← Tornar a l'auditoria
Vinaròs
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
13.177caràcters el 2013
14.091caràcters avui
38passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
D'instal·lacions esportives cal destacar les següents:La pista d'atletisme junt al polígon industrial de "Les Capsades", la piscina "Servol", el camp de futbol, el parc d'skates i el pavelló poliesportiu situats al llarg del riu Cérvol, així com la pista polivalent de l'avinguda de l'Atlàntic o el parc sénior situat al P.A.I de l'antiga fàbrica Foret. Com a futures instal·lacions cal destacar la construcció d'una ciutat esportiva dalt de l'estació de ferrocarrils on es situaran els 3 camps de fútbol 7 amb gespa artificial, el nou camp de futbol, la nova piscina municipal i el nou pavelló poliesportiu. També cal destacar les zones acotades per a la pràctica del bàsquet a l'aire lliure al parc de l'avinguda del Mediterrani i plaça de Les Corts Valencianes.
En l'esport que més destaca Vinaròs és en la natació i el seu Club Natació Vinaròs, que en desembre de 2010 van ascendir a 1a divisió, després d'una trista baixada l'any anterior després d'estar a primera 7 anys seguits, però que simplement va ocurrir per una manca de nadadors majors, ja que sobretot en tenen de menuts, però ja se sap: els nens són el futur! I això es el que a ocurrit, que aquest any, encara que no hi ha nedadors molt majors i continuen sent sobretot menuts, gràcies a la seua qualitat i lo bons que són, han conseguit ascendir, tot i que conten amb unes males instal·lacions per entrenar i a més cares, però hi ha prevista la construcció d'una nova. Doncs, l'ascens d'aquesta entitat a 1a divisió és molt important per a aquesta localitat.
Vinaròs es troba en la costa mediterrània al sud de la desembocadura del riu Sénia, al bell mig de la plana coneguda com "la Plana de Vinaròs", sent el municipi costaner més septentrional del País Valencià. La dita "Vinaròs, cruïlla dels Països Catalans" és certa, ja que el poble està situat quasi al mig entre València-Castelló i Tarragona-Barcelona (creuat per la carretera nacional 340 i l'autopista AP-7), a més és la fi de la carretera nacional 232 que va per Saragossa-Alcanyís-Morella-Vinaròs i que pròximament es reconvertirà en Autovia. Disposa també d'una estació de tren a la línia del Corredor Mediterrani (Barcelona - València). També es troba enfront de les Illes Balears.
El 15 d'abril de 1938, durant la Guerra Civil Espanyola, Vinaròs va ser el primer poble de la costa mediterrània a ser ocupat per l'exèrcit franquista després de la derrota republicana a la Batalla de Terol. Per això va resultar fonamental el seu paper, ja que a partir de llavors es va dividir la zona republicana en dos: una formada per la zona centre, bona part de la Manxa, Andalusia oriental i el Llevant i una altra formada per la pràctica totalitat de Catalunya, excepte la conca del Segre (la franja més occidental de Lleida).
També es pot gaudir del paratge costaner que proporcionen les cales de roquissar de la costa sud vinarossenca. Aquesta zona es caracteritza per una urbanització amb menys densitat que la de la costa nord, i posa a la disposició dels ciutadans d'unes plataformes de fusta sobre les roques per al us urbà que se li vulga donar. Tot això complementat amb un passeig totalment integrat amb l'entorn, el qual té una longitud d'1 km (provisionalment a l'espera de la continuació de les obres d'aquest passeig )
Té un port de pescadors important i també una indústria del moble destacable. L'agricultura es basa en els cítrics (especialment tarongers) de regadiu i les oliveres de secà. Recentment, el turisme està convertint-se també en un dels eixos de l'economia de Vinaròs, encara que la indústria torna a guanyar protagonisme amb la remodelació i adequació d'una zona del port de Vinaròs per a l'ús industrial, així com la propera creació d'un polígon industrial públic a la partida Soterranyes.
Entre les instal·lacions culturals disponibles a Vinaròs destaquen l'auditori Ayguals D'Izco el qual s'utilitza tant per a concerts, representacions teatrals, com per a exposicions pictòriques i artístiques. situat a la plaça del mercat, la sala d'exposicions de la Fundació Caixa Vinaròs, la Casa Membrillera com a futura seu de la Fundació Caixa Vinaròs, la Biblioteca Municipal, situada entre el C/ Pilar i la plaça Hort del Escribano o el Casal Jove situat al C/Carreró.
L'origen de Vinaròs és una petita alqueria àrab (Beni Alaròs) que esdevingué cristiana a la conquesta pel rei Jaume I (Binalaròs). En l'edat mitjana depenia del castell de Peníscola, igual que la veïna Benicarló, fins que es va independitzar i va començar un creixement que l'ha portat a ser la principal capital del nord del País Valencià, tenint un partit judicial que comprèn les comarques d'Els Ports de Morella, Alt i Baix Maestrat.
Sant Sebastià té una gran devoció popular i, el 20 de gener, l'ermita s'ompli de gent en una romeria anual que ompli de bat a bat el puig de l'ermita. L'any 2010 es celebra el quart centenari de l'arribada de la relíquia de Sant Sebastià amb una sèrie d'actes dirigits per el cèlebre veí i compositor Carles Santos. El 2013 el ball de dimonis ha recuperat la Dansa dels Dansants, ballada dalt de l'ermita de Vinaròs.
Un lloc recomanable per als amants de la natura és visitar la petita muntanya del Puig, a 6 Km de la ciutat, i a 160 metres d'altitud, on es troba el Santuari de Nostra Senyora de la Misericòrdia. I des d'on s'inicia una senda local que permetrà gaudir de la vegetació i agricultura mediterrània, contemplar les restes del poblat iber i recrear-se amb les vistes des d'un autèntic mirador de 360º.
Vinaròs va patir, durant segles, atacs de pirates moriscos i, per això, com en tota la costa valenciana, es troben torres de vigilància costaneres i talaies, amb la funció d'avisar a la població en cas de perill: és el cas de la denominada popularment "torreta dels moros", que està actualment en ruïnes. Durant la Guerra dels Nou Anys fou amenaçada per l'estol de Jean II d'Estrées,
Actualment disposa d'un hospital comarcal, un centre de salut, 5 col·legis públics d'educació primària, dos instituts d'educació secundària, una delegació d'hisenda, Biblioteca Municipal, una caserna de la Guàrdia Civil, Policia Local, Jutjats comarcals, Escola d'Idiomes i en un futur Policia Nacional, un Centre del Coneixement i una Oficina d'estrangeria.
A Setmana Santa hi destaquen les processons típiques d'aquestes dates. Després, a Juny, vénen les Festes i Fira de Sant Joan i Sant Pere, on s'elegeixen a la Reina i Dames locals que representen a les entitats culturals i esportives de Vinaròs. Cal destacar la fira agraria,els nanos i gegants,les revetlles, els concerts, etc.
Al segle XIX, tenia una milícia local per defensar la ciutat i es va construir una muralla que l'envoltava. Amb el suport que es va prestar durant les guerres carlistes, Isabel II va atorgar a vinaròs l'any 1862 el títol de "Muy Noble y Leal Villa". L'any 1881 va rebre del monarca Alfonso XII el títol de ciutat.
En l'àmbit cultural destaquen: l'escola de música "L'Aliança", la Coral García Julbe, la Coral Juvenil Sant Sebastià fundada l'any 1984, així com L'Aula de Teatre de Vinaròs fundada l'any 2008, el grup folklòric local "Les Camaraes" o L'Escola Oficial d'Idiomes de Vinaròs (aulari depenent de l'EOI de Castelló).
