← Tornar a l'auditoria
KDE
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
18.338caràcters el 2013
4.475caràcters avui
53passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
Alguns altres escriptoris lliure, com GNOME, Xfce, EDE...) usen les seves biblioteques de llicència LGPL. La LGPL permet fer aplicacions privatives que funcionen amb les biblioteques llicenciades amb LGPL però amb algunes restriccions: la Secció 6 de LGPL v2.1 prohibeix unir el programari amb una llicència que restringeix l'ús de l'enginyeria inversa i la modificació del treball per part de l'usuari. La llicència comercial Qt (de pagament) no porta cap restricció. Des del Desembre del 2005 una llicència de Qt per fer programari privatiu val entre 1420 i 2630 euros per programador. Les actualitzacions durant un any estan incloses, després d'aquest temps la llicència s'ha de renovar (entre 500 i 1000 euros l'any) per beneficiar-se de les actualitzacions de programari amb la llicència comercial.
KDE es va iniciar el 1996 per Matthias Ettrich, el qual era un estudiant de la Universitat de Tübingen. En el mateix moment, va tenir diversos problemes amb alguns aspectes de l'escriptori de Unix, explicats a aquesta entrada de un grup de notícies, el problema era que no hi havia algunes aplicacions que buscava o no li funcionaven com ell volia. Va proposar la formació de no només un conjunt d'aplicacions, sinó preferiblement un escriptori on els usuaris poguessin veure coses que es veiessin i funcionessin robustament. També volia crear un entorn fàcil d'usar. Un problema de les aplicacions que disposava era que la seva xicota no les podia usar. Tot això li va despertar molt d'interès, i el projecte KDE va néixer.
KDE pretén crear aplicacions fàcils d'usar sense sacrificar característiques. La web d'usabilitat de KDE diu: "Treballant amb l'existent objectiu del sistema, els esforços amb la usabilitat pretenen crear implementacions d'aquest disseny fàcil d'usar, ràpid d'aprendre, més consistent i òbviament més còmode per l'audiència" [2] Per millorar la interfície d'usuari, s'ha reduït la complexitat visual a les versions 3.2 i 3.5. El projecte que promet més és el d'acabar la feina amb el Open Usability Project. Un dels punts més importants de la sèrie KDE 4 és el d'identificar les àrees menys usabels de les anteriors versions i arreglar-les. De fet KDE 4.0 integra una nova interfície d'usuari.
Alguns programadors diuen que pagar per una llicència treu molt incentiu econòmic per escriure codi privatiu mitjançant les Qt. Tot i així no és necessari usar les Qt o les biblioteques KDE per escriure programari que s'integri correctament amb l'escriptori de KDE. El programari que usa una altre eina i segueix els estàndards de la freedesktop o usa les eines de KDE com kprint i kdialog es pot integrar amb l'escriptori de KDE (kprint i kdialog usen Qt i estan sota llicència GPL), tot i així no quedarà tan bé com si usés les Qt. Addicionalment, els esforços d'integració es discuteixen a la iniciativa Portland Free Desktop [1], i està planejat pel KDE 4.
Matthias va triar usar les biblioteques Qt pel seu projecte. Altres programadors van començar a desenvolupar aplicacions mitjançant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar diverses aplicacions molt complexes. En aquest moment, les biblioteques Qt no usaven una llicència lliure i els membres del projectes GNU es van queixar pel fet d'usar biblioteques privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaçament lliure de les biblioteques Qt i l'escriptori Gnome per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure.
El poc usual nom "3.0.5a" es va usar per un problema amb els números de versió. El treball amb KDE 3.1 havia començant i el coordinador de llançaments havia usat números de versió com 3.0.5 i 3.0.6 internament en el repositori CVS per marcar l'estat del codi pel vinent 3.1. Després del 3.0.3, un número important d'inesperades correccions d'errades es va fer necessari, entrant així en conflicte, perquè el 3.0.6 ja s'usava. Els actuals cicles de llançament fiquen noms com 3.1.95 a les versions d'abans del llançament per evitar conflictes.
La majoria d'aplicacions KDE tenen una K al nom, majoritàriament la primera lletra i amb majúscules, tot i que hi han varies excepcions com kynaptic, on la seva K no és majúscula o Gwenview, el qual no té cap K. La majoria d'aplicacions KDE agafen la seva K perquè el lletreig d'una paraula comença amb C o Q, per exemple Konsole o Kuickshow. A més, algunes paraules afegeixen una K en una paraula d'ús comú, com per exemple KOffice. S'ha d'indicar que la majoria de noms d'aplicació existeixen en alemany, com per exemple Konsole.
El KDE (K Desktop Environment) és un entorn d'escriptori i una plataforma de desenvolupament creat mitjançant les biblioteques Qt de Trolltech el qual disposa d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estàndard desenvolupar les tasques diàries en un ordinador. Aquestes aplicacions estan dividides per categories segons el tipus de funció que desenvolupen. Actualment tots els components pertanyents als entorns gràfics s'agrupen sota el nom de 'KDE Plasma Workspaces', mentre que KDE és pròpiament el nom del projecte.
La majoria d'aplicacions KDE tenen una K al nom, majoritàriament la primera lletra i en majúscules, tot i que hi ha diverses excepcions com kynaptic, on la seva K no és majúscula o Gwenview, el qual no té cap K. La majoria d'aplicacions KDE agafen la seva K perquè el lletreig d'una paraula comença amb C o Q, per exemple Konsole o Kuickshow. A més, algunes paraules afegeixen una K en una paraula d'ús comú, com per exemple KOffice. La majoria de noms d'aplicació existeixen en alemany, com per exemple Konsole.
Actualment les biblioteques Qt estan disponibles sota llicència GNU GPL i llicència QPL (una llicència que s'ha de comprar per tal de poder fer programari privatiu mitjançant les Qt. Considerant les actuals llicències, els programes que usen les Qt s'han de llançar amb una llicència lliure (GPL o una altra llicència permesa per la QPL, com BSD o LGPL, per exemple). Després de què Trolltech llancés les Qt amb llicència GPL, les discussions sobre llicències amb la Free Software Foundation es van acabar.
Els canvis que necessiten recompilacions o portar aplicacions mai hi són quan no és una versió major; això manté una API estable pels desenvolupadors de KDE. Els canvis entre les versions KDE 1 i KDE 2 van ser molt importants, mentre que els canvis de l'API entre KDE 2 i KDE 3 eren força menors, significant això que les aplicacions podien ser fàcilment portades a la nova arquitectura. Actualment la majoria de llançaments majors de KDE segueixen el cicle de llançament de les Qt.
Com molts altres projectes lliures, KDE està sent desenvolupat per voluntaris, tot i així diverses companyies com Novell, Trolltech i Mandriva contracten programadors per treballar en el projecte. Però en aquest gran projecte no només hi ha programadors, sinó que hi ha traductors, dissenyadors, empaquetadors... i molta gent més. Per tant, l'organització es fa bastant complexa i els problemes i decisions es discuteixen en varies llistes de correu.
Tan aviat com un llançament major està llest i anunciat el treball pel pròxim llançament major comença. Un llançament major necessita diversos mesos per acabar i les errades que es corregeixen durant aquest temps s'incorporen a la branca estable, significant això que aquests pegats s'incorporen a l'últim llançament estable.
També hi ha un mòdul de subversion anomenat KDE Extragear (utilitats, Internet, multimèdia... aplicacions), el qual és usat per aplicacions que són part del projecte KDE però no depenen del cicle de llançaments; K3b, Amarok i molts altres programes són part d'aquest mòdul. Podeu veure més informació a el web d'Extragear.
KDE també pretén fer les tasques difícils fàcils, com per exemple afegir impressores, usar característiques de les Wireless o instal·lar noves fonts i decoracions. Webs com LinuxPrinting o KDE-Look donen suport a KDE per afegir dispositius o personalitzar l'escriptori.
Un llançament menor de KDE té tres números de versions, per exemple KDE 1.1.1, i els programadors se centren en arreglar errades que s'han detectat, petits detalls i millores en la usabilitat, no se solen afegir noves característiques en els llançaments menors.
La interfície de KDE s'ha criticat per ser molt complexa i tenir moltes opcions. Tot i així un estudi de usabilitat [3] demostra que els usuaris es van familiaritzar molt ràpidament amb KDE, i van fer les tasques proposades tant ràpid com amb Windows XP.
Actualment una gran part de les biblioteques de KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows degut al projecte KDElibs/win32. El fet d'incorporar altres aplicacions KDE s'està discutint.
