← Tornar a l'auditoria
Asp
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
7.794caràcters el 2013
17.622caràcters avui
13passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
Els àrabs ocuparen pacificament el Vinalopó i romangueren 800 anys integrats en la taifa de Múrcia, l'anomenaven Asf ("ciutat-fortalesa"), deixaren la seua empremta en la xarxa de sèquies per al regadiu i en diferents construccions. Des de principis del segle XIII les disputes amb els cristians són contínues fins que en 1243 cau en mans cristianes i en 1244, amb la signatura del tractat d'Almizra, s'integra en el regne de Múrcia. El 29 d'agost de 1252, Alfons X el Savi signa carta delimitant el territori d'Alacant en què dóna entitat de població a Asp. Durant un breu període de temps pertanyé a l'infant Joan Manuel, fins que, el 1296 i durant la guerra amb Castella, els aragonesos l'ocuparen i li ho confiaren al rais de Crevillent. Per la sentència arbitral de Torrellas del 1304, Asp resta definitivament incorporada al Regne de València. Després de passar per mans de diferents senyors a finals del segle XV passà a poder dels comtes de Cocentaina. Rere l'expulsió dels 570 moriscs que hi havia en 1609 restà deserta fins el 22 de maig de 1611 en què el senyor del lloc (segons unes fonts el marquès d'Elx, segons altres el duc de Maqueda) va donar carta pobla a 156 cristians de Torrijos (Toledo), la qual cosa explica que la parla d'Asp siga castellana.
Se celebren a partir de l'1 d'agost en honor de la Verge de les Neus. Les festes grans són els anys parells que és quan tenen en possessió a la Verge de les Neus,és a dir: durant tres setmanes està a Asp, la resta del temps la imatge es troba en la seua cambril de la localitat veïna d'El Fondó de les Neus, on se celebra els anys imparells. L'origen d'aquesta divisió ve de la segregació del Fondó de les Neus en 1836. Els principals actes dels anys parells és la Presentació de Dames d'Honor el dia 1, el Pregó el dia 2, el Romiatge conegut com "La Portada" en la qual prop de 20.000 persones participen traslladant a la imatge des del Fondó de les Neus fins a Asp el dia 3 i el dia 5 se celebra la festivitat de la Verge de les Neus amb la tradicional Processó. Concerts, revetles, teatre, exposicions, cercaviles, cultes religiosos, engalanament de carrers, ofrenes de flors, i focs artificials són altres dels actes a realitzar fins al tercer diumenge d'estada de la Patrona, quan regressa a les 5 de la matinada en romiatge fins al Fondó de les Neus en "La duta" fent un alt en el camí en el pinada de "L'Ofra" per oficiar una missa de campanya i esmorzar per a posteriorment seguir el camí fins al Fondó.
Durant tota la Quaresma i especialment en el període corresponent a Setmana Santa, Asp celebra una de les celebracions d'aquest tipus més destacades de la província d'Alacant. Amb 12 Germanors i Cofradies i prop de 3.000 cofrades, més d'una trentena d'imatges d'alt valor artístic recorren els carrers d'Asp en les diferents processons, obres en la seua majoria de José Romero Tena, Enrique Casterá, Rausell i Llorens, José María Sánchez Lozano, Valentín García Cinquè, Ramón Cuenca Sant o José Antonio Hernández Navarro entre uns altres. És destacable d'aquesta Setmana Santa la participació de forma vivent de les Dones de la Passió (Maries i Magdalena) representades per joves aspenques des de fa prop de dos segles, el Sermó de les Set Paraules "El Mont" i processons com la de Les Palmes, les Mantilles, la Passió de Crist, el Silenci, la Trobada de la "Mañanica" de Divendres Sant, el Sant Soterrament, i la "Mañanica" de Pasqua amb el tradicional acte de les Cortesies en el qual el Santíssim Sacrament és reverenciat pels personatges que acompanyaren a Jesucrist durant la seua Passió, Mort i Resurrecció.
Malgrat la despoblació soferta en els segles XVII (expulsió dels moriscs) i XVIII-XIX (forta emigració, molta d'ella cap a l'Argentina) Asp és avui un poble modern i pròsper que té en l'agricultura una de les seues bases, predomina el regadiu tot i que la manca d'aigua és un problema que s'hi intenta pal·liar amb embassaments com ara els de Borisa, Federal i Rabosero. És el raïm en moltes de les seues varietats el conreu més estès donant lloc a la denominació d'origen "Uva embolsada del Vinalopó". També, però, abasta gran importància a hores d'ara la indústria representada pel calcer, cautxú, moble, materials de construcció, plàstics, etc.
Hi ha referències de població a Asp en els diferents jaciments que passen pel paleolític (Peñón de la Ofra; Cueva del Rollo); el neolític (Tabayà, Murón de la Horna); els ibers, que l'anomenaren Aspis –"jasp"– i s'assentaren en el Castillo del Río; els romans hi potenciaren l'agricultura i el canviaren el nom pel de Laspis, i la ubicació, trasllandant-la a l'actual, en la Via Augusta creant així els dos nuclis que perviviren fins la definitiva fusió del XVIII, Asp el Vell i Asp el Nou; els visigots (necròpoli de Vistalegre).
Asp (oficialment i en castellà Aspe) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a uns 17 kms. d'Elda. La parla pròpia és castellana però actualment un 14% de població és bilingüe ja que sap parlar el valencià; en 2002 es comptaren 16.976 veïns. El municipi està travessat pel Vinalopó, el Tarafa i la rambla de Las Monjas. Les principals altures són els cims de Matamoros (598 m), Ofra (582) i Ors (516).
Se celebra l'últim dijous abans de Quaresma. El dia de l'últim dijous ixen al carrer nombroses colles, cridades "Jiras", que desfilen pel poble amb vestuari carnavalesc basat generalment en vestits tradicionals, que interpreten en la Plaça Major una cançó amb lletra que versa sobre aquest dia. Després es marxen a les cases de camp on passen el dia i a la nit tornen a actuar en el lliurament de premis.
Els arrossos són la base de la gastronomia amb varietats com l'arròs caldosico de porc; amb conill i caragols. També la olla podrida i el trigo picao són tradicionals. Els dolços tenen bona representació amb els rollicos de Sant Blai, pastís de glòria i l'arrop entre altres molts.
País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca.* [http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/val/Fichas/03019.pdf Dades i xifres del municipi segons l'Institut Valencià d'Estadística
Asp compta amb 19.246 habitants (INE 2007), un 7,3% dels quals és de nacionalitat estrangera.
De les muralles que voltaren la ciutat roman una porta en la plaça de San Pedro.
Ponts i aqüeductes, que portaven l'aigua des d'Elx, repartits arreu del terme.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat