Bola-de-neu pudent
| P2348 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||

El bola-de-neu pudent (Agaricus xanthodermus, del grec modern xantós -groc- i dérma -pell- pel seu color groc) es pot considerar l'espècie tòxica més coneguda dins de l'ordre dels agaricals.
Morfologia
Capell: pot arribar als 10 cm de. De primer, és campanulat i finalment aplanat, de color blanc bru amb el centre més fosc.
Làmines: són de color blanc, després rosades i finalment marrons i violàcies.
Peu: és cilíndric, blanc, amb un anell poc consistent de base bulbosa, i es taca amb el tacte.
Hàbitat
A l'estiu i a la tardor creix en grups als prats i als marges dels camins.
Es troba àmpliament distribuït per Nord-Amèrica, Europa i el nord d'Àfrica i, darrerament, ha estat introduït a Austràlia.[1]
Comestibilitat
És un bolet tòxic i la seua intoxicació és benigna ja que es limita a lleugers trastorns estomacals.
Risc de confusió amb altres espècies
Es reconeix fàcilment per la seua desagradable olor (que recorda la tinta o el iode) al revés de les espècies mengívoles d'aquest mateix ordre, que sovint fan olor d'anís. A més, quan es trenca o es talla, es taca immediatament de groc, sobretot a la base del peu.
Referències
Bibliografia
- Collins Gem Guide: Mushrooms and Toadstools, Stefan Buckzacki (1982).
Enllaços externs
- Fotografies d'aquest bolet en diferents estadis de desenvolupament.
- Descripció d'aquest bolet. (castellà)
- Informació sobre aquest bolet. (castellà)
- Fotografies i informació d'aquest fong. (castellà)
- El bola-de-neu pudent a l'Index Fungorum.
- Descripció del bola-de-neu pudent i d'altres agaricals. (italià)