Reinosa

{{Infotaula del municipi espanyol|de |Reinosa| |topònim = Reinosa |escut = |bandera = |localització = [[Fitxer:Reinosa (Cantabria) Mapa.svg|250px|Ubicació de Reinosa dins de la província]] |fotografia = Reinosa.jpg |fotografia_descripció = Plaça de la Llibertat |fotografia_mida = 250px |país = [[Fitxer:Flag of Cantabria.svg|20px|Cantàbria]] [[Cantàbria]] |admin2 = [[Cantàbria]] |admin3 = |admin_tipus4 = [[Comarques de Cantàbria|Comarca]] |admin4 = [[Campoo-Los Valles]] |admin_tipus5 = |admin5 = |admin_tipus6 = |admin6 = |gentilicis = | codi = 39059 |superfície = 4,12 |altitud = 851 |codi_postal= 39200 | latg = 43 | latm = 00 | longg = 4 | longm = 08 | longEO = W |distància1 = |dist_ref1 = [[]] |distància2 = |dist_ref2 = [[]] |distància3 = |dist_ref3 = [[Santander]] |nuclis = 1 |concepte_llengua = [[Predomini lingüístic|Predom. ling.]] |llengua = [[castellà]] |pressupost = |pressupost_any = |dirigent_tipus1 = [[Alcalde]] |dirigent1 = María Reyes Mantilla Rozas ([[PP]]) |opció_nom1 = Festes majors |opció1 = |opció_nom2 = Dies de mercat |opció2 = |opció_nom3 = [[Fira]] tradicional |opció3 = |web = http://www.aytareinosa.es/ {{Vegeu3|una ciutat espanyola |una ciutat mexicana |Reynosa}} {{infotaula geografia política}} '''Reinosa''' és un [[municipi]] i [[ciutat]] de la [[comunitat autònoma]] de [[Cantàbria]] ([[Espanya]]) i el centre administratiu i econòmic de la comarca de [[Campoo-Los Valles]], a més d'un dels nuclis urbans més importants de l'interior de Cantàbria. Està solcada pels rius [[Ebre]], [[Riu Híjar|Híjar]], [[Riu Izarilla|Izarilla]] i Río de Las Fuentes. És la ciutat càntabra amb les temperatures mitjanes més baixes. El terme municipal està envoltat completament pel de [[Campoo de Enmedio|Campoo d'Enmedio]]. Reinosa és el municipi amb menys superfície de tota Cantàbria. Reinosa va rebre el títol de «ciutat» i tractament d'«Excel·lència» per [[Reial decret|Reial Decret]] núm. 1962 del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] el 22 de novembre de 1927. Juntament amb [[Santander]], [[Torrelavega]] i [[Castro Urdiales]] són els únics nuclis urbans que tenen aquesta distinció a Cantàbria. És una de les localitats del [[Camí de Sant Jaume del Nord]]: [[Ruta del Besaya]]. == Història == El document més antic sobre Reinosa té data de l'any 1000, on figura amb la denominació de «Renosa», un llogaret al qual se li assignen quatre solars concedits pel [[Comtat de Castella|comte de Castella]], [[Sanç I Garcia de Castella]]. A partir d'aquí, apareix esmentada en diversos [[Judici (dret)|plets]] i escriptures que descriuen la dependència jurisdiccional de la gent allà assentades respecte a les abadies de [[Santillana del Mar|Santillana]] i [[Aguilar de Campoo|Aguilar]] ''(abadengo)'', d'una banda, i del marquesat d'[[Argüeso]] i del Rey ''(behetría)'', per un altre. [[Fitxer:Reinosa - Iglesia de San Sebastián01.jpg|miniatura|esquerra|[[Església de Sant Sebastià (Reinosa)|Església de Sant Sebastià]] ({{segle|XVI}})]] En una relació de propietats de 1404, Reinosa es perfila ja com a centre d'un mercat incipient i, anys més tard, s'hi al·ludeix com a cap de la [[Merindad de Campoo]], i esdevé la seu de l'Ajuntament General. Aquest ajuntament ho componien Reinosa i set Germandats: Cinco Villas, Suso, Yuso, Enmedio, Los Carabeos, Valdeolea i Valdeprado, cadascuna representada per un procurador síndic. Tots es reunien un cop al mes amb el [[Corregiment|corregidor]] per tractar assumptes referents a l'administració dels seus territoris. En aquests anys de transició entre l'[[edat mitjana]] i l'[[Edat moderna]] tenen lloc a Reinosa dos importants visites reials: La primera va ser la del [[Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)|príncep don Joan]], el 1497. El fill dels [[Reis Catòlics]] hi va venir amb el seu [[Ferran el Catòlic|pare]] per trobar-se amb la seva promesa, [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]]. És