← Tornar a l'auditoria
Miacis
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
8.476caràcters el 2013
6.780caràcters avui
8passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
Miacis ("animal mare") és un gènere extint de carnivoramorfs que forma part de la superfamília dels miacoïdeus, un grup de mamífers de l'Eocè que posteriorment evolucionarien en els carnívors moderns. Més concretament, Miacis i altres membres de la seva família evolucionaren en els carnívors caniformes, mentre que els feliformes troben els seus orígens en els viverràvids. El primer Miacis, M. winkleri, aparegué fa aproximadament 55 milions d'anys, a l'Eocè molt primerenc. S'estengueren per Nord-amèrica i Euràsia, com ho demostra el fet que se n'hagin trobat fòssils a llocs tan variats com els Estats Units, el Canadà, Bèlgica, França, el Kazakhstan o la Xina, i estaven adaptats per un estil de vida arborícola dins dels boscos. Encara presentaven característiques típiques d'altres carnívors primitius com els creodonts, com per exemple el crani baix, un llarg cos esvelt, una cua llarga i potes curtes. Probablement s'extingiren fa 42 milions d'anys, a l'Eocè mitjà, però s'han descobert fòssils de l'Eocè superior (fa aproximadament 36 milions d'anys) que han estat assignats provisionalment a aquest gènere.
Miacis visqué dins dels boscs subtropicals americans, europeus i asiàtics de l'Eocè. A Amèrica, les regions en què s'han trobat fòssils de Miacis eren en aquells temps marges de llacs i planes inundables, mentre que sembla que els Miacis del jaciment de Creil (França) vivien en un ambient de bosc fluvial. D'altra banda, els Miacis de Dormaal vivien en un ambient costaner, com ho demostra el fet que també s'hi hagin trobat fòssils de taurons, rajades i teleostis, així com de campsosaures. Finalment, la regió de Jiangsu (Xina), on vivia M. lushiensis, era un hàbitat costaner que podria haver romàs relativament estable durant l'Eocè inferior i mitjà, afavorint la fauna de bosc.
Miacis és el gènere tipus de la família dels miàcids (Miacidae), un grup de carnivoramorfs primitius que aparegueren a Nord-amèrica a l'estatge faunal NALMA Tiffanià (corresponent a finals del Selandià i principis del Tanetià en l'escala de la Comissió Internacional d'Estratigrafia). La majoria de grups de miàcids romangueren al continent americà, però alguns gèneres com Miacis, Paramiacis, Chailicyon, Quercygale o Pugiodens s'estengueren a Euràsia. Els miàcids tenien un aspecte similar al dels marts d'avui en dia.
Les potes posteriors eren més llargues que les anteriors, la pelvis era molt similar al dels gossos en forma i en estructura, i alguns trets especialitzats són presents a les vèrtebres. Tenia urpes retràctils, articulacions àgils que feia servir per escalar. Quant a la mida i el pes corporals, estimacions de la massa corporal de dos exemplars de M. parvivorus indiquen que aquest animal presentava dimorfisme sexual.
Des que Edward Drinker Cope descrigué el gènere Miacis l'any 1872, se n'han descrit divuit espècies diferents que són actualment acceptades, a més d'una espècie (M. invictus Matthew i Granger) de taxonomia incerta. Les divuit espècies acceptades són:
Com tots els tàxons, Miacis té uns trets diagnòstics que serveixen per identificar una espècie com a pertanyent al gènere. Per Miacis, aquests trets diagnòstics són:
maxil·lars esvelts anteriorment (a la part davantera) o de profunditat moderada;
Aquests són els altres gèneres que formen la família dels miàcids: