Abd Allah ben Alí
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Abd-Al·lah ibn Alí fou oncle dels califes abbàssides Abu-l-Abbàs as-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur.
Va participar en la lluita contra els omeies (749-750) i fou comandant en cap abbàssida a la decisiva batalla del riu Zab després de la qual va conquerir Damasc.[1] Va perseguir a Marwan II cap a Palestina i Egipte i, portat del seu odi contra els omeies, arreu va fer matar tots els que va trobar i a Palestina, en un sol dia en va matar 80. Aquestes crueltats van provocar la revolta a Síria (750) d'Abu-Muhàmmad, descendent de Muàwiya I, i Abu-l-Ward ibn Kàwthar, governador de Kinnasrin, que van obtenir una victòria inicial però Abd-Al·lah ibn Alí va marxar contra ells i els va derrotar prop de Mardj al-Akhram.
Fou nomenat governador de Síria que va governar quatre anys. A la mort del califa As-Saffah (754), es trobava a punt de fer una expedició contra els bizantins i disposava d'un fort exèrcit, i va reclamar el califat, que al·legava que el califa difunt li havia promès a canvi dels seus serveis. El poderós governador del Khorasan, Abu-Múslim, es va declarar partidari d'Al-Mansur, i Abd-Al·lah va marxar contra ell; abans d'iniciar el camí va fer matar disset mil khurassànides del seu exèrcit, que sospitava que no voldrien lluitar contra Abu-Múslim. Amb la resta de l'exèrcit fou derrotat prop de Nisibin el novembre del 754. Abd-Al·lah va fugir cap a Bàssora, on el seu germà Sulayman ibn Alí era governador.
Sulayman fou destituït el 757 i Abd-Al·lah fou fet presoner i encarcerat durant set anys. El 764 fou portat a una casa prèviament minada, que es va ensorrar i el va matar sota l'escombraries (764) als 52 anys.
Referències
- ↑ at-Tabarí, Muhàmmad ibn Jarir; Williams, John Alden. The 'Abbasid Revolution A.D. 743-750/A.H. 126-132 (en anglès). John Alden Williams, SUNY Press, p.169. ISBN 0791406253.