Degut a la mida de KDE, aquest es divideix en diverses categories de paquets per simplificar la instal·lació. Aquest és un esquema de referència; els empaquetadors són lliures d'usar els seus propis paquets pel KDE.
Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les aplicacions del mateix. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el català.
Funciona en la majoria de sistemes Unix i semblants, com Linux, BSD, AIX, Unixware, OpenServer i Solaris. També s'ha portat a Mac OS X usant la capa X11 i a Microsoft Windows usant Cygwin.
Originalment la "K" de KDE significava "Kool" (ja que la "C" de "cool" ja s'usava per l'acrònim de Common Desktop Environment), però va ser canviat per significar simplement una "K".
Actualment KDE i GNOME participen al projecte Freedesktop.org en un intent d'estandarditzar l'escriptori de Unix, tot i així hi ha una intensa competició amistosa entre ells dos.
KConfigXT - agafa un fitxer XML i produeix codi font per modificar les opcions de configuració, incloent classes per unir el resultat del codi amb els diàlegs de configuració
La mascota del projecte és un drac verd anomenat Konqi. El Konqi el trobem a diverses aplicacions, per exemple en el diàleg Quant a... del menú d'ajuda de les aplicacions.
Mentre el desenvolupament de KDE 2.x es va aturar, importants correccions d'errades de seguretat es van importar al KDE 2.0, ja que molta gent encara l'usava.
kdepim - Aplicacions usades per organitzar el teu temps, contactes, etc. Conté una agenda, un administrador de contactes, un client de correu, etc.
L'actual llançament major és el 4.8, el qual va arribar el 25 de gener del 2012, està basat amb Qt 4.8 i té canvis significatius a l'escriptori.
kdemultimedia - Conjunt d'aplicacions relacionades amb el multimèdia com ara reproductors de àudio/vídeo, control de so i extractors d'àudio
kdegraphics - Aplicacions relacionades amb les imatges. Conté visualitzadors d'imatges, aplicacions de retoc fotogràfic, modeladors, etc.
Hi han hagut 20 llançaments majors: 1.0, 1.1, 2.0, 2.1, 2.2, 3.0, 3.1, 3.2, 3.3, 3.4, 3.5, 4.0, 4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 4.5, 4.6, 4.7 i 4.8.
Tots els llançaments de KDE en una mateixa versió major (KDE 1, KDE 2, KDE 3 i KDE 4) són binaris i tenen compatibilitat de codi.
kdenetwork - Conjunt d'aplicacions relacionades amb Internet. Conté clients de IM, clients de IRC, gestors de descàrregues, etc.
A continuació es mostra una llista (en forma de taula) de distribucions que inclouen l'entorn d'escriptori KDE por omissió.
Aquest és l'escriptori per defecte de distribucions com Chakra Linux, Kubuntu, Mandriva, MEPIS, PCLinuxOS o SuSE.
Un llançament menor es basa amb la branca Subversion de l'últim llançament i no afecta a la branca principal.
kdeutils - Utilitats de sistema. Conté un descompressor, una calculadora, un gestor de notes emergents, etc.
Això significa que tots els programes programats pel KDE 4.0.x funcionaran amb tots els llançaments de KDE.
XMLGUI -permet definir elements de la interfície gràfica com menús i barres d'eines mitjançant fitxers XML
15 de desembre 1999: KDE 1.89 també conegut com a Krash (llançament inestable per desenvolupadors)
kdeartwork - Treball de disseny addicional (estil de menús, salvapantalles, fons de pantalla...)
Gracies a Qt 4, hi ha disponible per les plataformes Unix, Mac i Windows, suport nadiu de KDE.
KDE 3.2 llançant ----------------------------> KDE 3.3 (també anomenat branca principal)
Kiosk - per desactivar característiques dins de KDE per crear un entorn més controlat
kdeadmin - Eines d'administració, integrades per administrar sistemes UNIX.
Un llançament major de KDE té dos números de versió, per exemple KDE 1.1.
----------------------------> Branca KDE 3.2 (esdevé un llançament menor)
kdeaddons - Afegits per ampliar les possibilitats de les aplicacions KDE
kdewebdev - Conjunt d'aplicacions encarades a la construcció d'una web
KPart - s'usa per integrar diversos components dins de l'escriptori
Aquí sota s'inclou una llista d'aplicacions del KDE per categories.
Només una versió major de KDE incorporarà noves característiques.
DCOP, actualment D-BUS - sistema de comunicació entre processos