Abu Nasr Ahmad ibn Muhammad

Khwadja Abu Nasr Ahmad ibn Muhammad ibn Abd al-Samad al-Shirazi (generalment anomenat Ahmad ibn Abd al-Samad) (mort 1043) fou un visir gaznèvida i visir, originari de Shiraz al Fars, i d'una família al servei dels samànides des del segle X. El seu pare Abu Tahir Muhammad fou conseller del general esclau de Khurasan Husam al-Dawla Tash.

Apareix per primer cop com kaktkuda (ajudant però quasi visir) del general turc Abu Said Altuntash que després fou nomenat governador de Khwarizm el 1017. Amb aquest va participar el 1032 a la batalla de Dabusiya contra el karakhànida Bughra Khan Ali ibn Hasan (conegut per Alitigin) en la que Altuntash fou ferit i va morir a causa d'aquesta ferida; Abu Nasr Ahmad va aconseguir la retirada d'Alitigin cap a Samarcanda.

El 1032 va morir el visir de Masud I ben Mahmud, Ahmad ibn Hasan al-Maymandi, i Abu Nasr Ahmad el va substituir, i va exercir el càrrec la resta del temps que Masud va governar (fins 1040). Es va oposar a actes de tirania dels governadors provincials com l'amir de Khurasan Abu l-Fadl Suri i va tenir bones relacions amb el sultà. Les seves funcions van quedar delimitades amb claredat en un contracte de serveis (muwazaya) i va fer respectar les seves funcions al departament de guerra (divan-e arz). Va aconsellar defensar Khurasan contra els seljúcides i va estar al costat del seu senyor a la desastrosa batalla de Dandakan (1040) quan la victòria dels seljúcides els va donar la possessió de Khurasan. Llavors el sultà va optar per abandonar Gazni cap a l'Índia contra el parer del visir. Va quedar agregat al servei del príncep hereu Mawdud ben Masud, que dirigia l'exèrcit que defensava Balkh i Tukharistan contra els seljúcides.

Quan l'exèrcit de Masud I es va amotinar a l'Índia i va matar al sultà (1041) Abu Nasr Ahmad va aconsellar a Mawdud d'ocupar ràpidament Gazni abans de què els rebels la poguessin atacar. Mawdud el va confirmar com a visir però al cap de dos anys va ser destituït per pressions dels amirs turcs (1042). Va morir poc després (1043) segons algunes fonts enverinat pels seus rivals.

El seu fill Abd al-Hamid ibn Abu Nasr Ahmad fou també visir.

Bibliografia

• Bosworth, Ghaznavids
• Bosworth, Later Ghaznavids