← Tornar a l'auditoria
Joan el Caçador
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
5.770caràcters el 2013
8.627caràcters avui
16passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
Joan I el Caçador, dit també «el Descurat» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes. Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-87). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 46 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
L'emmirallament per les corts europees i, molt especialment per la cort de França, fou una constant abans i després del seu regnat. Això el va portar a cercar els llaços matrimonials amb els Valois. S'havia de casar amb la princesa Joana de França (1351-1371), filla de Felip VI de França, però aquesta va morir a Béziers quan anava de camí cap a Barcelona a casar-se.Plantilla:Sfn
El 1387 s'alià amb el Regne de Castella i el Regne de França, i el 1388 signà un tractat amb el Regne de Navarra. Així mateix es reconcilià amb els Anjou, prometent la seva filla Violant amb Lluís II de Nàpols. El 1390 signà les paus amb Gènova
En morir aquesta, es casà a Montpeller el 1380 amb Violant de Bar, neboda de Carles V de França. Com a regal de noces li va regalar l'aljama de Girona. Amb Violant de Barc va tenir:
A 2 de juliol del 1388: Sig+num Johannis, Dey gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Johannes
Fou el primer fill del rei Pere III el Cerimoniós, casat amb la seva cosina segona Elionor de Sicília. El seu germà fou el futur rei Martí I l'Humà, nascut l'any 1356.
Prengué partit en el Cisma d'Occident a favor del Papa d'Avinyó Climent VII, trencant la posició d'indiferència que havia adoptat el seu pare.Plantilla:Sfn
El març de 1373 es casà per poders i a l'abril a la catedral de Barcelona amb Mata d'Armanyac, filla del comte d'Armanyac, Joan I, amb la qual tingué:
Joan I morí sobtadament tot caçant a Foixà el 19 de maig de 1396. En no tenir descendència masculina, fou succeït pel seu germà Martí l'Humà.
la infanta Joana d'Aragó (1375-1407), casada el 1392 amb Mateu I de Foix, Comte de Foix.
Instituí el Consistori de Barcelona, o Jocs Florals, a imitació del de Tolosa el 1393.
l'infant Jaume d'Aragó (1382-1388), nomenat Duc de Girona i Comte de Cervera el 1387
la infanta Violant d'Aragó (1384-1442), casada el 1400 amb Lluís II de Nàpols
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
l'infant Ferran d'Aragó (1389), Duc de Girona i Comte de Cervera
l'infant Pere d'Aragó (1394), Duc de Girona i Comte de Cervera