Vocal semioberta anterior no arrodonida
| Número AFI | 303 | ||||||||
| Símbol AFI | ɛ | ||||||||
| Imatge AFI | 
| ||||||||
| Símbol HTML | ɛ | ||||||||
| X-SAMPA | E | ||||||||
| Kirshenbaum | E | ||||||||
| |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa [ɛ] en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec. En la notació romànica es es representava [ę]. No apareix a massa idiomes, però sí a alguns dels més parlats.
Característiques
- Tot i el seu nom, no és una vocal plenament oberta com la [a] sinó de segon grau d'obertura.
- És un so sonor perquè hi ha vibració de les cordes vocals.
- És un so anterior perquè la llengua va cap endavant sense interrompre el pas de l'aire.
En català
L'ús d'aquest fonema varia en els dos blocs del català, però és bastant uniforme dintre de cada dialecte. Apareix en posició tònica. La e oberta és més present al català oriental que al català occidental i per això produeix conflictes ortogràfics. Mentre que en català nord-occidental es manté l'accentuació oberta del català central, encara que es pronunciï tancada, en valencià s'accentua tancada, formant duets en paraules com "cafè/café", "francès/francés" i "merèixer/meréixer".
En valencià i mallorquí adopta una pronúncia quasioberta representada per [æ]. En capcinès té un caràcter arrodonit [œ].
Enllaços externs
- Informació acústica, del projecte "Els sons del català".
| Modifica | Anterior | Quasi- anterior |
Central | Quasi- posterior |
Posterior |
| Tancada | |||||
| Quasitancada | |||||
| Semitancada | |||||
| Mitjana | |||||
| Semioberta | |||||
| Quasioberta | |||||
| Oberta | |||||
el de la dreta és una vocal arrodonida.