← Tornar a l'auditoria
Shelley Winters
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
4.255caràcters el 2013
2.047caràcters avui
20passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
Als seus començaments, s'ha de conformar amb aparèixer en produccions menors que no són a l'altura de les seves espectatives. Després, té un paper dramàtic a Othello de George Cukor el 1948. Gràcies a aquest paper , la seva imatge es transforma i la Columbia prova de mantenir-la al registre de les "rosses sexy" per competir amb Lana Turner. Però la Paramount té altres ambicions i la contracta el 1949 per The Great Gatsby d'Elliott Nugent, després en A Place in the Sun de George Stevens (1951) on obté l'any següent la seva primera nominació als Oscars.
En els anys 1960, continua brillantment la seva carrera tant al teatre a Nova York amb el Group Theatre com en el cinema. Té un paper a les obres Un tramvia anomenat Desig i La Nit de la iguana de Tennesse Williams i Dos en el gronxador de William Gibson. Les seves tries en el cinema la condueixen cap a John Frankenheimer per a The Young Savages (1961), Stanley Kubrick per al qual encarna la mare de la cèlebre Lolita (1962) o Guy Green per a A Patch of Blue (1965) amb la que obté el seu segon Oscar.
Llavors, la Metro-Goldwyn-Mayer la fa rodar a Executive Suite de Robert Wise (1954). El seu reconeixement com a actriu ja està guanyat. Després treballa amb la United Artists a The Night of the Hunter del seu amic Charles Laughton el 1955. Cap a la fi dels anys 1950, torna al teatre abans que George Stevens li ofereixi el paper de la mare a The Diary of Anne Frank (1959) que li val la segona nominació als Oscars i el seu primer premi (Oscar a la millor actriu secundària).
Shelley Winters ha estat casada amb Mack Paul Mayer de 1943 a 1948, amb l'actor italià Vittorio Gassman (amb qui va tenir una filla, Vittoria), de 1952 a 1954 i a l'actor Anthony Franciosa de 1957 a 1960. Destacar que aquest va morir el 19 de gener de 2006, cinc dies després de Shelley.
Els seus pares s'instal·len a Nova York on Shelley creix. Debuta sobre les taules com a aficionat a petits teatres tot ocupant usos subalterns. Manté papers menors en comèdies a Broadway abans que sigui contractada després per la Columbia el 1943.
El decenni següent, obté una nova nominació el 1973 per a L'aventura del Posidó, pel·lícula de catàstrofes de Ronald Neame. Considera llavors diversos papers per a la televisió tot continuant rodant en el cinema fins al final dels anys 1990.
Shelley Winters, nascuda Shirley Schrift (Saint Louis, Missouri, 18 d'agost de 1920 - Beverly Hills, Califòrnia, 14 de gener de 2006), fou una actriu de teatre i de cinema estatunidenca.
En la seva autobiografia Shelley, l'actriu hi revela la seva vida tumultuosa, els seus amors amb Burt Lancaster, John Ireland, o Farley Granger.
Marxa llavors a Hollywood es transforma físicament per respondre als canons imposats per la indústria del cinema.
Els seus amics van ser Marilyn Monroe, Howard Hughes, Marlon Brando, Charles Laughton entre d'altres.
Shelley Winters té la seva estrella al Passeig de la Fama de Hollywood al 1750 de Vine Street.
1977: Nominació al Globus d'Or del millor actriu secundària per Next Stop, Greenwich Village
1960: Nominació al Globus d'Or a la millor actriu secundària per El diari d'Anna Frank
1973: Nominació al Globus d'Or del millor actriu secundària per L'aventura del Posidó
1952: Nominació al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Una plaça al sol
1973: Nominació a l'Oscar del millor actriu secundària per L'aventura del Posidó
1967: Nominació al Globus d'Or a la millor actriu secundària per Alfie
1960: Oscar a la millor actriu secundària per El diari d'Anna Frank
1952: Nominació a l'Oscar a la millor actriu per Una plaça al sol
1963: Nominació al Globus d'Or de la millor actriu per Lolita