← Tornar a l'auditoria
Via Augusta
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
5.532caràcters el 2013
5.911caràcters avui
7passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
La via Heraclea rebia aquest nom mercès a la llegenda que relacionava el mític Heracles o Hèrcules de Tebes amb la península ibèrica. Un dels treballs d'aquest heroi grec fou la conducció dels braus robats al monstre Gerió, després d'occir-lo. Aquest ésser habitava a l'illa Erítia, més enllà de les columnes precisament anomenades d'Hèrcules (estret de Gibraltar) i aquesta via seria la ruta que hauria seguit el semidéu per creuar la península hispànica.
Després de la conquesta del Sud de les Gàl·lies pel consol Gneu Domici Aenobarb (entre el 121 aC i el 119 aC) i de la fundació de la primera colònia romana fora d'Itàlia, Narbo Martius (actual Narbona) el 118 aC, l'Heraclea va restar unida a la via Domitia, que travessava el sud de l'actual França.
Al llarg de la història va rebre diferents noms: Abans i tot de ser construïda ja era una ruta natural coneguda des del segle VI aC amb el nom de Via Heraclea (o Via Hercúlia i Via Heràclia), ja que acabava a les mítiques Columnes d'Hèrcules. També se l'anomenà Camí d'Anníbal.
A Barcelona duu el mateix nom un dels carrers principals de Sarrià - Sant Gervasi, que uneix l'Avinguda Diagonal amb els túnels de Vallvidrera, passant per la plaça Molina. Pel seu subsòl transcorre gran part de la línia 6 dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Diversos ciutats i poblaments de l'època romana havien sorgit sobre el traçat de la via augusta. A algunes ciutats com ara Bàrcino o Lucentum s'hi arribava mitjançant ramals o vies secundàries.
A Tarragona duu el nom de Via Augusta el carrer que dóna entrada a la ciutat per l'est, per on passava la carretera de Barcelona (N-340) abans de construïr-se la carretera de circumval·lació.
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />