← Tornar a l'auditoria
Les Useres
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
6.598caràcters el 2013
7.378caràcters avui
18passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
Té un origen iber, com així ho proven els diversos útils i ceràmica oposats en la Vila Vella. El domini musulmà va marcar una profunda petjada en aquestes terres iniciant l'extracció del mineral de ferro a les Ferreríes i implantant el sistema de reg. Va ser Ximeno II d'Urrea qui va conquistar per a la cristiandat aquestes terres, concedint-li Jaume I el senyoriu de l'Alcalatén en 1233. Una llarga història de dominis du a Les Useres a estar sota la jurisdicció del Bisbat de Tortosa, dels Comtes d'Aranda o de la Corona, al llarg de la seua història. Curiosa és la influència italiana en el municipi que gràcies als comerciants de la llana es va plasmar al llarg dels segles XVI i XVII en la advocació dels patrons, Sant Felip Neri, ermites de Santa Waldesca i Verge del Loreto i fins i tot alguns cognoms. En el 1839, en les guerres carlistes, el general O’Donell va guanyar la decisiva batalla de Les Useres sobre Cabrera, el tigre del Maestrat, que li va valer el títol de Comte de Llucena.
El 28 d'agost de 2007, unes obres il·legals sobre una torre elèctrica causen un greu incendi que -ajudat amb un fort vent de ponent i les conseqüents altes temperatures- s'estén ràpidament per tot el terme afectant fins i tot als termes d'Atzeneta, Costur, Llucena, Figueroles i l'Alcora. Tres dies de foc van deixar un total de 5.500 hectàries carbonitzades a la comarca de l'Alcalatén.
Font de Més Amunt. Molt propera al poble, i amb un ampli cabal que abasteix a la població, rega les hortes i va servir en el passat de força motriu per als molins fariners com el de Molí de la Vila o Molí de Mariano. És també un lloc d'esbarjo amb torradors, taules i seients i gronxadors. Es pot accedir des d'un passeig directe des del nucli urbà, amb vistes del poble.
Altres fonts són la Font de la Ponsa, de les Murtes, Font de la Presola i Font de la Cova que configuren un recorregut per a realitzar activitats a l'aire lliure, aprofitant una gran xarxa de camins i senderes que posseïx el municipi, i que connecten amb les masies disseminades, destacant els nuclis dels Hostals, Pou En Calvo, Mas Blanch o Crevades.
L'activitat econòmica està basada en l'agricultura, la qual se centra en el cultiu de la vinya i la producció de vi en el celler vinícola de Les Useres i cultiu d'ametllers, oliveres, garroferes i cereals, blat i ordi sobretot. La ramaderia és la força econòmica amb més auge en l'actualitat, especialment en granges d'aus i porcs.
Ermita del Crist. La influència italiana sobre el poble es pot constatar, sobretot a nivell religiós. L'ermita del Crist la va construir un tal Pablo Fabro. I possiblement d'aquesta època és també la de Santa Waldesca i l'antiga de Loreto, que amb Sant Felip de Neri, tots ells italians, són patrons del poble.
Processó al Piló de la Creu. Se celebra el cap de setmana següent al de la Peregrinació a Sant Joan, amb una estructura semblant a la dels peregrins però amb la participació només de dones i nens. És tradicional el repartiment de la fogasseta i els Orelletes de Mel i el berenar en la Font de la Presola.
Sant Antoni. El 17 de gener, amb la típica matxà, l’arrastrà dels panderos, encès de fogueres i repartiment de rotllos. Té a Les Useres la seua continuació el cap de setmana següent en les masies dels Crevades amb la celebració de Sant Antoni dels Hostals i les seues típiques carreres de cavalls.
Església de la Transfiguració del Senyor. S'alça sobre les restes del castell que hi havia i que ha desaparegut completament igual que les muralles. Església renaixentista de principis del segle XVII, amb pervivència de elements gòtics en les voltes.
Les Useres és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. El municipi limita amb els següents municipis: Atzeneta del Maestrat, Costur, Culla, Figueroles, Llucena, la Serra d'en Galceran, Vall d'Alba i Vilafamés.
Situat entre barrancs i muntanyes de la Serra de la Creu, Les Useres, amb la població dispersa per les masies, compta amb els llogarets de Les Crevades, Mas Blanch, Pou d'En Calvo i Picando.
Formava part de la Tinença de l'Alcalatén i del senyoriu de Les Useres, pertanyent successivament als Urrea, en la qual època era conegut com Masies d'Urrea, i als comtes d'Aranda.
El nivell més baix està en el Formany i els Molineres a 200 metres, al costat de la Rambla de la Vídua, i el més alt en la Penyarroja, a gairebé 800 m.
MONFERRER I MONFORT,ÀLVAR; Cant dels Pelegrins de les Useres Vol.10 Fonoteca de Materials del Institut Valencià de la Música (Generalitat Valenciana).
Festes patronals. Se celebren en la primera setmana d'agost, en honor a Sant Salvador i al Crist de l'Agonia, amb bous, actes culturals, etc.
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.