probable que els nuvis es prometessin o es casessin a l'edifici conegut com ''La Casa de les Princeses'', al centre de Reinosa. La segona presència reial va ser la de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I d'Espanya]], que hi va passar durant el seu primer viatge a Espanya procedent de [[Flandes]] (1517). Afligit d'una malaltia, es va allotjar a la casa del fundador del convent de Sant Francesc durant nou dies, fins a la seva recuperació. En aquesta data s'estava construint el convent i, un segle més tard, ja comptava amb trenta religiosos. Reinosa, per la seva banda, tenia ja una població d'uns cinc-cents habitants, dels quals bona part eren [[Hidalgo (noble)|hidalgos]] renders dels seus [[majorat]]s, altres es dedicaven a activitats liberals i la resta vivien del producte de les [[Hort|hortes]], del [[bestiar]] i del [[pasturatge]]. [[Fitxer:Retrato de un guardia civil en Reinosa entre 1855 y 1857 - William Atkinson.jpg|miniatura|esquerra|La primera fotografia presa a un [[guàrdia civil]] es va realitzar a Reinosa entre 1855 i 1857]] Aquesta estructura econòmica va canviar a partir del {{segle|XVIII}} quan, sota el regnat dels [[Dinastia borbònica|Borbons]], es construeixen el [[Camí de les Harinas|Camí Reial]] i el pont de l'Ebre. Aquestes obres contribueixen a l'enlairament econòmic de la comarca. La ciutat es converteix en un lloc bulliciós i pròsper, on els productes [[Castella|castellans]] s'emmagatzemen en el camí cap al [[port de Santander]]. Sorgeixen al voltant d'aquest comerç petits negocis com les [[Ferrer|ferreries]], es construeixen grans molins, s'estableixen companyies i es creen serveis com [[Botiga|botigues]], [[Farmàcia|farmàcies]] i [[Notari|notaries]]. En aquesta època es trasllada el mercat de gra dels dilluns a ''El Espolón'' i les dues fires de bestiar anuals, en Sant Jaume i Sant Mateu, atrauen tractants de zones molt allunyades. Amb l'arribada del [[ferrocarril]], inaugurat el 28 de març de 1857, Reinosa va perdre importància com a cap del trànsit per carretera, però ressorgirà amb la instal·lació d'[[Indústria alimentària|indústries alimentàries]] ([[farina]], [[formatge]], [[xocolata]]) i d'una important fàbrica de [[vidre]] (la de Santa Clara). S'enlaira en aquestes dates també la cultura, amb destacats [[escriptor]]s com Sánchez Díaz (de la [[Generació del 98|generació de 98]]), [[Ángel de los Ríos]], Duque y Merino, o [[pintor]]s com [[Casimiro Sainz]]. Entrat el {{segle|XX}}, la vida econòmica de la ciutat va ser condicionada pels alts i baixos que pateixi la factoria «La Naval», una gran fàbrica de [[Fosa (tecnologia)|fosa]] i [[forja]] creada el 1919 i que provocarà un espectacular augment de la població. Es tenen dades de que el 1923 ja hi treballen 1324 obrers, sense comptar els llocs de treball de les empreses subsidiàries. Es construeixen [[Canó|canons]] i armament per a vaixells, el que significa que, durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra civil espanyola]], Reinosa va ser un punt d'interès estratègic per a tots dos bàndols. Acabada la guerra civil, la factoria i la població continuen augmentant, fins que la crisi del sector [[Arma|armamentístic]] i la [[política exterior]] obliguen a [[Reconversió industrial|reconvertir la fàbrica]]. La [[Atur|desocupació]] i el malestar social arriben al seu punt culminant el 1987, quan les retallades de personal provoquen una [[crisi econòmica]] que es tradueix en un augment de l'atur i un descens de la població i dels serveis. Es van succeir en aquest any dures [[Protesta|protestes]] i [[Manifestació|manifestacions]] que es coneixen com els [[Incidents de Reinosa de 1987]]. En els últims anys, el sector industrial ha experimentat certa recuperació. Les principals empreses són ''Siderúrgicas del Norte'' / ''SIDENOR'' (mecànica pesada), ''[[Gamesa]]'' ([[Generador elèctric|generadors elèctrics]]), ''[[Cuétara]]'' ([[Galeta|galetes]]), ''Columbia'', de