← Tornar a l'auditoria
Ferrara
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
46.804caràcters el 2013
42.493caràcters avui
46passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
L'origen del nom de Ferrara no és clar; de fet, existeix més d'una hipòtesi que l'explica. Alguns han pensat en una derivació bíblica: de Ferrato, fill de Cam i nét de Noè. Altres afirmen que Ferrara fou fundada per un tal Marco que va anar al lloc amb la seva gent; entre aquests hi hauria hagut un troià, Ferrara, que hauria designat amb aquest nom la ciutat que havia començat a construir. Altres apunten una derivació de ferro, metall que es trobaria present o es treballaria a la zona. La hipòtesi amb més força és la que suposa que el nom hagi resultat de "farro", una mena de blat dur, l'aliment més antic dels romans, abundant, sembla, en la zona: "Farraria" és la terra on es conrea el farro. Una herba anomenada "farraria", una espècie de planta aquàtica, en seria un altre possible origen. I finalment, el lloc on es feien les dues fires importants de l'any (diumenge de Rams i el dia de Sant Martí) a les vores del Po s'anomenava " Feriarum Àrea" (plaça pública de les fires), i d'aquí "Ferraria".
L'equip de futbol de la ciutat és l'SPAL, que el 1962 va arribar a la final de la Copa d'Itàlia, perdent contra el SSC Napoli, aleshores equip de la Sèrie B. En el campionat de lliga, fou cinquè en la temporada 1959/1960, després de la Juventus, la Fiorentina, el Milan i l'Inter, la seva millor posició. El 1963 va canviar el vell disseny de les samarretes blaves amb vores blanques i van passar a unes samarretes de ratlles verticals. El 1968 va perdre la màxima categoria, sense que hagi aconseguit tornar-hi. És més, encara va baixar a la Sèrie C. El 1979 va acabar en la Sèrie C1 i en 1984 en la C2. El 1989 va tenir el pitjor resultat de la seva història, quedant en desè lloc de la Sèrie C2.
Mentre que la població d'origen italià ha baixat un 0,5% el 2007, ha augmentat el nombre de residents estrangers, arribant a finals del 2007 a 6.938 persones, suposant un 5,2% del total de residents, dels quals 3.043 eren homes i 3.895 dones. L'augment d'estrangers els anys anteriors ha estat d'un 15% el 2006 i un 13% el 2005. El grup d'immigrants més gran era originari d'Ucraïna (1016), seguit pel de Romania (935) i d'Albània (836). Cal destacar el fort increment dels romanesos el 2007, passant de 417 (2006) a 935 (2007). Els procedents del Marroc són en quarta posició (427). Actualment, un 10% dels naixements tenen com a mínim un pare estranger.
Ferrara, des del segle XIII fou un important centre hebreu, gràcies a la tolerància religiosa dels Este: les sinagogues i un museu jueu són al cor del centre medieval, a la vora de la catedral i el Castello Estense. A partir de 1626, l'estat papal van establir un el gueto tancat en el qual els jueus van estar separats de la resta de la població de Ferrara fins a 1859. Durant la persecució del 1938 per part del govern feixista d'Itàlia, Ferrara esdevé protagonista de les persecucions i ha estat recordat per l'escriptor Giorgio Bassani (Bolonya, 1916 - Roma, 2000) en les novel·les El Jardí dels Finzi-Contini (1962) i Una notte del '43 (1956).
El seu fill Alfons II d'Este va contreure tres matrimonis, primer amb Lucrècia de Mèdici, filla del gran duc Cosme I de Toscana, després amb Bàrbara d'Austria, germana de l'emperador Maximilià I, i finalment amb Margarida Gonzaga, filla del Duc de Màntua. Va situar Ferrara al seu punt més alt, i va ser el mecenes de Torquato Tasso, Guarino Guarini, i Cesare Cremonini, afavorint, com els prínceps de la seva casa sempre havien fet, les arts i ciències.
}}, anomenat per la forma de diamant dels blocs de pedra de la façana. Allotja la Pinacoteca Nazionale amb una gran col·lecció de l'escola de Ferrara, que va aconseguir prominència en l'última meitat del segle XV, amb Cosimo Tura, Francesco del Cossa i Ercole de' Roberti. Mestres del segle XVI de l'Escola de Ferrara són Lorenzo Costa i Dosso Dossi, i els més eminent de tots Girolamo da Carpi i Benvenuto Tisi, anomenat Garofalo.
