Àngels Margarit i Viñals
Àngels Margarit i Viñals (Terrassa, Vallès Occidental, 1960) és una ballarina i coreògrafa catalana de dansa contemporània.[1]
Biografia
Va néixer el 1960 a la ciutat de Terrassa, població situada a la comarca del Vallès Occidental.
L'any 1993 fou guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d'Arts escèniques i el 1996 amb el Premi Nacional de Dansa concedit per la Generalitat de Catalunya.
Carrera artística
Durant 30 anys de carrera, Àngels Margarit s'ha dedicat a la interpretació, a la coreografia i a la pedagogia. A principi dels vuitanta va formar part del grup col·lectiu Heura, un dels grups pioners i referent de la dansa al nostre país, que va tenir projecció més enllà de les nostres fronteres i que va guanyar prestigiosos premis internacionals. En el si d'Heura, es va iniciar com a coreògrafa, però no va ser fins al 1985, quan va crear la seva pròpia companyia, que va prendre el nom del seu primer espectacle, Mudances.[1]
La companyia es dedica a la creació contemporània en diferents formats escènics i els eixos d'interès són, d'una banda, la dansa i l'espai i, de l'altra, la investigació del llenguatge de la dansa. Des de l'inici, el seu treball inclou la recerca i la interrelació amb altres disciplines artístiques com la música, la fotografia o el vídeo. Ja amb els primers espectacles va entrar a l'escena internacional, on presenta la seva obra amb regularitat. La vintena d'espectacles que ha creat han estat coproduïts i presentats a festivals i programacions d'Europa, els EUA, l'Amèrica del Sud, el Canadà, Austràlia i el Japó.[1]
Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut nombrosos premis, com el Grand Prix du Concours Choregraphique de Bagnolet per la peça ‘Kolbebasar', el Premi Nacional de Dansa de Catalunya per ‘Mudances' i, uns anys més tard, per ‘Atzavara'. Sense oblidar el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Escèniques per ‘Corol·la'.[1]
Des de l'any 2000 desenvolupa, mitjançant la seva companyia, un programa pedagògic destinat a nous valors de la dansa.[1]
Obra
La trajectòria que la ballarina i coreògrafa va iniciar els anys vuitanta és un recorregut fascinant que parteix del rigor i l’estructura de les primeres peces, per desplegar-se successivament en atmosferes i sensualitats, i viatja des de la vigorosa arquitectura del moviment i el rigor minimalista cap a l’espai de la sensualitat del Mediterrani. Margarit es va situar, ja des d’un primer moment, al nivell de les avantguardes europees i, amb les seves propostes de referència, al llarg de més de vint-i-cinc anys ha anat enriquint aquestes avantguardes. Per Margarit, la dansa desvetlla l’espai, és l’art que ens permet mirar, habitar, experimentar l’espai. I la dansa és, també, memòria corporal i pensament físic, immediata i necessària com un glop d’aigua quan es té set... infinita, perquè cada cos és únic i diferent.[2]
Coreografies
Referències
Enllaços externs
| |||||