la Fundació [[ONCE]] i que dona feina a [[discapacitat]]s, i ''Anchoas y Productos del Cantábrico''. == Clima == {{diagrama climàtic |'''Reinosa''' |0,3|6,8|72 |0,8|8,0|63 |2,5|10,8|63 |3,6|12,7|80 |6,4|15,6|72 |9,6|19,8|61 |11,5|22,8|42 |11,9|22,8|51 |10,1|20,2|66 |6,8|15,5|81 |3,8|11,1|100 |2,2|8,3|95 |source=[https://es.climate-data.org/location/29437/ Climate-data.org] |float=left |clear=none }} '''Reinosa'''Reinosa és un [[municipi]]una de lales [[Comunitatciutats Autònoma]]d'Espanya deamb [[Cantàbria]]les i[[Temperatura centremitjana|temperatures neuràlgicmitjanes]] més baixes. Segons les dades de lal'[[Agència comarcaEstatal de [[Campoo-LosMeteorologia|AEMET]], Valles]].a EstàReinosa solcadaes pelsva riusmesurar [[Riula Ebre|Ebre]]quarta itemperatura [[riumés Híjar|Híjar]].baixa Geogràficament,de ella seu[[història municipid'Espanya]] estàdes envoltatque completamentexisteixen pelregistres. deVa [[Campooser en l'[[hivern]] de Enmedio]],1971 senten el municipiqual dees Reinosavan delsregistrar, més-24,6 petits[[Grau quantCelsius|°C]].<ref>{{ref-web|url=http://www.eldiariomontanes.es/campoo-sur/201501/08/reinosa-cuarto-pueblo-frio-20150108115136.html|títol=Reinosa, acuarto extensió.lugar más frío de España.|consulta= 4 de juliol de 2016}}</ref> ==[[Fitxer:Reinosa.jpg|miniatura|''Plaça Demografiade ==la Llibertat'' en Reinosa]] El [[clima]] presenta molts trets de la continentalitat típica de l'[[altiplà castellà]] (major [[insolació]] i contrastos tèrmics que el que és normal a la resta de Cantàbria) però matisats amb alguna influència del [[clima atlàntic]] ([[Precipitació atmosfèrica|precipitacions]] abundants i distribuïdes al llarg de tot l'any) i de [[clima de muntanya]] (baixes temperatures). Tot i la que l'altitud de la ciutat no és molt elevada (851 [[metres sobre el nivell del mar]]), a la [[Serralada Cantàbrica]] és normal que a aquestes altituds ja es presenten alguns trets del clima de muntanya, el que provoca que Reinosa registri temperatures similars a altres localitats de diferents zones d'Espanya que es troben per sobre dels 1.000 metres d'altitud. {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right:Per 2pxaquests solidmotius, #999;els border-bottom:2pxhiverns solidhi #999" |+són style="font-weight:molt bold;freds, font-size:amb 1.1em;[[Neu|nevades]] margin-bottom:abundants 0.5em"|i Evolució[[Gelada|gelades]] demogràfica !fins [[1900]]a !!noranta [[1910]]dies !!a [[1920]]l'any. !!Els [[1930]][[estiu]]s !!són [[1940]]temperats !!encara [[1950]]més !!calorosos [[1960]]que !!a [[1970]]la !!resta [[1980]]de !!Cantàbria, [[1990]]a !!causa [[2000]]de !!la [[2007]] |- |llunyania align=center|del 2.979mar. ||Reflex align=center|d'això 2.924són ||les align=center|fortes 4.180[[Oscil·lació ||tèrmica|oscil·lacions align=center|tèrmiques]] 8.606anuals, ||amb align=center|unes 8.481mitjanes ||de align=center|temperatura 9.450de ||8-10 °C align=center|i 10.044amb ||predomini align=center|dels 10.863[[vent]]s ||del align=center|nord 13.172i ||del align=center|nord-oest. 12.847Les ||precipitacions align=center|més 11.193importants ||es align=center|produeixen 10.220 |} <center> Fuente:a [[Institutola Nacional[[primavera]] dei Estadísticala (España)|INE]] </center>[[tardor]]. D'acord amb les dades de la taula a continuació i als criteris de la [[classificació climàtica de Köppen]] modificada, el clima de Reinosa és de tipus Cfb, és a dir, [[Clima atlàntic|clima oceànic temperat]].