Pomera

{{Taxocaixa planta | name = Pomera | image = Illustration_Malus_domestica0.jpg | image_width = 250 px | superregnum = [[Eukaryota]] | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Rosidae]] | ordo = [[Rosales]] | familia ={{vegeu3|el [[Rosaceae]] |gènere subfamiliabotànic|l'arbre =fruiter|pomera [[Maloideae]]comuna}} | genus{{Infotaula =ésser ''Malus''viu}} | genus_authority = [[Philip Miller|Mill.]],La [[1754]] |'''pomera''' subdivision_rankso =amb [[Espècies]] |el subdivisionseu = Vegeunom elcientífic text }} '''''Malus''''' és un [[Gènere (biologia)|gènere]] ded'arbres [[plantesi ambarbusts flor]][[plantes deamb laflor|que famíliafloreixen]] de les [[rosàcies]]. ==Nomenclatura== El popularment anomenat '''pomer''', '''pomera''' o '''maçanera''', pertany a la família de les [[rosàcies]] (''Rosaceae''). El seu nom científic complert és ''[[Malus domestica]]'' (Baumg), amb sinònims taxonòmics com; '' [[Malus pumila]] '' (Mill.); '' [[Malus acerba]] '' (Merat.); '' [[Malus communis]] '' (D.C.); ''Malus domestica'' (Borkh); i antigament ''Pyrus malus'' L., tot i que ara està classificada en el gènere ''Malus'', no en el ''Pyrus'', on hi ha la perera. En l'idioma [[grec]] antic, "pomer" es deia ''mêlon'', paraula que passa al llatí popular com a ''melum'' designant tant al fruit del Pomer (''malus'') com a altres fruites. En [[llatí]] clàssic, ja existia ''malum'', provenint aquest cop del grec dòric ''mâlon'', que significava "calamitat" o "desgràcia". Cal recordar que popularment es pensa que en la Bíblia el fruit de la temptació (el mal)conté ésentre la42 pomai (''Malus'')55 però[[espècies]] a la [[Bíblia]] no s'esmenta que sigui una poma. En [[català]], "poma" prové del llatí ''pomun'', que significa fruit comestiblemés de l'arbre; específicament del neutre plural "poma", per comparació associat amb la forma esfèrica. La '''pomera''' és l'arbre que produeix la [[poma]],tota una de les espècies de fruita dolça de major difusió a escala mundial, fonamentalment a causa de la facilitat d'adaptació que té a diferents climes i sòls. Té un origen caucàsic (frontera Europa-Àsia) i fou introduïda durant el ´[[procés de romanització]] de la Península Ibèrica. Pel fet desèrie provenird'[[híbrids]] de climes freds, resisteix temperatures força baixes, fet que ha permès el seu cultiu a gran escala en tots elsvegades païsosdifícils de clima relativament fred, i en particular tots els europeus.distingir. [[Fitxer:AppleL'espècie blossoms02.jpg|thumb|Florsmés deconeguda és la Pomera]] El[[pomera pomercomuna]] es(''malus descriudomesticus'') comamb aun faneròfitgran quantnombre ade forma[[Varietat vitalbiològica|varietats]], (deun [[Formadels vital[[arbre defruiter|arbres Raunkjaer|Raunkjaer]]).fruiters]] Arbremés caducifolicultivat d'aproximadamentarreu 10per mles d'alçada,[[poma|pomes]]. Altres espècies, d'origen de [[capçada]]l'[[Àsia rodonaoriental]] iamb oberta,fruites quemolt presentapetites nombrosesperò [[branca|branques]]decoratives disposadessón quasicultivades