Via Augusta

{{polisèmia}} [[Fitxer:Mapa de la Via Augusta.svg|thumb|300px|right|upright=2.2|Mapa de la Via Augusta a Hispània entre [[Gades]] ([[Cadis]]) i [[Narbo Martius]]{{Infotaula ([[Narbona]])]] indret}} La '''Via Augusta''' fou una [[via romana]] que unia la península d'[[Hispània]] amb el centre del món romà. EstrictamentEstrictament, transcorria al llarg de la costa [[Mediterrani|mediterrània]]: des dels Pirineus fins a Cadis.<ref name="Sapiens">{{Citar publicació |name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Masanés| nom = Cristina | article = Romans a l'Empordà | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm.  99 |data = gener 2011 | pàgines = p. 66-67 |issn = 1695-2014}}</ref><ref name="Diccionari">{{citar llibre |cognom=Mestrename="Diccionari">{{ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 76, entrada: "Augusta, via"|isbn=84-297-3521-6 }}</ref>via"|isbn=84-297-3521-6}}</ref> Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la [[Hispània]] romana, amb una longitud aproximada de 1.500  km. Al llarg de la història va rebre diferents noms: Abans i tot de ser construïda ja era una ruta natural coneguda des del [[segle VI aC]]{{segle|VI|-|s}} amb el nom de '''Via Heraclea'''<refHeràclea'''<ref name="Diccionari"/> (o Via Hercúlia i Via Heràclia), ja que acabava a les mítiques [[Columnes d'Hèrcules]]. També se l'anomenà '''Camí d'[[Anníbal]]'''.d'[[Hanníbal]]'''. {{Plantilla:Mapa{{Mapa Via Augusta|amagat}} ==Traçat== == Traçat == Aquesta via romana unia la [[Península[[península Itàlica]] amb la [[península Ibèrica|ibèrica]] després de travessar els [[Alps]] marítims i tot el sud de [[França]]. En arribar als [[Pirineus]], seguia cap al sud per tota la façana mediterrània peninsular fins a [[Cadis]], ara si sota el nom de via Augusta. Va rebre la denominació definitiva per l'emperador [[August]], arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, entre els anys [[8  aC|8]] i [[2  aC]], que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani. Connectava amb la [[Via Domícia]] al [[coll de Panissars]], per l'interior, i a l'actual pas fronterer entre [[Cervera de la Marenda|Cervera]] i [[Portbou]], per la costa. DiversosDiverses ciutats i poblaments de l'època romana havien sorgit sobre el traçat de la via augusta. A algunes ciutats com ara [[Bàrcino]] o [[Lucentum]][[Lucèntum]] s'hi arribava mitjançant ramals o vies secundàries.<ref>Toponímia d'un tram de la via recollida en un dels quatre vasos de Vicarello: VALENTIAM (València) - SAGVNTUM (Sagunt) - ADNOVLAS - ILDVM - INTIBILIM (Traiguera?) - DERTOSAM (Tortosa) - SVBSALTVM (zona coll de Balaguer) - TARRACONEM (Tarragona) - PALFVRIANAM - ANTISTIANAM - ADFINES - ARRAGONEM - SEMPRONIANA - SETERRAS- AQVIS VOCONTIS (Caldes de Malavella) - GERVNDAM (Girona) - CILNIANAM (de situació incerta) - IVNCARIAM (de situació incerta) - INPYRAENEVM - COMBVSTA - NARBONEM (Narbona) - BAETERRAS - CESSERONEM - FORVM DOMITI - SEXTANTIONEM</ref> ==Evolució històrica de la via== [[Fitxer:Spain.Catalonia.Roda.de.Bara.Arc.Bera.jpg|thumb|left|300px|L'[[arc de Berà]] sobre la '''Via Augusta''']] Les primeres referències de la via Heraclea, que és la precedent de la via Augusta, són del s. VI aC i és esmentada pels historiadors [[Timeu de Tauromenium|Timeu]] (que visqué entre el [[segle IV aC|s. IV]] i el [[segle III aC|III aC]]), [[Polibi]] (abans del [[124 aC]]) i [[Ammià Marcel·lí]] el [[segle IV|s. IV dC]], entre d'altres. Es tracta d'una pista d'origen prehistòric que fou arranjada després de la fundació d'''[[Emporion]]'' (primera meitat del s. VI aC), un dels llocs per on discorria. També cal dir que cap al s. V aC també enllaçaria am la població ibèrica de [[Castulo]], cosa que ens fa pensar que no tot el seu tram era a ran de costa, sinó que al sud d'[[Espanya]] seguiria per les terres de l'interior de l'actual [[Andalusia]] fins arribar a [[Cadis]]. La== Evolució històrica de la via Heraclea== [[Fitxer:Spain.Catalonia.Roda.de.Bara.Arc.Bera.jpg|miniatura|esquerra|L'[[arc