<ref>{{ref-publicació|url=http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf|article=Atlas climático ibérico|publicació=Agencia Estatal de Meteorología|llengua=castellà}}</ref> La temperatura mitjana anual de Reinosa és de 5,8 °C i la precipitació anual és de 846 mm. == Comunicació == La{{Mapa Línia Rodalies Santander C-1}} [[Fitxer:Camino_real_barcena.jpg|miniatura|esquerra|[[Port d'Hoces de Bárcena]]]] La comunicació de Reinosa amb [[Santander]] al nord, inord laestava ''Meseta'',dificultada alpel sud,sinuós estram veiade dificultadala percarretera la[[N-611]], necessitatconegut decom travessarel les[[port [[Hocesd'Hoces de Bárcena]],Bárcena]]. tramAquesta perillósdificultat iha complicatestat desuperada ladesprés N-611de perla lesconstrucció sevesde corbesl'[[autovia ide desnivell.la AraMeseta]] gràcies(A-67) ai lael construcció[[viaducte de l'[[autovia]],Montabliz]], elun trampont Reinosade -700 m. Santanderde eslongitud faque veritablementsalva curt.un Abansdesnivell de la construcció145 m.<ref>«[http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/343465/01/08/El-puente-mas-alto-de-Espana-145-metros-sustituye-a-las-Hoces-de-Barcena.html delEl ferrocarril,puente aquestmás trajectealto esde feiaEspaña]», en carretes''El tiradesEconomista''.</ref> perA bousmés, ila vaques,mateixa deautovia maneraha quemillorat la carretería va ser unacomunicació importantde indústriaReinosa enamb l'economiala de[[Meseta]], Reinosa.al sud. <center> {|Abans class="bellataula" !de Procedència/destíl'arribada !!del <ferrocarril, !!quan Líneael !!transport >de !!mercaderies Procedencia/Destino |-entre align=center |la [[Estaciócosta i la Meseta es feia mitjançant tirs de Santander]]||bous [[Estaciói vaques, la indústria del transport per carretera va ser una de Ríoles Ebro|Ríomés Ebro]]importants ||en <fontl'economia color=red><big>C1</big></font>de [[CercaníasReinosa.<ref>«[http://www.vacarizu.es/Cuadernos/Cuaderno_34/El_tunel_de_Reinosa.htm Renfe]]El ||túnel colspan=2|de ''IniciReinosa]», en ''Cuadernos de linia'' |} </center>Campoo''. {{es}}</ref> El ferrocarril sempre ha tingut gran importància a Reinosa. La estació es va inaugurar el 28 de març de 1857 quan es va concloure el tram [[Alar del Rey]]-Reinosa. Actualment, una [[Rodalia de Santander|línia de rodalies]] de [[Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles|RENFE]] ([[Rodalia de Santander|Línia C-1]]) uneix Reinosa amb [[Santander]]. A més, des de l'[[estació de Reinosa]] hi ha diversos trens diaris de mitjana i llarga distància que uneixen la ciutat amb [[Aguilar de Campoo]], [[Palència]], [[Valladolid]], [[Segòvia]] i [[Madrid]]. == AdministracióServeis == Reinosa, com a capital de la comarca de [[Campoo-Los Valles]], disposa d'un gran nombre de [[Servei públic|serveis públics]], que en alguns casos són superiors als que li correspondrien per la seva població. Tanmateix, això és degut al paper de capital i l'aïllament de la comarca a causa de la gran distància de la comarca de Campoo-Los Valles amb la resta de Cantàbria, i especialment a la llunyania de Reinosa amb Santander. <center>Així, disposa d'una seu de l'[[Agència Estatal de l'Administració Tributària|Agència Tributària]], oficina d'ocupació, delegació del [[Ministeri de Foment]], oficines del [[Govern de Cantàbria]], una caserna de la [[Guàrdia Civil]], un parc de [[bomber]]s i un altre de [[Protecció civil|Protecció Civil]], diferents agrupacions socials, centres d'avis, i des de l'any 2010 un hospital, l'[[Hospital Tres Mares]], que presta servei a Reinosa i tota la seva comarca. {| height="5000" width="800" style="background:White" | {| class="bellataula" |- | colspan="6" bgcolor="#C0C0C0" |'''Eleccions municipals, [[25 de maig]] de [[2003]]''' |- bgcolor="#D8D8D8" | '''Partit''' || align="right" | '''Vots''' | align="right" | '''%''' || align="right" | '''Regidors''' |- | bgcolor="#1E90FF" | '''PP''' | bgcolor="#87CEFA" align="right" | 2667 | bgcolor="#87CEFA" align="right" | 36,76 % | bgcolor="#87CEFA" align="right" | 6 |- | bgcolor="#32CD32" | '''PRC''' | bgcolor="#7CFC00" align="right" | 1981 | bgcolor="#7CFC00" align="right" | 27,30 % | bgcolor="#7CFC00" align="right" | 5 |- | bgcolor="#FF4500" | '''PSOE''' | bgcolor="#FF6347" align="right" | 1683 | bgcolor="#FF6347" align="right" | 23,19 % | bgcolor="#FF6347" align="right" | 4 |- | bgcolor="#FFD700" | '''IU''' | bgcolor="#F0E68C" align="right" | 