← Tornar a l'auditoria
Lillehammer
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
4.805caràcters el 2013
15.514caràcters avui
16passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
El 15 de setembre de 1988, Lillehammer, va ser escollida seu per a allorjar els Jocs Olímpics d'hivern de 1994. Donat l'alt grau de preocupació pel medi ambient dels seus ciutadans, era perillós que l'impacte ambiental d'un esdeveniment olímpic pogués causar conflictes. Per evitar això, l'Ajuntament de Lillehammer i el Ministeri del Medi Ambient van determinar que els Jocs Olímpics de Lillehammer haurien de ser un exemple de política ambiental. Els aspectes ambientals es van emfatitzar durant tot el procés de la planificació i dels projectes. Els principals temes van ser: la planificació municipal a Lillehammer, l'anàlisi urbana, l'anàlisi del paisatge, la planificació d'àrees respectuoses amb el medi ambient, els aspectes arquitectònics i estètics, i el pla contra el soroll i la contaminació de l'aire.
La ciutat és el centre administratiu i cultural de les comarques rurals de la regió oriental del país (stlandet), alhora que mostra inconfusibles trets provincians. Al llarg del seu carrer Major, s'agrupen cases de fusta del segle XIX. Des del centre urbà parteixen camins i senders que arriben fins a la muntanya pelada, a uns mil metres sobre el fons de la vall, escenari impressionant per a l'excursionisme en estiu i hivern. A l'estació estival, pels muntanyes que envolten la vila, encara hi continua havent petites granges en explotació, i la pesca abunda als rius i els llacs i llacunes de muntanya. A l'hivern es condicionen 200 quilòmetres de pistes d'esquí. Molt a la vora, en els pendents coberts de boscos, viuen l'ant, el ren, la llebre i la guineu.
Lillehammer és una dels centres esportius d'hivern més coneguts de Noruega, i l'única ciutat del món que té un esquiador al seu escut: un víking esquiant, armat de llança i escut. Els víkings també van donar nom a una cursa de gran fons, Birkebeinerrennet, que s'organitza tots els anys i parteix de Lillehammer. Al voltant de 6.000 esquiadors participen en la prova. La pista puja en línia recta a la muntanya i descendeix a la vall contigua. Aquesta cursa és una de les més dures del món.
Des de Lillehammer, en una longitud de 120 km, s'estén cap al nord el llac Mjøsa, el més gran del país, a les riberes del qual abunden els camps de cultiu. Cap a l'extrem septentrional del llac, els pendents de les muntanyes van augmentant el seu desnivell i els cims nevats es van apropant. És l'entrada de la gran vall de Gudbrandsdalen.
El centre de la ciutat està molt ben conservat amb una concentració de cases de fusta de finals del segle XIX, que gaudeixen d'una localització pintoresca al costat del llac Mjøsa i el riu Lågen, i envoltat per muntanyes. El carrer principal és excel·lent per mirar gent, comprar i menjar.
La base del comerç de la ciutat és la seva posició estratègica en el punt més septentrional del llac Mjøsa i com a porta d'entrada al paisatge de Gudbrandsdal, a través del qual passa l'autopista històrica a Trondheim. El riu Mesna ha proporcionat la base per la petita indústria.
L'àrea s'ha poblat des de l'edat de ferro noruega. S'esmenta com a lloc d'un concili el 1390. Tenia un mercat viu pels anys 1800. I obtenia drets com a ciutat de comerciants el 7 d'agost de 1827, amb només 50 residents registrats dins dels seus límits.
Maihaugen, al centre de Lillehammer, és el museu a l'aire lliure més gran de Noruega, amb 185 edificis, principalment de la mateixa ciutat i de la vall de Gudbrandsd. Cal destacar l'església Garmo Stave (construïda al voltant de 1150).
Lillehammer és una ciutat i municipi de la regió de Østlandet al comtat d'Oppland, Noruega. El seu nom es compon dels mots noruecs lille, que significa petit, i hammer (en nòrdic antic hamarr) esquena de muntanya.
Lillehammer era el lloc de l'afer Lillehammer el 1973 on operatives de l'israelià Mossad disparaven i mataven un cambrer marroquí que equivocadament pensaven estava implicat en la Massacre de Munic.
El PS Skibladner és el vaixell de vapor de pales més vell del món en servei planificat, llançat el 1856. Navegacions d'estiu al voltant del llac Mjøsa: Lillehammer, Moelv, Gjøvik, Hamar i Eidsvoll.
Les pistes d'esquí de Lysgårdsbakkene i Sjusjøen, que és una destinació d'esquí amb terreny de bosc i muntanya només a 20 km des del centre de Lillehammer al municipi de Ringsaker.
Una de les línies ferroviàries noruegues essencials, la Dovrebanen, que va des d'Hamar cap al nord fins a Trondheim, passa també per Lillehammer.
Les roques de Drotten, a Fåberg, cap a l'oest de Lågen i aproximadament 1.5 km al damunt de pont Brunlaug.
{{#coordinates:61 | 7 | 48 | N | 10 | 25 | 57 | E | region:NO_type:landmark | primary|name=
A més de la seu olímpica, Lillehammer ofereix d'altres atraccions turístiques: