← Tornar a l'auditoria
Regne de Judà
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
6.859caràcters el 2013
2.799caràcters avui
34passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
870 aC - Acab, fill d'Omrí i Jezabel, és casat amb la filla del governant de Tir, Itobaal. Omrí casa a la seva filla Atalía amb el fill del rei Josafat de Judà, que posteriorment serà el rei Joram. Es formen múltiples aliances entre els petits estats palestins per plantar cara comuna a l'amenaça del rei assiri Salmanassar III.
845 aC - Yehú és ungit rei d'Israel pel profeta Eliseu. Deposa als reis Omrí i Joram. El rei Ozies de Judà, fill de Joram, és assassinat a l'any 846 AC. La seva mare Atalia es fa amb el poder i inicia a Jerusalem una persecució contra els que s'oposen al culte del déu Baal. Sis anys després, Atalia és assassinada.
838 aC - Joàs, fill de Ocozies, és coronat rei de Judà. A Jerusalem es destrueix el temple de Baal i als seus sacerdots. Es restaura la religió de Yahvé. La mateixa actitud pren Yehú a Israel, destruint el temple de Baal a Samaria. S'avé a pagar un tribut a Salmanassar III per a defensar-se dels arameus de Damasc.
166 aC - Els "jueus piadosos" (hasidim) sota el comandament de Judes Macabeu, lluiten contra els jueus hel·lenitzants, ja que amb Antioc IV sorgeix la iniciativa de convertir a Jerusalem en una ciutat grega, prohibint el culte a Yaveh, així com els ritus jueus, i consagrant el temple al déu Zeus.
169 aC - Antíoc IV, rei dels selèucides, havia deposat a Jàson, que no obstant seguia tenint gran poder a Jerusalem. Decideix atacar-lo. El conflicte s'origina perquè Antioc IV necessita dels fons del tresor del temple de Jerusalem per a mantenir la seva guerra contra Egipte.
608 aC - El faraó Necau II, després de vèncer als jueus, imposa com a rei a Eliaquim, sota el nom de Joiaquim. Els egipcis són derrotats pels babilonis el 605 AC a la Batalla de Karkemish. Egipte és sotmès pel rei babiloni Nabucodonosor II, que governa també sobre Judà.
639 aC - Josies, besnét de Manasés, és coronat rei de Judà. Intenta unificar els regnes jueus i lluita per alliberar-se d'Assíria, i després de la caiguda d'Assíria (612 AC), per alliberar-se d'Egipte. Mor durant la batalla contra el faraó Necau II el 609 AC
926 aC - Les tribus del nord de Palestina es rebel·len contra el govern del rei Salomó, per les condicions de misèria en què viuen. S'enfronten al fill de Salomó, el rei Roboam, i se separen de Judea, elegint com a rei a Jeroboam. Sorgeixen així dos regnes:
589 aC - Nabucodonosor II nomena a Matanies. Sota el nom de Sedecies, va ser l'últim rei jueu. Aconsellat pel profeta Jeremies, es nega a pagar tribut a Babilònia. Nabucodonosor II assetja Jerusalem, destruïda el 587 aC. Els jueus són esclavitzats.
787 aC - És coronat rei d'Israel Jeroboam II. Lluita contra Damasc i Moab en un intent d'expansió. Els assiris amenacen als regnes jueus. Jeroboam II mor en l'any 747 AC en una rebel·lió del poble, i amb ell acaba el domini de la dinastia de Yehú.
875 aC - Els dos regnes jueus són acorralats pels arameus de Damasc i pels filisteus. El rei d'Israel, Omrí, trasllada la capital de Tirsà a Samaria, ja que està més protegida i millor fortificada. S'alien amb Tir, l'antiga ciutat fenícia.
Aquest fou un temps de prosperitat que va durar aproximadament vuitanta anys, la pau només fou trencada per la sublevació del fill de David, Absalom, que va aconseguir usurpar el tron d'Israel al seu pare durant poc temps.
El Regne d'Israel dels reis Saül, David i Salomó va dividir-se en dos a la mort de Salomó quan deu tribus d'Israel no van acceptar l'hereu Roboam i van proclamar rei Jeroboam, un oficial de l'exèrcit de Salomó.
S'atribueix al rei Josies el descobriment del codi de Moisès, presumptament perdut des de feia anys. Es descriuen similituds d'aquest codi amb el codi d'Hammurabi, amb la legislació sumèria i amb l'assíria.
598 aC - Nabucodonosor II elimina a Joiaquim, que es negava a pagar tribut. El seu fill Joaquin tampoc col·labora. L'exèrcit babiloni captura empresona a Joaquin i a tota l'aristocràcia del regne de Judà.
800 aC - Damasc és vençuda per Adadnirari III, rei d'Assíria. Joàs conquereix l'any 802 AC les zones dominades pels arameus a Galilea. D'altra banda, aconsegueix sotmetre a Judà i saqueja Jerusalem.
725 aC - A Ajaz el succeeix el seu fill Ezequies. Es rebel·la contra Assíria, aliant-se amb Egipte. Però el suport d'Egipte és insuficient, i la derrota de Palestina obliga a majors tributs.
Segons la Bíblia, el profeta Samuel va coronar com a primer rei d'Israel el benjaminita Saül. A la mort d'aquest es va produir una disputa entre dos candidats a ocupar el tron:
Pecaj intenta una coalició amb Rasó de Damasc i amb Ajaz de La Judea, per a combatre als assiris. Però Ajaz dóna suport a Tiglatpileser III d'Assíria, que resulta vencedor.
D'aleshores ençà, David era nomenat Rei d'Israel i de Judà. Quan va morir, no va dividir els seus territoris entre els seus fills i va nomenar successor a Salomó.
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) era un antic regne d'Orient pròxim, assentat a Palestina que va existir del segle X aC al VI aC.
539 aC - Cir II, rei de Pèrsia, derrota Babilònia. Inicia la reconstrucció del Temple de Jerusalem, que es conclourà el 525 aC.
El Regne del Nord (més conegut com Regne d'Israel), format per les deu tribus que van coronar Jeroboam. La capital era Siquem.
745 aC - De la sagnant rebel·lió, Menahem s'erigeix en rei d'Israel. Se sotmet sota tribut al rei assiri Tiglatpileser III.
El Regne de Judà, format per les dues tribus lleials a Roboam, hereu del Rei Salomó. La capital continuà sent Jerusalem.
Ixbóixet, fill de Saül, fou acceptat com a rei per onze de les dotze tribus d'Israel restants, esdevenint Rei d'Israel.
445 aC - Artaxerxes I nomena virrei de Judà a Nehemies. Fortifica Jerusalem per defensar-se del governador de Samaria.
Després de dos anys de guerra, Ixbóixet fou assassinat i tot Israel va acceptar David com a nou rei d'Israel.
164 aC - Es produeix la rebel·lió dels macabeus. Es forma Judea com a estat jueu independent.
David, protegit de Samuel, fou proclamat rei per la tribu de Judà, esdevenint Rei de Judà.
A Menahem el succeeix el seu fill Pecajya, però a aquest li arrabassa el tron Pecaj.
Segle VIII aC - A mitjan aquest segle, realitza els seus escrits el profeta Isaies.
El 642 aC el succeeix Amon de Judà, que és assassinat l'any 639 AC.
697 aC - A Ezequies el succeeix el seu fill Manasés ben Ezequies.