421 | bgcolor="#F0E68C" align="right" | 5,80 % | bgcolor="#F0E68C" align="right" | 1 |- | bgcolor="#FF8C00" | '''UCn''' | bgcolor="#FFA500" align="right" | 401 | bgcolor="#FFA500" align="right" | 5,53 % | bgcolor="#FFA500" align="right" | 1 == Patrimoni == Les façanes de l'edifici de «[[La Casona]]» i el [[Església de Sant Sebastià (Reinosa)|temple parroquial de Sant Sebastià]] són [[Bé d'interès cultural|béns d'interès cultural]], dins de la categoria de [[monument]]. La zona [[Neoclassicisme|neoclàssica]] del Cementiri de Reinosa és bé inventariat. Altres llocs d'interès són: el convent de Sant Francesc i la Capella de Sant Roc, a més de l'[[La Casona|Ajuntament]], el pont de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], la font de l'Aurora i els edificis (segles {{Romanes|XIV}} a {{Romanes|XX}}) de les [[Torrassa|torrasses]] de ''Navamuel i Manrique'' i de ''Navamuel i Calderón''. Entre les [[Casona muntanyesa|casones]] que presenten els seus carrers cal citar la de la ''Niña de Oro'', la casa de ''Cossío'', la de ''las Princesas'' ({{segle|XV}}), la de Pano i la casa de Boyet. == Festes == La festivitat més important és el «[[Dia de Campoo]]», l'últim diumenge de [[setembre]], com a colofó a les festes de [[Mateu apòstol|Sant Mateu]]. L'acte principal del dia és una desfilada de carretes engalanades que reprodueixen escenes de la vida quotidiana tradicional, tirades per [[bou]]s i vaques [[Tudanca (raça)|tudanques]]. La raça autòctona [[Campurriana (raça)|campurriana]] es considera [[Extinció|extingida]] des de fa diverses dècades. El dia de Sant Mateu se celebra també la fira de bestiar, antigament una de les més importants de Cantàbria, actualment ja reduïda a un exigu valor testimonial però amb certa importància per l'abundant [[Ramaderia|sector ramader]] de la zona. == Gastronomia == [[Fitxer:Reinosa 001 Pantortillas.jpg|miniatura|[[Pantortilla|Pantortillas]] de Reinosa]] {{vegeu també|Gastronomia de Cantàbria}} La [[Gastronomia de Cantàbria|gastronomia]] està fonamentada principalment en els productes del país: [[Patatera|patates]] i horta d'hivern, [[carn]] de boví, [[matança del porc]] blanc, [[formatge]]s i derivats lactis i [[Truita de riu|truites]] de l'[[Ebre]] i de l'[[Riu Híjar|Híjar]]. És famosa per la [[rebosteria]], en la qual destaquen les ''[[pantortillas]]'' i [[Rosquilla|rosquilles]]; les dues especialitats són dolços de [[pasta fullada]]. == Demografia == La ciutat va viure un fortíssim [[Creixement de la població|creixement demogràfic]] a principi del {{segle|XX}} i molt especialment durant la [[dècada del 1920]] amb l'establiment de diverses [[Metal·lúrgia|indústries de metal·lúrgia]]. Va aconseguir el seu màxim de població durant la [[dècada del 1980]], moment en el qual, amb la [[reconversió industrial]], les factories de la comarca van perdre progressivament importància, el que va obligar a molts habitants a [[Emigració|emigrar]]. Des de llavors, la població de Reinosa ha disminuït, en alguns casos de manera força acusada. És important destacar que a causa del desenvolupament de les infraestructures, molta població potencial de Reinosa que treballa de forma diària a les [[Fàbrica|fàbriques]], [[Centre de salut|centres de salut]] o [[Centre educatiu|centres educatius]] decideixen residir fora de la mateixa. Això és degut principalment a causa del [[clima]] i la posició remota respecte a altres ciutats, poc atractiva per als professionals. L'any 2013, la població de la ciutat es va situar per sota dels 10.000 habitants, xifra que no era tan baixa des de la [[dècada del 1950]]. Tot i això, segueix sent un dels deu nuclis urbans amb més població de Cantàbria i acumula a la meitat de la població de tota la comarca. {| class=wikitable align=center !{{Gràfica d'evolució |tipus=demogràfica |notes = ''<small>Font: [[Institut Nacional d'Estadística|INE]]</small>'' |amplària=700 |posició_1=5 |1900|2979|1910|2924|1920|4180|1930|8606|1940|8481|1950|9450|1960|10044|1970|10863|1980|13172|1990|12847|2000|22=11193}} !