horitzontalment.com a [[planta ornamental|plantes ornamentals]] com la pomera japònica (''Malus floribunda'') o la pomera cirerera (''Malus baccata'') entre d'altres. ==Ecologia== Les== diferentsEtimologia espècies== El esnom trobencientífic enprové climesdel temperatsllatí ''mālus ''que significa arbre fruiter en general i subtropicalspomera jaen particular. Com que elsel pomersllatí no floreixenté en[[diacrític]]s, lesla zonesparaula tropicals,és car[[homògraf]] ésamb l'adjectiu ''mǎlus'' que significa «dolent» el que va conduir a tota una sèrie de lesmalentesos. espèciesLa fruitalsparaula és parent amb el [[grec (antic)|grec]] μηλεα (melea).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Seva i Llinares|nom=Antoni|capítol= mālus (2)|títol= Diccionari Llatí-Català| |editorial=Ed. Enciclopèdia Catalana|lloc= Barcelona|data=1993 (2007)|pàgina = 796|isbn= 978-84-7739-631-4}}</ref> «Poma», i els seus derivats «pomera» provenen del plural del llatí ''pomum'' que requereixsignificava acumulara majorl'origen quantitatfruita d'horesperò dela fredsignificació (temperaturesja inferiorsal l'era clàssica va restringir-se a 7&nbsp;°C.)la durantsola [[poma]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|capítol= poma| títol= Diccionari etimològic |editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc= Barcelona|data=1996 (2004, 4a edició)|pàgina = 732|isbn= 9788441225169}}</ref> En la iconografia tradicional, «l'arbre del coneixement» del qual es parla en el repòsllibre hivernal.''[[Gènesi]]'' de la [[Bíblia]] sempre s'ha pintat com una pomera, de la qual Eva hauria collit la poma fatídica, tot i que al text original només es parla del «del fruit de l'arbre que hi ha al mig del jardí» sense precisar l'espècie.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-biblia--0/html/0006ab60-82b2-11df-acc7-002185ce6064_378.html#I_10_ Gènesi, 3, 113], Traducció de la Bíblia pels monjos de Montserrat</ref> El== seuBiologia [[hàbitat]]== [[Fitxer:Illustration_Malus_domestica0.jpg|miniatura|''[[Malus ésdomestica]]'']] Són cultivatarbres i arbusts [[caducifolis]] originaris de l'Àsia central i del [[Caucas]]. No floreixen en les zones tropicals, car requereixen acumular major quantitat d'hores de fred (temperatures inferiors a vegades7 °C.) subespontani. ===Òrgansdurant vegetatius===el repòs hivernal. Els conreus de pomeres amb fruites comestibles foren introduïts a la península Ibèrica pels [[Antiga Roma|romans]]. === Òrgans vegetatius === * [[Arrel (botànica)|Arrel]] axonomorfa. * [[Tija]] llenyosa (arbre) de ramificació simpòdica * [[Fulla|Fulles]] en forma ovada amb àpex acuminat, peciolades, divisió del marge serrat, disposició alterna. Amb pilositat (pubescent) a l'envers. ===Òrgans=== reproductors===Òrgans reproductors === [[Flor]]s[[Flors]] hermafrodites en [[Inflorescència|inflorescència racemosa]], agrupades en [[corimbe]]s o raïms simples. [[Corol·la|Corol·la dialipètala]] amb 5cinc [[pètal]]s blancs/rosats, [[calze (botànica)|calze]] amb 5 [[sèpal]]s. [[Androceu]] format per dos [[verticil]]s amb [[estam]]s[[estams]] centrípets (múltiples) i [[gineceu]] d'[[Ovari (botànica)#Ovari ínfer|ovari ínfer]] en flor epígina. El [[fruit]] és un [[Pom (botànica)|pom]]. ==Espècies=== principals==Plagues === [[Fitxer:Malus sikkimensis0.jpg|thumb|''Malussikkimensis0.jpg|miniatura|''[[Malus sikkimensis'']]sikkimensis]]'']] * ''[[Malus angustifolia]]'' (Aiton) Michx. * ''[[Malus baccata]]'' (L.) Borkh. —[[Fitxer:Malus [[pomeraflorentina1.jpg|miniatura|''fruites de Sibèria]] * ''[[Malus baoshanensis]]'' G. T. Deng * ''[[Malus brevipes]]'' (Rehder) Rehder * ''[[Malus coronaria]]'' (L.) Mill. * ''[[Malus daochengensis]]'' C. L. Li * ''[[Malus domestica]]'' Borkh. — [[pomera comuna]] * ''[[Malus doumeri]]'' (Bois) A. Chev. * ''[[Malus florentina]]'' (Zuccagni) C. K. Schneid. * ''[[Malus floribunda]]'' [[Philipp Franz von Siebold|Siebold]] ex Van Houtte — [[pomera japonesa]] * ''[[Malus fusca]]'' (Raf.) C. K. Schneid. * ''[[Malus halliana]]'' Koehne * ''[[Malus honanensis]]'' Rehder * ''[[Malus hupehensis]]'' (Pamp.) Rehder * ''[[Malus ioensis]]'' (Alph. Wood) Britton * ''[[Malus jinxianensis]]'' J. Q. Deng & J. Y. Hong * ''[[Malus kansuensis]]'' (Batalin) C. K. Schneid. * ''[[Malus komarovii]]'' (Sarg.) Rehder * ''[[Malus leiocalyca]]'' S. Z. Huang * ''[[Malus maerkangensis]]'' M. H. Cheng ''et al.'' * ''[[Malus mandshurica]]'' (Maxim.) Kom. ex Skvortsov * ''[[Malus melliana]]'' (Hand.-Mazz.) Rehder * ''[[Malus muliensis]]'' T. C. Ku * ''[[Malus ombrophila]]'' Hand.-Mazz. * ''[[Malus orientalis]]'' Uglitzk. * ''[[Malus orthocarpa]]'' Lavallée ex anon. * ''[[Malus prattii]]'' (Hemsl.) C. K. Schneid. * ''[[Malus prunifolia]]'' (Willd.) Borkh. * ''[[Malus pumila]]'' Mill. — [[pomera del''Malus paradís]]florentina'']] * ''[[Malus sargentii]]'' Rehder * ''[[Malus sieversii]]'' (Ledeb.) M. Roem. * ''[[Malus sikkimensis]]'' (Wenz.) Koehne ex C. K. Schneid. * ''[[Malus spectabilis]]' (Aiton) Borkh. * ''[[MalusLes sylvestris]]''plagues (L.)més Mill.temudes —són [[pomerados salvatge]][[corc]]s: * ''[[Malus toringo]]'' (Siebold) Siebold ex de Vriese * ''[[Malus toringoides]]'' (Rehder) Hughes * ''[[Malus transitoria]]'' (Batalin) C. K. Schneid. * ''[[Malus trilobata]]'' (Poir.) C. K. Schneid. * ''[[Malus tschonoskii]]'' (Maxim.) C. K. Schneid. * ''[[Malus xiaojinensis]]'' M. H. Cheng & N. G. Jiang * ''[[Malus yunnanensis]]'' (Franch.) C. K. Schneid. * ''[[Malus zhaojiaoensis]]'' N. G. Jiang * ''[[Malus zumi]]'' (Matsum.) Rehder ==Farmacologia== [[Fitxer:Apple red delicius cross-cut.jpg|thumb|200px|La droga és el fruit]] La part utilitzada[[Corc de la planta per al seu ús medicinal ([[droga]]) és el fruit (pericarp, polpa). On trobem: [[Pectina]]; àcids orgànics (màlic, cítric, clorogènic); antocianòsids (galactòsid), tanins, quercitròsid. Els usosles medicinalsflors de la poma són principalment afeccions gastrointestinals: [[gastritis]], [[gastroenteritis]] infantil i [[restrenyiment]]. Les pectines confereixen una acció reguladora del trànsit