← Tornar a l'auditoria
Vall de Biar
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
9.866caràcters el 2013
8.862caràcters avui
7passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
La Vall de Biar fou un important focus revolucionari durant les Germanies, i com a conseqüència, una zona fortament represaliada. Biar fou multada amb 1660 lliures i Banyeres amb 250 ducats. En la guerra de Successió la comarca prengué part per Felip V d'Espanya. El fet no està suficientment estudiat però és possible que influïra l'adhesió al bàndol botifler del cacic iberut Pere Corbí, així com el temor a la incursió de tropes castellanes. Sembla que el fervor filipista no va ser tan gran com alguns han volgut fer creure, cosa que es desprén del fet que el Consell de la Vila de Biar va sol·licitar al d'Alcoi que guardara al seu terme ramats i cavalleries "... que per la proximitat que tenen al regne de Castella, y en particular a la ciudad de Billena, y temer alguna ruina de declararse en lo exterior sent així que de sa voluntat y en lo secret estan de part de nostre rey [ Carles III ]...". Així i tot, Banyeres es va convertir en un important bastió borbònic i va patir tres setges.
Es tracta d'una vall envoltada de muntanyes per la qual discorre el curs alt del riu Vinalopó. El riu avança des de Banyeres a Villena en direcció nor-dest sud-oest, alhora que la vall es fa més ampla. Al sector occidental, queda dividida en dues meitats per un seguit de menudes elevacions que s'extenen des del Camp de Mirra fins a Villena i que acaben constituint la Serra de Sant Cristòfol o Sanmaior. La vall queda tancada al nord per la serra de la Solana i al sud per la de Biar. Aquesta darrera es considera com una prolongació de la serra de Mariola, que s'estén cap al nord-est. A la part de ponent la vall s'obri cap als plans de Villena. L'altra eixida natural és la Canal de Bocairent.
Per tots aquests motius, la consideració de la Vall de Biar com una comarca natural i històrica del País Valencià està plenament justificada. Tanamateix la Generalitat Valenciana no ho va tenir en compte a l'hora de redactar les Demarcacions Territorials Homologades (DTH) de 1987, i va adscriure els municipis (excepte Banyeres de Mariola) a l'Alt Vinalopó. Esta decissió es degué a diversos motius. D'una banda, estes localitats havien pertangut al partit judicial de Villena des de finals del segle XIX, i d'altra, presenten una forta atracció econòmica cap a esta última localitat, que exercix de capçalera regional i centre comarcal.
A meitat del segle XIII la comarca es va incorporar al regne cristià de València. L'any 1244 es va signar al castell d'Al Mazzraa (el Camp de Mirra) el tractat d'Almisrà, amb el qual l'infant Alfons de Castella (futur Alfons el Savi) i el rei Jaume I confirmaren els antics pactes on s'establia la frontera entre les corones de Castella i Aragó al port de Biar. Un any més tard, el febrer de 1245, i després de cinc mesos de setge, el propi rei En Jaume conqueria el castell de Biar, "el millor de la frontera" segons la seua Crònica i donava per conclosa la conquesta del regne de València.
La Vall de Biar és una comarca natural i històrica del País Valencià. L'integren els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar. No està reconeguda com a Demarcació Territorial Homologada (DTH) per la Generalitat Valenciana, que inclou la vall dins la comarca de l'Alt Vinalopó. Limita amb la Vall d'Albaida al nord, la Foia de Castalla i les Valls d'Alcoi a l'est, i amb la resta de l'Alt Vinalopó (termes de Villena i Saix) al sud i a l'oest.
La resta d'alqueries de la vall depenien de la governació ('amal) de Biar: Hammäm Biyär (Banyeres), Serrella, Banï Xamah (Beneixama), el Negret, Al Mazraa (el Camp), Benisamaio (la Canyada),... Tots els seus pobladors depenien de l'autoritat de l'alcaid del castell almohade de Biar, al temps que aquest responia a l'autoritat del governador de Xàtiva.
La vall es troba entre els 500 i els 700 metres sobre el nivell de la mar, però les serres superen els 1000 metres. La màxima altura es troba al cim del Reconco (1206 m) i altres pics importants són la Penya de la Blasca (1119 m) i l'Alt dels Tres Pinets (1016 m).