← Tornar a l'auditoria
Qualitat
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
10.677caràcters el 2013
18.375caràcters avui
20passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
Existeix una característica de la qualitat moderna que és universal. En el passat, quan s'intentava millorar la qualitat, típicament definida com a produir menys parts defectuoses, es va fer això a expenses d'un major cost, temps de producció, temps de cicle, etc. Es pensava que no es podien obtenir menys parts defectuoses i un cost menor i un cicle de producció més curt, etc. No obstant això, quan les tècniques modernes de qualitat s'apliquen correctament als negocis, enginyeria, fabricació o processos de muntatge, tots els aspectes de la qualitat - satisfacció del client i menys defectes/errors i temps de cicle i temps/productivitat de tasques i cost total, etc. - han de millorar o, si un d'aquests aspectes no millorar, s'ha de mantenir al menys estable i no empitjorar. Així, a qualitat moderna té la característica de què crea beneficis conjuntius, no exclusius.
Avui dia el control de la qualitat ha evolucionat molt, ha millorat i ha passat de ser una actuació puntual a un procès globalitzador, que inclou tot el cicle de vida del producte, a partir del seu disseny. Així, la qualitat es determina abans de la concepció del producte, determinada per les necesitats i expectatives del client (no de l'empresa, com s'havia fet abans), actuant ja sobre els proveïdors i usant una sèrie d'eines variades al llarg de tot el procès. Algunes d'aquestes eines són el disseny d'experiments (en anglès, DEV), el desenvolupament de la funció de qualitat (en anglès, Quality Function Deployement, QFD) o les eines d'Ishikawa, per exemple. És el que hom ha vingut a anomenar qualitat total.
Millora contínua (en japonès, kaizen): La seva funció principal és millorar contínuament i cada vegada més els estàndards i prodeciments del manteniment. Està demostrat que tots els processos generen informació, i només si ningú n'ha fet cap mena de seguiment, o no l'ha fet prou bé, no s'aconsegueix una modificació (s'enten que a millor) d'un procès, producte o estàndar en com a molt sis mesos. És a dir, que si hi ha Kaizen o millora contínua, hom pot assegurar una millora almenys cada mig any. Aquesta activitat és cíclica i es basa en la seqüència Planificació - Execució - Avaluació -Actuació (en anglès, PDCA). S'hi dediquen sobretot els capataços i també, menys, els operadors.
El Control Estadístic de Processos (en català, CEP; en anglès, SPC) va aconseguir millorar una mica la inspecció, desplaçant-la una etapa, al procès de fabricació. El CEP va néixer abans de la Segona Guerra Mundial, i es va desenvolupar a partir dels treballs de W. Shewhart publicats el 1931. Consisteix a minimitzar la producció d'unitats defectuoses per mitjà de la disminució entre el temps entre el moment en que es produeix el defecte i el temps d'identificació d'aquest, a més de les seves causes, per tal que no es repeteixi. El CEP no representa una substitució total de la inspecció, ja que aquesta pot ser igualment necesària després d'aquest.
La gestió i organització econòmica, política i empresarial ha estat orientada a donar prioritat a una alta quantitat de producció en situacions a les quals la demanda havia estat molt superior a la capacitat d'oferta, el client comprarà el que hi ha perquè no té alterntives millors, o accepta el que hi ha o es queda sense. En canvi, quan els processos es fan massius, apareix més competència o qualsevol altra cosa que faci que la demanda sigui inferior a la capacitat d'oferta, és quan hom comença a orientar-se a la qualitat front a la quantitat.
Manteniment: Inclou l'estandarització de les tecnologies utilitzades, de l'organització i d'operació; el seguiment i control d'aquest estàndards i la responsabilitat per part de la gestió de l'empresa per a donar tot el temps, formació, recursos econòmics i materials necesaris per a que es puguin fer. Al dia a dia són els operadors els que dediquen una major part de temps a aquestes activitats, tot i que els caps intermitjos també hi dediquen una petita part.
Moltes tècniques diferents i conceptes han evolucionat per a millorar la qualitat dels productes i serveis, incloent el Control Estadístic de Processos (CEP), Zero Defectes, Sis Sigma, Premi Nacional dels Estats Units a la Qualitat Malcolm Baldrige, cercle de qualitat, Teoria de les restriccions (TOC), models de gestió de la qualitat (ISO 9000 i altres) i millora contínua.
La qualitat és formalment, segons les normatives ISO 9000:2000, el grau en què un conjunt de característiques s'adapta als requeriments d'un producte, sistema o servei. Inclou un màxim de defectes, que pot no ser nul, comunment establert i pactat entre els diferents usuaris, i en particular entre el que ofereix el producte, sistema o servei i qui el rep.
El mètode que primer es va fer servir per al control de la qualitat, si bé actualment es considera inadecuat i obsolet, és el de la inspecció, tant en la forma exhaustiva (quan es verifica un per un el 100% de producte obtingut) com en la versió de mostreig estadístic (es verifica un producte final a l'atzar de tant en tant).
Les dimensions de la qualitat es refereixen als atributs que la qualitat assoleix a la Gestió d'operacions: La qualitat contribueix a la fiabilitat, la fiabilitat contribueix a la velocitat, la velocitat contribueix a la flexibilitat i la flexiblitat contribueix al cost: Qualitat ↔ Fiabilitat ↔ Velocitat ↔ Flexibilitat ↔ Cost
La norma ISO 9000 de l'any 2000, anomenada ISO 9000: 2000, o millor la més recent de l'any 2008, la ISO 9000:2008. Les versions anteriors a l'any 2.000 no corresponen encara a la qualitat total. Hi ha moltres altres normes internacionals "ISO"; per exemple, la ISO 14000 afecta al medi ambient.
La qualitat tal com s'enten actualment, o qualitat total, està basada en teories desenvolupades per Juran i Gryna (1980), Deming (1982), Ishikawa (1985) i altres autors. Avui hi ha un consens en què els pilars de la gestió de la qualitat total són:
Genichi Taguchi: La definició de Taguchi es basa en una visió més exhaustiva del sistema de producció, i relaciona la qualitat (o, més acuradament, la manca d'aquesta) a "La pèrdua que un producte imposa a la societat després de sortir a la venda"
La finalitat de la inspecció consisteix a separar el producte defectuós, o que no compleix la totalitat de requeriments previstos, just abans que no arribi al mercat, quan ja s'ha dissenyat, produit i completament acabat.
Philip B. Crosby als 1980s: "Conformitat amb els requeriments". El problema d'aquesta és que els requeriments poden no representar completament les expectatives del client; Crosby tracta això com un problema separat.
Es tracta d'una activitat molt costosa, no productiva i que pateix el risc de que és possible donar per bo productes que a la inspecció es consideren acceptables però que en realitat no ho són.
A continuació describiem les principals fases històriques per les quals ha passat el concepte de qualitat i la seva gestió des dels seus inicis fins a l'actualitat:
L'actual qualitat compren en realitat tres activitats diferenciades: el manteniment, la millora contínua i la innovació.
Associació Americana per a la Qualitat: Font. "Un terme subjectiu per al que cada persona té la seva pròpia definició."
Joseph M. Juran: "Idoneitat per a ser utilitzat". La idoneitat és definida per l'usuari.