← Tornar a l'auditoria

Zheng He

Versió de 2013 a viki.cat  ·  Versió actual a ca.wikipedia  ·  Historial

32.688caràcters el 2013
22.687caràcters avui
62passatges que ja no hi són

Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible, sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo en wikitext.

Immediatament després del retorn de la Flota, Yongle va ordenar que es tornés a organitzar una expedició, l'objectiu principal seria tornar els ambaixadors estrangers als seus llocs d'origen. No està clar si Zheng He va participar en aquest segon viatge o si, al contrari, va romandre a la Xina, potser reparant el temple de Tianfei en Meizhou. De no haver viatjat en l'expedició, aquesta hauria estat comandada pels eunucs Wang Jinghong i Hou Xian. Va començar a finals de 1407 o començaments de 1408. Comptava amb 68 vaixells, menor nombre que l'anterior viatge ja que -entre altres motius- no es va considerar necessari portar tants vaixells de guerra. Va repetir bàsicament els mateixos passos que l'anterior, visitant Siam, Java, Deli, Ahceh, Cochin i Calicut. Aquesta expedició va estar marcada pel seu caràcter polític ja que els xinesos van intervenir en les disputes entre siamesos i khmers, a més de participar en l'elecció del nou rei (zamurin) de Calicut: Brolla Vikranam.
Mentrestant la flota secundària de Yang Min havia tornat a la Xina el 1414 portant com a convidat al rei de Bengala, Saifu'd-Din. El rei va portar amb ell un curiós present a l'emperador xinès. Es tractava d'una girafa, que els xinesos van creure que es tractava d'un qilin, animal mitològic que apareixia només quan existia un bon govern, d'altra banda, va ser un qilin l'ésser que va anunciar a una dona verge que tindria un fill, el qual segons la mitologia xinesa correspon a Confuci, pel qual l'emperador en veure aquest animal considerà que definitivament el cel i els déus afavorien el seu regnat. En la cort molts, inclòs Yang Min, van felicitar a Yongle per aquest bon auguri però aquest, encara que complagut, va refusar les felicitacions i va manifestar que el mèrit era de l'anterior emperador. A més del qilin van aparèixer altres animals fabulosos com cavalls celestials (zebres) i cérvols celestials (antílops).
Segons les fonts xineses Alakeswara va sol·licitar a Zheng He el pagament d'un tribut, al que aquest es va negar. Alakeswara va enviar llavors un exèrcit de 50.000 soldats a tallar la comunicació de Zheng He -i l'exèrcit de 2.000 soldats que li acompanyava- amb la Flota. Zheng He, adonant-se que gairebé totes les forces singaleses li tallaven el pas, va donar mitja volta i va anar contra la capital. Després de prendre la ciutat i capturar Alakeswara, Zheng He va aconseguir marxar sense problemes a la costa. Alakeswara va ser portat a Nanjing, on se li va perdonar la vida per la seva ignorància i es va ordenar que un dels seus savis seguidors governés al seu lloc. Les fonts xineses no donen més detalls i semblen confoses sobre l'estructura de poder a l'illa, fins i tot el punt que no queda del tot clar si va ser Alakeswara, Vijaya Bahu VI o ambdós que van ser a Nanjing.
La primera expedició va salpar a la tardor de 1405 amb 317 vaixells. Van recalar a la desembocadura del riu Min, a Fujian, on van efectuar reparacions i van esperar vents favorables. La primera visita la van efectuar a Txampa, posteriorment es van dirigir a Palenbang (Sumatra), amb l'objectiu d'avaluar el risc que suposava l'abundant presència de pirates en el estret de Malacca. Van visitar també Java i seguiren fins a Sri Lanka, on van ser rebuts -segons fonts xineses- de forma freda i arrogant. Finalment van arribar a la seva destinació: Calicut, ciutat estat de l'Índia el governant de la qual l'havia declarat port lliure i que va causar en els xinesos bona impressió. A Calicut els xinesos van escoltar per primera vegada l'existència de "Mouxia" (Moisès), que van ubicar erròniament a la ciutat i van creure formava part de la religió hinduista.
