← Tornar a l'auditoria
Vídeo
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
8.384caràcters el 2013
14.664caràcters avui
25passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
A l'hora de començar a parlar del vídeo del ensenyament, devem diferenciar entre vídeo didàctic i utilització didàctica del vídeo. Per vídeo didàctic entenem aquell que ha sigut dissenyat i produït per transmetre uns continguts, habilitats o activitats i que, en funció dels seus sistemes simbòlics, forma de estructurar-los i utilització, propicie l'aprenentatge en els alumnes; per el contrari, amb la seua utilització didàctica ens referim a una visió més amplia de les diverses formes de utilització que pot desenvolupar en la ensenyança.
L'última revolució ha sigut la possibilitat que ens dóna la xarxa per la difusió i visionat dels vídeos. Aquest fet, ha obert tot un món nou de possibilitats, així com el fet de poder arribar a un públic més ampli, ha fet sorgir autèntics professionals en la creació i difusió de tot tipus de vídeo. De fet, podem trobar vídeos amb diverses temàtiques: vídeos publicitaris, educatius, tutorials, domèstics, musicals, de viatges,etc,i de diverses finalitats com entretinir-nos, aprendre, informar-nos...
La principal aplicació del món del vídeo és, òbviament, la televisió, seguida, possiblement pels vídeos domèstics. No obstant això, mercès a internet s'ha produït una proliferació de diferents formats de vídeo comprimits que en permeten la difusió per aquest mitjà a una audiència planetària (vegeu també videoblog). El vídeo també s'utilitza per a aplicacions científiques, de seguretat, d'enginyeria i de producció.
Utilitzacions del vídeo com les indicades, servixen no sols per a motivar i animar als alumnes a classe, sinó també, per a crear una dinàmica participativa, i perfeccionar determinades habilitats expressives i perceptives. Sense oblidar-nos que al mateix temps aprenen a dominar noves ferramentes de comunicació, aspecte al qual se li dóna prou importància en els nous plans d'estudis no universitari.
A partir dels anys 80, els centres educatius l'utilitzaven d'una manera merament il·lustrativa, visionant pel·lícules, vídeos didàctics o programes de televisió educatius. També en un principi els vídeos eren propietat d'una persona, ja que amb cinta era molt més difícil la seva divulgació, o per altra banda, hi havia la televisió que compartia aquells que considerava de gran importància.
El vídeo és un instrument idoni per a què els alumnes l'utilitzen per a analitzar el món que els envolta i expressar-se a través d'ell. I aconseguir d'aquesta manera que els alumnes no siguen merament receptors passius d'informació. Les produccions realitzades per els professors i alumnes contenen una sèrie de avantatges, com són:
Com ja hem vist, el vídeo pot ser utilitzat en la seva vessant educativa, per a formar els nostres joves. Malgrat això, actualment molts d'aquests joves utilitzen les possibilitats del vídeo i de la seva facilitat per difondre'l a través de la xarxa, d'una manera errònia, cosa que poc a poc s’està controlant.
Aquesta utilització no sol ha de centrar-se únicament en materials produïts, bé comercialment o pels mestres, sinó també incorporant directament la càmera a classe. En aquest sentit Fandos (1994), ens parla de diferents propostes en les quals pot ser introduït el vídeo en Educació Primària:
Per aquesta raó Youtube examina cada vídeo per prohibir els que són inadequats i prohibir a aquests creadors l’accés al portal.Però això és complicat de dur a terme, ja que és una de les pàgines webs més coneguda, en la que la gent penja molts vídeos al dia, però la intenció està i és bona.
El mal ús d’aquests vídeos es troben a la xarxa on es poden veure vídeos amb contingut sexual o violent (amb pallisses als companys, professors i immigrants). Aquests tipus de vídeos fan que els autors d'aquestes accions prenguin notorietat i es creixin davant dels seus companys.
El vídeo educatiu permet informar sobre un tema, és una activitat motivadora i permet formar a l´alumne i al professor. Per una banda, l´alumne pot obtenir informació i recursos audiovisuals. Per l´altra, el professor pot preparar les classes d´una manera més didàctica.
La paraula "vídeo" s'utilitza amb molta freqüència per a referir-se als diferents formats dels suports en què s'emmagatzemen aquests senyals. Podem trobar vídeo digital (DVD, WMF, QuickTime, Ogg, DivX, ...) i cintes de vídeo analògiques (VHS, Betamax).
- Relat en cadena: l'alumne o el mestre davant de la càmera comença a contar un relat, que dura un temps fixat amb anterioritat, a aquest li seguix altre alumne que ha de continuar la història. Posteriorment s'observa el material.
Dins de l'àmbit de l'educació, amb l'entrada de les noves tecnologies a les aules, el llenguatge audiovisual pren força en les metodologies educatives. No hem d'oblidar que els infants són uns consumidors nats d'audiovisuals.
- El vídeoendevinalla: individualment o per grups, es graven objectes, cossos, etc. , que siguen difícil de reconèixer des de molt prop. Cercant en la seua introducció que els alumnes accepten l'objecte gravat.
Cal afegir la definició de vídeo didàctic, que és aquell que ha sigut dissenyat i produït per a transmetre uns continguts, habilitats o activitats per propiciar l´aprenentatge en els alumnes.
Amb l'aparició del vídeo digital i la creació de programes informàtics d'edició de vídeo, es va crear una autèntica revolució en l'ús del vídeo tant domèstic com informatiu i educatiu.
El vídeo (que en llatí, i accentuat a la e, vol dir "veig") és la branca de la tecnologia que es dedica al processament de senyals electrònics que representen imatges en moviment.
- Vídeoanimació: prepara la càmera per què gravi cada cert temps,, els alumnes realitzaran una sèrie d'accions que posteriorment seran observades de forma conjunta a classe.
El vídeo va néixer amb la mateixa idea que va néixer el cinema: mostrar a un públic més o menys ampli, escenes de la vida quotidiana i fets més o menys històrics.
- El vídeoenigma: semblant a l'anterior, però en la gravació es va obrint progressivament el zoom fins a que es descobrisca l'objecte complet.
Realització del treball des d'una perspectiva col·laborativa ja que deuen diferenciar-se i repartir-se els rols específics.
El seus usos estaven restringits a un ús domèstic o informatiu de les televisions.
Es popularitza l'ús de les càmeres de vídeo i la creació de vídeos.
L’ús i el mal ús del vídeo a la xarxa és molt ampli i variat.