← Tornar a l'auditoria

Felip Puig i Godes

Versió de 2013 a viki.cat  ·  Versió actual a ca.wikipedia  ·  Historial

7.745caràcters el 2013
8.209caràcters avui
11passatges que ja no hi són

Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible, sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo en wikitext.

La situació de Puig va esdevenir insostenible els primers dies de desembre. El dia 3 va comparèixer davant la diputació permanent del Parlament per donar explicacions sobre el dispositiu del 14-N tot negant que s'hagués disparat cap pilota de goma a Barcelona ni cap tipus de projectil a la zona on va resultar ferida la manifestant que va perdre un ull. Tres dies després el mateix Director General de la Policia contradia el conseller en anunciar una investigació interna, arran de la difusió massiva a les xarxes socials d'un vídeo on un agent antiavalots dispara un arma tipus llançadora en aquella mateixa zona. El vídeo havia estat publicat a youtube el 16 de Novembre, dos dies després de la vaga general i disset dies abans de la compareixença del conseller en funcions. A banda de l'enorme ressò mediàtic i social, els partits amb representació parlamentària ICV-EUiA i PSC van demanar novament la dimissió de Puig el mateix dia 7 de desembre.
Exercí la professió d'enginyer fins l'any 1988 que, durant els governs de Convergència i Unió a la Generalitat de Catalunya, ocupà el càrrec de director general de Serveis Comunitaris del Departament de Benestar Social (1988–1992), i conseller delegat (1988–1992) i president (1988–1996) del Consell d'Administració d'ADIGSA, empresa pública de la Generalitat. A més, durant aquest mateix període també va col·laborar amb l'àrea de política municipal de la secretaria d'organització de CDC i de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques. Llavors, entre el 1992 i 1996, va exercir el càrrec de secretari general de la Conselleria de Benestar Social d'Antoni Comas.
Felip Puig i Godes (Barcelona, 11 d'octubre de 1958) és enginyer civil i polític català. Des del 29 de desembre de 2010 és conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya. És enginyer de camins, canals i ports per la UPC i llicenciat en Administració d'Empreses per la UPM. També és diputat al Parlament per la demarcació de Barcelona i fou conseller de Medi Ambient (1999–2001) i de Política Territorial i Obres Públiques (2001–2003) de la Generalitat de Catalunya.
Dins del partit, va ser secretari d'Organització pel Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya (1996–1999). Actualment forma part del Comitè Executiu Nacional de CDC i és membre de la Comissió Executiva Nacional de la Federació de Convergència i Unió. Fou portaveu del Grup Parlamentari de CiU des del 2003 fins el 2007, any que fou nomenant secretari general adjunt de CDC, càrrec considerat el segon en importància dins del partit.
Felip Puig fou relacionat amb l'esfondrament del túnel de metro del Carmel del 27 de gener de 2005, fet que es va produir al poc temps d'haver entrat el govern de Pasqual Maragall, ja que l'adjudicació de les obres s'havia decidit sota la seva direcció a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques.
A conseqüència de l'absència de reprovació, i fins i tot arran de la justificació, de la forta onada repressiva policíaca per part de Felip Puig, diversos partits polítics com ara Solidaritat Catalana per la Independència, ICV-EUiA i el PSC demanaren la dimissió del conseller l'endemà dels fets.
Felip Puig és el més gran de tres germans i té dues filles. Va estudiar a l'Escola Costa i Llobera del barri de Sarrià de Barcelona. Se'l considera un dels representants del sector més sobiranista de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1976, inicià la seva carrera política a l'ajuntament de Parets del Vallès, del qual fou regidor des del 1987 fins el 1991. El 1988 va ser nomenat conseller comarcal del Vallès Oriental.
Sota els Governs de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat de Catalunya ha estat conseller de Medi Ambient (1999–2001) i de Política Territorial i Obres Públiques (2001–2003), i portaveu del Govern de la Generalitat (2002–2003).
El president de la Generalitat, Artur Mas, el va nomenar membre del seu primer govern per a dirigir la Conselleria d'Interior, que assumí el 29 de desembre de 2010, fins al 27 de desembre de 2012 quan, després de les
eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, passà a ocupar el Departament d'Empresa i Ocupació.
Contingut de la Viquipèdia sota CC BY-SA 4.0. Arxiu mantingut per Intergrid.