Acelomat
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Els acelomats (Acoelomata) són un grup d'animals bilateris triblàstics en els quals el mesoderma no s'organitza mai en partícules tancades o sigui que no té celoma. Per tant, no tenen de cavitat general; tenen un cos massís ja que entre la paret del cos i l'intestí existeix una massa de cèl·lules (mesénquima) i fibres musculars. El terme acelomat no té cap significat taxonòmic.
Els filums típicament acelomatzs són els Platihelmints i els Nemertins; els Mesozous solen també considerar-se acelomats, però les seves relacions filogenètiques són força fosques. La resta de bilaterals posseïxen un cavitat corporal plena de líquid entre la paret del cos i l'intestí, ja sigui un autèntic celoma (celomats) o un pseudoceloma (pseudocelomats), almenys en estat embrionari.
Els acelomats són els bilaterals més simples, amb cossos vermiformes i epitelis ciliats, i la majoria dels zoòlegs estan d'acord que l'origen dels bilaterals passa per un ancestre acelomat del qual sorgirien els turbelaris i els primers celomats (veure Bilateria per a altres teories). Per tant, serien el grup del qual deriva la radiació de tots els animals triblàstics .
Es divideixen en: