← Tornar a l'auditoria
Macastre
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
3.807caràcters el 2013
4.413caràcters avui
9passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
Les deixalles més antigues que s'han trobat a Macastre corresponen a l'Edat del Bronze; de l'any 713 hi ha un tractat de capitulació en què ja es testimonia la presència musulmana; del 1122 hi ha notícia de què el rei d'Aragó Alfons I (1073-1134) recaptava paries als almoràvits; en 1232, rere la capitulació de València, els castells, viles i alqueries són organitzats en feus i repartits per Jaume I (1208-1276) de manera que donen lloc al senyoriu de Bunyol que abraçava, si fa no fa, els límits de l'actual comarca de la Foia de Bunyol i que fou concedit, el 28 d'abril de 1238, a Roderic de Liçana el qual va transferir-la a l'orde de l'Hospital; fins l'expulsió dels moriscs, el 1609, la població creixia ràpidament –64 famílies en 1563 i 98 en 1602, ajudada per la importància estratègica del seu castell, a cavall dels regnes de València i de Castella, però aquesta empenta demogràfica es va veure frustrada amb el desterrament d'aquests i, si bé el 10 de novembre del 1611 es va concedir carta de població a diverses famílies cristianes pel senyor territorial, en Gaspar Mercader i Carroç, senyor de Macastre, aquests nous pobladors no abastaven la vintena de veïns; fins el segle XVIII no es va produir la recuperació demogràfica que, des d'aleshores sempre ha anat en moderat ascens amb una davallada en les dècades centrals del XX.
Situat entre les conques dels rius Bunyol i Magre. El relleu és bastant accidentat i constituit per petites elevacions i llomes de materials cretacis integrats en el Sistema Ibèric. En la meitat nord destaca el turó del Castell (430 m.), al peu de la qual s'estén la població, després de salvar la rambla de la Hortera, el terreny torna a elevar-se com en el Puntal de Santa Bàrbara (400 m.) i el de la Foia de la Estanquera (429 m.); després sobrevé la vall del riu Magre i a l'altre costat, en l'extrem sud, comencen les primeres estribacions de la serra de Dosaigües, de majors proporcions que les altures en terme de Macastre.
La passejada pel poble permet gaudir de la Plaza de los Árboles, amb arbres centenaris, la font del Bolot, realitzada en les primeries del XX amb rajoles d'estil modernista i una bona mostra de l'arquitectura rural d'interior. Del seu patrimoni:
El castell. Bressol de la població ja que la seua fundació podria datar-se en el Bronze àdhuc que el seu floriment és en època islàmica, segle XI. Actualment es troba en estat de ruïna i l'ajuntament està estudiant crear-hi un parc arqueològic.
Festes de les Filles de María. Sempre es realitzen el primer cap de setmana de setembre. En elles, a més dels actes religiosos en honor a la Verge, es realitzen revetlles, cavalcades, ofrenes de flors, mascletades i castell de focs artificials.
Festes Patronals. Es porten a terme durant la primera quinzena d'agost. En elles es combinen actes religiosos i de caràcter pagà. Estan dedicats als patrons San Salvador i Santa Bàrbara.
Setmana taurina. Immediatament després, i durant tota una setmana, podem gaudir dels festejos taurins organitzats per la seva Comissió.
Macastre és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.