La Flota es va detenir a Quanzhou per carregar porcellana i, després, el 1417 va començar el seu viatge. Es va repetir aproximadament la mateixa ruta: Txampa; Java; Palembang, Semudera i Atjeh a Sumatra; Pahang i Malacca a Malàisia; Maldives; Sri Lanka; Cochin i Calicut a l'Índia. Van tornar a Ormuz i després van visitar per primera vegada Aden, el regne del qual incloïa el sud de la Península Aràbiga fins i tot La Meca. La Flota va ser ben rebuda pel sultà d'Aden, que possiblement va veure els xinesos com uns desitjables aliats davant l'expansionisme dels mamelucs d'Egipte.Sembla que part de la Flota es va separar de la principal per efectuar una visita a la ciutat santa de La Meca.
Tanmateix ambdues fonts concorden que la sagrada dent de Buda que es conservava a Sri Lanka va ser portada a la Xina. Les fonts xineses no expliquen com ni per què va arribar allà. Els singalesos indiquen que els xinesos desitjaven aconseguir la relíquia, però això no concorda amb el respecte que havien mostrat els xinesos amb les religions de l'illa. És possible que fos el rei Vijaya Bahu VI qui portés voluntàriament la dent fins a la Xina per convèncer l'emperador que era el legítim sobirà o per impedir que caigués a les mans d'Alakeswara. En tot cas, quan el rei va tornar a l'illa, la dent va retornar amb ell.
A la ciutat de La-sa (Somàlia) es va produir un dels moments més controvertits dels viatges de Zheng He. Segons el novel·lista Luo Maodeng, Zheng He va ordenar atacar la ciutat amb armes de foc fins que va obtenir el seva rendición. Tanmateix aquesta afirmació no gaudeix de credibilitat per a la major part dels historiadors doncs, encara que l'obra de Maodeng es basa en els escrits d'un oficial de Zheng He (Gong Zhen) es pot recordar que es tracta d'una novel·la, s'aparta de la política de Zheng He i, a més, les ciutats-estat africanes d'aquella època mancaven de defenses.
L'illa estava dividida en quatre faccions: al nord els tàmils hindús, un usurpador musulmà i el legítim governant singalès de Kotte, Vijaya Bahu VI. En aquella època convulsa els singalesos desconfiaven dels estrangers i un dels seus líders locals, Nissanka Alagakkonara (o Alakeswara), en trobar-se amb els enviats xinesos va refusar acceptar la sobirania xinesa a l'illa i erigir la làpida commemorativa. Alakeswara, que anhelava a més fer-se amb el tron de Vijaya Bahu VI, va lluitar contra ells i, després d'una breu escaramussa, els va obligar a tornar als seus barcos.
Las descripcions de l'època, com el Ming Shi, que parlen d'una mida de "44 zhang i 4 chi de longitud amb 18 zhang d'ample". No se sap a quin sistema mètric es referien, anteriorment s'interpretava que la longitud era d'uns 137-150 metres, actualment es pren com més probable que s'emprés el sistema mètric de Fujian, que dóna una mida de 119-124 metres de llarg i 49-51 de ample. El fet que en algunes descripcions s'utilitzessin caràcters complexos en comptes de simplificats porta a pensar que es tractava de vaixells excepcionalment grans.
Després de salpar d'Aden, la Flota es va encaminar al sud, visitant per primera vegada les costes africanes. Va tornar als ambaixadors de Mogadiscio, Brawa (a Somàlia) i Malindi. En aquestes costes habita una població de parla suahili, producte de la barreja de mercaders amb la població autòctona. Els esmentats mercaders eren africans, àrabs, perses i indis però els nadius, desconfiats perquè sofrien freqüents incursions, no van rebre de bon grau a Zheng He i la seva flota. De fet Fei Xin els va qualificar de "revoltosos".
