← Tornar a l'auditoria
Barack Obama
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
24.003caràcters el 2013
25.491caràcters avui
27passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
Obama fou elegit pel Senat d'Illinois el 1996, succeint així la senadora Alice Palmer com a senador per al 13è districte, que aleshores comprenia a Chicago el barri de South Side, Hyde Park-Kenwood el sud south de South Shore i l'oest de Chicago Lawn. Un cop elegit, Obama va guanyar-se el suport dels partits Demòcrata i Republicà per impulsar reformes legislatives en camps com l'ètica i la sanitat. Va donar suport a una llei que incrementava els impostos a treballadors amb rendes baixes, va negociar una reforma del sistema sanitari i va promoure un augment de subsidis per a manutenció d'infants. El 2001, com a co-president del comitè bipartidista Joint Committee on Administrative Rules, Obama donà suport a les regulacions impulsades pel Governador republicà Ryan que promovien regulacions en els préstecs i en les hipoteques orientades a evitar desnonaments.
Un element principal de l'agenda domèstica d'Obama durant la seva campanya va ser la reforma del sistema sanitari dels EUA. En els Estats Units, hi ha milions de persones sense accés a cobertura sanitària. Durant la presidència de Bill Clinton, aquest intentà proporcionar cobertura sanitària a tots els ciutadans, però el seu esforç no va tenir èxit. Obama es va dedicar a la reforma del sistema sanitari i en el març de 2010 el seu esforç donà fruits, amb el passatge d'una llei reformant el sistema sanitari; no obstant això, fins quan tota la llei sigui operativa, hi haurà alguns americans sense accés a la medicina. Durant el debat sobre aquesta reforma, els oponents de l'esforç van acusar Obama de ser "socialista" i van predir que la reforma resultaria en control governamental complet de medicina en el país.
El desembre de 2006 el president Bush va firmar la llei sobre la Confiança, seguretat i promoció de la democràcia a la República Democràtica del Congo, esdevenint així la primera legislació federal aprovada amb Obama com a promotor principal. El gener de 2007 Obama i el senador Feingold patrocinaren la Honest Leadership and Open Government Act, sobre el control dels lobbys que es convertí en llei el setembre de 2007. Obama presentà també la Deceptive Practices and Voter Intimidation Prevention Act, que criminalitza les pràctiques engañoses o d'intimidació en les eleccions federals. i la Iraq War De-Escalation Act que promovia una desmilitarització de l'Iraq amb límit el 31 de març de 2008. però cap de les dues varen esdevenir lleis.
A mitjans de 2002 Obama començà a considerar la presentació d'una candidatura al Senat dels Estats Units. Amb l'ajut del consultor polític David Axelrod formulà finalment aquesta candidatura el gener de 2003. Aleshores el republicà Peter Fitzgerald ostentava el càrrec i tant ell com la seva predecessora Carol Braun (la primera afroamericana a ostentar el càrrec) varen decidir no donar supor a cap de la quinzena de candidats dels dos partits que optaven al lloc.La candidatura d'Obama guanyà suports arran de la campanya d'Axelrot on se'l relacionava amb l'ex-alcalde i congresista afroamericà Harold Washington així com el suport de la filla de Paul Simon, ex-senador per Illinois.
En els seus primers dies com a president, Obama revertí algunes de les ordres del president Bush que proporcionaven fons públics a grups proavortistes estrangers. Obama instà a acabar amb el que considerà una politització d'aquesta qüestió. També canvià procediments per promoure una major transparència dels afers públics, instà els alts càrrecs del Pentàgon a desenvolupar plans que permetin una sortida escalonada de la Guerra de l'Iraq i reduí el grau de secret de les gravacions presidencials. També procurà ordres que permetin tancar el Camp de detenció de Guantánamo el més aviat possible, i no més tard del gener de 2010.
Al gener de 2003, Obama esdevingué president del Comitè per la Salut i els Serveis Humans del Senat d'Illinois quan els demòcrates, després d'una dècada en minoria, recuperaren novament la majoria. Va donar suport a la legislació impulsada per ambdós partits que requeria controlar la Discriminació racial en les detencions policials tot requerint a la policia anotar la raça dels detinguts per assumptes de trànsit legislació que obligava també a gravar en video les interrogacions en delictes d'homicidi, fent d'Illinois el primer estat a requerir-ho.
Era l'únic membre del Senat membre del Congressional Black Caucus, que agrupa tots els afroamericans amb un escó al Congrés, ja que la resta pertanyien a la Cambra de Representants. El Congressional Quarterly, una organització no partidista el qualificà com un demòcrata lleial basant-se en una anàlisi de tots els vots al senat durant els anys 2005–2007. El National Journal el va definir com el senador més liberal basant-se també en els seus vots. Anteriorment havia estat el setzè més liberal el 2005 i el desè més liberal el 2006.
Barack Hussein Obama II ( pronunciat /bəˈrɑːk huːˈseɪn oʊˈbɑːmə/ (?·pàg.)), més conegut com a Barack Obama (Honolulu, 4 d'agost de 1961) és un polític estatunidenc, escollit el 44è i actual President dels Estats Units d'Amèrica. És el primer afroamericà que ocupa el càrrec. Obama va ésser senador júnior dels Estats Units per Illinois a partir de gener de 2005 a novembre de 2008, quan va renunciar-hi arran de la seva elecció a la Presidència.