intestinal, augmentant el volum del bolus fecal, retenint agua, pelpomera]], que se'ls atribueix una acció [[laxant]], antidiarreica i demulcent, protectora deataca les mucoses. No s'han descrit reaccions adverses ni interaccions farmacològiques, tampoc s'han documentat casos de sobredosificació. L'única possible contraindicació seria la relativa a [[hipersensibilitat]] respecte a algun component de la droga. ==Cultiu== [[Fitxer:Apple orchard.jpg|thumb|200px|Cultiu de ''Pyrus malus'']] Els pomers es planten per llavor durant l'anomenat "període de repòs de la saba". Aquest dura aproximadament des de la caiguda de la fulla a la tardor fins al nouflors broti aredueix la primavera. També es poden multiplicar per [[empelt]]. Elcollita * sistema[[Carpocapsa|Corc de reg més usat és elles d'inundaciópomes o a manta. Encaracarpocapsa]], que enrosega les noves zones de producció és cada cop més freqüent la utilització de reg localitzat, tant sigui per goteig com per [[microaspersió]]. Les pomes es recol·lectendes entrede Setembrel'interior i Octubre, exceptuant les varietats més precoces que es recullenles alfa julioldifícils iper agost.vendre La recollida de la fruita depèn== delEspècies seuprincipals destí== La final.cinquantena Sid'espècies ess'ha destinasubdividit alen mercathuit en[[Secció fresc,(biologia)|seccions]]:<ref>{{ref-publicació|cognom=Robinson el|nom= fruitJ.P. es''et recol·lectaalii'' a|article= pleTaxonomy dia,of evitantthe lagenus humitatMalus iMill. els(Rosaceae) cops.with Peremphasis aon altresthe destinscultivated esapple, faMalus servirdomestica maquinàriaBorkh que|llengua=anglès|publicació= sacsejaPlant automàticamentSystematics elsand arbresEvolution perquè|data= se'n2001, desprenguivol. el226|pàgina= fruit.35–58}}</ref> Pel{{llista quede facolumnes|2| ;''Chloromeles'' a la conservació, les condicions òptimes són[[Nord-amèrica]] * una''[[Malus temperaturaangustifolia]]'' de(Aiton) 0Michx. * ±''[[Malus 1&nbsp;°Casiatica]]'' i[[Takenoshin humitatNakai]] * relativa''[[Malus delcoronaria]]'' 90(L.) alMill. * 95%. La''[[Malus pomaioensis]]'' es(Alph. congelaWood) aBritton -1.7&nbsp;°C. ==Varietats== [[Fitxer:Apples.jpg|thumb|Pomes de diferents varietats]] Hi ha moltes varietats de Poma, però la majoria es poden agrupar en aquests grups: *''' Grup Golden''': De pell groga, inclouria varietats com Golden delicious, Golden suprema, Golden reinders, Smoothee, i altres. *'''Grup Vermelles americanes''':Inclou varietats de pell més o menys intensament pigmentada en color vermell. La més coneguda ha estat la Starking delicious, però ara ja està pràcticament desapareguda. Altres varietats (molt més cultivades i que sovint s'anomenen també -erròniament- Starking) són Red chief, Early red one, Oregon, etc. *'''Grup Gales''': Són varietats Bicolors, què combinen el Groc i el Vermell, en diferent percentatge segons cada varietat. Actualment les de més color vermell estan desplaçant;''Docyniopsis a les altres, malgrat que el color de la pell no guarda relació amb la qualitat organolèptica. En aquest Grup cal citar Royal Gala, Mondial Gala, Galaxia, i altres més noves com Brookfield o Buckeye.[[Àsia]] *'''Grup Fuji''': Varietats molt tardanes, què tenen un fruit amb un color vermell apagat tirant a bru, però que tenen bon gust, duresa i bona conservació. La majoria de varietats es diuen Fuji, seguides d'un número que* la''[[Malus distingeixdoumeri]]'' de(Bois) lesA. altres.Chev. *'''Grup Granny''': Varietats de pell verda i gust molt àcid. La més* coneguda''[[Malus aquíleiocalyca]]'' ésS. laZ. GrannyHuang * Smith,''[[Malus peròmelliana]]'' també(Hand.-Mazz.) destacaRehder * la''[[Malus Concordetschonoskii]]'' per(Maxim.) laC. sevaK. qualitat.Schneid. Hi hauria altres varietats que no poden encabir-se en cap d'aquests cinc grups, però no representen una quantitat elevada. Per exemple podríem assenyalar la;''Eriologolus'' * clàssica''[[Malus Bellesatrilobata]]'' de(Poir.) RomaC. iK. comSchneid, a més sofisticadaGrècia i moderna la Pink Lady, amb gustos ben diferents totes dues, però excel·lents qualsevolÀsia d'elles.minor ==Producció==;''Florentinae'' Els principal productor mundial de pomes és la Xina, el segueixen de lluny els Estats Units, Polònia i França. La següent* taula''[[Malus mostraflorentina]]'' els(Zuccagni) principalsC. productorsK. :Schneid. {| |+ Principals productors mundials de pomes (2004)<ref>Handelsblatt ''Die Welt in Zahlen'' (2005)</ref> | valign="top" | {| class="wikitable" |-- bgcolor=#EEEEEE ! &nbsp;Ordre&nbsp; ! Estat;''Gymnomeles ! &nbsp;[[Tona* (unitat)|Tones]]&nbsp;(t)&nbsp; |- |''[[Malus &nbsp;baccata]]'' &nbsp;1(L.) ||Borkh. [[República— Popular[[pomera de la Xina|Xina]] || align="right" | 20.503 |- | &nbsp; &nbsp;2 || [[USA]] || align="right" | 4.290 |- | &nbsp; &nbsp;3 || [[Polònia]] || align="right" | 2.500 |- | &nbsp; &nbsp;4 || [[França]] || align="right" | 2.400 |- | &nbsp; &nbsp;5 || [[Iran]] || align="right" | 2.350 |- | &nbsp; &nbsp;6 || [[Turquia]] || align="right" | 2.300 |- | &nbsp; &nbsp;7 || [[Itàlia]] || align="right" | 2.012 |- | &nbsp; &nbsp;8 || [[Rússia]]&nbsp; &nbsp; || align="right" | 1.900 |- | &nbsp; &nbsp;9 || [[Alemanya]] || align="right" | 1.600 |- |} | valign="top" | {| class="wikitable" |-- bgcolor=#EEEEEE ! &nbsp;Ordre&nbsp; ! Estat ! &nbsp;[[Tona (unitat)|Tones]]&nbsp;(t)&nbsp; |- | &nbsp; &nbsp;10 || [[Índia]] || align="right" | 1.470 |- | &nbsp; &nbsp;11 ||Sibèria]], [[Argentina]]&nbsp;sin. &nbsp;''[[Malus ||daochengensis]]'' align="right"C. |L. 1.262 |- |Li, &nbsp;''[[Malus &nbsp;12jinxianensis]]'' ||J. [[Xile]]Q. ||Deng align="right"& |J. 1.100 |- |Y. &nbsp;Hong, &nbsp;13''[[Malus ||xiaojinensis]]'' [[Brasil]]M. ||H. align="right"Cheng |& 978 |- |N. &nbsp;G. &nbsp;14Jiang * ||''[[Malus [[Japó]]halliana]]'' ||([[Bernhard align="right"Adalbert |Emil 881 |-Koehne|Koehne]]) | &nbsp; &nbsp;15 ||* [[Ucraïna]]''[[Malus ||hupehensis]]'' align="right"(Pamp.) |Rehder * 850 |- |''[[Malus &nbsp;mandshurica]]'' &nbsp;16(Maxim.) ||Kom. [[Romania]]ex ||Skvortsov * align="right"''[[Malus |sikkimensis]]'' 810 |- |(Wenz.) &nbsp;([[Bernhard &nbsp;17Adalbert ||Emil [[Sud-àfrica]]Koehne|Koehne]]) ||ex align="right"C. |K. 701 |-Schneid. | &nbsp; &nbsp;18 || [[Hongria]] ||* align="right"''[[Malus |spontaneus]]'' 680 |- |} |}(Makino) Les;''Malus'' * majors''Malus zoneschitralensis'' de(Vassilcz.) * producció''[[Malus dedomestica]]'' pomesBorkh. de— la[[pomera penínsulacomuna]] * es''[[Malus trobenfloribunda]]'' a[[Philipp [[Catalunya]]Franz principalmentvon aSiebold|Siebold]] lesex comarquesVan delHoutte pla— de[[pomera [[provínciajaponesa]] * de''[[Malus Lleida|Lleida]].muliensis]]'' LesT. pomesC. deKu * ponent''[[Malus esorientalis]]'' cultivenUglitzk. * sota''[[Malus laprunifolia]]'' denominació(Willd.) [[PomaBorkh. * de''[[Malus Lleida]],pumila]]'' indicatiuMill. de— qualitat[[pomera del tipus [[Productes de la Terra]].<ref>[http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-productes/poma_de_lleida/ Gastroteca.cat]</ref> També es conreaparadís]] * amb''[[Malus menyssieversii]]'' importància,(Ledeb.) aM. [[provínciaRoem. * de''[[Malus Girona|Girona]].spectabilis]]'' La(Aiton) pomaBorkh. * de''[[Malus Gironasylvestris]]'' està(L.) registradaMill. com— una[[pomera [[Indicaciósalvatge]] * Geogràfica''[[Malus Protegida]]zhaojiaoensis]]'' deN. laG. UnióJiang Europea. A [[Lleida]] es troba l'Escola Tècnica Superior;''Sorbomalus'' * d'Enginyeria''[[Malus Agràriabhutanica]] de(W?W?Sm), lasyn. [[Universitat''[[Malus detoringoides]]'' Lleida]],(Rehder) centreHughes * on''[[Malus s'imparteixenfusca]]'' estudis(Raf.) d'enginyeriaC. agrònomaK. iSchneid. * de''[[Malus forest,kansuensis]]'' l'IRTA(Batalin) ([[InstitutC. deK. RecercaSchneid. * i''[[Malus Tecnologiakomarovii]]'' Agroalimentàries]])(Sarg.) iRehder * a''[[Malus [[Girona]]maerkangensis]]'' laM. [[FundacióH. MasCheng Badia]],''et al''. * Centre''[[Malus d'Experimentaciósargentii]]'' Agrícola,Rehder * ubicats''[[Malus entoringo]]'' les(Siebold) principalsSiebold zonesex de produccióVriese * de''[[Malus pomestransitoria]]'' de(Batalin) totC. l'Estat.K. Schneid. A [[Espanya]] el; pomer''Yunnanenses'' * ocupa''[[Malus elhonanensis]]'' segonRehder * lloc,''[[Malus enombrophila]]'' laHand.-Mazz. * producció''[[Malus deprattii]]'' [[fruita]],(Hemsl.) desprésC. delK. [[préssec|presseguer]],Schneid. * amb''[[Malus unayunnanensis]]'' superfície(Franch.) deC. 52000K. [[hectàrea|ha]].Schneid. Altres zones de gran importància en la producció de poma són [[Astúries]] i el [[País;Sense Basc]].classificació Només cal pensar en la [[sidra]],* beguda''[[Malus típicabrevipes]]'' del(Rehder) nordRehder * d'[[Espanya]]''[[Malus quebaoshanensis]]'' s'obtéG. perT. laDeng * fermentació''[[Malus delorthocarpa]]'' sucLavallée deex pomes.anon. }} == Referències == {{commons|Apples}} {{wikispecies|Malus{{Projectes domestica}}germans}} {{referències}} ==Vegeu també== *[[Poma]] {{Bases de dades taxonòmiques}} {{Autoritat}} [[Categoria:Plantes medicinals rosals]]rosàcies]] [[Categoria:Malus| ]] [[Categoria:Arbres fruiters]]