Palazzo della Ragione, construït en maons d'estil gòtic des de 1315 al 1326. L'actual palau prové d'una reconstrucció posterior a la Segona Guerra Mundial, com a resultat d'un incendi que va destruir una part del palau. L'edifici actual, construït entre importants controvèrsies, no fa justícia a la bellesa de l'edifici original, resultant per alguns una còpia introduïda en un context no apte.
En aquesta zona són d'importància fonamental els treballs realitzats per Borso, Hèrcules i Alfons d'Este; també els crèdits pontificis, entre els quals els de Gregori XIII, de Climent VIII, de Innocenci X i de Benet XIII. Tots ells són reconeguts com a guardians del territori que ha d'afrontar una sèrie de fenòmens físics i geològics que durien el territori de Ferrara sota el nivell del mar.
Des del 1996, el festival musical "Ferrara Sota les Estrelles" s'ha convertit en una de les manifestacions artístiques més importants d'Itàlia. Els concerts s'han celebrat en la plaça del Castello Estense, en ple centre històric de ciutat. El festival, que es fa a l'estiu entre els mesos de juny i juliol, ha acollit el 2008, entre altres, a Caetano Veloso, Giovanni Allevi i The Raconteurs.
Ferrara acull tots els anys, la darrera setmana d'agost, el Festival més gran de música de carrer, el Festival Ferrara Buskers, ideat per Stefano Buttons i que funciona des de 1987: 200.000 m2 d'un escenari medieval i del Renaixement meravellós, disponible per dotzenes de músics de carrer que vénen de qualsevol part del món, segons diu la propaganda promocional d'aquest espectacle.
En el segle XVIII patiria diverses ocupacions: entre 1700 i 1725 per les tropes de l'imperi austríac, i el 1796 per Napoleó, que la va incorporar a la República Cisalpina (1797), dita després República Italiana (1802). El 1815 la Restauració Francesa la retorna als estats pontificis. Més tard (1860), després d'un plebiscit, es annexada al Regne d'Itàlia.
L'agricultura de Ferrara resulta ser avui un dels sectors més importants de l'economia provincial: la base ocupacional de la Província de Ferrara arriba al 8.3%, i és l'índex més elevat de tot el nord-est d'Itàlia amb 8.763 indústries actives en el camp i 180 .000 hectàrees de superfície agrària total.
A Ferrara, en el Parc de Ciutat Georgio Bassani, cada setembre, es fa el més gran Festival de globus mongolfier d'Itàlia i un dels més importants a Europa (Festival de Globus de Ferrara), que s'ha convertit en un esdeveniment gegantí: El 2006, en quatre dies 150.000 persones van envair la ciutat.
El Palazzo Municipale, començat el 1245 va ser la residència de la família Este fins al segle XVI. L'entrada principal es fa per la Volto del Cavallo, davant per davant de la catedral, i està flanquejada per dos escultures, còpies de les originals del segle XV. Fou reconstruït en el segle XVIII.
}} en el centre de la ciutat, un edifici quadrat de maons envoltat per un fossat ple d'aigua, amb quatre torres defensives amb pavellons. Es va construir a partir del 1385 a partir d'una revolta que va convèncer Nicolau II d'Este de la necessitat d'erigir defenses per ell i la seva família.
L'índex de natalitat actual de Ferrara és de 7,02 naixements per 1.000 habitants. La mitjana italiana és de 9,45 naixements. Ferrara es coneguda per ser la ciutat de més de 100.000 habitants més envellida d'Itàlia, així com la que té un índex de natalitat més baix.
Tant Alfons com els seus succesors, Hèrcules II d'Este i Alfons II d'Este van continuar engrandint Ferrara durant el seus regnats, embellint la ciutat amb nous palaus i jardins i afavorint, com els prínceps de la seva casa sempre havien fet, les arts i ciències.
Notable és l'àrea que abasta el Pol químic de Ferrara, amb empreses com LyondellBasell, Polímeri Europa, Syndial o BT Itàlia; Ferrara ha estat objectiu d'activitats industrials. Un 34.8 % d'ocupació en la indústria amb un total de 54.000 persones ocupades.
Entre 2002 i 2007, la població de Ferrara va créixer un 2,28 per cent, mentre que a Itàlia augmentava un 3,85 per cent. Els creixements dels darrers anys han estat realment minsos (+0,4% el 2005, +0,6% el 2006 i de +0,3% el 2007).
