14 d'abril
(S'ha redirigit des de: 14 d’abril)
| << | Abril 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs. Queden 261 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1931, Barcelona: Macià proclama la «República Catalana dins La Federació Ibérica», acte independentista que seria diluït en poques hores fins la proclamació de la Segona República Espanyola.
- 1994, Vallès Occidental: Badia del Vallès s'independitza de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès formant un municipi propi.
- 2002, Figueres (Alt Empordà): l'Orquestra de Cambra de l'Empordà hi impulsa la fundació de l'Orquestra Filharmònica de Catalunya.[1]
- 2005, Madrid: El Consell de Ministres aprovà el projecte de llei que permetrà el retorn dels documents que es trobaven a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca i la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica en aquesta mateixa ciutat.
- Resta del món
- 1912, Oceà Atlàntic: El transatlàntic Titanic va xocar amb un iceberg a les 23:40, enfonsant-se, 2 hores i 45 minuts més tard, ja al dia 15.
- 1849, Debrecen, Hongria: Després que les tropes magiars, liderades per Lajos Kossuth, vencessin l'exèrcit austríac, l'assemblea de Debrecen proclama la Primera República d'Hongria.[2]
- 1931, Madrid, Espanya: arran de la victòria electoral republicana del 12 d'abril, a l'horabaixa, el poble madrileny es llança al carrer multitudinàriament; el comandant de la Guàrdia Civil, el general Sanjurjo, no pot garantir la continuïtat de la monarquia i el rei Alfons XIII «el Cametes» es veu obligat a abdicar. Es proclama la Segona República Espanyola.
- 1945, Estats Units: Harry S. Truman n'esdevé president com a conseqüència de la mort de Roosevelt, dos dies abans.
- 1962, Espanya: Les Corts aproven la nacionalització del Banc d'Espanya.
- 1981, Estats Units: el Transbordador espacial Columbia, tripulat per dos homes, culmina amb èxit el seu primer vol espacial.
- 2004, Sud-àfrica: S'hi celebren les terceres eleccions presidencials després de la caiguda del règim d'apartheid.
Naixements
- Països Catalans
- 1886, Tornabous, Província de Lleida: Salvador Seguí i Rubinat, conegut com el «Noi del Sucre», anarcosindicalista.
- 1920, Cervera, Província de Lleida: Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític.
- 1952, Figueres (Alt Empordà): Carles Coll i Costa, músic.
- Resta del món
- 1578, Madrid, Regne de Castella: Felip III de Castella, rei de Castella, Aragó i Portugal i comte de Barcelona.
- 1629, La Haia, Països Baixos: Christiaan Huygens, matemàtic holandès.
- 1882, Berlín, Imperi Alemany: Moritz Schlick, filòsof.
- 1904, Londres, Regne Unit: John Gielgud, actor britànic.
- 1907, Haití: François Duvalier, president d'Haití (1957-1964) i dictador, (1964-1971).[3]
- 1925, Westhampton (Nova York), EUA: Rod Steiger, actor estatunidenc.[4]
- 1941, Assam, Índia Britànica: Julie Christie, actriu britànica.
- 1944, Hanoi, Vietnam: Nguyễn Phú Trọng, estadista vietnamita.
- 1951, Íllora, Andalusia: Jose Eduardo González Navas, polític català.
- 1961, Glasgow, Escòcia: Robert Carlyle, actor britànic.
- 1973, Woodhaven, Nova York, EUA: Adrien Brody, actor estatunidenc.
- 1985, Stàvropol, Rússia: Konstantin Igropulo, jugador d'handbol rus.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1864, Tarragona: Josep Domènec Costa i Borràs, arquebisbe de Tarragona, fundador de les Missioneres de la Immaculada Concepció.[5]
- 1910, Madrid, Espanya: Emili Sala i Francés, pintor valencià (n. 1850).
- Resta del món
- 1759, Londres, Regne Unit: Georg Friedrich Händel, compositor alemany.
- 1861, Edo (Japó): Utagawa Kuniyoshi, dissenyador de gravats i pintor japonès.
- 1917, Varsòvia, Polònia: L. L. Zamenhof, físic, iniciador de l'idioma esperanto.
- 1964, Burberg, Alemanya: Gerhard Domagk, bacteriòleg alemany, Premi Nobel de Medicina.
- 1975, Los Angeles, EUA: Fredric March, actor nord-americà
- 1986, París, França: Simone de Beauvoir, novel·lista i filòsofa francesa
- 1991, Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.
- 1995, Anacortes, Estat de Washington, Estats Units: Burl Ives, actor estatunidenc.
- 2001, Tòquio, Japó: Hiroshi Teshigahara, director de cinema japonès.[6]
Festes
- Onomàstica: sants Ardalió l'Actor, màrtir; Lambert de Lió, bisbe; Antoni, Joan i Eustaci de Vílnius, màrtirs; beat Pere González Telmo (Sant Telm), religiós dominicà gallec; sant Benet d'Avinyó, laic; sant Bernat d'Abbeville, fundador de l'Orde de Tiron; beata Lidwina de Schiedam,[7] verge, i Isabel Calduch i Rovira, màrtir clarissa. A l'Església Catòlica Siríaca: sant Simeó bar Sabas, màrtir.
Altres
- 14 d'abril: Macià contra Companys, pel·lícula que tracta sobre la proclamació de la República Catalana
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 d'abril
- ↑ «Fundació Orquestra de Cambra de l'Empordà». Caixa Penedes. [Consulta: 25 juny 2012].
- ↑ Boros-Kazai, András. «Hungary». A: Richard Frucht. Eastern Europe: an introduction to the people, lands, and culture (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2005, p.354. ISBN 1-57607-800-0 / 9781576078006.
- ↑ (anglès) Richard M. Juang, Africa and the Americas: culture, politics, and history
- ↑ (castellà) Antonio Mendez, Guía del cine clásico (protagonistas), p.330
- ↑ «Josep Domènec Costa i Borràs». Arquebisbat de Tarragona. [Consulta: 26 juny 2012].
- ↑ Lentz, Harris M. Obituaries in the Performing Arts, 2001: Film, Television, Radio, Theatre, Dance, Music, Cartoons and Pop Culture. McFarland, 2002, p.290-291. ISBN McFarland.
- ↑ «Santa Liduvina» (en castellà). Catholic.net. [Consulta: 28 juny 2012].
