← Tornar a l'auditoria
Muntanya dels Sants Metges
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
19.289caràcters el 2013
18.936caràcters avui
25passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
En el seu conjunt, la Muntanya de Sant Julià de Ramis esdevé un enclavament territorial clau per mantenir la connectivitat entre els espais del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de les Gavarres, l’Estany de Banyoles i les Muntanyes de Rocacorba. El fet que Sant Julià es localitzi en un corredor de comunicació entre la plana empordanesa, el sistema Mediterrani septentrional litoral (Gavarres) i la Serralada Transversal ha provocat que d'una banda s’hi hagin construït grans infraestructures de comunicació viària i de l’altra que esdevingui un territori clau pel manteniment de la connectivitat ecològica entre aquestes grans unitats fisiogràfiques. En aquest sentit doncs, els eixos fluvials del riu Ter i el riu Terri, i la zona de la Garriga- Montaspre- torrent de Riudellots i la Muntanya dels Sants Metges esdevenen els grans eixos per mantenir una certa qualitat ecològica en aquesta zona situada al nord de la ciutat de Girona. D’altra banda, aquesta zona abasta els cingles de la part sud del congost, que esdevenen un hàbitat molt interessant sobretot pel que fa als rapinyaires i la vegetació rupícola que hi alberga.
Les masses forestals són força diverses, tot i que hi domina el bosc mixt d’alzines i pins, bàsicament pi blanc. Aquesta estructura és força significativa ja que és una clara mostra de l’elevat risc d’incendi del municipi. Altres formacions forestals arbrades presents són les pinedes homogènies de pi blanc i dues taques de castanyedes situades a la vessant obaga i testimonis de l’activitat silvícola del passat. També trobem prats sabanoides d’albellatge, situats en els terrenys més eixuts i assolellats, i el garrigar, ubicat en els terrenys del solell de més pendent. Tanmateix cal esmentar que en aquesta zona hi ha diversos espais oberts (bàsicament conreus) que complementen la matriu forestal arbrada i que alberguen una important varietat d’espècies faunístiques i vegetals, doncs moltes d’aquestes els utilitzen com a àrees de caça.
En aquest sentit, cal esmentar la presència de diferents espècies aquàtiques i d'altres forestals que troben refugi als boscos associats al riu. Dels peixos destaquen el barb de muntanya (Barbus meridionalis), la bagra (Leusciscus cephalus), i l’anguila (Anguilla anguilla), amb categoria de vulnerables a Catalunya. Dels rèptils cal citar la tortuga d’estany (Emys arbicularis), i dels amfibis, la reineta (Hyla meridionalis). Els ocells aquàtics també són habituals al riu, especialment com a migrants o hivernants, però també, en alguns casos, com a nitrificants. Finalment, cal dir que la llúdriga (Lutra lutra) torna a utilitzar el Ter a partir de les reintroduccions fetes als Aiguamolls de l’Empordà, doncs ja es té constància de la seva arribada a Osona a través del Ter.
D'altra banda, el Govern de la Generalitat ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) la muntanya de Sant Julià de Ramis, en la categoria de zona arqueològica. L’expedient que ha precedit la catalogació ha estat redactat per l’Institut de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), centre que depèn de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat de Girona. A més, la Muntanya de Sant Julià està reconeguda, el sector de les ribes del Ter a l’alçada del Pla de Can Font, com a connector entre Espais d'Interès Natural (EIN) i paisatgístic, i com a EIN, la muntanya dels Sants Metges pròpiament. D’altra banda, El riu Ter, en el seu transcurs pel Congost, es troba regulat per la Xarxa Natura 2000 dins la unitat Ribes del Ter.
Cal esmentar, també, la subconca principal més important del riu Ter, el Terri (connector de l’Estany de Banyoles i el Ter), ja que es tracta d'un curs d'aigua que també neix fora del municipi, en concret a Banyoles, i que esdevé la via de desguàs de l’Estany de Banyoles, fet que explica perquè tot l’any porta aigua. Té un traçat nord-sud i enllaça amb el Ter a la zona del Pla de l’Illa. És un riu força meandriforme, amb un valor ecològic molt important, ja que a més de ser el connector biològic entre l’estany de Banyoles i el riu Ter, permet superar el pas de l’A-2 i l’AP-7 i per tant, garantir la connexió entre la zona del Montaspre amb la de la Muntanya dels Sants Metges.
La superfície ocupada per la pineda és, juntament amb l’alzinar, la que abasta més territori. Es tracta bàsicament de formacions secundàries o transitòries cap a l’alzinar, és a dir, fruit de la degradació extrema d'aquest. De fet, l’estrat arbori en molts casos és dominat pel pi blanc tot i que també s’hi pot trobar peus d'alzina. Això és important perquè fa augmentar el risc d'incendis, doncs hi dominen les espècies piròfiles i hi ha importants acumulacions de biomassa.
- Graves, sorres i lutites. Representa els sediments més moderns: llera actual, plana d'inundació ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell del riu. En general aquests dipòsits s’organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a la base i sediments cada cop més fins cap al sostre. Equival lateralment a l’epígraf plana al·luvial i deltaica actual, i a part de dipòsits de les lleres de les rieres actuals. L’edat és de l’Holocè recent.
