← Tornar a l'auditoria
Khivà
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
14.751caràcters el 2013
12.528caràcters avui
10passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
La dinastia va governar sobre extensos territoris que anaven fins al límit nord del Khurasan i els rius orientals del la mar Càspia, regions anomenades "Costat de la muntanya" per oposició a les terres planes de la vall de l'Amu Darya (Costat de l'aigua). Durant dos anys (1538-1540) fou ocupada per l'emir uzbek de Bukharà Ubayd Allah ben Mahmud, però no s'hi va poder sostenir; el 1593 Abd Allah ben Iskandar de Bukharà va tornar a ocupar el país (1593-1598) i altre cop en fou expulsat. Fins i tot Khiva van arribar a fer alguna incursió contra Bukharà (Muhammad Anusha Khan el 1665). El khanat estava format per dominis feudals o beyliks, units entre ells per lligams molt fluixos. Els seus senyors eren els hakim que reconeixien la sobirania personal del khan de Khiva. La unitat del khanat depenia doncs de la potència personal del khan. El sobirà més important fou Abu l-Ghazi I Bahadur Khan (1644-1663) que va redactar la Shedjere-yi Terakime (Història dels mongols) en turc txagatai (turc oriental) i la Shadjarat al-Atrak (Història dels Shaybanides) també en txagatai, que va acabar el seu fill Anusha. El mateix khan diu que escrivia personalment l'obra perquè cap dels seus súbdits tenia prou instrucció per fer-ho. El Khan Anusha va conquerir Mashad vers 1680 i llavors va agafar el títol de shah.
La primera expedició russa la van fer els cossacs del Ural que van arribar fins a la nova Urgendj. La descoberta d'or a les ribes de l'Oxus durant el regnat de Pere el Gran de Rússia va motivar una expedició armada a la regió, comandada pel príncep Aleksandr Békovitx, que consistia en 4.000 homes (1717). El khan va rebre els homes i els va oferir un campament com a mostra de bona voluntat, però en realitat els havia parat una emboscada i els va massacrar tots excepte deu, que van poder tornar per donar la notícia al tsar. Pere I, molt endeutat després de les guerres amb l'imperi Otomà i Suècia, no va reaccionar. En canvi el 1740 Nadir Shah va ocupar temporalment Khivà i Bukharà. A Khivà va instal·lar al tron a Tagir que no va conservar gaire el poder una vegada es va retirar Nadir (fou enderrocat el 1742).
Fou el 1873, després de la conquesta russa de les ciutats veïnes de Taixkent i Samarcanda, quan el general Konstantin Kaufmann va sortir d'Oremburg, i amb el suport de Krasnovodsk a la part oriental de la mar Càspia, i Perovski en el curs inferior del Sir Darya i a Taixkent, van avançar simultàniament cap a Khivà amb 13.000 soldats d'infanteria i de cavalleria. La ciutat va caure el 28 de maig de 1873, i tot i que Rússia ara controlava la ciutat, nominalment va permetre que romangués com una nació vassalla semi independent, sota la forma del protectorat, cedint a Rússia tots els territoris a la dreta de l'Amu Darya i pagant una forta indemnització.
El 17 d'octubre de 1923 la República Popular de Coràsmia o Khivà es va transformar en República Socialista Soviètica de Coràsmia, i a la constitució aprovada el dia 23 d'octubre va establir la seva nova bandera, vermella i amb un estel vermell de vores grogues prop del cantó, i a sota, en lletres petites, la frase: "proletaris de tots els països, uniu-vos!", i sota d'això el nom de la República en caràcters mes grans. La república es va dissoldre el 1924 per integrar-se a les noves repúbliques ètniques soviètiques de l'Àsia Central. Una part del país va passar al Turkmenistan i la resta al Uzbekistan.
El 1847 els russos van establir la fortalesa de Kazalinsk a la desembocadura del Sir Darya que va servir de base per atacar els khanats de Khokand i Taixkent però al mateix temps era una amenaça al flanc de Khivà. En aquesta època el khanat era força pròsper segons la relació del enviat persa Rida Kuli Khan el 1851 encarregat de negociar l'alliberament dels perses capturats pels turcmans a Mazanderan i Khurasan que eren venuts als mercats d'esclaus de Khivà però patia les incursions dels turcmans i romania en guerra amb Bukharà.
A la segona part del regnat de Arab Muhammad (1602-1623) la capital es va traslladar a Khiva. Una nova Urgendj fou construïda a 30 km de Khivà; l'antiga capital Kath havia quedat totalment despoblada i el khan Muhammad Anusha (1663-1674) en va construir una de nova a la riba esquerra de l'Amu Darya, més avall de la nova Urgendj. Amb el temps la capital va donar el seu nom al territori (Khanat de Khivà).
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un khanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924. És la capital de l'actual regió uzbeka de Khorazm, hereva de l'antiga Coràsmia. Té 55.500 habitants (estimació del 2005).
Progressivament al segle XVIII els khan arabshahides gengiskhànides van perdre el poder efectiu en favor del inak, el membre més antic i el general de la tribu turca dels qongrat (kongrat), i que va restar hereditari en una família. A partir del 1764 els khans ja només tenien poder dins del palau i el inak va agafar tot el poder excepte el títol (que finalment també van agafar el 1804).
La dinastia local uzbeka anomenada Arabshadida o dels Arabshadides derivada de Djoci el fill gran de Genguis Khan. es va fer amb el poder el 1511. Amb aquesta dinastia la capital es va establir a Khivà que des de la destrucció de Urgendj havia esdevingut la ciutat principal, antigament anomenada Khiwak i ja esmentada pels geògrafs àrabs al segle X com a lloc de certa rellevància.
El 1804 a la mort de l'inak Avaz Biy, (fill i successor de Muhammed Amin Inak), el seu fill Iltazar va agafar el títol de khan. Muhammad Rahim va fer la guerra a Bukharà que va continuar el seu fill Allah Kuli. En aquest temps va assolir la màxima grandària anant de la mar d'Aral i la desembocadura del Sir Darya fins al sud de Merv.