← Tornar a l'auditoria
La Selva del Camp
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
10.269caràcters el 2013
13.900caràcters avui
12passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
A la donació dels Montgons de 1149 la Silva Constantina apareix com a límit. La carta de població es de 13 de maig de 1164 i fou concedida per l'arquebisbe Hug de Cervelló, amb subjecció a la justícia i senyoria de l'església de Tarragona. El 1169 apareix com a senyor el paborde Ramon de Bages, i encara que a un document de 1174 s'esmenta com a senyoria de l'església tarragonina, una butlla de 1194 confirma la senyoria del paborde. Al segle XIII es va traspassar el clos morat i es va forma el raval de Vilanova. El 1215 es documenten molins de blat, entre ells el de Mas de Moixó del que encara es veuen les restes. El 1218 els vilatans van deixar els diners al paborde per comprar l'Albiol, on els vilatans van obtenir drets i empriu. El 1237 el paborde Ferrer Pallarès va garantir que només els vilatans podrien pasturar els ramats en el terme selvatà.
El juliol de 1313 el cavaller selvatà Ramon de Vilanova i el senyor del Morell van estoquejar al batlle del paborde, el que va portar a una lluita entre aquest (Guerau de Rocabertí des del 1324) i l'arquebisbe Joan d'Aragó, que casi be va portar a una guerra civil a Catalunya, però el 1334 va morir l'infant Joan i el 1336 el tribunal de La Rota va fallar en favor del paborde, i el conflicte es va acabar. El 1327 els veïns de la part alta i els de la baixa es van enfrontar per l'aigua de la sèquia, fins que el paborde Guerau de Rocabertí va imposar la concòrdia el juliol de 1337. El 1344 la Selva va acollir al arquebisbe Sancho López de Ayerbe foragitat pels reusencs, però finalment el paborde el va expulsar cap a l'Albiol.
La Selva del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp situat entre la plana del Camp i els primers contraforts de la serra de la Mussara. El terme limita amb l'Albiol al nord, l'Aleixar a l'oest, Almoster al sud-oest, Reus al sud, Vilallonga del Camp al sud-est i Alcover a l'est. El terme està creuat per la Riera de la Selva, afluent del Francolí. La seva altura màxima es el Puig d'en Cama de 712 metres. Està unida per carretera a Almoster i a Reus i Alcover. Té estació de tren. És un terme agrícola amb l'avellana com a principal producte, seguit de la vinya, l'olivera, les verdures, el sembrat, els ametllers i els fruiters.
Hi ha l'escola bressol "Anna Frank" i l'escola bressol "Poniol", aquesta darrera a la nova zona educativa de la Rasa. Ambdues són de titularitat municipal. També hi ha una escola bressol a l'escola "Sant Rafael". L'Educació Infantil (de 3 a 6 anys) i a l'Educació Primària (de 6 a 12 anys) s'imparteix en dues escoles públiques, l'Abel Ferrater i la Gil Cristià. i la concertada Sant Rafael L'Educació Secundària Obligatòria (de 12 a 16 anys) i el Batxillerat es cursen a l'Institut Joan Puig i Ferreter. També es poden fer estudis fins a grau mig de música a l'Escola de Música Municipal.
El 1280 o 1282 els pobles del Camp es van reunir a la Selva per lluitar contra el veguer reial Bernat Bolla; el castell reial a Tarragona fou atacat i saquejat així com les cases i bens del veguer. Això va portar dures represàlies del rei al poble de la Selva, pero tot i així el 1285 es va tornar a enfrontar als oficials del rei pel cobrament dels impostos.
El 1809 es va instal·lar a la vila un hospital militar. El febrer de 1811 el poble, sota instigació del pare Coris, es declarà pel marquès de Campoverde. La pabordia fou dissolta el 1823 i l'arquebisbe n'assumí el domini directe; el procurador de l'arquebisbe va prendre possessió de la vila com a senyor jurisdiccional.
El segle XIX la població va oscil·lar entre tres mil i quatre mil habitants, fins el màxim de 3.894 el 1860 quan va iniciar la davallada que la va portar a menys de 3000 el 1897 (2941 el 1900).
Fragments de dues escultures romanes s'han trobat a les partides dels Vilars, una a la font de l'Abello i l'altra al Mas Bertran. Recentment s'han fet troballes al Barranc de Sales.
El poble està construït a la dreta de la Riera i al peu del turó de Sant Pere del Puig (246 metres).
Mas de Prats (al sud del poble) seu d'una senyoria fundada al segle XIV per Eimeric de Prats.
Mas de Serra, que es la resta de l'antic terme de la Font de l'Astor.
Església parroquial de Sant Andreu (construida entre 1562 i 1686).