L’alzinar amb marfull és el bosc més potencial de la muntanya de Sant Julià de Ramis. Es tracta de formacions majoritàriament atapeïdes i presidides per l’alzina (Q. ilex). El sotabosc és molt dens i impenetrable i està format per arbusts i lianes de fulles perennes, fulles petites i en molts casos coriàcies i punxegudes, com el marfull (Viburnum tinus), el bruc boal (Erica arborea), l’aladern (Rrhamnus alaternus), el llentiscle (Pistacea lentiscus),...
Les plantacions d’eucaliptus (Eucaliptus globulus) són una altra comunitat d'espècie introduïda. Es tracta duna plantació situada al Pla d’Olivars, avui dia en desús, on l’eucaliptus és l’espècie que domina de manera absoluta. És na comunitat plantada per l’home per tal d'obtenir pasta de cel·lulosa per a la fabricació de cartró i paper. Es tracta, doncs, duna reminiscència del passat, quan la indústria paperera era important a la zona.
Al perímetre que ara ha quedat protegit es comptabilitzen una quinzena de jaciments que abasten des del paleolític del Cau de les Goges fins a la modernitat del Castell Fortí, amb troballes com ara la cova sepulcral de Sant Vicens (edat del bronze), el Cau de les Goges, el sitjar ibèric del Bosc del Congost, la vil·la romana de la Casa del Racó, el Castellum Fractum, el cementiri medieval, l’església paleocristiana o els Sants Metges.
Les castanyedes representen formacions forestals situades en dos polígons de la muntanya, on l’estrat arbori es troba constituït per castanyedes (C. sativa) de manera dominant. No es pot considerar un bosc primari ni secundari, sinó una plantació d'arbres, ja que són plançons introduïts o plantats per l’home, tot i que també hi ha una certa regeneració espontània a partir d’arbrets nascuts de llavors.
L'alzinar o carrascar de la muntanya de Sant Julià de Ramis presenta un verd fosc tot l'any, que atenua l’aridesa del clima, donant lloc a un microclima que augmenta la biodiversitat de la zona i permet la presència d'un sotabosc atapeït amb una gran quantitat d'arbusts (marfull, aladern, llentiscle, cirerer d'arboç, fals aladern, arç blanc, galzeran) i lianes (heura, lligabosc, arítjol,…).
En el seu conjunt, el paisatge en mosaic que s’hi estructura significa un increment de les bandes ecotonals, de gran transcendència per a la biodiversitat de la muntanya, on hi destaca la presència del duc (Bubo bubo), que es creu que cria en aquesta zona, el martinet blanc (egretta garzetta), el blauet (alcedo atthis), i la llúdriga (Lutra lutra).
El fet que el municipi se situï geogràficament en una zona de transició entre les planes del litoral i la Serralada Transversal comporta que s´hi trobi una gran varietat de materials, doncs apareixen tant materials calcaris propis dels contraforts de la Serralada Transversal com materials sedimentaris de les planes al·luvials:
La Muntanya de Sant Julià de Ramis, més coneguda com la Muntanya dels Sants Metges, és una serra situada al municipi de Sant Julià de Ramis a la comarca del Gironès, amb una elevació màxima de 206 metres. És un espai eminentment forestal que abasta la muntanya dels Sants Metges i queda encerclat per les carreteres A-2 i A-2a.
Ubicades sobre substrat silícic, les castanyedes de la muntanya de Sant Julià es caracteritzen per presentar un estrat arbori format per castanyers, roures martinencs i alzines, i el seu sotabosc és el típic de l’alzinar, però amb presència d'espècies de distribució euro-siberiana.
En diferents indrets l'alzinar també pot haver estat substituït parcialment per plantes de creixement més ràpid, com els pins, i haver-se constituït masses forestals mixtes d'alzina i pi, o, més habitualment, de suro i pi, molt pirofítiques i inestables.
El Puig de Sant Julià es troba situat a 200 metres d'altitud, en el punt que uneix la serralada de l'interior amb les Gavarres, separades pel congost del Ter. Es troba a prop de l'església dels Sants Metges, on també hi han vestigis ibèrics i romans.
- Pissarres i pissarres sorrenques amb intercalacions de bancs poc potents de quarsita i de roques carbonatades. Presenten importants canvis laterals de fàcies en quant a la distribució dels nivells quarsítics. L’edat és del Cambroodovicià.
- Fàcies detrítiques grolleres, constituïdes per gresos i conglomerats. Serien equivalents amb les parts més baixes dels conglomerats de Montserrat. L’Ambient sedimentari continental de ventall al·luvial. L’edat és del Cuisià-Lutecià.
Pel que fa a la pineda de pi pinyoner, aquestes no son molt abundants i es tracta de formacions clarament afavorides per l’home degut a la seva capacitat de creixement ràpid o per a la recol·lecció de pinyons.
No està de més fer esment de la considerable plantació de Kiwis present com a una altra comunitat introduïda de la qual encara se'n treu un aprofitament econòmic.
Trobem pi pinyer (Pinus pinea), pi blanc (P. halpensis) i pinastre (P. pinaster). Al sotabosc de les pinedes s’hi troben brucs, estepes, marfull i roldor.
- Calcàries massives i calcàries margoses. El nivell és constant a tota la muntanya i s’intercala amb les pissarres. L’edat és del Cambroodovicià.
- Graves, sorres i argiles ocres i vermelles pròpies de la conca neògena.