Després d'intercanviar mercaderies, la flota va iniciar la tornada a la Xina l'abril de 1407. A l'estret de Malacca es va enfrontar al pirata Chen Zuyi i el va capturar. Ja de nou al Mar de la Xina la flota es va veure al mig d'un tifó. La tripulació, espantada, va sol·licitar ajuda a la deessa Tianfei. Va aparèixer una "llanterna màgica" al pal (probablement un foc de Sant Elm) i, poc després, el mar es va calmar. Per a Zheng He el fenomen va ser un miracle de la deessa. Poc després van arribar a China.
Hongxi va morir tot just nou mesos després d'haver pujat al tron i va cedir el tron al seu fill gran Zhu Zhanji, que va adoptar el nom de Xuande. L'estil de govern del nou emperador va combinar el del seu pare i el del seu avi. Tot i que va mantenir els consellers confucionistes, va reposar en el seu càrrec a molts eunucs. Igual que el seu pare, va intentar mantenir els impostos baixos i va evitar les aventures militaristes, però també va desitjar mantenir intenses relacions diplomàtiques i comercials.
A la ciutat de Semudera (anomenada pels xinesos Liuqiu) a Sumatra el caos intern va provocar la intervenció de Zheng He. El rei del moment havia d'afrontar un aspirant. L'emperador Yongle va decidir que el millor era deixar al tron el rei i li va enviar a ell els regals; això va enfadar l'aspirant Sekander, que va atacar Zheng He. En aquesta ocasió el marí xinès tenia una bona excusa per combatre i va capturar Sekander, que va ser enviat a la Xina.
El 2002, una teoria de l'anglès Gavin Menzies va argumentar que part de la flota havia doblat el sud del continent africà per creuar l'Atlàntic fins les Antilles, per una altra banda hauria creuat el Estret de Magallanes per explorar la costa oest de Estats Units i, finalment, una tercera part hauria navegat en les aigües fredes de l'Antàrtida. Les costes d'Austràlia fins i tot van ser visitades en aquests viatges d'exploració.
Fins a aquell moment les Flotes imperials havien complert els seus objectius de millorar les relacions comercials amb el sud-est asiàtic. A partir d'aquest moment Yongle ordena l'exploració de l'Aràbia i Àfrica, llocs que, si bé no eren desconeguts per als xinesos, no havien estat mai explorats sistemàticament. Per a molts, és el caràcter megalòman de Yongle el que promou aquest nou i ambiciós objectiu.
A l'estiu de 1415 Zheng He va tornar a la Xina amb la flota principal. El rebel Sekander va ser presentat a l'emperador, que va ordenar la seva execució. Els ambaixadors de Malindi també van portar una girafa, el que va produir una nova sol·licitud del Ministre de Ritus per fer un acte cerimonial de felicitació per l'aparició d'un nou qilin, però Yongle tampoc va acceptar aquesta vegada.
Els singalesos expliquen que Zheng He va arribar amb la intenció de deposar el rei Vijaya Bahu VI i instal·lar-se ell mateix com a sobirà de Kotte. Alakeswara va establir una aliança amb Zheng He per enderrocar el rei i va ser aquest que va viatjar a la Xina. Quan Vihaya Bahu VI va tornar a Sri Lanka va ser assassinat en secret per Alakeswara, que es va convertir així sobirà de la isla.
El 28 de desembre de 1416 Yongle va ordenar a Zheng He preparar un nou viatge. Els objectius del mateix serien tornar els ambaixadors als seus països d'origen i prosseguir fins a Àfrica per establir relacions comercials. A més, portava un segell de reconeixement per al rei de Cochin (Kerala) i així mantenir un equilibri de poder amb l'altra ciutat índia de la costa malabar, Calicut.
La Flota va salpar de Nanquín el 19 gener 1431, però es va aturar en Jiangsu i Fujian per repostar i reclutar tripulants. Finalment va sortir de la Xina el 12 de gener de l'any següent i es va aturar al Qui Nhon (Vietnam), Surabaja (Java), Palembang (Sumatra), Malaka, Semudera (Sumatra) i Sri Lanka. Finalment van arribar a Calicut (Índia) el 10 desembre 1432.