{{Gràfica d'evolució |tipus=demogràfica |notes = ''<small>Font: [[Institut Nacional d'Estadística|INE]]</small>'' |amplària=700 |posició_1=5 |1988|13063|1990|12847|1992|12613|1994|12416|1996|11786|1998|11656|2000|11193|2002|10638|2004|10577|2006|10370|2008|10208|2013|9919}} |} *== AlcaldeEconomia electo:== La Joséindústria Miguelha Barriosigut Fernándeztradicionalment ([[Partitl'activitat Regionalistamés important de Cantàbria|PRC]]). | {|Reinosa, class="bellataula" |- |especialment colspan="6"la bgcolor="#C0C0C0"[[siderúrgia]] |'''Eleccionsi municipals,la [[27[[indústria alimentària]]. No obstant això, aquesta activitat va perdre pes en les últimes dècades, encara que la ciutat continua sent el nucli industrial més rellevant de maig]]l'interior de [[2007]]''' |-Cantàbria. Actualment, bgcolor="#D8D8D8" |el '''Partit'''[[sector ||de align="right"serveis]] |és '''Vots''' |el align="right"més |important, '''%'''per ||la align="right"funció |de '''Regidors''' |- |capital bgcolor="#1E90FF"de |la '''PP''' |comarca bgcolor="#87CEFA"de align="right"[[Campoo-Los |Valles]]. 2433 |Aglutinar bgcolor="#87CEFA"al align="right"voltant |el 49,52[[comerç]] % |i bgcolor="#87CEFA"els align="right"[[Servei |públic|serveis 7 |- |públics]] bgcolor="#32CD32"de |la '''PRC''' |zona. Els bgcolor="#7CFC00"[[esports align="right"d'hivern]] |i 1645 |la bgcolor="#7CFC00"propera align="right"l'[[estació |d'esquí]] 20,06i % |[[Estació bgcolor="#7CFC00"de align="right"Muntanya|muntanya]] |d'[[Alto 4 |- |Campoo]] bgcolor="#FF4500"són |també '''PSOE''' |una bgcolor="#FF6347"important align="right"font |de 1358 |riquesa, bgcolor="#FF6347"sobretot align="right"per |al 25,91sector % |[[Hoteleria|hostaler]] bgcolor="#FF6347"i align="right"l'[[Turisme |rural|allotjament 4 |-rural]]. == Administració == |José bgcolor="#FF8C00"Miguel |Barrio '''UCn''' |([[Partit bgcolor="#FFA500"Regionalista align="right"de |Cantàbria|PRC]]) 460 |és bgcolor="#FFA500"l'actual{{Quan}}{{Obs|}} align="right"[[Batlle |municipal|alcalde]] 7,15del % |municipi bgcolor="#FFA500"amb align="right"el |suport 1 |- |del bgcolor="#FFD700"[[Partit |Socialista '''IU''' |Obrer bgcolor="#F0E68C"Espanyol|PSOE]]. align="right"Els |següents 361 |gràfics bgcolor="#F0E68C"mostren align="right"els |resultats 5,61de %les [[eleccions municipals]] celebrades en l'any [[Eleccions municipals espanyoles de 2003|2003]], [[Eleccions municipals espanyoles de 2007|2007]] i [[Eleccions municipals espanyoles de 2011|2011]]. Reinosa és la localitat càntabra amb més població que governa el PRC.<ref>[http://www.elpais.com/comunes/2011/elecciones/municipales/Reinosa/39/059/ Eleccions municipals de Reinosa (2011)], en ''[[El País]]''. {{es}}</ref> |{| bgcolor="#F0E68C"class=wikitable align="right"align=center !{{Graph:Chart|width=100|height=100|type=pie|legend=Eleccions |2003|x=PP,PRC,PSOE,IU,UCn|y1=6,5,4,1,1|showValues=}} !{{Graph:Chart|width=100|height=100|type=pie|legend=Eleccions 12007|x=PP,PRC,PSOE,IU-BR,UCn|y1=7,4,4,1,1|showValues=}} !{{Graph:Chart|width=100|height=100|type=pie|legend=Eleccions 2011|x=PP,PRC,PSOE|y1=8,5,4|showValues=}} |} *En Alcaldeles electo:[[Eleccions Maríamunicipals Reyesespanyoles Mantillade Rozas2015|eleccions ([[PP]]).municipals de 2015]], la victòria correspon al PRC, amb la continuïtat del [[Regionalisme|regionalista]] José Miguel Barrio com a alcalde.<ref>[https://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/06/39/59.html Eleccions municipals de Reinosa (2015)], en ''[[El País]]''. {{es}}</ref>{{Obs|}} {| class=wikitable align=center !