, Cebrià - ''Santa Maria del Miracle'' - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001 - ISBN:{{ISBN|978-84-8415-329-0}} * 978-84-8415-329-0Bosch Ballbona, J. Article: Un ‘Miracle’ per a Pere Nunyes. Locus Amoenus 6, 2002-2003. == Referències == {{commonscat}} {{referències}} {{esborrany de portuguès}} [[Categoria:Pintors del Renaixement]]{{Autoritat}} [[Categoria:Artistes portuguesos]] [[Categoria:Pintors catalans del Renaixement]] [[Categoria:Morts a Barcelona]] [[Categoria:Pintors portuguesos]] [[Categoria:Morts a Castelló d'Empúries]] [[Categoria:Pintors dels Països Catalans del segle XV]] [[Categoria:Pintors dels Països Catalans del segle XVI]] [[Categoria:Pintors morts al segle XVI]] [[Categoria:Pintors nascuts al segle XV]]
Contingut de la Viquipèdia sota CC BY-SA 4.0. Arxiu mantingut per Intergrid.