La majoria dels relats van ser escrits per Ma Huan (馬歡), fidel company de viatge de l'almirall Zheng He. Durant els seus viatges, la Ma Huan va anotat minuciosament dades relacionades amb la geografia, les lleis, la política, les condicions climàtiques, el medi ambient, l'economia, els costums locals. La compilació s'anomena "Meravelles dels oceans" (瀛涯勝覽).
El 1412, amb els diners obtinguts del comerç, es va iniciar la construcció de la Torre de Porcellana a Nanjing, de gairebé 80 metres d'alt. A més de la torre per si mateix, els jardins que l'envoltaven comptaven amb plantes i animals obtinguts gràcies a les expedicions de Zheng He. La torre va ser destruïda durant la rebel·lió Taiping en 1856.
Les missions d'aquest navegant xinés van demostrar una gran capacitat organitzativa que de fet va anar acompanyada d'una comparativament gran sofisticació tecnològica per l'época. Tot i així no es van produir grans activitats comercials ni tampoc anexions territorials ja que Zheng He no era un conquistador ni un comerciant.
Les seves esquadres, d'entre cinquanta i tres-centes naus, comptaven fins a 30.000 homes; durant el conjunt de les seves travessies, Zheng He va explorar el sud-est asiàtic, Sumatra, Java, Ceilan, Índia, Pèrsia i el Golf pèrsic, Aràbia, el Mar Roig fins a Egipte i el sud d'Àfrica fins el canal de Moçambic.
Van prosseguir fins a Semudera (Sumatra) i van arribar després fins a Sri Lanka. La Flota portava una làpida commemorativa de Buda, Al·là i una deïtat hindú, que volien erigir a l'illa com a mostra de respecte als costums locals. A més, van oferir abundants donatius a les tres religions (en parts iguales).
Aparició d'un sever dèficit pressupostari, producte tant d'una excessiva despesa com d'una disminuïda capacitat de recaptació (p.e. el sistema de colònies militars va deixar de funcionar bé a partir de la meitat del seu regnat i l'exèrcit va passar de ser excedentari de menjar a necessitar-ne).
Hongxi estava preocupat perquè el comerç tributari havia declinat des del sisè viatge i la pèrdua d'influència a l'exterior. Així el 29 de juny de 1430, al poc temps de la mort de Xia Yuanji, un dels més ferms detractors dels viatges, va ordenar iniciar els preparatius d'una nova expedició.
Després del descobriment del timó enorme en un jaciment al sud-est de la Xina, datat de prop de 100 anys després de l'època de Zheng He, certs especialistes afirmen que aquestes naus podien arribar a medir més de 138 metres de longitud i 55 metres d'ample i comptaven amb nou pals.
La inflació va anar en augment, el que va produir que la moneda Ming ja no fossin fàcilment acceptats a l'estranger. Per mantenir el comerç exterior a la Xina li hauria estat precís pagar amb metalls preciosos, una cosa que resultava poc atractiva.
El tercer viatge va començar el 1409 amb 48 vaixells. Els principals oficials de la Flota (a més de Zheng He) van ser Wang Jinghong i Hou Xian. A bord viatja el cronista Fei Xin (que també ho farà en el cinquè i el setè viatge).
Zheng He (el seu nom inicial era Mǎ Sānbǎo, 馬 三保) (1371 - 1435) va ser un almirall eunuc xinès, explorador i diplomàtic nascut a Kunming, província de Yunnan. Zheng He pertanyia al poble Hui, majoritàriament musulmà.
El mida de les drassanes. Generalment tenien entre 27 i 37 metres d'ample, però n'hi havia dos que assolien els 64 metres. Quant a la seva longitud, aquesta no seria problema ja que superaven els 450 metres de llarg.
Las expedicions tenien un caràcter marcadament diplomàtic, aspecte important per a Yongle, que també va enviar missions diplomàtiques a Tibet, Nepal, Chennai, la cort de Tamerlà, Japó, Siam, Aràbia, etc.
La reinauguració del Gran Canal en 1416va fer innecessari el transport de menjar i mercaderies entre el Yangzi i el Huangho per via marítima, el que va contribuir a la decadència de la construcció naval.