{{Graph:Chart|width=100|height=100|type=pie|legend=Eleccions 2015|x=PP,PRC,PSOE,REC|y1=4,6,2,1|showValues=}} |} </center> == Personatges cèlebres == *== '''[[JuanGeografia Francisco== Reinosa deés Güemes|Juanun Franciscoenclavament Güemesdins el terme municipal de Horcasitas]]''':[[Campoo (Reinosa,de [[1682]]Enmedio]], -per [[Madrid]],tant [[1768]])es Comtetroba dedins Revillagigedo,d'aquest i Virreinomés dedelimita [[Novaamb Espanya]]-[[Mèxic]],el deseu [[1746]]únic aajuntament [[1755]]. *veí. '''[[RuthEs Díaz]]''':tracta Actriu.d'un Hapetit participatmunicipi aamb sèriesescassa comsuperfície, ''[[Elde Comisario]]'',tan ''[[Alsols salir411 [[hectàrea|ha]], amb una alta [[Densitat de clase]]'',població|densitat]] ''[[Hospitalde Central]]''3.000 ihab/km² ''[[MIR(350 (sèrie)|MIR]]''. *m² '''[[Laper Fuga]]''':habitant) Bandadels deque [[Músicaes rock|rock]],troben formadamajorment elurbanitzats [[juliol]]i ocupats per sòl urbà, industrial i vies de [[1996]].comunicació. SónTé moltuna popularsescassa aproporció [[Cantàbria]],de iterrenys hanen fetestat giresnatural arreu(prats, d'[[Espanya]]rius i [[Sud-amèrica]].altres lleres, etc.). ==El Referènciespunt == {{Commonscat|Reinosa}}més alt és la [[fita]] de ''Las Excusas'' a 915,7 [[Metres sobre el nivell del mar|msnm]], i el més baix es troba a 842 msnm en el riu Ebre, al costat del molí de don Gabino. == Medi ambient == El [[medi ambient]] hi és seriosament amenaçat a causa de la nefasta política de totes les administracions públiques en matèria de [[gestió de residus]] i protecció del domini públic hidràulic. Els seus quatre llits principals (riu Ebre, riu Híjar, riu Izarilla i riu de Las Fuentes) són sens dubte el major valor ambiental del terme municipal, catalogats com a [[Lloc d'Importància Comunitària|LIC]] (Lloc d'Importància Comunitària) de la [[Natura 2000|Xarxa Natura 2000]], han estat proposats com a ZEC (Zona Especial Conservació) malgrat que tots són seriosament pol·luïts. Els quatre llits formaven una important conca inundable dins de les cent hectàrees de les [[Pastura|pastures]] del comú «Camp de la Vega», que els ajuntaments de Reinosa i [[Campoo de Enmedio|Campoo d'Enmedio]] van vendre el 1917 a la [[Societat Espanyola de Construcció Naval]]. Per construir la fàbrica a la meitat sud-oest d'aquests terrenys, es van canalitzar de forma relativament conservadora els rius Híjar i Izarilla. El riu Híjar va ser canalitzat entre els anys 1919 i 1920 mitjançant sengles murs amb una amplada de 100 metres en concordança dels ponts preexistents del camí reial amb vuit [[Obertura (arquitectura)|obertures]] i 90 m (any 1750) i del ferrocarril amb onze obertures (any 1853). També es va canalitzar en diverses fases el riu Izarilla, se'n van eliminar els [[meandre]]s i es va canalitzar entre murs de [[Mur de contenció|contenció]] de [[formigó]]. [[Fitxer:Reinosa 010 Ebro river.jpg|miniatura|[[Riu Ebre]] al seu pas per Reinosa]] El major [[impacte ambiental]] ocorre entre 1978 i 2007, quan comença el farciment amb escòries i altres residus industrials i urbans. Rebutjat el 1970 el projecte d'ampliació de la fàbrica a la meitat nord-est, aquests terrenys, que eren els més inundables per estar situats a la [[confluència]] dels quatre rius de Reinosa més dos [[Curs d'aigua|rierols]] (Requejo i Bolmir), comencen a consolidar-se el 1975 mitjançant un farciment amb terres d'un préstec en Bolmir realitzat ja sobre residus que havia acumulat ''La Naval'' fora del recinte fabril. Acabat aquest farciment amb terres, es van succeir altres amb escòries, fins que el 1984 es van estendre les acumulacions d'escòries tapant els rius Híjar i Ebre amb la intenció de crear un [[polígon industrial]]. Primer ''Siresa Suelo Industrial de Reinosa S.A'', propietat de l'ajuntament de Reinosa, i després la Sociedad Estatal de Promoción i Equipamento del Suelo (SEPES), van transformar els terrenys adquirits el 1917 a sòl industrial urbanitzat i parcel·lat per a vendre. En el procés d'[[urbanització]] es van generar residus que van anar a parar novament en la llera del riu Híjar i Ebre. Es va arribar a la situació extrema el 2003, quan alguns punts de l'Híjar i de l'Ebre tenien amplades