← Tornar a l'auditoria

Penyagolosa

Versió de 2013 a viki.cat  ·  Versió actual a ca.wikipedia  ·  Historial

3.629caràcters el 2013
630caràcters avui
11passatges que ja no hi són

Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible, sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo en wikitext.

Es tracta d'un nucli muntanyós elevat i ben conservat del Sistema Ibèric. Culmina als 1.813 m en el cim del Penyagolosa, des de on es domina una immensa panoràmica sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'Aragó. La seua paret rocosa des de la posició sud és un precipici vertical de quasi 300 metres, punt de trobada dels alpinistes. A prop, al terme de Vistabella del Maestrat, està el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, antic monestir i lloc de pelegrinatge. El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa i extensos boscs de pí negral, pi alber, roure reboll, etc. componen aquest magnífic lloc. L'accés al massís es pot realitzar per les pintoresques localitats de Puertomingalvo (província de Terol) Villahermosa del Río, Vistabella del Maestrat, Xodos, el Castell de Vilamalefa i Llucena a la província de Castelló.
El massís de Penyagolosa es situa a cavall entre els últims contraforts del Sistema Ibèric i la serralada costanera, en un espai de transició entre la costa i la muntanya. Les seues terres s'estenen entre dos mons, per una banda les valls càlides del Millars i per altra les planes altes i fredes del Maestrat i l'Aragó, la qual cosa fa que els seus paisatges canvien incessantment a mesura que ens endinsem per les seves sendes.
El pic va quedar encissat per un escriptor anglés Jason Webster, que a l'any 2003, visità el Parc Natural i des d'aquell moment, canvià la seva casa en bell mig de València, per anar-se'n a viure-hi, a un mas que ha restaurat. La immensitat del paisatge el va inspirar a fer un llibre dedicat al cim mític de tots els valencians. Titulà el llibre La Montaña Sagrada, rebent per això importants elogis de la premsa britànica.
El cim del Penyagolosa, a 1.813 metres del nivell de la mar, és la segona carena més alta del País Valencià després del cerro Calderón, i el primer situat dins del domini lingüístic valencià. Està situat a la comarca de l'Alcalatén i dóna nom al massís al que pertany.
L'origen del topònim Penyagolosa es perd en el temps, però pareix que procedeix de l'evolució del terme pinna (muntanya) i lucosa (boscosa), segons diuen alguns document com el relatiu a la Donació de Culla a l'Orde del Temple en el 1213.
Una bona prova del paisatge abrupte d'aquestes terres, és la diferència d'altitud: la localitat de Llucena se situa als 500 metres d'altitud i en pocs quilòmetres es troba el pic de Penyagolosa als 1.813 metres d'altitud.
El cim es troba dins del Parc Natural del Penyagolosa, del qual li dona el nom, va ser declarat al 2006 per la Generalitat Valenciana.
En la cima, junt a una estàtua de la Mare de Déu del Lledó (patrona de la ciutat de Castelló de la Plana) hi ha una placa que resa:
També es pot arribar al Penyagolosa a peu des de la capital de la plana ja que disposa del Sender de Gran Recorregut GR-33.
Cases rurals amb encant en ple cor del Parc Natural del Penyagolosa
Vídeo: Penyagolosa i Xodos, viure amb el gegant de l'Alcalatén
Contingut de la Viquipèdia sota CC BY-SA 4.0. Arxiu mantingut per Intergrid.