Entre els millors palaus es troba el Palazzo dei Diamanti 44° 50′ 31.78″ N, 11° 37′ 16.06″ E / 44.8421611°N,11.6211278°E / 44.8421611; 11.6211278{{#coordinates:44 | 50 | 31,78 | N | 11 | 37 | 16,06 | E | type:landmark | |name=
També el sector de la pesca té una importància econòmica fonamental si es pensa que el 55% dels 3.000 treballadors del sector d'Emília-Romanya es concentra a la província de Ferrara amb un total d'1.135 empreses actives.
L'edifici més destacat de la ciutat és el Castello Estense 40° 50′ 15″ N, 11° 37′ 10″ E / 40.83750°N,11.61944°E / 40.83750; 11.61944{{#coordinates:40 | 50 | 15 | N | 11 | 37 | 10 | E | type:landmark | |name=
El nét d'Azzo VI, Opizzo II d'Este (1264-1293), va ser proclamat senyor vitalici de Ferrara (1264) i va marcar la fi del període comunal a Ferrara i l'inici de la senyoria, que perdurà fins al segle XVII.
Una gran via travessa la comune de Ferrara, i és la que uneix el nord (Venècia) amb el sud (Roma), l'Autopista A13 de Pàdua a Bolonya, amb dues entrades i sortides a la ciutat: Ferrara Nord i Ferrara Sud.
La ciutat conserva l'urbanisme del segle XIV i encara té el centre històric completament envoltat de la muralla medieval, i el centre de la ciutat ha estat catalogat Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Els menors de 18 anys són un 12,28 per cent. La població de pensionistes arriba al 26,41 per cent. La mitjana italiana és d'un 18,06 per cent (menors 18) i un 19,94 per cent (pensionistes).
El segon aeròdom és a Poggio Renatico, la seu de la base militar més important d'Itàlia, el COFA, Comitato Operativo Forze Aeree , i del CAOC-5, Combined Air Operation Center 5 , de la OTAN
El Monestir del Corpus Domini conté les tombes dels Este, incloent-hi Alfons I, Alfons II, Hèrcules I d'Este, Hèrcules II d'Este, així com Lucrècia Borja, Elionor de Nàpols, entre altres.
A finals del 2007, hi havia 133.591 persones que residien a Ferrara, 62.417 homes (un 46,8%) i 71.174 dones (un 53,2), suposant un lleuger creixement respecte al 2006 (133.214). %),
En el món literari, des de 1965, es lliura el Premio Letterario Estense a finals de setembre, per articles apareguts en la premsa periòdica o retransmesos per ràdio o televisió.
Les últimes eleccions municipals van tenir lloc el 21 i 22 de juny de 2009, amb l’elecció de Tiziano Tagliani (Partit Democràtic) com a síndaco (batlle) de la ciutat de Ferrara.
La "Università degli Studi di Ferrara" és una de les quatre universitats a Emília-Romanya, ocupant el 6è lloc el 2009 entre les millors segons la classificació de Sole24Ore.
La Certosa di Ferrara. Construida per Borso d'Este el 1461 fou transformat en un monumental cementiri cap el 1800 i conserva importants escultures.
L'església de "San Michele del Gesú", construïda pels jesuïtes el 1570 per l'arquitecte Alberto Schiatti té un austera façana de maons.
Palazzo Massari. Allotja la Galleria d'Arte Moderna e Contemporanea, Amb obres de Mario Sironi, Aroldo Bonzagni i Achille Funi
Entre els anys 1624 i 1627 cinc portes van tancar el sector jueu de la ciutat: naixia el gueto, que romandria fins el 1859.
A principis del segle XIX, però, la ciutat va viure una represa econòmica gràcies a l'empenta de l'activitat agrícola.
Igualment, el port és punt de sortida i arribada de mercaderies en vaixell per la ruta Ferrara- Porto Garibaldi.
Per vols comercials, Ferrara no disposa d'aeroport, els més propers és a Bolonya (45 km).
Museu Giovanni Boldini. Dedicat als pintors de Ferrara que van viure entre 1842 i 1931.
En el vessant esportiu, cal destacar que cada any es corre a Ferrara la mitja Marató.
L'edat mitjana dels ferraresos és de 49 anys, essent la mitjana italiana de 42 anys.
Dins la muralla. Giorgio Bassani. Barcelona Edicions 62. 1989.ISBN 84-297-2904-6
A continuació es detalla el nombre d'habitants per circoscrizioni (2007):
Girolamo Savonarola (21 de setembre 1452 - Florència, 23 de maig de 1498.
Girolamo Frescobaldi (9 de setembre de 1583 – Roma, 1 de març de 1643),