← Tornar a l'auditoria
Palau Reial Major
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
8.789caràcters el 2013
8.147caràcters avui
12passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes catalans i comtes reis de la Corona d'Aragó. És al centre del barri gòtic de la ciutat, a la plaça del Rei i es compon bàsicament de quatre recintes: El Saló del Tinell, fet construir pel rei Pere el Cerimoniós entre els anys 1359 i 1362 al mestre d'obres Guillem Carbonell. La capella palatina de Santa Àgata, de l'any 1302, per ordres del rei Jaume el Just i la seva esposa Blanca de Nàpols. Al seu interior hi ha el retaule del conestable Pere de Portugal, del pintor Jaume Huguet (1465). El Palau del Lloctinent, de l'any 1549, encàrrec del rei Carles V a Antoni Carbonell. És la seu de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó (única de l'any 1836 fins a 1994 i seu institucional des de llavors). El Verger, jardí amb porxos i dependències al voltant, comunicat amb el Tinell. Va ser seu del tribunal de la Inquisició i avui és la seu del Museu Frederic Marès. Nogensmenys en forma part l'anomenat Mirador del Rei Martí, torre amb cinc pisos de galeries edificada el 1555, entre el Palau del Lloctinent i el Tinell. Es té documentació del nom de Palau Major per primera vegada l'any 1116, i fou anomenat així per diferenciar-lo del Palau reial menor, que s'aixecava vora la plaça de Sant Miquel, darrere la Casa de la Ciutat, i fou enderrocat el 1847.
El canvi dels dominis dels comtes barcelonins, que havien passat a governar una corona per terres aragoneses i sicilianes, va fer que comencessin les reformes: el segle XIII es van realitzar pintures murals representant l'exèrcit català, actualment al Museu d'Història de la Ciutat, i la construcció d'un nou cos a la part sud-oest del pati, amb planta baixa i arcades, i el pis principal de doble altura, amb finestrals triforats i amb llinda d'arcs (en l'actualitat, totalment reconstruïts).
Sota el Saló del Tinell, es troben vestigis d'un conjunt d'edificis monumentals de l'època visigòtica dels primers comtes de Barcelona. Durant el segle XI l'edifici va ser enderrocat per tal de construir-ne un de nou; l'obra romànica era rectangular i perpendicular a la muralla a la qual es trobava adossada. Aquest palau romànic, conegut com el Palau Comtal, o Palau dels Comtes, va romandre prop de dos segles, sense que s'hi fes cap reforma important.
Es va construir el Palau del Lloctinent, encarregat per Carles V al mestre d'obres Antoni Carbonell, entre els anys 1549 i 1557. De planta rectangular, amb quatre plantes més els baixos, d'estil gòtic tardà amb elements renaixentistes i un gran pati central, a la planta baixa té quatre grans arcs carpanells sobre pilars que sostenen una galeria de tipus toscà amb arcs de mig punt; l'escala cap al pis superior està disposada com als palaus italians.
Pere el Cerimoniós va fer enderrocar tot l'interior pel mestre d'obres Guillem Carbonell, però va conservar les façanes i féu bastir un gran saló per a recepcions i banquets. L'any 1362 ja estava pintant el sostre Jaume Desfeu, seguidament es va fer la pavimentació i el 1370 es va posar una placa commemorativa sobre la porta:Per aquest temps, a més de les sales de representació i les residencials, es té notícia d'una armeria:
El rei Martí I l'Humà, l'any 1403, va reformar la plaça engrandint-la perquè s'hi poguessin celebrar tornejos. Va emprendre noves reformes a les plantes altes i al pati, per a les quals es van portar pedra mallorquina de Santanyí, rajoles de València i materials diversos de Sicília. Es va bastir també un pas elevat cap a la catedral al costat del portal de Sant Iu (aquest pas va ser enderrocat l'any 1823).
Es va aixecar també el Mirador del Rei Martí, torre rectangular de cinc pisos d'altura, l'any 1555; a cada pis hi ha una galeria d'arcs de mig punt amb set finestres.
A les escales d'entrada del Palau Reial Major, el 7 de desembre de 1492, va sofrir un intent d'assassinat el rei Ferran el Catòlic, per part de Joan Canyamars:
Eduard Carbonell i Alexandre Cirici: Grans monuments romànics i gòtics. Barcelona: Edicions 62, 1977. ISBN 84-297-1335-2.
Simulació informàtica de l'evolució de la residència dels comtes de Barcelona, de l'època visigòtica al Palau Reial Major
En l'actualitat el Saló del Tinell i la Capella de Santa Àgata formen part del Museu d'Història de la Ciutat.
{{#coordinates:41 | 23 | 2,99 | N | 2 | 10 | 39,24 | E | type:landmark_region:ES-CT | primary|name=