El incendi de la Ciutat Prohibida (9 de maig de 1421), a causa d'un llamp, va ser interpretat com un senyal que l'emperador estava perdent el Mandat del Cel i per tant havia de canviar la seva política.
Joseph NEEDHAM, Wang LING & Lu GWEI-DJEN, "Science and Civilization in China", Volume 4 Part III (Civil engineering and nautics), Cambridge University Press, Cambridge, 1971, ISBN 978-0-521-07060-7
La Flota va prosseguir el seu viatge fins a Quilon, Cochin i Calicut. En tornar van decidir venjar el desgreuge comès pels singalesos. El que va succeir a continuació és objecte de discussió:
Malgrat que en aquells moments la Xina controlava el Mar de la Xina i gran part de l'Oceà Índic, diversos motius anaven actuant per provocar el final als grans viatges de la Flota del Tresor:
Los orígens humils dels Ming els van fer desconfiar al principi de la classe dirigent confuciana. Tanmateix, amb el pas del temps, era previsible que la influència d'aquests fos en augment.
L'objectiu principal de l'expedició era restaurar la tranquil·litat en els mars. Els noms dels vaixells són una bona mostra d'això: Pura Harmonia, Tranquilidad Duradora o Amable Descans.
El regnat de Yongle, caracteritzat al principi per grans èxits militars i econòmics, es va veure embolicat després en diversos problemes que van minar la capacitat de l'Imperi:
El trasllat de la capital de Nanjing a Beijing, iniciat en 1415 i culminat el 1420, que va suposar una gran despesa i va situar el centre de poder del país en l'interior.
La Flota va tornar a la Xina el 15 de juliol de 1419. Els ambaixadors estrangers van causar sensació en la cort pel seu exotisme. A més, van portar un nou qilin.
En gran mesura els viatges eren producte de la personalitat megalòmana de Yongle i no era segur que els seus successors mantinguessin aquesta política.
És de resultes d'una d'aquestes expedicions que en 1414, el sultà de Malindi (en l'actual Kenya) inaugura de les relacions diplomàtiques amb la Xina.
A diferència dels portuguesos, els viatges d'exploració intentats pels Xinesos no van desembocar|destapar a una empresa d'expansió a ultramar.
A l'any 2005 es va celebrar els 600 aniversari dels viatges de Zheng He, amb exposicions i activitats culturals, a diversos llocs de la Xina.
Yongle va conquerir Anam (nord de Vietnam), però la nova província es va rebel·lar i es va embolicar en una guerra inacabable.
Van fer una breu parada a Taiping i després van seguir fins i tot txampa (actual Vietnam) i Temasek (actual Singapur).
Shih Shan Tsai, "Perpetual Happiness (The Ming Emperor Yongle)" Washington University Press, ISBN 978-0-295-98124-6
Com clara constància del viatge es conserva la estela xinesa, erigida finalment a prop de la ciutat de Galle.
Louise LEVATHES, "When China ruled the seas", Oxford University Press, Nova York, 1994, ISBN 0-19-511207-5
El descobriment d'un timó de l'època, a partir del qual se n'ha deduït una eslora de 164-183 metres.
Exhibition commemorating the 600th anniversary of Zheng He's first mission in 1405 (en anglès)
Paul ROZARIO, "Zheng He and the Treasure Fleet", SNP International, 2005, ISBN 981-248-090-0
Construcció de vaixells de mida similar (i fins i tot més grans) en altres èpoques de Xina.
totes les costes del Àsia del Sud-Est (sobretot Java i Sumatra en l'actual Indonèsia) ;
Va pujar la mar Roja fins a Egipte i va baixar les costes africanes fins a Moçambic.
La flota comptava aproximadament 30.000 homes i 70 naus en els millors moments.
Els viatges de Zheng He [podcast]. Catalunya Ràdio. [Consulta: 7 juliol 2009].
Les seves últimes campanyes contra els mongols no van tenir èxit.

Es mostren els 60 passatges més llargs de 62.

Contingut de la Viquipèdia sota CC BY-SA 4.0. Arxiu mantingut per Intergrid.