El 2007 va llançar un intent per a ésser president i, seguidament, el 2008 competí en les primàries presidencials del partit Demòcrata contra Hillary Rodham Clinton. Va guanyar el nomenament i es va convertir en el primer afroamericà a optar a president dels EUA. En l'elecció general de 2008 derrotà el candidat republicà John McCain i el van investir com a president el 20 de gener del 2009. El 2009 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.
Des que prengué possessió, Obama centrà la seva atenció en la Crisi econòmica, però ja abans d'aquest dia havia estat pressionant al Congrés per aprovar un pla d'estímul econòmic. Ja en el càrrec promogué trobades d'alt nivell amb líders del Partit Republicà per discutir sobre aspectes de l'aplicació del pla. En l'actualitat rep diàriament un resum de la situació, similar al que acostumen a rebre els presidents en matèria d'intel·ligència.
Obama es va graduar en la Universitat de Colúmbia i la Harvard Law School, on fou el primer president afroamericà de la Harvard Law Review. Va treballar com a organitzador comunitari a Chicago abans d'obtenir el seu títol d'advocat, i va treballar com a advocat de drets civils a Chicago abans de servir tres termes al Senat d'Illinois del 1997 a 2004. També va ensenyar dret constitucional a la Universitat de Chicago de 1992 a 2004.
Al 2008, el web Congress.org el va considerar l'onzè senador més poderós. Obama anuncià el 13 de novembre de 2008 que deixaria el seu seient al senat el dia 16 de novembre, abans d'haver-se elegit el seu successor, per tal de concentrar-se en la seva labor de president electe després de les eleccions del dia 4 de novembre, fet que el va permetre evitar un conflicte d'interessos en ocupar dos càrrecs públics al mateix temps.
El qui havia de ser el rival republicà de Barack Obama a les eleccions, Jack Ryan es retirà de la cursa el juny de 2004, suposadament degut a un escàndol sexual. Dos mesos més tard i només tres abans de les eleccions, Alan Keyes acceptà succeir-lo. Anteriorment resident a Maryland, Keyes establí la seva residència a Illinois degut a la nominació.
La presa de possessió de Barack Obama com el quaranta-quatrè President dels Estats Units i de Joe Biden com a vicepresident va tenir lloc a Washington el 20 de gener de 2009. El tema de la presa de possessió fou A New Birth of Freedom (el renaixement de la llibertat), commemorant el 200è aniversari del naixement d'Abraham Lincoln.
Obama participà als comitès del senat següents: Afers Exteriors, Medi Ambient i Treballs Públics i també al d'Afers dels Veterans fins al desembre de 2006. Al gener de 2007, deixà el comitè de Medi Ambient per involucrar-se amb el de Salut, Educació, Treball i Pensions i el de Seguretat Nacional i Afers Governamentals.
L'octubre de 2009 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus esforços per reforçar la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles, destacant-se per la seva visió d'un món sense armes nuclears. Obama fóu un del 205 nominats, i guanyà una medalla d'or, un diploma i 10 milions de corones sueques.
En política social, Obama creu que el dret a l'avortament no s'ha de restringir. Al seu torn, considera que la pena de mort s'administra als Estats Units de manera abusiva i inconsistent, tot i que accepta l'aplicació d'aquest càstig per als casos més greus.
Va patrocinar la Iran Sanctions Enabling Act donant suport al control de recursos procendents de la benzina i la indústria gasística iraniana, que no superà el tràmit al comitè, i copratrocinà legislació per reduir els riscos del terrorisme nuclear.
També s'uní a Davis, Miner, Barnhill & Galland, a una firma de 12 advocants especialitzada en drets civils i desenvolupament econòmic comunitari, d'on va ser-ne associat entre 1993 i 1996 i va participar en el consell entre 1996 i 2004.
Durant 12 anys, Obama exercí de profesor a l'Escola de Dret de Chicago ensenyant Dret Constitucional. Va ser-ne docent entre 1992 i 1996 i posteriorment fou ascendit a docent senior entre 1996 i 2004.
Durant els estius tornava a Chicago, on treballà en els bufets Sidley Austin (el 1989) i Hopkins & Sutter (el 1990) Després de doctorar-se magna cum laude a Harvard el 1991, va tornar a Chicago.
Confrontat al republicà Mitt Romney, guanyà per segona volta les eleccions presidencials. Revalidà així el seu càrrec el 6 de novembre de 2012 amb més de 3 milions de vots de diferència.
La Convenció Demòcrata realitzada entre el 25 i el 28 d'agost, 2008 el convertí, ja finalment, en candidat demòcrata a la Casa Blanca; fou elegit amb el 61,29% dels vots dels delegats.
En les eleccions generals de novembre de 2004, Obama va rebre el 70% dels vots davant del 27% del seu rival, essent aquesta la major diferència en tota la història d'Illinois
En matèria mediambiental, Barack Obama defensa que l'escalfament global és causat per l'home i que cal establir mesures per reduir les emissions contaminants.
Al juliol de 2004 Obama va escriure i pronunciar la conferència central de la convenció demòcrata nacional de 2004 a Boston, Massachusetts.
El 7 de juny, 2008, Clinton suspenguè la seva campanya en favor d'Obama, i això el convertí en el presumpte candidat demòcrata.