rebiade aquestBerà]] nomsobre mercèsla a'''Via Augusta''']] Les primeres referències de la llegendavia Heràclea, que relacionavaés ella míticprecedent [[Heracles]]de ola Hèrculesvia Augusta, són del s. VI aC i és esmentada pels historiadors [[Timeu de TebesTauromenium|Timeu]] amb(que lavisqué penínsulaentre ibèrica.el Un[[segle delsIV treballsaC|s. d'aquestIV]] heroii grecel [[segle III aC|III aC]]), [[Polibi]] (abans del [[124 aC]]) i [[Ammià Marcel·lí]] el [[segle IV|s. IV dC]], entre d'altres. Es tracta d'una pista d'origen prehistòric que fou arranjada després de la conducciófundació d'''[[Empúries|Empòrion]]'' (primera meitat del s. VI aC), un dels brausllocs robatsper alon monstrediscorria. [[Gerió]],També despréscal d'occir-lo.dir Aquestque éssercap habitavaal as. l'[[illaV Erítia]],aC méstambé enllàenllaçaria amb la població ibèrica de les[[Castulo]], columnescosa precisamentque anomenadesens d'Hèrculesfa ([[estretpensar deque Gibraltar]])no itot aquestael viaseu seriatram laera rutaarran de costa, sinó que hauriaal seguitsud eld'[[Espanya]] semidéuseguiria per creuarles laterres penínsulade hispànica.<ref>Amiàl'interior Marcel·lí,de ''Històries'',l'actual XV,[[Andalusia]] 10</ref>fins a arribar a [[Cadis]]. Els [[Escipions]],La desprésvia d'haverHeraclea conqueritrebia elaquest territori,nom situarenmercès a la via Heracleallegenda unque sistemarelacionava deel postes,mític i[[Heracles|Hèracles]] poco després,Hèrcules durantde laTebes primeraamb meitatla delpenínsula s.Ibèrica. IIUn aC,dels foutreballs mesuradad'aquest iheroi senyalitzadagrec ambfou [[mil·liari]]sla ([[Polibi]],conducció ''Història'',dels III,braus 39)robats queal indicavenmonstre les[[Gerió]], millesdesprés (unad'occir-lo. millaAquest romanaésser equivalhabitava a 1.481 m). Aquest arranjament val'[[illa serErítia]], ambmés l'objectiuenllà de facilitarles lacolumnes circulacióprecisament deanomenades l'exèrcitd'Hèrcules invasor.([[estret Ésde aGibraltar]]) dir,i elsaquesta exèrcitsvia romansseria havienla utilitzatruta laque viahauria Heracleaseguit (lael ibèrica)semideu per arribarcreuar capla apenínsula [[Tarragona]]hispànica.<ref>Amià iMarcel·lí, a''Històries'', l'[[Ebre]].XV, 10</ref> DesprésEls de[[Escipions]], després d'haver conquerit el territori, situaren a la conquestavia delHeraclea Sudun sistema de lespostes, [[Gàl·lia|Gàl·lies]]i pelpoc consoldesprés, [[Gneudurant Domicila Aenobarbprimera (cònsolmeitat 122del aC)|Gneus. DomiciII Aenobarb]]aC, (entrefou elmesurada [[121i aC]]senyalitzada iamb el[[mil·liari]]s [[119([[Polibi]], aC]])''Història'', iIII, de39) laque fundacióindicaven deles lamilles primera(una colòniamilla romana foraequival d'Itàlia,a [[Narbo1.481 m). Martius]]Aquest (actualarranjament [[Narbona]])va elser [[118amb aC]],l'objectiu l'Heracleade vafacilitar restarla unidacirculació de l'exèrcit invasor. És a dir, els exèrcits romans havien utilitzat la [[viavia Domitia]],Heraclea que(la travessavaibèrica) elper sudarribar decap l'actuala França.[[Tarragona]] i a l'[[Ebre]]. Segons el testimoni dels autors clàssics, els romans preferien la ruta terrestre fins arribar a [[Tarraco]] i d'aquí s'embarcaven en direcció sud seguint la costa. Ja hem vist que els Escipions sempreDesprés preferiende la via per terraconquesta perdel dirigir-seSud alde presidiles tarragoní[[Gàl·lia|Gàl·lies]] despréspel decònsol desembarcar[[Gneu aDomici ''Emporion''.Aenobarb A(cònsol la122 aC)|Gneu primeraDomici meitatAenobarb]] del(entre s.el I[[121 aC]] aC,i el camí per[[119 aC]]) terrai entrede la capitalfundació de la [[Citerior]]primera icolònia lesromana Gàl·liesfora erad'Itàlia, força[[Narbo bo.Martius]] Així,(actual tenim[[Narbona]]) el testimoni de [[Ciceró]] (''In Vatinium'',[[118 aC]], 12),l'Heraclea queva ensrestar diuunida quea la ruta terrestre per[[via anarDomitia]], aque Hispàniatravessava erael utilitzadasud de manera general. [[Juli Cèsar]], en les seves campanyes militars a terres ibèriques, va recórrer a peu la ruta entre Tarraco i el Pirineu.l'actual França. Segons el testimoni dels autors clàssics, els romans preferien la ruta terrestre fins a arribar a [[Tarraco]] i d'aquí s'embarcaven en direcció sud seguint la costa. Ja hem vist que els Escipions sempre preferien la via per terra per dirigir-se al presidi tarragoní després de desembarcar a ''Empòrion''. A la primera meitat del s. I aC, el camí per terra entre la capital de la [[Citerior]] i les Gàl·lies era força bo. Així, tenim el testimoni de [[Ciceró]] (''In Vatinium'', 12), que ens diu que la ruta terrestre per anar a Hispània era utilitzada de manera general. [[Juli Cèsar]], en les seves campanyes militars a terres ibèriques, va recórrer a peu la ruta entre Tàrraco i el Pirineu. [[Fitxer:Arco Romano de Cabanes (Castellón).jpg|miniatura|Arc Romà de Cabanes (Castelló)]] [[Fitxer:Ermita de Sant Vicent Ferrer i la Via Augusta (Borriol).JPG|miniatura|Vía Augusta (Borriol, Castelló)]] És també en la primera meitat del s. I aC que s'hi edificaren les ''mansiones'' o parades que s'esmenten als '''Vasos Apol·linars''' i que són el resultat de l'evolució de les postes que hi instal·laren els Escipions. Aquest fet també fa pensar en un ús freqüent de la via terrestre. ==Restes== Restes de la Via Augusta==Augusta == [[Fitxer:Photos-0018.jpg|thumb|right|200px|''[[Summum[[Fitxer:Photos-0018.jpg|miniatura|''[[Summum Pyrenaeum]]'' ([[Santa Maria de Panissars]], [[Coll de Panissars]]). Punt de trobada amb la [[Via Domícia]]]] Diverses ciutats conserven restes del seu traçat, que segueix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. N'hi ha un tram força llarg visible al municipi d'[[el Perelló]] ([[Baix Ebre]]). L'[[arc de Berà]] està situat sobre aquesta via que passava per sota. A [[Barcelona]][[Tarragona]] duu el mateix nom un dels carrers principals de [[SarriàVia -Augusta Santel Gervasi]],carrer que uneix l'[[Avinguda Diagonal]]dona ambentrada elsa [[túnelsla deciutat Vallvidrera]],per passantl'est, per la [[plaçaon Molina]].passava Pella seucarretera subsòlde transcorreBarcelona gran([[N-340]]) partabans de la línia 6construir-se delsla Ferrocarrilscarretera de la Generalitat.circumval·lació. A [[Tarragona]][[Cambrils]] duu el nom de Via Augusta el carrercarrer, que dónaactualment entradaestà sobre un tram de l'antic camí real de Barcelona a laTortosa ciutati perValència, l'est,el perqual onal passavaseu latorn carreteraestava sobre l'emplaçament de Barcelonala ([[N-340]])Via abansAugusta dedels construïr-seromans, lai carreteraVia Heràclea de circumval·lació.l'època ibèrica. A [[València]] es poden contemplar restes de la via al [[Centre Arqueològic de l'Almoina]], i el seu traçat correspon aproximadament amb l'actual [[carrer de Sagunt]] i l'[[avinguda de la Constitució]] al nord de la ciutat, i amb el [[carrer de Sant Vicent Màrtir]] al sud. ==ReferènciesA [[Barcelona]], tot i notes== {{referències|1}}que un dels carrers principals de [[Sarrià - Sant Gervasi]] és anomenat [[Via Augusta (Barcelona)|Via Augusta]], el seu traçat no té cap relació amb el de la Via Augusta romana. L'any 2012 es va descobrir un [[Mercat_de_Sant_Antoni#Via_Augusta_i_la_centuriació_de_Bàrcino|tram de la Via Augusta]] dins l'espai del [[Mercat de Sant Antoni]], on es conserva integrat amb la reforma duta a terme al mercat modernista. L'antic traçat del ramal litoral de la via passava per l'actual [[carretera de la Bordeta]].<ref>[http://carrerdesants.cat/leix-comercial/origens Orígens del carrer de Sants]</ref> ==Vegeu== també== {{Commonscat|ViaReferències Augusta}} *[[Viai romana]]notes == {{referències}} == Vegeu també == * [[Via romana]] * [[Sender Via Augusta]] * [[Jaciments romans a Sant Joan Despí]] * [[Llista de vies romanes]] {{commonscat}} {{Geografia històrica dels ibers}} {{Autoritat}} [[Categoria:Vies romanes|Augusta]] [[Categoria:Projectes urbanístics d'August]] [[Categoria:Infraestructures de transport de l'Horta Nord]] [[Categoria:Geografia històrica del País Valencià]]