lliures d'entre 18 i 35 metres, que contrastaven amb els 100 m canalitzats el 1919, i els repetits episodis d'[[Inundació|inundacions]] del nucli urbà de Reinosa als barris de la Naval i Sorribero. El 2015 ocorre un clímax en la gestió dels rius, que pot passar a la història de l'urbanisme i la [[hidràulica]], quan l'ajuntament de Reinosa presenta un projecte tècnic per construir un pont de només 37 metres d'amplada al riu Híjar dissenyat per unir els farcits il·legals del marge dret amb els farcits il·legals del marge esquerre, i l'Organisme de Conca ([[Confederació Hidrogràfica de l'Ebre]], CHE) resol autoritzar-ne la construcció malgrat que el Sistema Nacional de Catalogació de Zones Inundables (SNCZI) adverteix que pot quedar afectada per inundacions 1/6 de la població de Reinosa (1.500 persones) en un termini de 50 anys i 1/3 de la població (3.000 persones) en un període estadístic de 500 anys . == Personatges destacats (selecció) == [[Fitxer:Ruth_Díaz_en_los_Premios_Goya_2017.jpg|miniatura|[[Ruth Díaz]], 2017]] * [[Rodrigo de Reinosa]] (Reinosa, c. 1450 – ?, c. 1530), poeta [[Renaixement|renaixentista]].<ref>«[http://personales.mundivia.es/flipi/Cuadernos/Cuaderno_3/rodrigo_de_reinosa.htm Rodrigo de Reinosa. Un poeta del pueblo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120630073907/http://personales.mundivia.es/flipi/cuadernos/Cuaderno_3/rodrigo_de_reinosa.htm |date=2012-06-30 }}», en ''Cuadernos de Campoo'' {{es}}</ref> * [[Juan Francisco Güemes y Horcasitas]] (Reinosa, 1682 – Madrid, 1768), comte de Revillagigedo, i [[Virregnat de Nova Espanya|Virrei de Nueva España]]-[[Mèxic]] (1746–1755). * [[Demetrio Duque y Merino]] (Reinosa, 1844 - Reinosa, 1903), escriptor, periodista i editor del primer periòdic de Reinosa, el setmanari ''El Ebro''.<ref>«[http://www.vacarizu.es/Cuadernos/Cuaderno_31/Demetrio_Duque_y_Merino.htm D. Demetrio Duque y Merino]», en ''Cuadernos de Campoo'' {{es}}</ref> * [[Emilio Herrero Mazorra]] (Reinosa, 1882 – Madrid, 1968), periodista, cap de premsa de [[Niceto Alcalá Zamora]].<ref>«[http://www.joseramonsaiz.es/especiales/prensa/emilio_herrero.htm Emilio Herrero, corresponsal en Madrid, adelantó la caída de Primo de Rivera]», en ''Cuadernos de Campoo'' {{es}}</ref> * [[Jerónimo Arozamena Sierra]] (Reinosa, 1924 – Madrid, 2011), Vicepresident del [[Tribunal Constitucional d'Espanya]] entre 1980 i 1986. * [[Ruth Díaz Muriedas]] (Reinosa, 1975), actriu. Ha participat en sèries com ''[[El Comisario]]'', ''[[Al salir de clase]]'', ''[[Hospital Central]]'' i ''[[MIR (sèrie)|MIR]]'', entre d'altres. * [[La Fuga (grup)|La Fuga]], banda de [[Música rock|rock]], formada el juliol de 1996. Gaudeixen de gran popularitat a Espanya, tot i que han fet gires per tot [[Sud-amèrica]]. * [[Rulo y la Contrabanda]], grup musical sorgit de la separació de Rulo i Fito de La Fuga, creat en l'estiu de 2010. == Ciutats agermanades == * {{bandera|Catalunya}} [[Deltebre]] * {{Bandera|México}} [[Reynosa]] == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{ref-llibre|cognom=Camus |nom=Matilde |enllaçautor=Matilde Camus |títol=Mayorazgo de la Casa Mantila de Fontibre (Reinosa) |any=1999 |llengua=castellà}} == Enllaços externs == {{Commonscat}} * [http://www.aytoreinosa.es Web oficial de l'Ajuntament de Reinosa] {{es}} * [http://wikimapia.org/#lat=42.997397&lon=-4.133735&z=15&l=3&m=s&v=2 Imatge de satèl·lit de Reinosa], en Wikimapia * [http://www.eldiariomontanes.es/20080526/region/valdeprado/campurrianos-honraron-patrona-virgen-20080526.html La Virgen de Montesclaros, patrona de Campoo] {{es}} * [http://www.arija.org/es/images/e/e6/Alerta20080119Reinosa.pdf San Sebastián, patrón de Reinosa] {{es}} * [http://www.vacarizu.es/Cuadernos/Cuaderno_30/Reinosa_prolegomenos.htm Reinosa, los prolegómenos de una ciudad] — ''Cuadernos de Campoo'' {{es}} {{municipis Cantàbria}} {{Autoritat}} [[Categoria:Municipis de[[Categoria:Reinosa| Cantàbria]]]]