El "Carnestoltes de Vinaròs" cada any és més gran i famós i està recolzat com a festa d'interès turístic autonòmic. D'aquesta festa cal destacar, l'arribada del carnestoltes, el dia de la presentació de les reines, la Nit del Pijama, l'enterro de la sardina o les desfilades del Dissabte o Diumenge.
A Vinaròs podem gaudir de dos paratges naturals, un a l'extrem nord, conegut com "el Jardí de Sòl de Riu" i altre en l'extrem sud conegut com "Ruta del Barranc d'Aiguadoliva". Ambdós consisteixen en la realització d'una sendera per al gaudi òptim del paratge i compten amb punts d'interpretació.
A Sant Antoni es fan fogueres per tot el poble, i es va també a l'ermita. El ball de dimonis ha recuperat les fogueres a la platja del frotí i alhora, ha introduït elements de les festes dels Ports, d'arrel medieval, amb el correfoc de Sant Antoni i el dimoni i amb el ball de bastons i forques.
En l'àmbit esportiu destaquen:Club Natació Vinaròs,Club de Futbol Vinaròs, Club de Bàsquet Vinaròs, Club Esportiu Vinaròs ( atletisme ), Club d'Handball Vinaròs , Club Ironmans Vinaròs ( futbol americà ) Club de Patinatge Artístic Vinaròs, Club de Tenis Vinaròs, o Club de Pesca " La Lubina",
Més tard les Festes del Llagostí les quals tenen un caire més turístic ja que van destinades a la promoció de l'aliment i símbol local, que és el llagostí de Vinaròs (diferenciable fàcilment per la seva cua amb un toc morat )
Louis Joseph de Bourbon-Vendôme (París, 1654 - Vinaròs, 1712): Mariscal dels exèrcits borbons en la Guerra de Successió Espanyola, va morir a aquesta ciutat (segons es diu a causa d'una indigestió de llangostins i marisc).
Són incerts els orígens del municipi. En el terme va existir un poblat ibèric a El Puig i allà es troben els vestigis més antics, però no està demostrada la continuïtat de població amb l'actual població.
Vinaròs és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és capital. És el municipi valencià més septentrional per la costa, limitant amb Catalunya.
Finalment als voltants del 29 de setembre l'Ajuntament celebra una sèrie d'actes culturals per commemorar la carta de pobla, o el que seria l'acta de naixement del poble de Vinaròs.
Actualment Vinaròs gaudeix d'un gran ventall d'activitats culturals i esportives potenciades per associacions culturals i esportives locals.
Wenceslao Ayguals de Izco (Vinaròs, 1801 - Madrid, 1875): Escriptor y polític (l'auditori municipal de la ciutat porta el seu nom).
Església de Sant Agustí. Formà part de l’antic convent dels pares agustins i actualment està transformada en Auditori Municipal.
Leopold Querol (Vinaròs, 1899 - Benicasim, 1985): Pianista y catedràtic del Real Conservatori Superior de Música de Madrid.
Antic Col·legi Sant Sebastià Actual seu de l'escola de música i de l'EPA ( Escola de Persones Adultes )
Eugeni Guilló Barceló (Vinaròs, 1666 - Castelló de la Plana,1733): Pintor barroc, germà de l'anterior.
Restes del Poblat ibèric ( segles VII i I a.C.). Es troben sota una gran Creu, pròxima a l'Ermita.
Maria Conesa (Vinaròs, 1892 - Mèxic, 1978: va triomfar a Mèxic com a "la gatita blanca".
Vicente García Julbe (Vinaròs, 1903 - 1997): Mestre de capella y musicòleg.
Carles Santos Ventura, (Vinaròs, 1940 - Present): Pianista y compositor.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
Vicent Guilló Barceló (Vinaròs, 1647 - València,1698): Pintor barroc.
José María Salaverría (Vinaròs, 1873 - Guipúzcoa,1940): Escriptor.
Alfred Giner i Sorolla (Vinaròs, 1919 - 2005): Assagista i poeta.