← Tornar a l'auditoria
Basilisc (emperador)
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
3.079caràcters el 2013
13.628caràcters avui
7passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
El general Il·le (Illus), enviat per Basilisc contra Zenó, que ja havia reunit forces a Cilícia, es va passar al bàndol rebel i junts van marxar a Constantinoble. Basilisc fou sorprès a palau i detingut (juny o juliol del 476); va ser enviat com a presoner a Capadòcia amb la seva família (la dona i fills), probablement a la fortalesa de Cucusos on se'ls va deixar morir lentament de gana (hivern del 477 al 478).
Forces combinades navals es van trobar a Sicília. Alguns historiadors donen dades exagerades sobre la composició de la flota; Cedrenus, que podria estar més a prop de la realitat diu que eren 1130 vaixells amb 100 homes cadascun. La flota conjunta, sota la direcció de Basilisc, va desembarcar a Cap Bon quan ja Sardenya i Líbia estaven sota control.
Disturbis seriosos a la ciutat de Constantinoble van provocar la destrucció de part de la ciutat i de la biblioteca de Constantinoble amb uns 120.000 llibres. La seva rapacitat i la falta d'unitat entre els seus partidaris va provocar la seva caiguda, accelerada per l'activitat de Zenó, de la seva dona l'emperadriu Ariadna, i d'altres.
El 474, a la mort de Lleó, Basilisc i Verina van conspirar contra el seu successor, el feble Zenó, que fou deposat el 475. Verina va intentar col·locar en el tron al seu amant Prisc, però Basilisc, que encara tenia molta influència a l'exèrcit, es va imposar i es va proclamar emperador l'octubre o novembre del 475.
Quan va arribar a Constantinoble Basilisc es va refugiar a Santa Sofia per escapar de la ira del poble, però després fou perdonat per l'emperador gràcies als bons oficis de la seva germana Verina i només fou desterrat a Heraclea de Tràcia.
Basilisc va concedir el títol d'augusta a la seva esposa, Zenodida, i va nomenar "cèsar" al seu fill Marc, i ben aviat "august". Va afavorir l'heretgia dels eutiquians tot i les decisions del Concili de Calcedònia.
Era germà de l'emperadriu Verina, esposa de Lleó I (emperador 457-474), i fou aquest qui el va nomenar patrici i dux de Tràcia. A Tràcia va fer una victoriosa campanya contra els búlgars (463).